Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: guerra
El 80% dels kurds donen suport a l'independentisme armat
27 oct 2007
Els líders polítics kurds asseguren, en privat, que com a mínim un 80% del seu poble dóna suport als independentistes combatents i que els seus habitants se senten orgullosos de formar part o tindre familiars militant al PKK. En canvi, per a Turquia i la resta del món són un grup d'assassins que utilitzen la violència a fi d'obtenir els seus extremistes objectius polítics. Aquestes idees no les comparteixen, ni de bon tros, la majoria de kurds que viuen a l'estat turc. I més, tenint en compte que a Turquia no està permès d'ensenyar la llengua kurda a les escoles i a la televisió es restringeix el kurd només a una hora a la setmana.
http://www.meua.cat/noticia.php?id=476


L'Amine Yigit té tres fills, quatre filles i uns quinze néts. Mentre seu amb ells, i Turquia amenaça el seu poble, ella no pensa amb els familiars que l'envolten, sinó que li vé al cap el record del seu fill que va perdre ara fa 15 anys.

Al davant seu hi ha una taula de fusta amb una fotografia del seu fill, en Sincan Yigit. En Sincat surt somrient amb un rifle lligat a la seva esquena. Se'l veu feliç.
La foto fou presa poc abans de que en Sincan deixés enrere el seu poble, família i amics, i començar una nova vida com a militant del Partit dels Treballadors del Kurdistan, el PKK.

"No vaig plorar", afirma la seva mare "quan em van dir que l'havien matat lluitant contra les tropes turques. Estic orgullosa d'ell, és un màrtir."

"Va morir honorablement. Estava lluitant per la llibertat kurda, pels drets dels kurds."

Suport estès

L'Amine Yigit però, no és l'única que perd algú estimat per lluitar a favor de la llibertat. La zona més oriental de l'estat turc és el cor del poble kurd, on viuen la majoria dels 20 milions d'habitants del Kurdistan.

Els líders polítics kurds asseguren, en privat, que com a mínim un 80% del seu poble dóna suport als independentistes combatents i que els seus habitants se senten orgullosos de formar part o tindre familiars "vivint a les muntanyes", és a dir, militant al PKK.

Però Turquia, els mitjans de comunicació i la major part dels països de la resta del món consideren simplement el PKK com a terroristes.

Per a ells són un grup d'assassins que utilitzen la violència a fi d'obtenir els seus extremistes objectius polítics. Aquestes idees no les comparteixen, ni de bon tros, la majoria de kurds que viuen a l'estat turc.

"L'Exèrcit turc està vigilant tothom", explica la Metin Bayek, "no podem parlar en l'obert, és massa perillós." La Metin és una dona que viu als peus de les muntanyes Judi, aprop de la frontera que divideix el Kurdistan entre Iraq i Turquia.

La Metin també parla del seu germà Abdullah, que ingressà al PKK al març del 1984 i , tot i arribar a la cinquantena, encara lluita activament contra Turquia.

A la pregunta de si condemna l'estratègia de lluita violenta del PKK, Merin respon diplomàticament, "En aquesta lluita, comdemno la violència, provinguin del costat on provinguin."

"No estic gens avergonyida del meu germà, tot i que tampoc orgullosa. Però cal saber que nosaltres els kurds som una nació oprimida, i tot i que jo potser no estigui d'acord amb els seus mètodes, el PKK està lluitant per nosaltres i per la nostra llibertat."

Minoria oprimida

La població kurda que viu sotmesa a Turquia té, amb més o menys grau, la majoria de problemes que poden tindre altres nacions sense estat.

Per exemple, avui dia, no està permès d'ensenyar la llengua kurda a les escoles. Els nens kurds han d'aprendre només turc mentre la programació kurda en TV es restringeix només a una hora a la setmana.

Són aquesta mena de prohibicions, on hom se sent agredit i menyspreat per l'estat ocupant. El PKK creu que amb aquestes agressions al poble kurd se'ls nega el dret a ser, a existir.
Com succeeix per exemple amb l'estat espanyol, obliguen a ésser turc tothom que visqui dins de les fronteres de la Turquia antidemocràtica.
A més a més, el govern d'Ankara té molt d'interès en una plena ofensiva al Kurdistan ocupat per l'Iraq, a fi d'eliminar els independentistes del PKK que s'hi refugien. Turquia aspira a reduir les legítimes aspiracions nacionals del poble kurd.
El PKK, tot i l'ús de la violència, ha reiterat continuament el seu ús només en cas de defensa davant d'atacs de l'exèrcit turc. Ells són els primers a afirmar que no volen una guerra, que ja prou sang s'ha vessat i que el que volen són els seus drets internacionals com a kurds, tal i com declararen els milers de persones que es manifestaren durant les setmanes anteriors.


És molt improbable que Turquia accepti cap de les demandes turques, i sembla més aviat que mares com Amine Yigit se les destini a perdre els seus fills a les muntanyes.

This work is in the public domain
Colera camping CNT