Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
Vida i mort de Thomas Sankara, aquest vespre a La Torna
26 oct 2007
Amb motiu del 40è aniversari de la mort d'Ernesto Che Guevara
i del 20è aniverasari de l'assassinat de Thomas Sankara,
l'Ateneu La Torna us convida a la xerrada


Vida i mort deTHOMAS SANKARA

[el 'Chè' negre, president dels pobres,
de Burkina Faso, la terra dels homes dignes]

Amb Antonio Lozano, escriptor i guanyador del 1r Premi Internacional
de Novelâ¢la Negra Ciutat de Carmona amb âEl cas Sankaraâ?.


DIVENDRES 26 D'OCTUBRE DE 2007
20.00 HORES · ATENEU LA TORNA
sankaratornanet.jpg
I a les 22.00 a l'Ateneu Julia Romera de Santa Coloma, recital poètic musical Che-Sankara!

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Vida i mort de Thomas Sankara, aquest vespre a La Torna
26 oct 2007
Per anar fent boca...



Burkina Faso // 20è aniversari de lâassassinat de lâexpresident africà

Sankara i el país dels hmes íntegres

Jordi Sant Gispert
Barcelona

Ãs més que probable que la denominació dââAny Sankaraâ? o de Thomas Sankara no soni a res a una Europa tan llunyana culturalment dâÃfrica com ho està de prop geogràficament. Però, 20 anys després de lâassassinat de lâanomenat Che africà, a moltes ciutats africanes encara trobarem samarretes estampades amb el record, no molt llunyà, del Pare de Faso. Més a prop nostre sâha creat un Comitè Internacional Any Sankara amb lâobjectiu de donar a conèixer a tot un món, sovint massa amnèsic, la figura i el funest desenllaç de la vida dâaquest líder africà.

Una figura molesta
Eren pocs els presidents dâestats africans que a mitjans de la dècada dels vuitanta sâatrevien a rebutjar les receptes neoliberals del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. Encara menys els que denunciaven la mà negra dâuna França neocolonial amb la vista posada als recursos naturals africans. I només un el que va ser capaç de dir-ho a la cara del mateix president de la República francesa, François Mitterand.
Thomas Sankara (1949-1987) va ser un militar dâidees revolucionàries decidit a canviar el rumb de la història del seu país. Amb lâascens al poder el 4 dâagost de 1983, Burkina Faso, aleshores anomenat Alt Volta, entrava en una de les etapes de canvi més radical des que el 1960 havia començat el seu camí com a estat independent.
No estava sol. Lâacompanyaven altres militars revolucionaris, Campaoré, Zongo i Ligani, amb els quals havia format anys enrere una organització secreta amb el nom de Grup dâOficials Comunistes; tenia el suport dels principals partits dâesquerra, el Partit Africà per la Independència i la Unió de Lluita Comunista i, el que és més important, va ser aclamat per un poble emmirallat per les seves idees de canvi que des de feia uns quants anys anaven calant per tots els racons del país.

Fets i paraules
Els que han seguit de ben a prop la trajectòria política de Sankara en destaquen la seva mentalitat i discurs antiimperialista que travessà les fronteres de Burkina. Sankara defensava la independència real africana de qualsevol tutela postcolonial. Demostrà coherència política tant en les formes com en els fets. Preocupat per la corrupció i la ostentació de la classe política africana, va decretar que el cotxe oficial del seu país seria a partir dâaleshores ni més ni menys que un Renault 5. També es va negar a tenir un avió presidencial i, durant les celebracions de cimeres internacionals, demanava a homòlegs de països veïns que el passessin a recollir per lâaeroport de Ouagadougou, la capital. Durant una estada a Nova York en motiu dâuna visita al Parlament de les Nacions Unides, va preferir allotjar-se a un hotel del barri de Harlem que al luxós Manhatan, tot al·legant que âla nostra Casa Blanca es troba al Harlem negreâ?.
Però Sankara va anar més enllà de les paraules i els simbolismes i es va abocar al desenvolupament endogen del seu país, promovent el consum de productes propis, invertint en educació o fent de la sanitat un sector primari. Les dones, per Sankara, també tenien un gran protagonisme en la revolució. Van ocupar llocs importants dins el seu govern i, com a conseqüència, Burkina Faso va ser un dels primers països de lâÃfrica Occidental a prohibir la poligàmia i lâablació del clítoris.
A més a més, va crear els Tribunals Populars de la Revolució, encarregats de jutjar els possibles casos de corrupció pública. Sâoposà als privilegis de certes autoritats tradicionals que interpretava com frens al desenvolupament del país. Tot i així, aquest fet li comportà problemes ja que els abusos i la ineficiència dâalguns quadres militars que actuaven en nom de la revolució, van pretendre alterar una estructura social que no es podia canviar de la nit al dia.
Sankara va voler retornar la dignitat al seu poble i descontent amb el nom que havia adoptat el seu país, ja que aquest deixava traslluir una independència fictícia (el nom dâAlt Volta provenia de lâèpoca colonial francesa), durant la celebració del primer aniversari de la revolució, va decretar-ne un canvi: a partir dâaleshores el país abandonava lâantiga denominació i passava a dir-se Burkina Faso. Burkina, en moré, significa terra; i Faso, en diula, homes íntegres. Les dues llengües més importants del país donaven nom a Burkina Faso, la Terra dels Homes Ã?ntegres.

La prematura mort del líder revolucionari
A les 8 del vespre del 15 dâoctubre de 1987, Thomas Sankara es dirigia a una reunió amb els principals oficials impulsors de la revolució. Lâúltim any, la relació entre ells sâhavia tornat tensa, sobretot entre Sankara i Blaise Campoaré, els dos ideòlegs de la revolució de 1984. Quan la reunió tot just començava, amb lâabsència de Campoaré, els guardaespatlles dâaquest entraren a la seu del govern i afusellaren tots els assistents, excepte un. Un cop dâeat intern, ràpid i infalible. Els cossos de Sankara i els seus companys van ser enterrats als afores de la capital sense enrenou. Lâesforç i el conseqüent domini marcial de la ciutat van aplacar qualsevol mostra de rebuig al país, tot i que a lâoest es creà una resistència amb uns quants Comitès de Defensa que la revolució seguiria el seu camí, lluny dels excessos ideològics del seu antic company. Tanmateix, no va poder silenciar lâeco de la mort del Sankara. A les principals ciutats africanes se succeïren manifestacions a favor del líder revolucionari, que per molts havia esdevingut un model a seguir.
La relació de lâactual president de Burkina Faso, Blaise Campoaré, amb la mort de Thomas Sankara, sembla, 20 anys després, inqüestionable. Queden, però, multitud dâinterrogants oberts, la majoria dels quals apunten cap a lâexmetròpoli i a la profrancesa Costa dâIvori de Houphoüet-Boigny. La França de Miterrand, com també ho havia estat la de De Gaulle, no estava disposada a què les idees revolucionàries de Sankara arrelessin a lâÃfrica Occidental i tot sembla indicar que patrocinaren, de forma encoberta, lâallunyament de Campoaré de Sankara i lâassassinat dâaquest.
El record de la mort de Sankara té un regust agredolç. Fa uns anys es va formar un col·lectiu jurídic internacional, amb seu a Montreal que amb el nom Justícia per Sankara va presentar una demanda en nom de la família de lâexpresident davant la Comissió de Drets Humans de lâONU. Aquest organisme finalment va donar la raó als demandants i va exigir, entre altres coses, que el govern de Campoaré iniciés un procés judicial que permetés aclarir les circumstàncies de la mort de Sankara i que es modifiqués de la seva acta de defunció la causa de âmort naturalâ?, fet en el qual lâactual govern encara es basa per no admetre a tràmit cap denúncia pel seu assassinat. Fins al moment, el govern burkinabés respon amb el silenci.


Destacats
Thomas Sankara va ser un militar dâidees revolucionàries decidit a canviar el rumb de la història del seu país

Va preferir allotjar-se a un hotel del barri de Harlem que al luxós Manhatan, tot al·legant que âla nostra Casa Blanca es troba al Harlem negreâ?

Burkina, en moré, significa terra; i Faso, en diula, homes íntegres

La França de Miterrand no estava disposada a què les idees revolucionàries de Sankara arrelessin a lâÃfrica Occidental
Sindicat