Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: corrupció i poder : ecologia : especulació i okupació
L’Ajuntament de Barcelona vol una franja urbanitzable a Collserola
per Oriol Matadepera Correu-e: redaccio ARROBA setmanaridirecta.inf (no verificat!)	25 oct 2007
No es tracta d’una broma. L’alcalde de Barcelona vol un “coixí que tingui un ús social i on es puguin construir infraestructures� a Collserola, és a dir, una franja urbanitzable dins el parc. Les paraules de Jordi Hereu empipen les entitats ecologistes perquè, precisament, és la mateixa proposta que feia la Plataforma Cívica en Defensa de Collserola (PCDC) en el seu manifest el 1999, però a la inversa.
Mentre aquestes entitats reclamen que Collserola entri a la ciutat a través “d’espais associats� que estenguin els valors naturals entre el ciment, Hereu prefereix que la ciutat entri a la serra i així poder continuar “creixent�. El febrer de 2005, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat anunciava que declararia Parc Natural la serra de Collserola. Des de llavors, està estudiant els límits d’aquest parc amb els nou municipis implicats. Hereu no vol deixar Barcelona sense possibilitat de créixer i la PCDC creu que, quan més temps es trigui a declarar Collserola com a Parc Natural, més destrosses es podran fer. I, en aquest sentit, els diferents projectes urbanístics s’acceleren. L’entitat que fa l’estudi del “coixí� dins de Collserola és Barcelona Regional, una agència creada per entitats i empreses públiques el 1993 per a la consulta sobre infraestructures i el desenvolupament urbanístic de la Regió Metropolitana de Barcelona. Membres de la PCDC han pogut comprovar la seva sensibilitat mediambiental quan, en una reunió amb els biòlegs Antonio Alarcón i Marc Monlleó, aquests asseguraven que Collserola no era mereixedora de pertànyer a la Xarxa Natura 2000 i que, és més, aquest fet desvirtuava el conjunt de la Xarxa. A més, aquestes persones tampoc no trobaven adequat que Collserola fos declarada Parc Natural, ja que era “fer un mal servei a la resta del país�. Una manera de saber què entenen per Parc Natural són les paraules del secretari general de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal, a Ràdio Sant Cugat, que considera que la declaració de Parc Natural és compatible amb les infraestructures de mobilitat previstes com el Vial de Cornisa i el túnel d’Horta. Cronologia d’un desgavell La serra de Collserola ha estat, durant molts segles, el rebost, el llenyer, les pastures i el pulmó de Barcelona, i ha aportat les millors aigües. A finals del segle XIX, Barcelona inicia el setge a Collserola, quan s’annexiona els municipis de Sant Martí, Sants, Gràcia, Sant Andreu, Les Corts i Sant Gervasi. El 1904 és el torn d’Horta i el 1921 li toca a Sarrià. Poc a poc, la ciutat augmenta la pressió urbanística sobre els conreus, els boscos, les fonts, les rieres, les torrenteres i els turons. El 1932, el Regional Planing del Pla Macià defineix Collserola com a reserva de bosc, cosa que també es contempla al Pla Comarcal de 1953, que va valorar la serra com a parc forestal i reserva de bosc. De poc servia aquesta protecció, ja que els terrenys collserolencs es desafectaven sistemàticament per a usos esportius, sanitaris, zones verdes o parcs. El 1959 s’elabora el pla provincial que inclou Collserola en l’anomenat Parc Natural del Tibidabo. A finals dels anys 60, la metròpoli creix sense control i les barriades pugen, poc a poc, per la muntanya. El 1976, el Pla General Metropolità, que avui dia encara guia les urbanitzacions, defineix Collserola com un espai forestal de protecció, però a la vegada contempla la creació dels túnels de Vallvidrera, Central i d’Horta i del Vial de Cornisa, a més del perllongament de la carretera de les Aigües, entre d’altres projectes. El 1987 la Generalitat aprova el Pla Especial d’Ordenació i Protecció del Medi Natural de Collserola, una figura legal de protecció de la serra vigent, que defineix la creació d’un òrgan de gestió del parc, el Patronat del Parc de Collserola, que l’any 2000 es converteix en el Consorci del Parc de Collserola. L’any 1992 Collserola és inclosa dins el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), aprovat per la Generalitat de Catalunya. Aquesta catalogació, però, no té cap altra conseqüència que un nivell de protecció bàsica que, com sempre, queda subordinada als diferents plans urbanístics previstos al PGM, un pla que preveia que l’any 2000 viurien deu milions de persones a l’àrea metropolitana. Des del setembre de 2006, part de Collserola està inclosa dins la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea, que protegeix els hàbitats naturals, tot i que en un principi el Departament de Medi Ambient no la incloïa al llistat. Tala d’un centenar d’alzines. L’Ajuntament de Barcelona està projectant plans especials per reordenar nuclis urbanitzables de la serra abans de la declaració de Parc Natural. Un dels darrers projectes que fan perillar el pulmó metropolità al municipi de Barcelona és l’ampliació del parc d’atraccions del Tibidabo. PSC i ICV-EUiA van aprovar el pla que destina quatre milions d’euros per la nova muntanya russa, que suposaria la tala d’un centenar d’alzines.
Mira també: http://www.setmanaridirecta.info
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more