Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: ecologia
Supermercats: agricultura i alimentació S.A.
24 oct 2007
En els darrers anys, la nostra manera de comprar, d’alimentar-nos i de relacionar-nos amb la terra ha donat un gir de 180º. Les tendes de barri, els mercats pagesos, els aliments de proximitat, el coneixement de l’entorn rural han anat minvant a favor d’una creixent mercantilització de l’agricultura i l’alimentació.
A partir dels anys 70 i 80, a lâEstat espanyol van començar a generalitzar-se els supermercats i els hipermercats com una nova manera de fer la compra, més ràpida i pràctica, on varis productes es podien trobar en un mateix lloc. La consolidació dâaquest nou model dâestabliment, el que sâha vingut a anomenar âla distribució modernaâ?: supermercats, hipermercats, cadenes de descompte... ha canviat lâon, el com i el què consumim generant greus impactes en el petit productor i camperol, en el comerç local, en el medi ambient, en les condicions laborals dels treballadors i en el model de consum.

Per tan sols posar un exemple, en la producció alimentària: el control per part de la distribució moderna de tota la cadena de comercialització dâun producte ha fet que els camperols cada cop guanyessin menys amb els productes que venien i que els consumidors haguéssim de pagar més per allò que comprem, sent la distribució moderna la gran beneficiària. Ãs el que sâha vingut anomenar com a teoria de lâembut: milions de consumidors per una banda, milers de pagesos per lâaltre i tan sols unes poques cadenes de distribució que enmig dâaquest procés comercial es queden tot el benefici monopolitzant el sector. No en va, lâany 2005, el preu de la llimona augmentava un 2.000% del preu dâorigen al preu de venta, sent la distribució moderna qui es quedava tot el benefici.

De fet, a lâEstat espanyol, cinc grans grups controlen la distribució de més de la meitat dels aliments que es compren: Carrefour (23,7% quota mercat), Mercadona (16%), Eroski (7,4%), Alcampo (6,1%) i el Corte Inglés (2,3%). I es que el 80% de les nostres compres es porten a terme en supermercats, hipermercats, cadenes de descompte.

Enfront dâaquesta situació, què podem fer? En primer lloc és fonamental prendre consciència de lâimpacte dâaquest model de distribució (supermercats, hipers...) en el nostre entorn i les conseqüències que té la compra en aquests establiments. A partir dâaquí cal buscar alternatives concretes que ens permetin portar a terme un model de consum alternatiu com la compra a través de circuits curts de comercialització: al mercat, a la tenda de barri... Cal informar-nos dâon ve i com ha estat produït allò que consumim i en la mesura de les possibilitats entrar a formar part dâuna cooperativa de consumidors de productes ecològics que ens permetrà informar-nos, treballar col.lectivament i desenvolupar models de consum alternatius.

Publicat a La Directa, núm. 62.

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa