|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Costums prehistòrics 2
|
|
|
per Antoni Ferret |
21 oct 2007
|
|
|
He llegit el llibre «La vall dels cavalls», novel•la sobre la vida en la prehistòria, continuadora del volum «El clan de l’ós de les cavernes» (sobre el qual ja vaig escriure), en el marc de la col•lecció «Els fills de la terra».
Cal recordar, d’entrada, que l’acció se situa uns 35.000 anys enrere, quan a Europa convivien dues espècies humanes: els neandertals i els cromanyons (l’espècie que s’ha desenvolupat fins a nosaltres). Espècies que vivien separades i que no es relacionaven. La història d’«El clan...» s’esdevé entre neandertals (excepte la protagonista) i en canvi la història de «La vall...» transcorre entre cromanyons. En aquesta situació, és interessant veure les diferències culturals i socials entre uns i altres.
* La primera diferència que salta a la vista és la de la religió. Els neandertals d’«El clan...» tot ho referien als esperits, diversos, que, juntament amb els tòtems, determinaven la vida de les persones i la sort dels fets i situacions. En canvi, per als cromanyons de «La vall...», tot depèn de la Gran Mare (la natura), és a dir, una deessa, única.
* La relació entre homes i dones també és molt diferent. Entre els cromanyons no hi ha la rígida jerarquia de superioritat dels homes sobre les dones que hi havia entre els neandertals. Es dóna el cas de dones que participen en les caceres (a més de la protagonista), fet impensable en l’altra espècie. I fins i tot una dona pot ser la líder d’un grup o d’una comunitat.
* Tampoc entre els homes hi ha una jerarquia tan marcada en els cromanyons com hi havia entre els neandertals.
* Els neandertals ignoraven la relació entre l’acte sexual i l’embaràs. En canvi, els cromanyons intueixen alguna relació, encara que per damunt de tot hi ha la benedicció de la Gran Mare. L’única persona que ho té del tot clar és la protagonista.
* Sempre segons la novel•la, entre els cromanyons la relació sexual no és forçada a voluntat de l’home, com era entre els neandertals, sinó voluntària. Per als neandertals era un mitjà de solucionar una necessitat física dels homes; en canvi per als cromanyons és una satisfacció mútua. I aquesta satisfacció mútua és considerada com un «do» de la Gran Mare.
* Entre els cromanyons, quan una noia arriba a una certa edat és iniciada en el sexe «curosament» per part d’un home experimentat. Se’n fa una festa, anomenada els Primers Ritus. També es dóna el cas contrari: iniciació d’un noi per part d’una dona més gran, però d’una manera més informal (sense festa).
* El llenguatge dels neandertals era de mots monosíl•labs i gestos, el dels cromanyons és de paraules més elaborades i llargues. I cada comunitat té la seva llengua.
* En l’aspecte corporal, els neandertals eren baixos i rabassuts, mentre que els cromanyons són més aviat alts i prims.
* Els neardentals tenien la cara afuada en direcció a la boca i inclinada cap amunt, i en canvi els cromanyons la tenen plana i vertical.
* Els individus neandertals no ploraven (no els sortien llàgrimes dels ulls) ni reien, i els cromanyons, sí.
* Els neandertals només vivien en coves, i els cromanyons, en coves, construccions primàries de fusta o tendes.
* Els cromanyons coneixen la navegació amb barques pels rius.
* Els cromanyons no tenen clar i no estan d’acord sobre si els neandertals són persones o animals.
* Els cromanyons ignoren el costum bàrbar dels neandertals de la «maledicció de mort» o expulsió del clan.
* En canvi tenen un munt de coses iguals: es vesteixen amb pells d’animals (però entre els cromanyons els vestits són més elaborats), s’alimenten de fruits i arrels vegetals i de carn d’animals que cacen, es curen amb herbes i altres productes vegetals, produeixen eines de pedra i d’os, com ara ganivets i altres objectes tallants...
És un llibre altament recomanable:
Jean M Auel
La vall dels cavalls
(Els fills de la terra)
Ed Maeva
572 pp |
This work is in the public domain |
|
Re: Costums prehistòrics 2
|
|
per arqueòleg |
21 oct 2007
|
No l'he llegit pero tot això que hem descrius el paio s'ho treu completament de la màniga, les restes arqueologiques (unica font d'informació de que podem disposar) apart de que son ben minses no informen de res de tot aixó, l'unic que hi ha de cert es el tamany corporal, es arriscadissim per no dir mancat de fonament plantejar qualsevol tipu de jerarquies en aquella epoca, l'habitat es totalment fals (hi han neandertals q vivien a l'aire lliure), també es casi fals del tot que en bandes caçadores recol.lectores de fa 35.000 anys existis la dicotomia persona-animal (home-natura) es un concepte a posteriori que no existeix fins i tot en algunes societats caçadores-recol.lectores actuals.
Realment se m'han tret les ganes de llegir-lo, esta aplicant conceptes molt actuals a societats del pasat, es a dir projectar el present sobre el pasat per donarli un sentit al primer. Espero que l'autor tingui com a mínim la decencia d'advertir al lector que el seu llibre té tant d'història com "el Senyor dels Anells". |
|
Re: Costums prehistòrics 2
|
|
per Antoni Ferret |
22 oct 2007
|
Potser sí, però no és un autor sinó una autora (és clar, per al cas és igual) i és una experta i estudiosa en el tema.
A pesar de tot, tu en saps més (que jo). |
|
Re: Costums prehistòrics 2
|
|
per Sarsamarcuello |
22 oct 2007
|
Los libros son un clasico de la ficción prehistorica y abrieron las puertas a todo un subgénero.
En estos libros se inicia cierta tradición literaria de representar a los neandertales como un modelo de humanidad diferente. Bien se trata a esas personas como seres muy arraigados en la naturaleza, con una profunda empatía emocional caso sexto sentido, con una jerarquización social escasa o bien al contrario, con rasgos embrutecedores etc.
El caso es que lo que se sabe de los neandertales es bien poco, aunque lo suficiente para pensar que tenían lenguaje verbal, que llegaron a enterrar a los muertos y que tenían una organización social lo suficientemente compleja como para cuidar de las personas ancianas, lo que indica una cultura abundante, que da valor a la tradición oral transmitida por las personas ancianas. En la saga aparece un viejo chamán neandertal medio cojo, desdenteado y al que le falta un brazo... muy anciano, de quizá más de 60 años. Ese personaje esta basado en los restos de un enterramiento encontrados en el yacimiento de Shanidar.
La humanidad neanderthal evolucionó en europa a partir de la especie Homo heidelbergensis (sima de los huesos, atapuerca). El final de esta rama evolutiva cohincide con la llegada al continente europeo de nuestra especie, lo que hace pensar que hay una relación directa entre la colonización de nuestras especie y el fin de esas personas bajitas y fortachonas. Hay quien habla del primer genocidio de la historia, el Homo sapiensa habría llegado a europa pisando fuerte. |
