|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
[Sant Andreu] Crònica Homenatge a Jordi MartÃnez de Foix i Llorenç
|
|
per Assemblea Sant Andreu-Nou Barris d'Endavant (OSAN)
Correu-e: endavantstap9b@gmail.com (no verificat!) |
21 oct 2007
|
|
Per tercer any consecutiu, es va homenatjar el lluitador al seu poble natal, Sant Andreu |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Enguany es complien 29 anys de la mort de l’andreuenc, cooperativista, patriota i comunista català Jordi MartÃnez de Foix i Llorenç, i des de l’Assemblea local d’Endavant no volÃem deixar passar l’ocasió per retre-li un merescut homenatge. I és que els adjectius que acompanyen el nom d’en Jordi no són gratuïts, sinó una sintètica definició de la lluita que va dur a terme aquest jove, fins que una trampa li va segar la vida a l’edat de 21 anys, el 14 d’octubre de 1978. Aixà va ser en Jordi, i aixà ho vam plasmar en la placa d’homenatge que l’any passat vam col·locar en un monòlit al costat del TEB, al C/Coronel Monasterio, cantonada C/Palomar.
Precisament en aquest mateix lloc és on enguany ha tingut l’homenatge. Acompanyats de la famÃlia i d’altres persones que, més o menys properes, han volgut recordar la figura i la lluita d’en Jordi, més d’una trentena de persones li han retut un emotiu homenatge. Passaven pocs minuts de les 7 de la tarda quan una militant de l’Assemblea d’Endavant ha iniciat l’acte. Darrere seu, la placa en record d’en Jordi era flanquejada per una bandera roja i una estelada, mentre davant seu jeia un quadre-foto d’en Jordi, en una imatge molt emotiva per a la famÃlia pel moment en què va ser presa.
De seguida ha pres la paraula na Josi, la mare d’en Jordi, qui després de sol·licitar un minut de silencia, ha recordat la lluita i personalitat d’en Jordi, infatigable en el saber i en el fer, combinant d’aquesta manera la teoria amb la prà ctica, el pensament i la lluita, tant en l’à mbit polÃtic com el cultural i el social, entre d’altres. També hi ha hagut paraules en record d’en LluÃs Maria Xirinacs, a qui na Josi ha titllat, igual que a en Jordi, de necessaris lluitadors del segle XXI.
A continuació, un militant de l’Assemblea d’Endavant ha llegit el manifest que, enguany, havÃem redactat per a recordar la lluita d’en Jordi i la necessitat de continuar-la, sabent que sempre és a contracorrent d’aquells qui d’un temps ençà s’han venut a les poltrones del poder i de qui ens titlla, a nosaltres com a en Jordi i a tots els lluitadors i lluitadores polÃtiques, de “terroristesâ€? (vegeu manifest sencer al final de l’article).
Després, una militant de l’Assemblea ha llegit dos poemes de Miquel Martà i Pol, “Aquesta remor que se sent...� i “Ara mateix�. A continuació, l’Assemblea d’Endavant i l’Assemblea de Joves de la Sagrera i Sant Andreu ‘La Trinxera’ han fet sengles ofrenes florals al monòlit en record del Jordi.
Finalment, l’acte s’ha tancat amb la cantada de l’himne de Catalunya, Els Segadors, tot convidant a la gent a trobar-nos en les lluites i, convidant a la gent a l’acte d’homenatge de l’any següent, en què es commemoraran els 30 anys de la caiguda en combat d’en Jordi MartÃnez de Foix i Llorenç.
Manifest d’Endavant per l’Homenatge d’enguany:
Assumirà s la veu d' un poble, i serà la veu del teu poble, i serà s, per a sempre, poble. Aixà comença Vicent Andrés Estellés un poema on ens parla de persones com en Jordi. Ens parla d' homes i dones conscients que la veu del seu poble, del nostre poble, està ofegada, silenciada, sotmesa. Des de fa 300 anys, la major part del nostre paÃs resta ocupat i dividit sota dominació espanyola, i fa 300 anys que els Països Catalans veuen néixer fills i filles que estimen i defensen la seva terra, que es neguen a abaixar el cap, que s' indignen i es revolten davant l' ocupació, i que, malauradament moltes vegades, lliuren fins i tot la pròpia vida en el transcurs d'aquesta lluita.
Els heroics defensors de Barcelona que al 1714 van resistir durant tretze mesos el poderós exèrcit borbònic; els patriotes seguidors de Francesc Macià que durant la dictadura de Primo de Rivera van encendre la flama de la lluita independentista; els i les combatents revolucionà ries que l' any 36 van llençar-se al carrer a aturar l' aixecament feixista i a construir una societat igualità ria; els i les militants independentistes que ja en l' era post-franquista van continuar amb la lluita per la independència i el socialisme amb tots els mitjans a l' abast. L' incansable lluitador LluÃs Maria Xirinacs. Tots ells són la veu rebel del nostre poble. I d' entre ells, un jove veà de Sant Andreu de Palomar: en Jordi MartÃnez de Foix i Llorenç, estudiant i obrer, patriota i comunista, a qui un any més des d' Endavant (OSAN) li rendim aquest merescut homenatge.
Els estats opressors, però, i els mitjans de comunicació al seu servei, anomenen a les veus rebels d' avui: "terroristes", "violents", "intolerants", "enemics de la democrà cia". Però de quina democrà cia ens parlen? de la democrà cia que processa joves catalans a l' Audiència Nacional per cremar la foto del Rei nomenat per Franco? de la democrà cia que impedeix que exercim el legÃtim dret a l' autodeterminació? de la democrà cia que ordena als Mossos d' Esquadra reprimir i segrestar manifestacions i maltractar els detinguts a comissaria? de la democrà cia que empara un sistema capitalista que ens condemna a la precarietat laboral i a què ens xuclin la sang les immobilià ries? de la democrà cia que permet als especuladors destruir el nostre territori? de la democrà cia que segueix mantenint a les dones en una situació de discriminació i desigualtat? o potser parlen de la democrà cia que ni tan sols permet a la nostra selecció jugar un partit de futbol?
La democrà cia espanyola se'ns mostra cada dia més clarament com una farsa, un joc amb cartes marcades on sempre hi guanyen els mateixos. I qui accepta jugar-hi, per molt independentista i d' esquerres que s'autoanomeni, està legitimant el joc trampós dels ocupants i els explotadors, dels veritables terroristes. Està acceptant una legalitat imposada que té per únic objectiu seguir mantenint-nos lligats de peus i mans, a vegades amb la corda més fluixa, a vegades més tibant, però sempre amb la corda al coll. Durant els anys de l' anomenada Transició, quan la major part de la classe polÃtica catalana canviava la bandera per la poltrona, i passava de córrer davant dels grisos (qui ho feia) a jurar la Constitució, els homes i dones de l' esquerra independentista van seguir lluitant, ferms en els seus principis, fidels a un paÃs i a una idea de justÃcia social i d' alliberament nacional. Alguns d' aquests companys van deixar llur vida en el decurs d' aquesta lluita, i avui també els recordem aquÃ: en Gustau Muñoz, en Fèlix Goñi, en Martà Marcó, en Toni Villaescusa, en Quim Sánchez. I molt especialment a en Jordi MartÃnez de Foix i Llorenç, a qui homenatgem de tot cor la seva persona i el seu exemple militant, i ens comprometem a què se segueixi sentint ben forta i clara la veu rebel del nostre poble. Companys i companyes,
La lluita continua! Visca la Terra! |
Mira també:
http://www.endavantstap9b.org
http://www.endavant.org
|
This work is in the public domain |
|
Re: [Sant Andreu] Crònica Homenatge a Jordi MartÃnez de Foix i Llorenç
|
|
per com |
21 oct 2007
|
Com el van assassinar exactament al patriota Jordi?
Ni Oblit Ni perdó!!
No oblidem mai als nostres lluitadors morts en combat!! |
|
Re: [Sant Andreu] Crònica Homenatge a Jordi MartÃnez de Foix i Llorenç
|
|
per Andreuenc |
21 oct 2007
|
|
No el millor, sinó, l'únic homenatge digne, la victòria |
|
Re: [Sant Andreu] Crònica Homenatge a Jordi MartÃnez de Foix i Llorenç
|
|
per un altre andreuenc |
21 oct 2007
|
|
en Jordi va morir el 14 d'octubre mentre manipulava explosius al pis clandestí del que diposaven al C/Lucena, de Nou Barris. estava preparant una acció per a l'endemà, que es commemorava l'afusellament del president Companys. segons sembla, en les restes de l'explosiu hi van trobar un material que no hi hauria de ser pel tipus d'artefacte que era; se sospita que una traïció dins el seu grup en va ser la responsable. aquest material és el que va fer que li explotés a les mans. |
