Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
[Sant Andreu] Crònica Homenatge a Jordi Martínez de Foix i Llorenç
21 oct 2007
Per tercer any consecutiu, es va homenatjar el lluitador al seu poble natal, Sant Andreu
w fotos 20.10.07 018.JPG
w fotos 20.10.07 023.JPG
w fotos 20.10.07 025.JPG
w fotos 20.10.07 029.JPG
w fotos 20.10.07 036.JPG
w fotos 20.10.07 040.JPG
w fotos 20.10.07 041.JPG
w fotos 20.10.07 056.JPG
w fotos 20.10.07 065.JPG
Enguany es complien 29 anys de la mort de lâandreuenc, cooperativista, patriota i comunista català Jordi Martínez de Foix i Llorenç, i des de lâAssemblea local dâEndavant no volíem deixar passar lâocasió per retre-li un merescut homenatge. I és que els adjectius que acompanyen el nom dâen Jordi no són gratuïts, sinó una sintètica definició de la lluita que va dur a terme aquest jove, fins que una trampa li va segar la vida a lâedat de 21 anys, el 14 dâoctubre de 1978. Així va ser en Jordi, i així ho vam plasmar en la placa dâhomenatge que lâany passat vam col·locar en un monòlit al costat del TEB, al C/Coronel Monasterio, cantonada C/Palomar.

Precisament en aquest mateix lloc és on enguany ha tingut lâhomenatge. Acompanyats de la família i dâaltres persones que, més o menys properes, han volgut recordar la figura i la lluita dâen Jordi, més dâuna trentena de persones li han retut un emotiu homenatge. Passaven pocs minuts de les 7 de la tarda quan una militant de lâAssemblea dâEndavant ha iniciat lâacte. Darrere seu, la placa en record dâen Jordi era flanquejada per una bandera roja i una estelada, mentre davant seu jeia un quadre-foto dâen Jordi, en una imatge molt emotiva per a la família pel moment en què va ser presa.

De seguida ha pres la paraula na Josi, la mare dâen Jordi, qui després de sol·licitar un minut de silencia, ha recordat la lluita i personalitat dâen Jordi, infatigable en el saber i en el fer, combinant dâaquesta manera la teoria amb la pràctica, el pensament i la lluita, tant en lâàmbit polític com el cultural i el social, entre dâaltres. També hi ha hagut paraules en record dâen Lluís Maria Xirinacs, a qui na Josi ha titllat, igual que a en Jordi, de necessaris lluitadors del segle XXI.

A continuació, un militant de lâAssemblea dâEndavant ha llegit el manifest que, enguany, havíem redactat per a recordar la lluita dâen Jordi i la necessitat de continuar-la, sabent que sempre és a contracorrent dâaquells qui dâun temps ençà sâhan venut a les poltrones del poder i de qui ens titlla, a nosaltres com a en Jordi i a tots els lluitadors i lluitadores polítiques, de âterroristesâ? (vegeu manifest sencer al final de lâarticle).

Després, una militant de lâAssemblea ha llegit dos poemes de Miquel Martí i Pol, âAquesta remor que se sent...â? i âAra mateixâ?. A continuació, lâAssemblea dâEndavant i lâAssemblea de Joves de la Sagrera i Sant Andreu âLa Trinxeraâ han fet sengles ofrenes florals al monòlit en record del Jordi.

Finalment, lâacte sâha tancat amb la cantada de lâhimne de Catalunya, Els Segadors, tot convidant a la gent a trobar-nos en les lluites i, convidant a la gent a lâacte dâhomenatge de lâany següent, en què es commemoraran els 30 anys de la caiguda en combat dâen Jordi Martínez de Foix i Llorenç.

Manifest dâEndavant per lâHomenatge dâenguany:

Assumiràs la veu d' un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble. Així comença Vicent Andrés Estellés un poema on ens parla de persones com en Jordi. Ens parla d' homes i dones conscients que la veu del seu poble, del nostre poble, està ofegada, silenciada, sotmesa. Des de fa 300 anys, la major part del nostre país resta ocupat i dividit sota dominació espanyola, i fa 300 anys que els Països Catalans veuen néixer fills i filles que estimen i defensen la seva terra, que es neguen a abaixar el cap, que s' indignen i es revolten davant l' ocupació, i que, malauradament moltes vegades, lliuren fins i tot la pròpia vida en el transcurs d'aquesta lluita.

Els heroics defensors de Barcelona que al 1714 van resistir durant tretze mesos el poderós exèrcit borbònic; els patriotes seguidors de Francesc Macià que durant la dictadura de Primo de Rivera van encendre la flama de la lluita independentista; els i les combatents revolucionàries que l' any 36 van llençar-se al carrer a aturar l' aixecament feixista i a construir una societat igualitària; els i les militants independentistes que ja en l' era post-franquista van continuar amb la lluita per la independència i el socialisme amb tots els mitjans a l' abast. L' incansable lluitador Lluís Maria Xirinacs. Tots ells són la veu rebel del nostre poble. I d' entre ells, un jove veí de Sant Andreu de Palomar: en Jordi Martínez de Foix i Llorenç, estudiant i obrer, patriota i comunista, a qui un any més des d' Endavant (OSAN) li rendim aquest merescut homenatge.

Els estats opressors, però, i els mitjans de comunicació al seu servei, anomenen a les veus rebels d' avui: "terroristes", "violents", "intolerants", "enemics de la democràcia". Però de quina democràcia ens parlen? de la democràcia que processa joves catalans a l' Audiència Nacional per cremar la foto del Rei nomenat per Franco? de la democràcia que impedeix que exercim el legítim dret a l' autodeterminació? de la democràcia que ordena als Mossos d' Esquadra reprimir i segrestar manifestacions i maltractar els detinguts a comissaria? de la democràcia que empara un sistema capitalista que ens condemna a la precarietat laboral i a què ens xuclin la sang les immobiliàries? de la democràcia que permet als especuladors destruir el nostre territori? de la democràcia que segueix mantenint a les dones en una situació de discriminació i desigualtat? o potser parlen de la democràcia que ni tan sols permet a la nostra selecció jugar un partit de futbol?

La democràcia espanyola se'ns mostra cada dia més clarament com una farsa, un joc amb cartes marcades on sempre hi guanyen els mateixos. I qui accepta jugar-hi, per molt independentista i d' esquerres que s'autoanomeni, està legitimant el joc trampós dels ocupants i els explotadors, dels veritables terroristes. Està acceptant una legalitat imposada que té per únic objectiu seguir mantenint-nos lligats de peus i mans, a vegades amb la corda més fluixa, a vegades més tibant, però sempre amb la corda al coll. Durant els anys de l' anomenada Transició, quan la major part de la classe política catalana canviava la bandera per la poltrona, i passava de córrer davant dels grisos (qui ho feia) a jurar la Constitució, els homes i dones de l' esquerra independentista van seguir lluitant, ferms en els seus principis, fidels a un país i a una idea de justícia social i d' alliberament nacional. Alguns d' aquests companys van deixar llur vida en el decurs d' aquesta lluita, i avui també els recordem aquí: en Gustau Muñoz, en Fèlix Goñi, en Martí Marcó, en Toni Villaescusa, en Quim Sánchez. I molt especialment a en Jordi Martínez de Foix i Llorenç, a qui homenatgem de tot cor la seva persona i el seu exemple militant, i ens comprometem a què se segueixi sentint ben forta i clara la veu rebel del nostre poble. Companys i companyes,

La lluita continua! Visca la Terra!
Mira també:
http://www.endavantstap9b.org
http://www.endavant.org

This work is in the public domain

Comentaris

Re: [Sant Andreu] Crònica Homenatge a Jordi Martínez de Foix i Llorenç
21 oct 2007
Com el van assassinar exactament al patriota Jordi?

Ni Oblit Ni perdó!!
No oblidem mai als nostres lluitadors morts en combat!!
Re: [Sant Andreu] Crònica Homenatge a Jordi Martínez de Foix i Llorenç
21 oct 2007
No el millor, sinó, l'únic homenatge digne, la victòria
Re: [Sant Andreu] Crònica Homenatge a Jordi Martínez de Foix i Llorenç
21 oct 2007
en Jordi va morir el 14 d'octubre mentre manipulava explosius al pis clandestí del que diposaven al C/Lucena, de Nou Barris. estava preparant una acció per a l'endemà, que es commemorava l'afusellament del president Companys. segons sembla, en les restes de l'explosiu hi van trobar un material que no hi hauria de ser pel tipus d'artefacte que era; se sospita que una traïció dins el seu grup en va ser la responsable. aquest material és el que va fer que li explotés a les mans.
Sindicat