Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: sense clasificar
Per què defenem a Jaume Roura
per anticapitalismo rojo Correu-e: anticapitalismorojo@hotmail.com (no verificat!)	21 oct 2007
PER QUÈ DEFENEM I DEFENDREM INCONDICIONALMENT A JAUME ROURA I A LA RESTA DE PATRIOTES CATALANS REPRESALIATS?… PER QUÈ NO SUSCRIBIM NI SUSCRIUREM LES CRIDES A LA MOBILITZACIÓ DE «LA SOCIETAT CIVIL»?… Arran de la decisió de la Fiscalia de l’Audiència Nacional espanyola d’ obrir diligències contra les persones que, a Girona i en altres localitats, han cremat fotografies del Rei d’Espanya, aquest darrer mes de setembre ha circulat públicament un manifest en el que, sota la denominació de «conjunt de l’Esquerra Independentista», «organitzadora dels actes de rebuig a la Corona», les CUP, El Forn, JAG, Endavant, Maulets, PSAN, MDT, COS i SEPC expressaven tot un seguit de consideracions d’interès a través de l’organització antirrepressiva Alerta Solidària. No tenim res que objectar en quant a la descripció dels fets realitzada pel manifest, que ha reunit centenars d’adhesions personals i col•lectives. Les actuals actuacions repressives, pel que fa a Catalunya, de l’Estat espanyol contra qui qüestionen el seu cap, el rei Joan Carles, i la seva “intocable� unitat s’emmarquen, en realitat —en la mateixa mida en que s’està afeblint, davant dels nostres ulls, la base social de l’esmentat Estat opressor a les nacions oprimides (Euskadi, on, com a termòmetre de la temperatura social, el lehendakari ha anunciat ja la data d’un referèndum, utòpic sota qualsevol Govern capitalista espanyol, sobre la sobirania del país; Catalunya, on llur moviment per a la seva emancipació nacional guanya força dia rere dia i, al seu propi ritme, en l’estrat social més profund, també Galiza)—, en una ofensiva repressiva contra els moviments independentistes, cada vegada més a la desesperada, sense un altre futur cert, a mig termini, que la exacerbació dels nacionalismes sotmesos. Tal com assenyala el manifest, els vigents «atacs sistemàtics contra les expressions al carrer de l‘independentisme català» —a l’igual que les detencions de patriotes bascos i el manteniment a la presó o/i sota vigilància de patriotes gallecs— «són expressions contundents de que el marc polític espanyol no ofereix garanties democràtiques per a tots», o, dit, amb tota claretat, de que la democràcia capitalista espanyola no sol es sosté en l’explotació del proletariat, sinó, a més a més, com a fruit de la seva feblesa històrica i irrenunciablement, en l’opressió, més i més insuportable, d’aquestes nacions subjugades que son Catalunya, Euskadi i Galiza. Ho hem escrit ja abans, però no ens cansarem d’insistir en això tantes vegades com sigui necessari: mentre persisteixi l’esmentada opressió —dit en altres paraules, mentre segueixi dempeus l’Estat espanyol— per als proletaris conscients, per a l’avantguarda comunista no hi cap una altra posició, al respecte d’aquests conflictes nacionals, que no passi per la DEFENSA INCONDICIONAL DE LA LLIURE AUTODETERMINACIÓ (és a dir, de la plena llibertat a fer efectiva, si així ho decideix la major part de la seva població, la seva separació d’Espanya) DE CATALUNYA, EUSKADI I GALIZA. No hi ha una altra posició que la DEFENSA INCONDICIONAL DELS PATRIOTES CATALANS, BASCOS I GALLECS represaliats per l’Estat espanyol. Una certesa, característica del marxisme (vegis Marx, Engels i Lenin), al llarg de la història, dóna suport a la nostra línia: si bé és cert que el proletariat revolucionari no té pàtria, no ho es menys que, per a complir la seva tasca històrica de desfer-se, per sempre, del capitalisme, té el deure de prendre sota el seu empar la justa lluita per a la seva alliberació dels pobles oprimits, sota la forma que sigui, per no importa quin imperialisme. Així, avui, amb independència de la militància declarada d’en Jaume Roura en aquest partit estalinista català en formació que es Endavant (vegis «A propósito del escrito de Sànchez Teran, militante de Endavant. O con el estalinismo o con la “Defensa de la Terra�», Anticapitalismo rojo, núm. 15, 01.08.2007), la veu del marxisme contemporani, dels que treballen en la preparació del Partit Comunista de la pròxima revolució, ha de alçar-se i s’alça en defensa d’ell en la justa i exacta mida en que ha estat encausat no per la seva adscripció política, si no per haver actuat, en els fets, contra la Corona. Defenem i defendrem, doncs, a Jaume Roura, a l’igual que defenem i defendrem, sense requisits previs de cap mena, a no importa quin patriota català, basc o gallec represaliat. Es ben segur, que d’assumir aquesta defensa incondicional a subscriure manifestos que, com l’esmentat, deixen la sort de la lluita per a l’alliberament nacional de Catalunya en mans de «la societat civil dels Païssos Catalans» hi ha pel mig tot un abisme: ni més ni menys que el que, a la fi del camí, ha separat, separa i separarà de nou, de forma irreconciliable, la veritable lluita per a l’alliberació dels pobles oprimits de la servil traïció, més enllà de les paraules, a aquesta. Es per aquesta raó que ni l’Anticapitalismo rojo, ni cap dels seus components, no varen subscriure, ni a títol col•lectiu ni individual, el manifest citat. «La societat civil»? Però què és «la societat civil»?… Històrica i actualment aquesta pregunta només admet una resposta: la societat civil es la formada per la totalitat dels ciutadans, és a dir, la que, tan utòpica com reaccionàriament, seria capaç de conjuminar, de reunir en una mateixa identitat, els interessos de les diferents classes socials; de la burgesia —explotadora de treball assalariat—; de la petita burgesia —autoexplotadora de la seva pròpia força de treball i creixentment despullada i oprimida per la burgesia—; del proletariat —sobre l’explotació del qual descansa el conjunt de la societat capitalista—. Reconèixer, doncs, «la societat civil» —la comunitat ciutadana— es tant com negar la lluita de classes, es tant com negar els interessos irreconciliables que enfronten al proletariat contra la burgesia, es tant com amagar la traïció històrica i actual, permanent, de les burgesies catalana, basca i gallega a la causa nacional d’aquests pobles oprimits. No, ni l’emancipació de les nacions oprimides, ni l’alliberació dels seus patriotes vindrà de la mà ni comptarà amb el recolzament real —més enllà de la interessada demagògia nacionalista amb que la burgesia d’aquests pobles sotmesos encobreix els seus acords, de fons, amb l’ Estat opressor— de les seves respectives classes capitalistes. Pel cas que, ara en concret, ens ocupa, aquesta odiosa presó de nacions que es Espanya no podrà ser destruïda, de cap manera, si no és per l’acció revolucionària, unida per sobre de les fronteres, del proletariat. Sol aquesta revolució, la proletària, la comunista, fent runes de l’Estat espanyol i garantint, des d’el primer moment, la lliure autodeterminació de les nacions oprimides per aquest, alliberarà del seu subjugament als pobles català, basc i gallec, guanyant a la seva causa a la petita burgesia agreujada de les esmentades nacions amb la mateixa rapidesa amb la que aixafarà a les seves traïdores burgesies. Per això mateix, perquè la revolució proletària avança mitjançant la lluita de classes i no la conciliació civil, ciutadana; perquè la mateixa mobilització real, revolucionària, de la petita burgesia impulsora de l’independentisme a les nacions oprimides passa i sol pot passar necessàriament per la ruptura més neta amb les pròpies classes capitalistes, burgeses, dels esmentats païssos, la crida a la mobilització de «la societat civil» no té únicament la virtut d’alienar la signatura dels autèntics comunistes en els manifestos contra la repressió espanyola, si no que, a més a més, suposa una intolerable burla, amb la seva tramposa exaltació de la «resistència civil», de l’heroica lluita armada desplegada, al llarg dels anys, pels patriotes catalans, bascos i gallecs amb el fi d’alliberar les seves nacions, fins i tot a càrrec d’arriscar la seva pròpia vida. Anticapitalismo rojo 30 de setembre de 2007 Per a tot contacte… anticapitalismorojo ARROBA hotmail.com La llibertat de Catalunya no vindrà de cap Unitat Popular… VINDRÀ DE LA REVOLUCIÓ ANTICAPITALISTA! Nacionalistes revolucionaris, comunistes: Treballem plegats per formar un FRONT REVOLUCIONARI CONTRA LA MONARQUIA ESPANYOLA
Mira també: http://anticapitalismorojo.blogspot.com
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more