|
|
|
|
|
Anàlisi :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
Dependencia o independencia de Catalunya
|
|
|
per Alfons López Tena |
18 oct 2007
|
|
Article d'Alfons López Tena, vocal del Consejo General del Poder Judicial. |
Tras treinta años de democracia estable, sólidamente anclados en la Unión Europea y el euro, impensables los golpes de Estado, integrados en la globalización y prósperos, es hora de hacer balance sobre si le conviene a Catalunya seguir en España.
Salvo efusiones líricas, amenazas gonadales y acusaciones de delirio psiquiátrico (idénticas a las practicadas por la dictadura soviética), no se oye en España argumento alguno que justifique la dependencia de Catalunya. Los unionistas catalanes, salvo una cierta apelación a la resignación y la rutina, tampoco razonan, incluso recurren crecientemente al escarnio y la amenaza, aquí más próximos a los usos de la dictadura maoísta.
Es normal esta afasia, que se intenta ocultar bajo abundantes bramidos, pues el fundamento económico de la conveniencia de pertenecer a España ha desaparecido. Ya no es el Estado español quien tiene moneda y determina los tipos de cambio, los tipos de interés y los aranceles de importación y exportación. Ya no hay mercado español, lo ha absorbido el único europeo, y es Bruselas quien toma esas decisiones y se abre a la globalización, con el resultado inevitable de la disminución de la importancia relativa del antiguo mercado protegido: hoy Catalunya vende al resto del Estado menos del 40% de su producción, e importa de allí menos del 35%. A Catalunya la dependencia ya no le es compensada por el acceso privilegiado al mercado español, que además se ha convertido en arriesgado por ser el único en que los productos catalanes son boicoteados por el hecho de serlo (práctica del 21% de los madrileños, según ABC).
Sólo le queda a España un mecanismo de actuación económica, la inversión pública, y los datos y hechos son elocuentes: tras décadas de detraer cada año el 10% del PIB catalán sin invertir en Catalunya (19.200 millones de euros el 2005), se desploman los servicios públicos que gestiona España y llevan su E: RENFE, AENA, REE, ENDESA, etc. ¿Qué reciben los catalanes a cambio del expolio fiscal? Ni siquiera la transparencia, pues los balances fiscales, públicos en la Unión Europea, Alemania o Reino Unido, los ocultan en España tanto los gobiernos del PP como los del PSOE. ¿Qué esconden?
Tampoco a la hora de comprar empresas españolas es una ventaja estar en España, pues la toma de control catalana es bloqueada de una u otra manera, y contra ella se blande la Constitución y la xenofobia, que no se invoca frente a OPAs alemanas o italianas.
Al expolio del Estado y la explotación monopolística de los servicios públicos privatizados se añade la penuria de la Generalitat. Baste un dato: tras treinta años de autonomía, y para 7,5 millones de habitantes, el presupuesto catalán es de 32.000 millones de euros. Tras ocho años de autonomía, y para 5 millones de habitantes, el presupuesto escocés es de 46.000 millones de euros. Escocia en ocho años ha conseguido el doble por habitante de lo conseguido por Catalunya en treinta.
Mal negocio es hoy España para Catalunya: privada de política fiscal, crónicamente objeto de desinversión pública, discriminada hasta en tratados internacionales (esos que firma el Estado español prohibiendo que utilicen el aeropuerto de Barcelona los aviones desde o hacia Toronto, Miami, México, Bangkok, Kuala Lumpur, etc.), boicoteados sus productos, rechazados sus compradores como extranjeros hostiles, ¿a quién le interesa continuar la dependencia? ¿Alguien podría explicar alguna ventaja comparativa de la dependencia respecto a la independencia? (si puede ser, sin insultar).
El problema de Catalunya se llama España, que se dedica, mediante el aparato del Estado que los catalanes pagan, a bloquear todos sus proyectos: ni conexión ferroviaria del puerto con Europa, ni servicios públicos que funcionen, ni inversiones en infraestructuras, ni TGV a Europa, ni toma de control de empresas españolas, ni aeropuerto intercontinental, ni nada de nada.
Ya están conseguidos los objetivos modernizadores comunes a catalanes y españoles, España ya es democrática y europea, pero tan adversa a la diversidad como siempre, no se concibe como plurinacional sino como unitaria, y percibe a los ‘diferentes’ no como un activo a promover sino como una molestia a eliminar. Proclama que Catalunya es España, pero piensa y actúa que Catalunya es de España. Una posesión.
Intentamos de buena fe una corrección del expolio fiscal, el dominio político y la discriminación económica y cultural. Tendimos la mano para sólo recibir insultos, boicots y engaños, y un Estatuto que no se aplica ni cumple, pues este Gobierno español, como los anteriores, no tiene por qué cumplir la ley cuando afecta a Catalunya. No pasa nada, ya lo avalarán como siempre los Tribunales Supremo y Constitucional, que para eso los nombran el PP y el PSOE.
Se equivocan: bloqueada bajo España, maltratada en España, insultada por España, harta de España, a Catalunya sólo le queda un camino: la independencia.
España tiene mucho a ganar con un Estado catalán, perdería un miembro descontento y problemático pero ganaría un buen vecino y amigo, y podría superar los bloqueos que sufren las libertades y la democracia por causa de una estructura institucional concebida y practicada para asegurar el dominio de una mayoría nacional española sobre las minorías nacionales. Como ya advirtió Burke, es ese dominio la causa de las mayores corrupciones del orden constitucional.
Dijo Azaña que para mantener España unida había que bombardear Barcelona cada cincuenta años, método que calificaba de bárbaro pero efectivo. Los bombardeos ya no son posibles, y España no ha aprendido en su lugar el método de ganar la adhesión cordial e interesada de los catalanes. En el fondo, tanto da. Se ponga como se ponga, la independencia de Catalunya es ineluctable e inevitable. Mene Tequel Parsin. Ha empezado la cuenta atrás.
Alfons López Tena |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Dependencia o independencia de Catalunya
|
per Josep Antoni González
josepantonig@yahoo.es |
18 oct 2007
|
He llegit l'article, i afegir, poca cosa. Donar les gràcies al Sr. Alfons López Tena. A Catalunya se l'estima amb el cor i el sentiment. Ell també ho sap fer amb la raó. Gràcies una altre vegada, Sr. Tena. Anims i endavant. Prou de febleses !!
Visca Catalunya Independent !! |
|
Re: Dependencia o independencia de Catalunya
|
|
per Alejandra |
18 oct 2007
|
Quisiera plantear algunas cuestiones sobre el artículo anterior. Antes de que lancéis sobre mí insultos por desgracia muy al uso en este medio, he de decir que no me parece mal la opción de la independencia, pero creo que es sano ser un poco crítica con ciertos discursos simplistas. En fin, dudas que así, deprisa y corriendo, me plantea el artículo:
a) habla de la dependencia de Catalunya y de que nuestro país es una posesión: ¿dependencia de quien?¿carece Catalunya de una burguesía que participa e incluso gestiona el Estado ocupante (¡Curiosa manera de ser una posesión!)? ¿No hay grandes empresas como la Caixa o Banco Sabadell que miran a España con codicia porque es un buen mercado? Creo que hay que hilar fino con los términos, Catalunya es un país europeo, al fin y al cabo, donde se da lucha de clases y cuya burguesía, como toda burguesía, es expansionista;
b) Téngase en cuenta que Endesa no está gestionada por la administración española, es una empresa privatizada sin que ni CiU, ni PSC, ni ERC, ni ICV dijeran nada sobre esa privatización. Es más, no sólo el gobierno español privatiza, también el gobierno autonómico -tanto el de CiU como el tripartito- lo hace- El actual movimiento de empresarios catalanes -vaya curiosa forma de ser colonia- por las competencias del Prat y de Cercanías hacen presagiar que perciben éstos pingües beneficios por la futura privatización gestionada por la Generalitat;
c) Una posesión es un territorio donde la población "nativa" sufre opresión. Visto lo anterior, hay una burguesía propia bien entroncada con el Estado español; la clase trabajadora local está formada por: a) trabajadores catalanes; b) trabajadores procedentes del resto del Estado y Europa; c) trabajadores extracomunitarios. El catalán no fue empleado por la emigración de los años sesenta y setenta, pero los hijos de éstos aprenden la lengua catalan en la escuela y hay una verdadera inmersión lingüística, sin embargo no parece que esto ayude al uso del catalán (vid El País de hoy). ¿Por culpa del Estado español o por culpa de una política cultural propia poco atractiva?
Creo que no podemos mantener el discurso del colonialismo español en Cataluña. El problema es que el actual marco jurídico no reconoce el derecho a la autodeterminación, y aquí es la madre del cordero, el derecho colectivo a ser una autonomía de Estado o un Estado de Europa, y mientras no se reconozca dicho derecho habrá una injusticia (no me acuseis de españolismo ni tonterías), pero esto está lejos de colonialismo. |
|
Re: Dependencia o independencia de Catalunya
|
|
per Llibertari |
18 oct 2007
|
|
Comparteixo els plantejaments de l'Alejandra respecte a la burgesia que entronca amb el poder estatal d'opressió de classe. Respecte al plantejament cultural em sembla fora de lloc, no hi ha oferta en català de moltes activitats com revistes d'informàtica, per exemple, ni a nivell juvenil, gairbé no hi ha cinema ni televisions, i alhora d'usar l'emule gairebé tot ho tens en castellà (per les raons anteriors). Això converteix el català en quelcom que desapareixerà en el consumisme capitalista actual. Planteja que les ofertes culturals venen de les capitals estatals és planteja l'existència d'¡un colonialisme cultural (al País Valencià) s'ha menyspreat tant la llengua i la cultura que gairebé no es pot ni estudiar i a la Franja no es pot directament). L'aprenentatge d'una llengua com a curiositat i el menyspreu dels propis i els nouvinguts (no per culpa seva) es una mostra de neocolonialisme, de la mateixa manera que ho és que una persona d'Ecuador o Panama cel·lebri el 12 d'octubre, es menypreu al seu propi poble i cultura (matances d'indigenes,etc...). Això és colonialisme. Econòmicament només la destrucció de l'estat, de tots els estats, canviarà les situacions d'opressió d'uns per damunt d'uns altres |
|
Re: Dependencia o independencia de Catalunya
|
|
per acp |
18 oct 2007
|
Trobo molt interessant i a voltes encertat l'anàlisi que fa l'Alejandra. Tot i així, m'agradaria fer un parell de valoracions.
En primer lloc és evident la tendència de qualsevol discurs a la simplificació per a poder augmentar la difusió d'unes idees. Això passa en el cas que es comenta, però també són simplificacions expressions com "obrers contra patrons" o bé que la societat es divideix en burgesia i proletariat. Tot és més complex, malgrat que els resultat final sigui el mateix. Així, potser no és cert que Catalunya sigui strictu sensu una colònia o una possessió, però, com molt bé es diu més avall, amb la manca del dret a l'autodeterminació el resultat final és similar. Respecte al terme colònia, crec que hauríem de poder emmarcar la situació dels Països Catalans en el seu propi context: una nació sense estat d'Europa Occidental, una categoria molt concreta i amb característiques úniques al planeta.
D'altra banda, la realitat que m'envolta falseja clarament la divisió que l'Alejandra fa de la classe obrera en tres grups. Una part de la meva família són nascuts a Espanya, però no crec que es puguin integrar dins el grup b (parlen català i l'entorn social no els estigmatitza per la seva procedència). Els meus veïns de dalt són d'orígen marroquí, però els fills parlen català, tot i que tenen condicions laborals més dures que altres sectors (marxen abans que jo i tornen més tard de treballar), tot i així, dubtaria molt que els fills tinguin uns valors religiosos musulmans molt marcats. D'una banda, algun dels fills sí que té un entorn social exclusivament immigrat, però altres tenen tot el seu entorn social format per persones provinents del que l'Alejandra anomena grup a i grup b. Per tant, tot plegat és més complex i no s'hi val a simplificar |
|
Re: Dependencia o independencia de Catalunya
|
|
per Algunes objeccions |
18 oct 2007
|
a) La Caixa i el Banc Sabadell volen el mercat espanyol no perquè sigui un gran mercat sinó perquè és un mercat a la seva alçada, la caixa no vol entrar a França perquè la competència amb bancs més potents la deixaria fora de joc. A més, l'exemple de la Caixa és dels pocs que pots trobar que vulguin dominar fortament el mercat espanyol i a sobre també han rebut del boicot anti-català fins al punt de baixar-se els pantalons i patrocinar "la selccion".
b) No entenc el teu plantejament, ningú ha dit que els catalans no privatitzin, i, a més, el fet que empresaris catalans vulguin l'aeroport del prat o rodalies no demostra que Catalunya no estigui colonitzada. A les colònies hi havia gent molt rica de les mateixes terres colonials que col·laboraven, per la seva butxaca, amb el colonitzador. En quan a que Endesa no està gestionada per Espanya...., Endesa és de matriu espanyola i com a bona empresa espanyola li funciona tot fora de Catalunya mentre que a Catalunya li peta tot, no serà del govern, però els empresaris deixen clar un cop més que Espanya és Castella i les terres conquerides per aquests, i que els demés ens en podem anar prendre pel cul.
c) La població nativa no sofreix opressió? aviam, opressió n'hi ha de molts tipus i que més patim aquí és la cultural. Fixa't que totes les lleis que hiha al govern per portar a terme un immersió lingüística a penes es compleixen, exemples: a l'escola pública es fan moltíssimes classes en castellà quan haurien de ser en català, igual a les universitats i instituts. El català no és present, com bé ha dit un d'aquí dalt, en mil i una coses que semblen petites però que sumades, fan que cap català pugui tenir a Catalunya una vida penament en català, mentre que tot castellà pot tenir una vida plenament en castellà. Entrem en un tema delicat, la immigració: em sap molt greu però a catalunya, amb voluntat o sense, hi ha hagut una invasió real protagonitzada per la immigració, i no per la extracomunitria precisament, si vius a l'àrea de barcelona suposo que pots palpar el fet que la gent catalana xerra en castellà a la gent castellana i que mai passa en viceversa, els nens parlen a l'escola castellà al pati independentment dels seus orígens, els immigrants nouvinguts aprenen preferentment el castellà perquè és una llegua que els serveix per anar per mig món...etc. Quan intentes obligar a que la gent almenys sàpiga parlar català i l'estudii als centres de primària, et surten uns matats a dir-te que els estàs oprimint perquè poden estudiar en llengua materna, si li parles català a un castellà ets un maleducat que no té sensibilitat i un inadaptat que no es vol relacionar, i cuidado que no et caigui una "ioia por catalufo"... a moltes ciutats de l'àrea metropolitana passa..., en fi no sé si t'he convençut però jo veig bastant clar que som un territori colonitzat i que cada dia ho som més, i no crec que es tracti d'una política cultural poc atractiva, es tracta d'una política cultural desencantada des del govern i nul·la totalment des del gobierno (no he vist mai un anunci del ministeri de foment dient: si parles català, també enriquiexes espanya!). Bueno, ho sento pel rollaco. Que consti que sóc xarnego pur i dur. Adeu. |
|
Re: Dependencia o independencia de Catalunya
|
|
per Alejandra |
18 oct 2007
|
|
En va faltar desenvolupar més el tema cultural. És evident també que estic a Barcelona. Reconeixo que a Valencia la situació del català és de opressió, sobre tot a Valencia i Alacant, cas diferent és Castelló. En quant a la resta, mantenc lo dit, no crec que hi hagi una situació colonial a Catalunya, no parlem d´un grup petit i ric que col·labora amb l´enemic, sinó d´una majoria de la burguesia i de la classe mitjana que està molt bé amb Espanya, ja sigui perque és un mercat al seu abast o per qualsevol altre motiu. |
|
Re: Dependencia o independencia de Catalunya
|
|
per català |
19 oct 2007
|
|
ni colonia ni res, només s pensa en cosas que crec n'hi ha de més importants, com per exemple la seguretat dels nostres fills, que puguin treballar en una feina digna, que els estudis siguin per a tots igual d'accedibles, que per tenir que marxar de casa no hagin d'haver complert el 50 anys i aixi podria continuar amb moltes coses, però be vosaltrs debatiu si s'ha de ser independent o no, i no hem digueu que si haguès independència seria millor, pq els diners se'ls gastan en tonteries i no en els ciutadans, tots i quan dic tots, vull dir els que hi son al poder son uns lladres que juguen amb els meus diners, jo només demano que marxin tots i ja està. |
|
|
