Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: mitjans i manipulació : pobles i cultures vs poder i estats
continua la persecució política de la llengua catalana
06 oct 2007
Ens trobem davant dâuna mostra de negacionisme al màxim nivell institucional de lâEstat. Lâafirmació del rei que âmaiâ? el castellà no ha estat âuna llengua dâimposicióâ? és evidentment falsa pel que fa al període anterior a la Constitució espanyola de 1978 (CE). Però també ho és si mirem al present o al passat recent.
prou agressions contra el català.jpg
1978-2005: continua la persecució política de la llengua catalana

El 23 d'abril de 2001 el rei Joan Carles I va declarar, en un discurs pronunciat en el curs d'un acte cultural, que âNunca fue la nuestra [amb aquesta expressió el rei de tots els espanyols es referia només a la llengua castellana, mostrant així una actitud lingüística molt diferent, per exemple, de la del rei dels belgues] lengua de imposición sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntat libérrima el idioma de Cervantesâ?. La llavors ministra d'Educació i Cultura, Pilar del Castillo, i altres altes autoritats espanyoles van donar suport a l'afirmació del rei. La ministra va manifestar que a Catalunya sâhavia parlat català durant tot el franquisme, i que si no hagués estat així la llengua no hauria sobreviscut. Posteriorment la ministra rectifica i reconeix una persecució contra la llengua catalana perfectament present en la memòria de molta gent. El discurs del rei és una conseqüència de lâassumpció per part de lâanterior govern espanyol i dâamplis sectors dâintel·lectuals espanyols de les tesis que pretenen negar la persecució soferta per la llengua catalana.

Ens trobem davant dâuna mostra de negacionisme al màxim nivell institucional de lâEstat. Lâafirmació del rei que âmaiâ? el castellà no ha estat âuna llengua dâimposicióâ? és evidentment falsa pel que fa al període anterior a la Constitució espanyola de 1978 (CE). Però també ho és si mirem al present o al passat recent. Nâhi ha prou de llegir lâarticle 3 de l'actual CE, que afirma que tots els espanyols han de conèixer el castellà; no declara pas el mateix per a âles altresâ? llengües espanyoles. Diguem-ho ras i curt: el tracte que reben les diverses llengües de lâEstat a la CE de 1978 és escandalosament desigualitari, fins al punt que només una de sola, el castellà, és oficial dâaquest Estat, mentre que âles altresâ? són excloses de lâoficialitat. I, a recer dâaquest tracte desigualitari, la persecució política del català encara continua en diversos àmbits.[1]

La situació actual

Les polítiques de recuperació de la llengua catalana, basca i gallega[2] en el període democràtic han suposat en general un fre al procés de substitució i genocidi lingüístics a Espanya, al mateix temps que un augment de l'ús de les llengües diferents del castellà als sectors dâon sâhavien proscrit en els últims segles. Ãs a causa de la persecució llarga i intensa contra aquestes llengües que la seva situació al principi del període democràtic a Espanya era molt precària. Ja dins dâaquest període, l'actitud de les institucions públiques, estatals o territorials, vers la recuperació de les llengües espanyoles diferents del castellà ha estat certament desigual. Tot i el reconeixement formal de drets lingüístics, i lâobligatorietat de les administracions de fer-los respectar i de fomentar la recuperació de la llengua, el dret a usar el català encara actualment és, en determinats àmbits, sistemàticament conculcat, talment com si només hi fos oficial el castellà. Això ha comportat lâabsència quasi absoluta dâús del català al País Valencià i a les Illes Balears en àmbits on a Catalunya sâhan aplicat esforços considerables perquè el català hi pugui tenir una certa presència: ens referim a àmbits com ara lâAdministració de Justícia, les escriptures públiques, els registres dependents de lâEstat, les oficines de lâAdministració de lâEstat i, en general, en el món empresarial i laboral, on la presència aclaparadora del castellà hi manté un ambient més o menys anàleg a lâexistent quan el català no era oficial i el seu ús públic era prohibit[3].

El cas del català a França es coneix bé i només ens dóna indicis dâesperança lâobservació de l'heroisme dels que lluiten per la supervivència de les llengües de França. L'Estat francès, per esmentar un exemple de dret pròxim comparat, no deixa de sorprendre'ns amb mesures coercitives contra les llengües franceses diferents del francès, les quals mesures han fet gairebé desaparèixer aquestes llengües. No sabem si la Llei 665, de 4 d'agost de 1994 (JORF 5 1994), relativa a l'ús de la llengua francesa[4], ha servit per a aturar la penetració de l'anglès com la llengua de comunicació internacional també a França, tal com se'ls va dir als defensors de les agonitzants llengües franceses minoritàries quan mostraven llur temor que aquesta Llei constituís un altre atac contra aquestes llengües. El que sí que sabem és que la Llei ha estat repetides vegades emprada en oposició amb les llengües de lâestat francès diferents de lâoficial. Un cas que mostra fins a quin punt els atacs a aquestes llengües poden comportar imposicions en decisions personals que afecten la intimitat és el de la sentència del Tribunal d'Apel·lació de Montpeller del 26 de novembre de 2001 que denega un simple accent sobre la lletra i del nom Martí que uns pares nordcatalans intentaven de donar a llur fill.

Als territoris hispànics, les pressions polítiques sobre la llengua catalana s'han succeït des del segle XV, amb lâaplicació de mesures repressives dâespecial duresa des del segle XVIII fins a l'última dictadura. Com és sabut, aquest llarg període històric de repressió va posar en perill lâexistència del català, el basc i el gallec com a llengües vives i les va mantenir apartades de nombrosos àmbits dâús. En aquest treball no pertoca dâanalitzar lâinteressant procés de recuperació de les llengües diferents del castellà dut a terme per les institucions, amb els progressos assolits i els grans esforços esmerçats, especialment a Catalunya i al País Basc. No hi ha dubte que lâautonomia política i el caràcter oficial de les llengües diferents del castellà, avui en vigor, han comportat una reconducció de la situació que hem viscut al llarg de quasi 300 anys. No obstant això, el català, com les altres llengües diferents del castellà, continua rebent atacs de les institucions estatals contra el caràcter de llengua oficials en el seu territori. Després de la promulgació de la CE de 1978[5] aquestes agressions legals i efectives provenen de tots tres poders de lâEstat.

-Poder legislatiu: es continuen aprovant lleis que imposen el castellà. La Llei del medicament[6] imposa la redacció dels prospectes en castellà; la Llei de marques obliga a dipositar la marca en castellà; la Llei orgànica del Poder Judicial perpetua la preferència del castellà en l'Administració de la Justícia; la legislació de les televisions privades, la de les televisions via satèl·lit, etc. no garanteixen la presència adequada dels quatre idiomes de l'estat. El Reglament del Senat espanyol de 3 de maig de 1994[7] preveu un ús escassíssim i excepcional de les llengües diferents del castellà. El Reglament del Congrés dels Diputats no fa cap referència lingüística. Lâentrada en vigor de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries a lâEstat espanyol[8] hauria hagut de donar lloc a una reinterpretació de lâarticle 3 CE dâacord amb la incorporació dâaquest conveni del Consell dâEuropa a lâordenament jurídic espanyol. Aquesta interpretació no hauria dâhaver estat altra que donar la possibilitat als representants dels ciutadans espanyols i als mateixos ciutadans dâusar qualsevol de les llengües espanyoles, i de proveir les mesures necessàries per a garantir-ho. Ben al contrari, recentment el president socialista del Congrés espanyol, Manuel Marín, ha deixat clara la seva interpretació restrictiva del silenci del reglament del Congrés en matèria lingüística i del mateix article 3 CE. Davant de lâús del català per part dâun diputat, el president Marín ha invocat la Constitució per obligar-lo a parlar en castellà. El mateix president del Parlament Europeu, el socialista català Josep Borrell, ha qualificat de âridículâ? [9] el fet de parlar en català al Congrés. El text de lâarticle 3 de la Constitució, si bé obliga a conèixer el castellà, no obliga a usar-lo. Del fet que el castellà sigui la llengua oficial de lâEstat no seân pot desprendre una prohibició dâusar, en una Cambra de representants de tots els ciutadans, les llengües oficials dels territoris on han estat votats.

-Poder executiu: més de 100 decrets imposen el castellà en l'etiquetatge d'una pluralitat de productes (inclosos els preservatius, per posar un exemple). Aquesta quantitat de disposicions que imposen el castellà no té precedents en la història. Hi ha d'altres 150 disposicions aproximadament que imposen l'ús de l'espanyol i que es poden considerar aplicables als territoris on la llengua catalana és oficial[10]. Altres actuacions del poder executiu que podem considerar contràries a lâoficialitat de les llengües diferents del castellà són la ignorància dâaquestes llengües en la política de projecció exterior i la impugnació de lleis i decrets de les institucions dels territoris autònoms que protegeixen l'ús de la llengua territorial respectiva. Un exemple de persistència és lâactitud dels advocats de lâEstat i de llurs superiors al País Basc, on han estat impugnant sistemàticament durant alguns anys convocatòries de places de funcionaris en què sâexigeix el coneixement de lâèuscar. Un altre exemple és lâactitud dels fiscals en els processos judicials provocats per les persones contràries a la normalització lingüística als Països Catalans, ja que normalment han intervingut en els procediments prenent posició a favor dels qui ataquen les llengües diferents del castellà. També nâés un exemple lâús exclusiu del castellà en molts webs de les institucions generals de lâEstat, o bé lâatac a la unitat de la llengua catalana que comporta lâús, en altres webs institucionals, del valencià al costat del basc, del gallec i del català, amb el consegüent incompliment de la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries.


L'Administració de l'Estat als territoris amb una llengua pròpia diferent del castellà no respecta el caràcter oficial d'aquesta llengua i en general no utilitza més que el castellà. Malgrat que els ciutadans tenen formalment el dret de comunicar-se amb l'Administració de l'Estat en la llengua de la seva elecció, mai no s'ha exigit el coneixement previ de la llengua diferent del castellà als funcionaris estatals enviats en aquests territoris, llevat dels destinats a lâAdministració Local anomenats dâhabilitació estatal (secretaria, intervenció i tresoreria). Això significa una constant infracció dels drets lingüístics, la perpetuació de la situació que provoca aquestes infraccions i, per tant, la certesa que lâincompliment de la Llei continuarà en el futur[11].

âPoder judicial: l'Administració de Justícia és una competència de l'Estat pel que fa a la regulació de la selecció i del procediment de provisió de places, com també pel que fa al procediment judicial. Els governs autònoms tenen possibilitats molt limitades d'exercir funcions en aquest terreny: retolació de les oficines, selecció dâinterins, etc. LâEstat no exigeix, doncs, el coneixement de les llengües diferents del castellà al personal. Només des de fa alguns anys, i després de molta resistència, l'acreditació del coneixement de les llengües pròpies del lloc de destinació és valorada com a mèrit per a l'obtenció de la plaça. La presència de les llengües oficials diferents del castellà a l'Administració de Justícia es fa difícil a causa dels retards, de l'actitud dâuna part del personal contra els ciutadans que sâexpressen en aquestes llengües oficials, etc. L'ús del català a les oficines judicials de Catalunya és baixíssim; al País Valencià i les Illes Balears és simbòlic.


Hi ha encara algunes categories de funcionaris de l'Administració de Justícia que no tenen cap avantatge pel fet de conèixer la llengua de destinació. Lluny de generalitzar aquest avantatge, el Govern espanyol el va suprimir, per exemple, en l'únic cas dels fiscals en què estava previst. El Reial decret 2397/1998, del 6 de novembre, lâhavia previst com un mèrit que facilitava la destinació als territoris amb dues llengües oficials, però el Reial decret 326/2002, del 5 d'abril, sobre el règim de designació dels fiscals substituts (BOE 83, de lâendemà)[12] va suprimir el mèrit del coneixement de les llengües oficials pròpies diferents del castellà, que l'anterior disposició reconeixia.

El Registre Civil (que recull els estats de la vida civil com ara el naixement, els matrimonis, la mort, etc., i que és menat per jutges) no aplica la legislació catalana que els obliga a fer les inscripcions i les certificacions en català, almenys quan ho demanen els ciutadans[13]. Alguns jutges de pau, que són personal no professional que se n'ocupa als pobles que no disposen dâoficines judicials, s'atreveixen a utilitzar el català. Quan el seu superior, un jutge professional, âdescobreixâ? que apliquen la llei catalana i que fan inscripcions en català, els amonesten i els obliguen a utilitzar el castellà. Recentment la premsa es va tornar a fer ressò dâaquesta imposició del castellà per part de jutges que, paradoxalment, ignoren una normativa aprovada per un govern democràtic i apliquen la normativa franquista.[14]

Hi ha exemples de discriminació contra els usuaris de les llengües diferents del castellà que són certament incomprensibles. Encara en el camp dels registres de l'Estat, durant alguns anys el registre de darreres voluntats havia acceptat les rares certificacions de mort que li enviaven en català. Es tracta dâun formulari senzill i sempre idèntic, de manera que les dades relatives a la persona difunta són perfectament comprensibles. Aquesta pràctica normal es va alterar sobtadament el dia que els funcionaris van decidir no acceptar allò que havien comprès fins llavors. Això va provocar el consegüent retard en la recepció de les herències i els perjudicis econòmics i de tota mena que això comporta. Un altre cas recent va ser el dâun jutge de Gavà que va rebutjar lâescrit dâun ciutadà perquè estava escrit en català i liân va exigir una traducció. Actuant així, incomplia la normativa vigent, ja prou adversa al català. Per aquesta raó el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya li va imposar una sanció. Doncs bé, el Consell General del Poder Judicial la va anul·lar, fet que va motivar un aïrat vot particular del vocal Alfons López Tena[15].

Els casos dâatacs contra lâús la llengua catalana denunciats a la premsa i a les institucions se succeeixen constantment. Entre molts altres de recents, podem esmentar la denegació de la idoneïtat per a adoptar a una parella dâAgullent que sâexpressava en català als funcionaris que havien de valorar aquesta idoneïtat[16], o la desatenció dels clients en farmàcies i dels pacients en serveis sanitaris a la Franja de Ponent i al País Valencià[17].

Joan Ramon Solé i Durany
President de la Fundació CatalunyaMembre del Cercle XXI

[1] Es poden trobar encara a la xarxa moltes referències a les paraules del rei Joan Carles I, la ministra Pilar del Castillo i d'altres personatges públics que les secunden, i a les respostes a Espanya i Amèrica:

http://www.casareal.es/casareal/cervadi1.html, http://cercle21.org/tusell.htm, http://cercle21.org/alexandre1.htm, http://lainsignia.org/2001/abril/ibe_115.htm, http://www.somiserem.org/noticies01.htm, http://llibertat.com/escamotbaixgaia/juan_carlos.htm

http://www.conc.es/sl/recursos/lateranyina8.pdf, http://www.cicac.org/cgi-bin/newsgest_public/mostrar_doc.pl?iddoc=3981, http://www.avui.es/avui/diari/03/mai/09/500109.htm, http://www.galizacig.com/actualidade/200104/rv_cando_a_lingua_e_companhe, http://www.terra.es/cultura/articulo/html/cul3231.htm, http://www.avui.es/avui/diari/03/mai/09/sec/cultura.pdf.

En aquestes pàgines web es poden trobar les paraules del rei entre d'altres texts considerats contraris als catalans i a la llengua catalana, i bibliografia sobre la qüestió:

http://independencia.tripod.com/, http://www.geocities.com/benplantat/memorial/, http://www.llagostera.org/pdf/plens/maig01.pdf, http://www.unitat.org/castella.htm.

A la xarxa també es poden trobar webs que denuncien una discriminació presumpta contra els castellanoparlants a Catalunya. Vegeu, per exemple, http://www.cervantina.org/princ/princ.php?tema=info&id=0 i enllaços amb d'altres webs que difonen lâopinió que a Catalunya els catellanoparlants són discriminats a http://www.cervantina.org/princ/princ.php?tema=enla&id=0.

[2] Deixem a part els enclavaments demogràficament reduïts.

[3] Sobre la política del Govern del Partido Popular a lâEstat espanyol durant el període 1995-2004, es pot consultar lâexcel·lent recull publicat per Bibiloni G. a http://www.bibiloni.net/pp/index.html. (2004-08-24).

Sobre la política del mateix partit al Govern al País Valencià, en el mateix període, podeu consultar Esteve A. (setembre de 2004, en premsa) La política lingüística del PP al País Valencià: anàlisi de la legislació de 1995 a 2003 dins Revista de Llengua i Dret, número 41.

[4] http://www.culture.gouv.fr/culture/dglf/loi.htm (2004-08-24).

[5] Un fet que mostra la continuació dels atacs a la llengua catalana és el de la contribució de lâEstat i dels poders públics valencians al secessionisme lingüístic. En tenim una mostra en el web oficial de la Constitució espanyola: http://www.constitucion.es/constitucion/lenguas/catalan.html; http://www.constitucion.es/constitucion/lenguas/valenciano.html (2004-11-14). Una altre exemple ha estat la presentació per part del Govern espanyol a les institucions europees de dues versions catalanes de la Constitució per a Europa.

[6] http://www.geocities.com/asensi.geo/Legis/Arxius/estatal/L25-1990.htm (2004-08-24).

[7] http://www.geocities.com/asensi.geo/Legis/Arxius/estatal/reglsenat.htm (2004-08-24).

[8] http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2001-10-01/pdfs/A02320-02336.pdf (2004-12-24).

[9] http://www.avui.com/avui/diari/04/jun/04/140104.htm; http://www.avui.com/avui/diari/04/jun/04/170104.htm (2004-06-04).

[10] La referència actualitzada dâaquestes normes va apareixent a la crònica legislativa de la Revista de Llengua i Dret http://www.eapc.es/rld.html, que publica lâEscola dâAdministració Pública de Catalunya i que coordina qui signa aquestes ratlles. Un bon recull dâaquestes normes el trobem a http://www.contrastant.net/llengua/obligatori.htm, per bé que caldria actualitzar-lo.

[11] Les queixes i denúncies per desatenció, menyspreu i vexacions per part de les forces i cossos de seguretat de lâEstat pel fet que algú sâhi ha adreçat en català, són constants: CAROD-ROVIRA, Josep-Lluís, âEstamos en Españaâ? http://www.avui.com/avui/diari/04/jul/14/c10114.htm, http://www.antina.org/article.php3?id_article=23,

http://www.antina.org/article.php3?id_article=22.

[12] http://www.boe.es/boe/dias/2002-04-06/pdfs/A13218-13221.pdf (2004-08-24).

[13] http://www6.gencat.net/llengcat/legis/nor-regi.htm (2004-08-24).

[14] http://www.ocbweb.org/noticies_v.php?idarticulo=2616 ; http://www.lamalla.net/canal/noticies/localia/article.asp?id=154518 ; http://www.cicac.org/recull/2004-agost/recull_data_13-08-2004.htm#_Toc80; http://www.diaridegirona.es/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=40945&pIdSe (2004-08-24).

[15] http://www.cicac.org/sl/notespremsa/nota5.html; http://racocatala.com/articles/4734 (2004-12-24).

[16] http://usuarios.lycos.es/succedani/webda.html, http://www.avui.es/avui/diari/04/nov/05/pdf/04n5d30.pdf, article de Francesc-Marc Ã?lvaro, Los invisibles:La Vanguardia 10/08/2004, http://www.criticasocial.com/modules.php?name=News&file=print&sid=197

http://nosaltres.vilaweb.com/info/vilaweb/forum.missatge?p_idmis=759836

http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pIdNoticia=60371&pIndic

[17] http://www.antina.org/article.php3?id_article=30

http://www.antina.org/article.php3?id_article=31 (enllaços trobats el 2004-11-15).

This work is in the public domain

Comentaris

Lleis vigents que obliguen a usar el castellà
06 oct 2007
· Constitució espanyola (27 desembre de 1978) obliga el coneixement del castellà

· Llei 85/78 Reales Ordenanzas de la Fuerzas Armadas (28 desembre de 1978) obliga el castellà en els actes de servei.

· RD1011/81 Reglamentació sobre la comercialització de greixos comestibles. Obliga l'etiquetatge en espanyol.

· RD 334/82, que regula l'ús del castellà a la xarxa viària, als transports públics i passos fronterers.

· RD308/83, reglament sanitari dels olis vegetals que obliga el castellà.

· RD 2872/83, sobre Reglament de Girs Postals i telegràfics, obliga els impresos en llengua castellana.

· RD1521/84 sobre reglamentació tècnico-sanitària dels productes de pesca, les etiquetes obligatòriament en idioma espanyol.

· Llei 30/1984, sobre Mesures de Reforma de la Funció Pública, obliga tàcitament el coneixement del castellà als opositors i concursants.

· RD 1915/84 sobre reglamentació d'escorxadors de conills i enmagatzament i distribució de la carn. Obliga l'etiquetatge en llengua espanyola oficial de l'Estat.

· RD 2223/1984 que aprova el Reglament General d'Ingrés del Personal al Servei de l'Administrtació de l'Estat, obliga tàcitament el castellà, i oblida absolutament el coneixement del català a les convocatòries.

· Ordre Ministerial 29 de març de 1984 que aprova la norma de qualitat per a préssecs amb destinació al mercat interior.

· RD 179/85 que reglamenta els escorxadors d'aviram i comercialització de la carn. Les etiquetes s'han de redactar obligatòriament en la llengua espanyola oficial de l'Estat.

· Llei Orgànica 6/85 del Poder Judicial obliga la llengua castellana en tots els procediments judicials. Tolera amb condicions dins del territori català la llengua catalana.

· RD 1348/85 sobre el reglament d'ordenament de les assegurances privades. Obliga el castellà per la presentació de la documentació administrativa.

· O. M. de 29 de maig de 1985 aprova normes per a albercocs destinats als mercat interior.

· OM 19 d'agost de 1985, sobre norma reguladora per al comerç exterior de cols xineses.

· OM 23 de setembre de 1985 sobre etiquetatge dels productes de pelleteria.

· OM de 15 d'octubre de 1985 sobre Norma de Qualitat per al musclo, cloïsses i escopinyes en conserva.

· OM de 15 de novembre de 1985 sobre etiquetatge de peres, pomes i raïm. Obliga el castellà.

· RD 2216/1985 sobre envasat i etiquetatge de substàncies considerades nocives i perilloses. Obliga el castellà.

· RD 2374/1985 sobre especificacions tècniques de les centrals telefòniques privades. Obliga el castellà.

· RD 2323/1985 sobre reglamentació per elaborar, emmagatzemar i transport dels succedanis de cafè.

· RD 2379/1985 de 20 de novembre sobre els aparells receptors de televisió.

· RD 2706/1985 sobre autòmats programables industrials, és obligatori que els subministradors i fabricants tinguin els catàlegs en castellà.

· OM 14 de gener de 1986 sobre normes de qualitat de la carn picada de vaquí, oví i porcí. Recorda l'etiquetatge del decret 2058/82

· Llei 11/86 de Patents obliga el castellà a la documentació presentada.

· OM de 24 de març de 1986, sobre l'etiquetatge dels alls i apis, obliga "al menos" la llengua espanyola.

· RD 1070/1986, sobre terminals telèfònics i mòdems, obliga el castellà en la documentació.

· OM 29 d'octubre de 1986, sobre normes de qualitat de la patata, obliga l'ús del castellà a les etiquetes.

· OM de 29 d'octubre de 1986, sobre les tripes naturals amb destinació al mercat interior, obliga l'etiquetatge en castellà.

· OM de 29 d'octubre de 1986, sobre la cansalada i la cansalada viada, obliga el castellà a les etiquetes.

· RD legislatiu 1257/1986 de 13 de juny, per adaptació de la llei 3/1980 a les normes de la CEE en matèria cinematogràfica.

· RD 1495/1986 que aprova el Reglament de Seguretat a les Màquines. Obliga que les instruccions estiguin "almenys en castellà".

· RD 2003/86, aprova el Reglament Orgànic dels Cossos d'Oficials, Auxiliars i Agents de l'Administració de Justícia. Exigeix el castellà i només atorga 6 anys d'antiguitat al coneixement del català.

· RD 2551/1986, sobre elaboració i comercialització de l'oli de pinyola refinat, obliga l'etiquetatge en castellà.

· RD928/1987 relatiu a l'etiquetatge dels productes tèxtils. Obliga el castellà.

· RD 1094/1987 de 26 de juny. Reglamentació sobre elaboració i comercialització de cereals.

· RD 1261/1987 de 11 de setembre sobre reglamentació de la elaboració, fabricació i comercialització dels sucres destinats al cos humà.

· RD 1174/87 regula el règim jurídic dels funcionaris d'Administració Local. Per resolució de 14 de desembre de 1987, superat el coneixement del castellà, podrà examinar-se de català però només com a mèrit.

· OM 1 de juliol de 1987, que aprova la norma de qualitat del iogurt, obliga el castellà.

· RD 1261/1987 que aprova la reglamentació tècnico-sanitària dels sucres destinats al consum humà. Obliga el castellà a l'etiquetatge.

· RD 1453/1987 que aprova el reglament de neteja, conservació i tenyida de tèxtils, cuiros i pells. Obliga que la informació sigui "almenys en castellà".

· Decret 1496/87 de l'obtenció, l'expedició i homologació de títols universitaris. Obliga la llengua castellana. Subsidiàriament permet la llengua catalana.

· OM de 23 i 27 de novembre de 1987, que regulen els plàtans i nespres respectivament. Obliga el castellà a l'etiquetatge.

· RD 58/88 sobre protecció dels drets del consumidor als serveis de reparació d'aparells d'ús domèstic. Obliga que "al menos en castellano".

· RD 197/1988 de 22 de febrer sobre fabricació i tràfic d'objectes elaborats amb metalls preciosos.

· RD 192/1988 de 4 de març, sobre la venda i ús del tabac per protegir la salut.

· RD 429/88 que aprova el Reglament Orgànic del Cos de Secretaris Judicials. Obliga el coneixement del castellà, i només atorga 6 anys d'antiguitat pel coneixement del català.

· OM de 6 de febrer de 1988 sobre certificacions dels reproductors bovins de raça pura.

· OM de 28 de març de 1988 que aprova les normes de les caseïnes i els caseïnats alimentaris. Obliga el castellà a l'etiquetatge.

· RD 349/88 sobre la reglamentació tècnico-sanitària de productes cosmètics. Imposa l'ús de la llengua espanyola oficial de l'Estat.

· RD 472/1988 sobre generació d'areosols. Obliga que almenys sigui en castellà l'etiquetat.

· Llei 10/1988 de Televisió Privada. El 20% de les pel·lícules comercials emeses mensualment seran "d'expressió originària espanyola".

· Llei 11/88 sobre protecció de les topografies dels semiconductors. Obliga el castellà, i si es presenten amb una altra llengua cal que hi hagi la traducció al castellà.

· RD 833/1988 que aprova el Reglament de residus tòxics i perillosos. Obliga almenys la llengua espanyola oficial de l'estat als recipients.

· RD 1122/88 que aprova la norma general d'etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris envasats. Obliga el castellà com a mínim.

· Llei 32/88, de Marques. Obliga el castellà als documents presentats.

· Llei 38/1988 de Demarcació i Planta judicial. El president del Tribunal Superior de Justícia el català només serà un mèrit.

· RD 1231/1988 sobre el transport i comercialització del cafè. Obliga l'etiquetatge en castellà.

· RD 1232/1988 sobre succedanis del cafè. Obliga també el castellà a l'etiquetatge.

· RD 1338/1988 sobre elaboració i venda de l'orxata de xufla. Etiquetatge en castellà obligat.

· RD 1425/1988 sobre productes plàstics destinats a envasar productes alimentaris. Cal que l'etiquetatge sigui en castellà.

· RD 1426/1988 sobre circulació i comerç preparats alimentosos per a règims dietètics. Obligació d'etiquetar-ho en castellà.

· RD 1468/88 que aprova el Reglament d'etiquetatge i presentació de la publicitat de productes industrials destinats a la venda directa als consumidors. Obliga "al menos la lengua española oficial del estado"

· OM de 26 de maig de 1988 sobre models del Registre Civil (defunció i de criatures abortives). Obliga el castellà i tolera el català com acompanyant.

· OM d'11 de juliol de 1988 sobre normativa del calçat. Obliga l'etiquetatge informatiu en castellà.

· OM de 30 de juny de 1988 sobre el comerç del safrà. Etiquetatge obligat en castellà.

· OM 28 de juny de 1988 sobre Aparells d'Elevació i Manutenció de grues-torre desmuntables per a obra. Tot serà almenys en castellà.

· OM de 28 de juny de 1988 sobre aparells de pressió referent a l'aire comprimit. La redacció en castellà serà exigible en el moment final de posar-ho en disposició dels usuaris.

· OM de 5 de desembre de 1988, sobre pinsos simples. Obligat el castellà.

· Llei Orgànica 2/89 processal militar. Obliga el castellà en totes les actuacions judicials. El català caldrà traduir-lo.

· OM de 30 de gener de 1989 sobre comercialització de pinsos compostos. Obliga el castellà als envasos.

· RD 126/1989 sobre comercialització de patates fregides. Obliga el castellà als evasos i retolació dels productes.

· RD 149/1989 sobre pintures, vernissos, tintes d'imprimir, i coles. Obliga el castellà a l'etiquetatge.

· OM 21 de març de 1989, sobre el porc salat i cansalada viada. Obliga el castellà a l'etiquetat.

· RD 645/1989 sobre pesca i aqüicultura, obliga el castellà a les dades obligatòries de l'etiquetatge.

· OM de 20 juliol de 1989 del Ministeri de Justícia sobre fe de vida, naixement, matrimoni i defunció, obligatòriament en castellà, amb text en català subordinat.

· RD 1066/1989 que ordena les Telecomunicacions. Obliga el castellà a les memòries tècniques.

· RD 1597/89 que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.

· Llei 21/1990 de 19 de desembre, sobre les assegurances de la vida i assegurances privades.

· Llei 25/1990 del Medicament. Obliga els texts almenys en llengua castellana.

· OM 15 de febrer de 1990, sobre l'etiquetatge d'articles de marroquineria, i viatge.

· OM de 15 de febrer de 1990, sobre la normativa de l'etiquetatge informatiu dels guants.

· RD legislatiu 339/1990, que desenvolupa la llei sobre trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària.

· RD 472/1990 de 6 d'abril que regula els disolvents d'extracció utilitzats en l'elaboraciuó dels productes alimentaris.

· RD 668/1990 de 25 de maig, sobre elaboració i comercialització de materials polimèrics en relació als productes alimentaris.

· Llei 7/1991 que crea l'Instituto Cervantes., amb objectius només per l'"espanyol".

· Llei 30/1991 de 20 de desembre, sobre la redacció dels testaments, obliga el castellà en aquells territoris que no siguin forals.

· OM 3 d'abril de 1991, que regula la distribució i exhibició del material audiovisual, autoritzant només la traducció al castellà.

· RD 162/1991 fabricació i comercialització dels plaguicides. L'etiquetatge obligatori almenys en castellà.

· OM de 14 de juny de 1991, sobre productes fertilitzants. L'etiqueta i l'envàs hauran d'estar redactats almenys en llengua castellana.

· RD 475/1991 sobre productes cosmètics. Obliga el castellà.

· OM del 8 d'abril de 1991, sobre Reglament de seguretat de les Màquines. Obliga almenys en castellà les plaques, instruccions i etiquetes.

· RD 1082/1991 sobre la cura i manteniment de les lents de contacte. Obliga el castellà.

· RD 1109/1991 sobre aliments ultracongelats. Obliga el castellà a les etiquetes.

· RD 1111/1991 sobre els additius alimentaris, obliga el castellà.

· RD 1164/1991 sobre comerç d'aigües de beguda envasades. Obligatori el castellà a les etiquetes.

· RD 1534/1991 sobre circulació i comerç de pastes alimentàries. Obliga el castellà.

· RD 1650/1991 sobre elaboració i venda de sucs de fruita. Obligació de l'etiquetatge en castellà.

· RD 1688/1991 sobre preservatius de cautxú . Als envasos s'obliga almenys la llengua castellana.

· RD 1809/1991 sobre circulació i comerç de preparats alimentaris en règim dietètic. Obligació de fer en castellà l'etiquetatge.

· RD 1810/1991 sobre circulació i comercialització de caramels, xiclets, confits i llaminadures. És obligatori el castellà a l'etiquetatge.

· RD 13/1992, sobre Circulació Urbana i Interurbana, obliga que els senyals siguin "almenys en l'idioma espanyol oficial en tot el territori de l'Estat".

· RD 15/1992 sobre elaboració i venda de begudes refrescants. Obligació d'envasar-les en castellà.

· RD 212/1992 sobre etiquetatge dels productes alimentaris envasats, que anul·la el RD 1122/88. Obliga que necessàriament almenys estigui en llengua espanyola oficial de l'Estat.

· RD 510/1992 que regula l'etiquetat dels productes del tabac. Obliga el castellà i tolera el català subsidiàriament.

· RD 930/1992 sobre propietats nutritives dels productes alimentaris. Obligació d'etiquetatr-ho en castellà.

· RD1408/1992 sobre preparats per a lactants. Obligació d'etiquetat en castellà.

· RD1436/1992 sobre carns picades i carns en trossos. Obligació d'utilitzar almenys el castellà.

· Llei 30/1992 sobre Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. La llengua dels procediments tramitats per l'Administració de l'Estat seran en castellà. Es pot utilitzar el català només als escrits que s'hi adrecin.

· OM 12 de juny 1992, que regula les proves d'aptitud per a l'accés a les facultats i Col·legis universitaris. Les proves només en espanyol.

· RD 19/1993 de mesures urgents per a la cinematografia, que imposa quotes pel cinema en versió doblada, i amb sancions pertinents.

· RD 308/1993 sobre comercialització dels mol·luscs bivalves vius. Obliga el castellà a l'etiquetat.

· RD 349/1993 sobre comercialització de lleixius. Etiquetatge, presentació i publicitat en castellà.

· RD 479/1993 regula els radiofàrmacs d'ús humà. Els prospectes si res més no seran en castellà.

· RD 731/1993 sobre provisió de llocs de treball pels funcionaris de l'Administració Local amb habilitació de caire nacional. Obliga el castellà, i atorga punts de mèrit pel català.

· RD 1078/1993 que aprova el Reglament sobre envasat i etiquetat dels preparats perillosos. Obliga el castellà, així: "al menos en la lengua española oficial del Estado".

· RD 1904/1993 sobre producció i comercialització de productes carnis i d'altres determinats productes d'origen animal. Obliga el castellà a l'etiquetatge.

· RD 2070/1993 que aprova el reglament tècnico-sanitari dels vinagres. Obliga el castellà a l'etiquetatge.

· RD 2236/1993 que regula l'etiquetat i el prospecte dels medicaments d'ús humà. Obliga que almenys en la llengua espanyola oficial de l'Estat.

· RD 124/1994 que regula l'equitatge i la informació referent al consum d'energia i altres recursos dels aparells d'ús domèstic. Imposa el castellà.

· OM de 4 de juliol de 1994 sobre utilització i comercialització d'enzims, microorganismes i els seus preparats en l'alimentació animal. Obliga que en totes les indicacions almenys sigui utilitzada la llengua castellana.

· RD 1185/1994 sobre l'etiquetatge dels productes del tabac distints de les cigarretes. Obliga el castellà i admet altres llengües.

· RD 1679/1994 sobre condicions sanitàries a la producció i comercialització de llet crua, llet tractada tèrmicament i productes lactis. Obliga el castellà a l'etiquetatge i als certificats sanitaris.

· OM 10 d'octubre de 1994 sobre control i certificació de llavors i plantes de viver. Obliga el castellà a les indicacions obligatòries.

· RD 2163/1994 sobre comercialització i i autorització de productes fitosanitaris. Obliga el castellà a les etiquetes.

· RD 2208/1994 que regula els medicaments homeopàtics d'ús humà de fabricació industrial. Obliga expressament la llengua castellana a les etiquetes.

· RD 2549/1994 sobre el reglament dels aparells de pressió, referent a generadors d'aerosols. Obliga el castellà a l'etiquetatge.

· Resolució 9 de gener de 1995 del Ministeri de Cultura, que fa ajudes a la creació de guions cinematogràfics. Obliga a presentar-los en castellà, fins i tot en aquells que siguin redactats en una altra llengua espanyola.

· Llei 30/1995 d'Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades. Obliga que les pòlisses han d'estar en castellà.

· RD 53/1995 sobre circulació i comercialització de la cervesa i del malt líquid. Obliga el castellà a l'etiquetatge.

· RD 109/1995 sobre els medicaments veterinaris. Obliga el castellà als prospectes.

· RD 110/1995 sobre medicaments homeopàtics veterinaris. Obliga el castellà igual que a la norma anterior.

· RD 157/1995 sobre pinsos medicamentosos. Obliga l'etiquetatge almenys en la llengua espanyola oficial de l'Estat.

· RD 733/1995 sobre expedició de títols acadèmics i professionals corresponents als ensenyaments establerts en la Llei Orgànica 1/1990. Obliga que siguin en castellà.

· RD 929/1995 de 9 de juny sobre el reglament del control de les plantes de viver.

· OM de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a la llet pasteuritzada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l'etiquetatge.

· Ordre de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a llet concentrada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l'etiquetatge.

· RD 1718/1995 de 27 d'octubre sobre l'etiquetatge dels materials dels components principals del calçat.

· RD 1787/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament dels equips de telecomunicació.

· RD 1784/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament del Registre Mercantil, obliga les inscripcions registrals en castellà.
Re: continua la persecució política de la llengua catalana
06 oct 2007
Mira que sois borregos, os ponen el anzuelo y lo mordeis hasta partiros la mandibula. La gran amenaza sobre la cultura catalana no es linguistica, sino social, cambiando los modos tradicionales de interaccion personal y el modus vivendii y dinamitando el equilibrio de los pueblos donde perdura esa bella cultura a base de urbanizaciones y complejos industriales. El tema de la lengua no es mas que cola de impacto en los ojos.
Re: continua la persecució política de la llengua catalana
06 oct 2007
mira àcrata, jo en tot cas, la crítica que faria, és que la societat catalana té el que es mereix per que no ha lluitat més defugint el conflicte.

el tema de la llengua ens toca per que som així i sempre ha passat en tots els pobles oprimits del món. el que té cola d´impacte als ulls ets tu.

endavant!!!
Re: continua la persecució política de la llengua catalana
06 oct 2007
Acrata: Mira que ets borrego, que et posen l'ham i el mossegues fins partir-te la mandíbula. La gran amenaça sobre la cultura catalana també és lingüística, ja que gent com voldria que haguéssim d'emprar una altra mode de comunicació que és la teva i que no té perque ser forçosament la meva. Cal fer un canvi on cap cultura s'imposi amb una altra, per no haver de perpetuar la defensa cultural. Cal un canvi social, canviant els modes tradicionals d'interacció personal i el modus vivendi, cal mantenir l'equilibri dels pobles i menysprear aquella cultura capitalista (no estrictament catalana, també castellana) que funciona en base a urbanitzacions i complexes industrials.

El teu atac a la defensa de la llengua no és més que cola de impacte en els teus ulls.
Re: continua la persecució política de la llengua catalana
07 oct 2007
n'estic fart de no poder viure com em dona la gana, tal com parlo jo, en la meva llengua, tenir que usar una que em va ensenyar el puto franquisme, les osties dels professors, la guardia civil i la ...
I que quatre tarats mentals que només saben expressar-se en un sola llengua, la del imperio, et vinguin a dir que vagis de no se que, quan més be o més malament jo en parlo 3 o 4 i si no em faig entendre i si no respecto que cadascu parli com vulgui
"la meva nacio és la meva llengua" que deia aquell, pero quina merda haver nascut aqui
Sindicat