Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: amèrica llatina
Els sense sostre acampen a les portes de São Paulo
04 oct 2007
Poques imatges com les favelas de les grans ciutats simbolitzen els problemes que afecten el Brasil. Menys radical en matèria de reformes socials que els dirigents d'altres països de l'Amèrica Llatina que pertanyen a l'esquerra política, el president Lula acaba d’anunciar, no obstant això, una inversió de més d'1,2 mil milions d'euros per millorar les condicions de vida dels habitants d'aquests barris pobres. Això ja el diferencia dels governs que l'han precedit. Però queda molt per fer, sobretot amb la mirada posada als sense sostre
Pel nostre enviat especial PHILIPPE REVELLI
Periodista


Itapecerica da Serra, als afores de São Paulo. Des del Morro do Osso âel Pujol de lâOsâ la vista abraça les alineacions de barraques de lona plàstica negra, tibada sobre estaques de fusta o de bambú. Ací i allà, columnes de fum blanc assenyalen els focs sobre els quals sâescalfa el cafè del matí. Aproximadament unes tres mil famílies vingudes de les favelas de la megalòpolis ocupen un terreny privat sobre el qual hi oneja la bandera del Moviment dels Treballadors Sense Sostre (MTST). Sorolls de martell, de serra, de pic... En aquesta nova ciutat un tant particular hi ha sempre un pou o latrines a cavar, un sostre a cobrir, envans a apuntalar.

El MTST va néixer el 1997, per iniciativa del... Moviment dels Sense Terra (MST). âLa seva creacióâ?, recorda Gilmar Mauro, membre de la direcció nacional del MST, âva sorgir dâuna constatació âun 85% de la població brasilera resideix en zones urbanesâ i constituïa una temptativa dâarticular les lluites per la terra i les lluites de les poblacions urbanesâ?. La primera operació dâenvergadura del MTST va tenir lloc a Campinas, una ciutat a prop de São Paulo, quan cinc mil famílies van ocupar un descampat que van batejar Parc Oziel, en homenatge a una de les víctimes de la massacre dâEl Dorado do Carajas (1). Deu anys més tard, el Parc Oziel sâha convertit plenament en un barri, dotat dâinfraestructures adequades i on els habitants del qual estan amarats dâun fort sentiment comunitari.

En els anys que segueixen la seva creació, el MTST estén les seves activitats als afores de São Paulo, als estats del Nordeste i a Rio de Janeiro, on una sèrie dâocupacions desemboca en la construcció dels deu mil allotjaments de Nueva Septiva. âTanmateixâ?, reconeix Rosildo Santos, militant fundacional del MTST, âno teníem cap experiència en mitjans urbans i ens conformàvem amb reproduir lâestratègia utilitzada quan lluitàvem per la terraâ?. Però les favelas són un mitjà complex, la identitat del qual és més difícil dâaprehendre que la dâuna comunitat camperola. El MTST hi xoca amb lâhostilitat de les organitzacions criminals, de les sectes evangèliques i dels polítics locals, que temen perdre el control de la seva clientela tradicional.

En lâàmbit nacional, les diferents seccions del moviment evolucionen independentment les unes de les altres, algunes canvien de nom. El MST i el MTST es converteixen en organitzacions autònomes. A començaments dels anys 2000, dues ocupacions victorioses realitzades als afores dels populars Guarulho i Osasco permeten, tanmateix, un segon impuls al gran São Paulo. El juliol de 2003 el MTST organitza una nova ocupació a San Bernardo do Campo i en dâaltres afores de la megalòpolis. Aquesta vegada el terreny pertany a la firma automobilística alemanya Volkswagen i la reacció de les autoritats no es fa esperar: reforçats amb helicòpters i tiradors dâelit apostats als edificis veïns, les tropes de xoc de la policia envaeixen el campament, fan nombrosos ferits i detenen desenes de militants. La brutalitat de la repressió suscita una certa indignació a Alemanya, on sâorganitza una manifestació davant la seu de la firma, amb la qual cosa contribueixen a fer conèixer internacionalment el Moviment dels Sense Sostre brasiler.

Geraldo Ackmin (2), governador de lâEstat de São Paulo, adverteix que qualsevol altra temptativa dâinvasió dirigida pel MTST serà reprimida. El 2005, però, el moviment aconsegueix ocupar un terreny situat al territori del municipi de Taboão da Serra. Després de vuit mesos de lluita els ocupants del campament Chico Méndez obtenen de les autoritats la promesa de construcció de vuit-cents habitatges. La nit del 16 al 17 de març de 2007, finalment, els sense sostre del MTST planten les bases del campament João Candido (3).

âEra la una del matí quan vam arribar a Itapecerica da Serraâ?, conta Silvana de Jesus Oliveira, que formava part de la primera onada dâocupació. âAls autobusos, llevat dâalguns dirigents del MTST, ningú no sabia on anàvem, ja que per evitar infiltracions el lloc de la invasió sâhavia mantingut en secretâ?. Lâoperació, tanmateix, sâestava preparant des de feia mesos. âQuan vam fer una trobada amb els habitants dâuna favela que sâoposaven al tancament de la seva escola va ser quan seâns va assenyalar lâexistència dâaquest descampatâ?, explica Guilherme Boutos, membre de la direcció del MTST. Seâl coneixia amb el nom de Fazendinha i era utilitzat pels lladres de cotxes per desmuntar-hi el seu botí. També era usat per bandes que acostumaven a abandonar-hi els cadàvers de les seves víctimesâ?.

Situat al límit de São Paulo i dâItapecerica da Serra, en una zona que pateix una important manca dâallotjaments, la urbanització va ser recomprada el 1991 en condicions molt fosques pel Banc del Nordeste (4), que després la va cedir a la societat Itapecerica Golf Urbanizacion LTDA. Des de fa anys és objecte dâun projecte poc clar, mai concretat, de construcció dâun club de golf. âEn realitatâ?, afirma Boutos, âes tracta dâun terreny erm dedicat a lâespeculació immobiliària. Es va vendre per 1,9 milions de reals [aproximadament 700.000 euros] a començaments dels anys 90. Avui té un valor de 40 milions de reals [aproximadament 16 milions dâeuros]â?.

Una vegada determinat el lloc de lâocupació, el MTST activa les seves xarxes a les favelas. Es posa en contacte amb les famílies ja mobilitzades i estableix una llista inicial de candidats a lâocupació. El dia D unes tres-centes persones equipades amb làmpades, torxes, matxets, pics, martells, filferro, estaques de bambús i rotllos de lona impermeable ocupen la Fazendinha. El matí del 17 de març les primeres barraques del campament João Candido ja estan dempeus. La notícia de lâocupació es propaga ràpidament i centenars dâhabitants dels barris populars de São Paulo hi aflueixen. Al cap dâuna setmana el campament té les dimensions dâuna petita ciutat i el Jornal da Tarde titula: âItapecerica da Serra, capital dels sense sostreâ?.

âEl ressò per aquest tipus dâocupacióâ?, considera Patricia Cardoso, advocada i membre de lâInstitut Polis (5), âés revelador de lâamplitud de la crisi de lâallotjament a la regió metropolitanaâ?. A començaments dels anys 2000, segons aquest institut, els habitants dels barris de barraques representaven lâ11,1% de la població de São Paulo ânomés el 7,4% el 1980. âLa majoria de les favelas són el resultat dâinvasions salvatgesâ?, explica Cardoso. âMoltes estan situades en zones de risc, la violència hi és endèmica i les infraestructures elementals de serveis viaris, dâenllumenat, de clavegueram, dâeducació i de salut hi són notòriament insuficientsâ?.

Al costat dels barris de barraques pròpiament dits, lâInstitut Polis constata també les construccions irregulars i els immobles superpoblats on diverses famílies comparteixen un mateix pis pel qual els exigeixen lloguers desorbitats. âA la regió metropolitana de São Pauloâ?, segueix Cardoso, âmés de dos milions de persones estan en una situació dâhàbitat precari i hi calen, aproximadament, sis-cents mil allotjaments. Al mateix temps, lâIGBE [Institut Brasiler de Geografia i Estadística] inventaria 254.000 pisos buits només a la ciutat de São Paulo i 540.000 al conjunt de la conurbació. Hi ha doncs prou allotjaments vacants per arreglar en gran part el problema dels mal allotjatsâ?.

Lluny de centrar-se en aquest problema, les polítiques públiques de rehabilitació (â?revaloritzacióâ?) del centre urbà afavoreixen sobretot lâespeculació i fan augmentar els preus del mercat immobiliari, mentre que els successius governs no sâhan ocupat gens de les capes més desfavorides i els atacs repetits contra el dret del treball provoca una degradació general de les condicions laborals.

A començaments dels anys 2000, segons lâIGBE, aproximadament 54 milions de persones âun 53,5% de la població econòmicament activa del Brasilâ treballen en el sector informal i un 70% dels treballadors urbans tenen treballs precaris. Al costat dels drapaires, venedors ambulants o dones de fer feines, petites feines tradicionals del sector informal, els empleats de societat de telemàrketing, caixeres de grans superfícies, tècnics de manteniment i vigilants ja constitueixen un nou exèrcit de treballadors precaris. Excloses del mercat immobiliari, les famílies amb ingressos mitjans i baixos migren cap a la perifèria de les grans ciutats. En lâúltima dècada la població dels barris de barraques de São Paulo ha augmentat a un ritme cinc vegades més ràpid que la del conjunt de la conurbació, agreujant una situació ja catastròfica i germen de potencials conflictes.

âVaig oir parlar de la invasió de João Candido a uns veïnsâ?, conta Rosi Mari dos Angeles. Vint-i-quatre anys, mare de família a lâatur després dâhaver exercit diversos oficis âteleoperadora, venedora, dona de fer feinesâ, residia llavors al Moro do Jardin Guarujo, una favela de São Paulo. âNo tenia res a perdre!â? Va emmagatzemar els seus mobles a ca una amiga i es va unir al MTST. âMai no mâhe posat en políticaâ?, precisa, âi és la primera vegada que participo en una ocupacióâ?.

A Itapecerica da Serra, una vegada establert el campament, els dirigents del MTST van establir negociacions a tots els nivells âamb la Prefectura local, lâEstat de São Paulo, lâEstat federal i els representants dâItapecerica Golf Urbanization LTDA. Al·legant que el terreny en litigi no tenia cap funció social, el MTST reclamava la seva expropiació i la construcció dâallotjaments per a les famílies que lâocupen. A finals de març cinc mil sense sostre marxen fins al Palacio do Bandeirante, la seu del govern de lâEstat de São Paulo. Arriben missatges i visites de suport a João Candido âdiputats de lâesquerra radical, sindicalistes, representants de la pastoral social, del MST, organitzacions de lluita per al dret a lâallotjament... La premsa, per la seva part, es fa ressò de lâesdeveniment més àmpliament que de costum.

Després de tres setmanes dâocupació, les propostes de les autoritats continuaven sent insuficients pel MTST, però un acord tancat amb el propietari del terreny va congelar provisionalment lâamenaça dâexpulsió. A canvi, els sense sostre es comprometien a refusar la instal·lació de noves famílies al terreny en litigi. Per als habitants de João Candido comença una nova fase de consolidació del campament.

Repartits en trenta-sis grups dâentre cent i cent vuitanta famílies, els ocupants designen coordinadors i responsables de disciplina, dâinfraestructures, de salut. Les cuines col·lectives reben provisions de lâajuda alimentària que envien organitzacions amigues i, sobretot, de la participació voluntària dels sense sostre. Els artistes ofereixen representacions i concerts de solidaritat. Els estudiants animen tallers de teatre i vetllades culturals.

Totes les vesprades hi ha cursos de formació política. En les reunions diàries dels grups i de cada sector els ocupants són informats dels últims esdeveniments, discuteixen lâorganització del campament, decideixen les accions a portar per popularitzar la seva lluita i fer pressió a les autoritats. A lâigual que Rosi Mari dos Angeles, escollida coordinadora del grup quinze, les dones són molt presents en el moviment i assumeixen responsabilitats en tots els àmbits. âFer coexistir tanta gent no és una cosa menor, sobretot en aquestes condicions: sense aigua corrent, sense electricitat, amb una manca absoluta dâintimitat... però alhora hi ha un entusiasme... A la favela cadascú mira de sobreviure com pot, cadascú va a la seva... Aquí és una altra cosa, la solidaritat és la regla número u...â?.

Aquest capgirament de valors, la consciència dâhaver-se espolsat la capa de resignació que pesava sobre les seves espatlles, una dignitat trobada i lâorgull dâhaver-se fet actor dâuna empresa col·lectiva són dels sentiments que testimonien de manera recurrent els habitants de João Candido.

âUn campament de sense sostreâ?, insisteix Helena Silvestre, membre de la direcció del MTST, âés una escola de democràcia participativa on es formen futurs dirigents comunitaris. A partir dâuna preocupació concreta âlâallotjamentâ, volem contribuir a posar les bases dâun vertader poder popularâ?. Gelosament lligat a la seva independència respecte als partits polítics, el MTST té prohibit donar consignes de vot i es nega a integrar-se en cap de les coordinadores de moviments populars existents. âAixò no ens impedeixâ?, precisa la senyora Silvestre, âque mantinguem relacions cordials amb aquestes i el conjunt de les forces dâesquerresâ?.

A l¡abril els sense sostre van participar en manifestacions organitzades pels sindicats de professors, pels sense terra i, lâ1 de maig, desfilaven en la manifestació de lâesquerra radical. âPensem que és possible unificar al voltant dâobjectius comuns les lluites que moltes comunitats avui segueixen de manera aïllada (6). I és a través dâaquestes lluites que el nostre moviment es reforça i integra nous militants. Mentrestantâ?, somriu la senyora Silvestre, âni tan sols no disposem dâuna seu pròpia, ni de mitjans per pagar salaris dâalliberatsâ?.

Malgrat lâinnegable dinamisme i la destacable organització dels seus campaments, el MTST continua sent, en efecte, un moviment molt informal. Al voltant dâuna direcció col·legial amb una legitimitat incontestable, però no elegida ni votada, hi gravita un nucli militant barreja dâelements heteròclits âtrànsfugues del MST, líders comunitaris, famílies que sâhavien unit al MTST en ocupacions anteriors, sindicalistes, estudiants procedents de cercles marxistes radicals o de lâesfera dâinfluència dels antiglobalització... âPerò la nostra forçaâ?, insisteix Silvestre, âresideix en la capacitat de mobilització dels habitants de les favelasâ?. Tot assenyalant un grup de barraques construïdes al vessant del pujol sobre el qual hi oneja una bandera amb lâemblema dâun os, afegeix: âEl Moro do Osso... Els camarades del grup vuit han escollit aquest nom ja que per a les autoritats, diuen, els sense sostre seran un os dur de rosegarâ?.

Certament, el 18 de maig els sense sostre de João Candido van ser finalment obligats a abandonar el terreny ocupat. Van obtenir, però, del govern federal i de lâEstat de São Paulo el compromís escrit de construir allotjaments per a tots els ocupants. A aquest efecte, la prefectura dâItaperica da Serra ha proposat un terreny sobre el qual tres-centes cinquanta famílies, sense cap altra solució dâallotjament, han creat un nou campament.

Lula no és Chávez ni Evo Morales, però els brasilers sâassemblen moltíssim als veneçolans i als bolivians.


Traduït per Salvador Pallarès-Garí




(1) Lâabril de 1996, a El Dorado do Carajas, a lâEstat de Para, la policia, reforçada per paramilitars, obria foc sobre un campament de sense terra. Van matar dinou persones

(2) Membre del Partit Social Demòcrata Brasiler (PSDB), Ackmin era candidat de la dreta a les eleccions presidencials de 2006

(3) A finals del segle XIX, el ânegreâ? João Candido va liderar un moviment de rebel·lió dels marins brasilers contra lâús del fuet. Els rebels van guanyar la de causa però Candido va ser assassinat

(4) Uns anys més tard, el Banc del Nordeste serà qüestionat en lâafer més important de frau fiscal i neteja de diners descobert al Brasil. Serà recomprat pel grup bancari espanyol Banco de Santander

(5) http://www.polis.org.br

(6) Considerant que el concepte de sense sostre no engloba tota la seva postura, el MTST va fundar, el 2005, lâassociació Periferia Activa. Aquesta prepara una campanya adreçada a reivindicar lâestabliment dâuna âtarifa social dâelectricitatâ? per a les famílies amb ingressos reduïts. Vegeu també el web del MTST:

http://www.mtst.info
Mira també:
http://www.mondiplomatic.com
http://www.mondiplomatic.com

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa