|
|
|
|
|
Notícies :: amèrica llatina |
|
Els sense sostre acampen a les portes de São Paulo
|
|
|
per R. |
04 oct 2007
|
|
Poques imatges com les favelas de les grans ciutats simbolitzen els problemes que afecten el Brasil. Menys radical en matèria de reformes socials que els dirigents d'altres països de l'Amèrica Llatina que pertanyen a l'esquerra política, el president Lula acaba d’anunciar, no obstant això, una inversió de més d'1,2 mil milions d'euros per millorar les condicions de vida dels habitants d'aquests barris pobres. Això ja el diferencia dels governs que l'han precedit. Però queda molt per fer, sobretot amb la mirada posada als sense sostre |
Pel nostre enviat especial PHILIPPE REVELLI
Periodista
Itapecerica da Serra, als afores de São Paulo. Des del Morro do Osso –el Pujol de l’Os– la vista abraça les alineacions de barraques de lona plà stica negra, tibada sobre estaques de fusta o de bambú. Acà i allà , columnes de fum blanc assenyalen els focs sobre els quals s’escalfa el cafè del matÃ. Aproximadament unes tres mil famÃlies vingudes de les favelas de la megalòpolis ocupen un terreny privat sobre el qual hi oneja la bandera del Moviment dels Treballadors Sense Sostre (MTST). Sorolls de martell, de serra, de pic... En aquesta nova ciutat un tant particular hi ha sempre un pou o latrines a cavar, un sostre a cobrir, envans a apuntalar.
El MTST va néixer el 1997, per iniciativa del... Moviment dels Sense Terra (MST). “La seva creacióâ€?, recorda Gilmar Mauro, membre de la direcció nacional del MST, “va sorgir d’una constatació –un 85% de la població brasilera resideix en zones urbanes– i constituïa una temptativa d’articular les lluites per la terra i les lluites de les poblacions urbanesâ€?. La primera operació d’envergadura del MTST va tenir lloc a Campinas, una ciutat a prop de São Paulo, quan cinc mil famÃlies van ocupar un descampat que van batejar Parc Oziel, en homenatge a una de les vÃctimes de la massacre d’El Dorado do Carajas (1). Deu anys més tard, el Parc Oziel s’ha convertit plenament en un barri, dotat d’infraestructures adequades i on els habitants del qual estan amarats d’un fort sentiment comunitari.
En els anys que segueixen la seva creació, el MTST estén les seves activitats als afores de São Paulo, als estats del Nordeste i a Rio de Janeiro, on una sèrie d’ocupacions desemboca en la construcció dels deu mil allotjaments de Nueva Septiva. “Tanmateixâ€?, reconeix Rosildo Santos, militant fundacional del MTST, “no tenÃem cap experiència en mitjans urbans i ens conformà vem amb reproduir l’estratègia utilitzada quan lluità vem per la terraâ€?. Però les favelas són un mitjà complex, la identitat del qual és més difÃcil d’aprehendre que la d’una comunitat camperola. El MTST hi xoca amb l’hostilitat de les organitzacions criminals, de les sectes evangèliques i dels polÃtics locals, que temen perdre el control de la seva clientela tradicional.
En l’à mbit nacional, les diferents seccions del moviment evolucionen independentment les unes de les altres, algunes canvien de nom. El MST i el MTST es converteixen en organitzacions autònomes. A començaments dels anys 2000, dues ocupacions victorioses realitzades als afores dels populars Guarulho i Osasco permeten, tanmateix, un segon impuls al gran São Paulo. El juliol de 2003 el MTST organitza una nova ocupació a San Bernardo do Campo i en d’altres afores de la megalòpolis. Aquesta vegada el terreny pertany a la firma automobilÃstica alemanya Volkswagen i la reacció de les autoritats no es fa esperar: reforçats amb helicòpters i tiradors d’elit apostats als edificis veïns, les tropes de xoc de la policia envaeixen el campament, fan nombrosos ferits i detenen desenes de militants. La brutalitat de la repressió suscita una certa indignació a Alemanya, on s’organitza una manifestació davant la seu de la firma, amb la qual cosa contribueixen a fer conèixer internacionalment el Moviment dels Sense Sostre brasiler.
Geraldo Ackmin (2), governador de l’Estat de São Paulo, adverteix que qualsevol altra temptativa d’invasió dirigida pel MTST serà reprimida. El 2005, però, el moviment aconsegueix ocupar un terreny situat al territori del municipi de Taboão da Serra. Després de vuit mesos de lluita els ocupants del campament Chico Méndez obtenen de les autoritats la promesa de construcció de vuit-cents habitatges. La nit del 16 al 17 de març de 2007, finalment, els sense sostre del MTST planten les bases del campament João Candido (3).
“Era la una del matà quan vam arribar a Itapecerica da Serraâ€?, conta Silvana de Jesus Oliveira, que formava part de la primera onada d’ocupació. “Als autobusos, llevat d’alguns dirigents del MTST, ningú no sabia on anà vem, ja que per evitar infiltracions el lloc de la invasió s’havia mantingut en secretâ€?. L’operació, tanmateix, s’estava preparant des de feia mesos. “Quan vam fer una trobada amb els habitants d’una favela que s’oposaven al tancament de la seva escola va ser quan se’ns va assenyalar l’existència d’aquest descampatâ€?, explica Guilherme Boutos, membre de la direcció del MTST. Se’l coneixia amb el nom de Fazendinha i era utilitzat pels lladres de cotxes per desmuntar-hi el seu botÃ. També era usat per bandes que acostumaven a abandonar-hi els cadà vers de les seves vÃctimesâ€?.
Situat al lÃmit de São Paulo i d’Itapecerica da Serra, en una zona que pateix una important manca d’allotjaments, la urbanització va ser recomprada el 1991 en condicions molt fosques pel Banc del Nordeste (4), que després la va cedir a la societat Itapecerica Golf Urbanizacion LTDA. Des de fa anys és objecte d’un projecte poc clar, mai concretat, de construcció d’un club de golf. “En realitatâ€?, afirma Boutos, “es tracta d’un terreny erm dedicat a l’especulació immobilià ria. Es va vendre per 1,9 milions de reals [aproximadament 700.000 euros] a començaments dels anys 90. Avui té un valor de 40 milions de reals [aproximadament 16 milions d’euros]â€?.
Una vegada determinat el lloc de l’ocupació, el MTST activa les seves xarxes a les favelas. Es posa en contacte amb les famÃlies ja mobilitzades i estableix una llista inicial de candidats a l’ocupació. El dia D unes tres-centes persones equipades amb là mpades, torxes, matxets, pics, martells, filferro, estaques de bambús i rotllos de lona impermeable ocupen la Fazendinha. El matà del 17 de març les primeres barraques del campament João Candido ja estan dempeus. La notÃcia de l’ocupació es propaga rà pidament i centenars d’habitants dels barris populars de São Paulo hi aflueixen. Al cap d’una setmana el campament té les dimensions d’una petita ciutat i el Jornal da Tarde titula: “Itapecerica da Serra, capital dels sense sostreâ€?.
“El ressò per aquest tipus d’ocupació�, considera Patricia Cardoso, advocada i membre de l’Institut Polis (5), “és revelador de l’amplitud de la crisi de l’allotjament a la regió metropolitana�. A començaments dels anys 2000, segons aquest institut, els habitants dels barris de barraques representaven l’11,1% de la població de São Paulo –només el 7,4% el 1980. “La majoria de les favelas són el resultat d’invasions salvatges�, explica Cardoso. “Moltes estan situades en zones de risc, la violència hi és endèmica i les infraestructures elementals de serveis viaris, d’enllumenat, de clavegueram, d’educació i de salut hi són notòriament insuficients�.
Al costat dels barris de barraques pròpiament dits, l’Institut Polis constata també les construccions irregulars i els immobles superpoblats on diverses famÃlies comparteixen un mateix pis pel qual els exigeixen lloguers desorbitats. “A la regió metropolitana de São Pauloâ€?, segueix Cardoso, “més de dos milions de persones estan en una situació d’hà bitat precari i hi calen, aproximadament, sis-cents mil allotjaments. Al mateix temps, l’IGBE [Institut Brasiler de Geografia i EstadÃstica] inventaria 254.000 pisos buits només a la ciutat de São Paulo i 540.000 al conjunt de la conurbació. Hi ha doncs prou allotjaments vacants per arreglar en gran part el problema dels mal allotjatsâ€?.
Lluny de centrar-se en aquest problema, les polÃtiques públiques de rehabilitació (â€?revaloritzacióâ€?) del centre urbà afavoreixen sobretot l’especulació i fan augmentar els preus del mercat immobiliari, mentre que els successius governs no s’han ocupat gens de les capes més desfavorides i els atacs repetits contra el dret del treball provoca una degradació general de les condicions laborals.
A començaments dels anys 2000, segons l’IGBE, aproximadament 54 milions de persones –un 53,5% de la població econòmicament activa del Brasil– treballen en el sector informal i un 70% dels treballadors urbans tenen treballs precaris. Al costat dels drapaires, venedors ambulants o dones de fer feines, petites feines tradicionals del sector informal, els empleats de societat de telemà rketing, caixeres de grans superfÃcies, tècnics de manteniment i vigilants ja constitueixen un nou exèrcit de treballadors precaris. Excloses del mercat immobiliari, les famÃlies amb ingressos mitjans i baixos migren cap a la perifèria de les grans ciutats. En l’última dècada la població dels barris de barraques de São Paulo ha augmentat a un ritme cinc vegades més rà pid que la del conjunt de la conurbació, agreujant una situació ja catastròfica i germen de potencials conflictes.
“Vaig oir parlar de la invasió de João Candido a uns veïnsâ€?, conta Rosi Mari dos Angeles. Vint-i-quatre anys, mare de famÃlia a l’atur després d’haver exercit diversos oficis –teleoperadora, venedora, dona de fer feines–, residia llavors al Moro do Jardin Guarujo, una favela de São Paulo. “No tenia res a perdre!â€? Va emmagatzemar els seus mobles a ca una amiga i es va unir al MTST. “Mai no m’he posat en polÃticaâ€?, precisa, “i és la primera vegada que participo en una ocupacióâ€?.
A Itapecerica da Serra, una vegada establert el campament, els dirigents del MTST van establir negociacions a tots els nivells –amb la Prefectura local, l’Estat de São Paulo, l’Estat federal i els representants d’Itapecerica Golf Urbanization LTDA. Al·legant que el terreny en litigi no tenia cap funció social, el MTST reclamava la seva expropiació i la construcció d’allotjaments per a les famÃlies que l’ocupen. A finals de març cinc mil sense sostre marxen fins al Palacio do Bandeirante, la seu del govern de l’Estat de São Paulo. Arriben missatges i visites de suport a João Candido –diputats de l’esquerra radical, sindicalistes, representants de la pastoral social, del MST, organitzacions de lluita per al dret a l’allotjament... La premsa, per la seva part, es fa ressò de l’esdeveniment més à mpliament que de costum.
Després de tres setmanes d’ocupació, les propostes de les autoritats continuaven sent insuficients pel MTST, però un acord tancat amb el propietari del terreny va congelar provisionalment l’amenaça d’expulsió. A canvi, els sense sostre es comprometien a refusar la instal·lació de noves famÃlies al terreny en litigi. Per als habitants de João Candido comença una nova fase de consolidació del campament.
Repartits en trenta-sis grups d’entre cent i cent vuitanta famÃlies, els ocupants designen coordinadors i responsables de disciplina, d’infraestructures, de salut. Les cuines col·lectives reben provisions de l’ajuda alimentà ria que envien organitzacions amigues i, sobretot, de la participació voluntà ria dels sense sostre. Els artistes ofereixen representacions i concerts de solidaritat. Els estudiants animen tallers de teatre i vetllades culturals.
Totes les vesprades hi ha cursos de formació polÃtica. En les reunions dià ries dels grups i de cada sector els ocupants són informats dels últims esdeveniments, discuteixen l’organització del campament, decideixen les accions a portar per popularitzar la seva lluita i fer pressió a les autoritats. A l’igual que Rosi Mari dos Angeles, escollida coordinadora del grup quinze, les dones són molt presents en el moviment i assumeixen responsabilitats en tots els à mbits. “Fer coexistir tanta gent no és una cosa menor, sobretot en aquestes condicions: sense aigua corrent, sense electricitat, amb una manca absoluta d’intimitat... però alhora hi ha un entusiasme... A la favela cadascú mira de sobreviure com pot, cadascú va a la seva... Aquà és una altra cosa, la solidaritat és la regla número u...â€?.
Aquest capgirament de valors, la consciència d’haver-se espolsat la capa de resignació que pesava sobre les seves espatlles, una dignitat trobada i l’orgull d’haver-se fet actor d’una empresa col·lectiva són dels sentiments que testimonien de manera recurrent els habitants de João Candido.
“Un campament de sense sostreâ€?, insisteix Helena Silvestre, membre de la direcció del MTST, “és una escola de democrà cia participativa on es formen futurs dirigents comunitaris. A partir d’una preocupació concreta –l’allotjament–, volem contribuir a posar les bases d’un vertader poder popularâ€?. Gelosament lligat a la seva independència respecte als partits polÃtics, el MTST té prohibit donar consignes de vot i es nega a integrar-se en cap de les coordinadores de moviments populars existents. “Això no ens impedeixâ€?, precisa la senyora Silvestre, “que mantinguem relacions cordials amb aquestes i el conjunt de les forces d’esquerresâ€?.
A l¡abril els sense sostre van participar en manifestacions organitzades pels sindicats de professors, pels sense terra i, l’1 de maig, desfilaven en la manifestació de l’esquerra radical. “Pensem que és possible unificar al voltant d’objectius comuns les lluites que moltes comunitats avui segueixen de manera aïllada (6). I és a través d’aquestes lluites que el nostre moviment es reforça i integra nous militants. Mentrestant�, somriu la senyora Silvestre, “ni tan sols no disposem d’una seu pròpia, ni de mitjans per pagar salaris d’alliberats�.
Malgrat l’innegable dinamisme i la destacable organització dels seus campaments, el MTST continua sent, en efecte, un moviment molt informal. Al voltant d’una direcció col·legial amb una legitimitat incontestable, però no elegida ni votada, hi gravita un nucli militant barreja d’elements heteròclits –trà nsfugues del MST, lÃders comunitaris, famÃlies que s’havien unit al MTST en ocupacions anteriors, sindicalistes, estudiants procedents de cercles marxistes radicals o de l’esfera d’influència dels antiglobalització... “Però la nostra forçaâ€?, insisteix Silvestre, “resideix en la capacitat de mobilització dels habitants de les favelasâ€?. Tot assenyalant un grup de barraques construïdes al vessant del pujol sobre el qual hi oneja una bandera amb l’emblema d’un os, afegeix: “El Moro do Osso... Els camarades del grup vuit han escollit aquest nom ja que per a les autoritats, diuen, els sense sostre seran un os dur de rosegarâ€?.
Certament, el 18 de maig els sense sostre de João Candido van ser finalment obligats a abandonar el terreny ocupat. Van obtenir, però, del govern federal i de l’Estat de São Paulo el compromÃs escrit de construir allotjaments per a tots els ocupants. A aquest efecte, la prefectura d’Itaperica da Serra ha proposat un terreny sobre el qual tres-centes cinquanta famÃlies, sense cap altra solució d’allotjament, han creat un nou campament.
Lula no és Chávez ni Evo Morales, però els brasilers s’assemblen moltÃssim als veneçolans i als bolivians.
Traduït per Salvador Pallarès-GarÃ
(1) L’abril de 1996, a El Dorado do Carajas, a l’Estat de Para, la policia, reforçada per paramilitars, obria foc sobre un campament de sense terra. Van matar dinou persones
(2) Membre del Partit Social Demòcrata Brasiler (PSDB), Ackmin era candidat de la dreta a les eleccions presidencials de 2006
(3) A finals del segle XIX, el “negre� João Candido va liderar un moviment de rebel·lió dels marins brasilers contra l’ús del fuet. Els rebels van guanyar la de causa però Candido va ser assassinat
(4) Uns anys més tard, el Banc del Nordeste serà qüestionat en l’afer més important de frau fiscal i neteja de diners descobert al Brasil. Serà recomprat pel grup bancari espanyol Banco de Santander
(5) http://www.polis.org.br
(6) Considerant que el concepte de sense sostre no engloba tota la seva postura, el MTST va fundar, el 2005, l’associació Periferia Activa. Aquesta prepara una campanya adreçada a reivindicar l’establiment d’una “tarifa social d’electricitatâ€? per a les famÃlies amb ingressos reduïts. Vegeu també el web del MTST:
http://www.mtst.info |
Mira també:
http://www.mondiplomatic.com
http://www.mondiplomatic.com
|
This work is in the public domain |
|
|
