|
|
|
|
|
Notícies :: educació i societat |
|
Universitat Comunista dels Països Catalans
|
|
|
per www.universitat.cat |
26 set 2007
|
Estimat ciutadà :
Aplaudeixo la idea de publicar la traducció de “Das Kapitalâ€? per terminis periòdics. AixÃ, l’obra serà accessible sobretot a la classe obrera i per mi, aquesta consideració està per sobre de qualsevol altra.
Heus acà el cantó bo de la medalla, però també hi ha un revers: el mètode que jo he emprat, encara no ha estat aplicat en matèries econòmiques i fa força à rida la lectura dels primers capÃtols, i és de témer que el públic francès, sempre impacient per concloure, à vid de conèixer la relació entre els principis generals i les qüestions immediates que l’apassionen, es desanimi per no haver pogut avençar des de el principi.
Aquest és un desavantatge contra el que jo no puc fer-hi res, a no ser d’advertir i prevenir els lectors preocupats per la veritat.
No hi ha via règia per a la Ciència, i només poden arribar a llurs cims lluminosos aquells que no temen fatigar-se escalant llurs abruptes camins.
Rebeu, doncs, ciutadà , la seguretat de la meva afectuosa estimació.
KARL MARX
(Carta a Lâchatre, març de 1872). |
1. PROEMI
La Universitat Comunista del Països Catalans (UCPC), neix d’una llarga meditació entorn de la necessitat expressada des de 1998 per l’Esquerra Independentista de forma cada cop més clamorosa: Necessitem formació sòlida per a poder lluitar millor. L’únic fi que ha de presidir la nostra activitat docent és servir com a arma necessà ria a totes aquelles persones i organitzacions, que, des de la seva activitat sindical, l’ecologisme, la associació de veïns, el taller, el treball pagès, l’aula, la lluita feminista o en qualsevol altre marc de la lluita de classes estan lluitant activament pel Socialisme i la Independència del Països Catalans. El conjunt del moviment ha près consciència que no es pot continuar amb conferències i cursets fets de forma desconnectada i de desigual nivell.
Aquesta proposta de formació en el Materialisme Històric i Dialèctic amb un curs introductori bà sic i de tres anys de durada no vol dir una falta d’interès per les tasques polÃtiques o menyspreu per les coses que passen en el dia a dia. La seva pretensió es posar la teoria revolucionaria a les ments de totes les persones que militem activament per assolir el més aviat millor els objectius polÃtics que esmentà vem més amunt.
Les Classes oprimides i les organitzacions polÃtiques del Països Catalans han patit històricament una autentica sida de la lluita revolucionaria: gran compromÃs i capacitat de lluita, acompanyats d’un baix nivell teòric. És l’expressió d’un menyspreu per l’estudi de les descobertes que Marx i Engels varen començar i que d’altres com Lenin varen desenvolupar de manera rigorosa i conseqüent. El poc apreci pel treball teòric condueix irremissiblement al dogmatisme i a l’immediatisme en l’activitat polÃtica i organitzativa. També a l’abandonament dels mètodes democrà tics de direcció polÃtica. Quant mirem endarrera observem amb dolor que l’inmensa majoria els revolucionaris que es declaraven comunistes als Països Catalans varen donar poc valor o varen menysprear directament l’estudi de la teoria. Massa sovint copiaven linealment el que altres pontificaven des de lluny sense mirar si allò s’adeia a la nostra realitat nacional i de lluita de classes.
L’anà lisi errònia realitzada entorn els canvis en la classe obrera, la crisi de l’imperialisme, la negació de la dictadura del proletariat per varis PCs, l’ensorrament dels denominats països de l’Est, la incomprensió de la identitat nacional dels Països Catalans, són diverses cares de la misèria existent en la formació teòrica de la immensa majoria de militants des de fa moltes dècades. Tantes que sumen gairebé cent anys. Al llarg de molts anys els més conspicus militants varen mirar més a l’URSS, Xina, Cuba, l’antiga Iugoslà via, Albà nia o “nord enllà â€? que no pas varen mirar el PaÃs on vivien i en el que lluitaven: els Països Catalans. Aquest emmirallament anestèsic s’ha demostrat catastròfic. És fa impossible continuar aixÃ.
Noves generacions que ja no han conegut ni la Guerra Civil ni la Dictadura feixista del franquisme però n’estan patint encara avui les conseqüències volen prendre el relleu de la lluita de classes perquè se senten directament traïcionats pel procés denominat Transició. Homes i dones que arriben ara amb prou feines als trenta anys o són més joves veuen fins a quin punt la denominada democrà cia representativa no satisfà ni de bon tros llurs necessitats materials i simbòliques. I les volen satisfer. El món acadèmic actual, vinculat únicament a la permanent creació de quadres per valoritzar capital en el sentit més ampli del terme, rebutja donar formació en allò que les persones compromeses busquem. La naixent UCPC vol abanderar una formació acadèmica rigorosa fundada en la producció de valors antitètics a la lògica burgesa, de contravalors. Des del rigor acadèmic, el racionalisme i la reflexió vol ser un món apart de la lògica de l’ensenyament burgés.
El centre de les nostres preocupacions, que és l’entesa de la lluita de classes, s’ha de comprendre amb el millor que varen deixar-nos els nostres predecessors: allò que Trosky en deia l’anà lisi de relacions socials. A la Universitat Comunista del Països Catalans no poden existir temes tabú ni dogmes de fe: hem de fer un esforç autocrÃtic per aprendre dels errors comesos en Revolucions d’altres països per no caure-hi i avançar més lluny.
Aquesta formació en un curs introductori i tres anys no vol ser una reunió d’amics, o un grup de gent que es troben per parlar, preocupats per coses com “l’homeâ€?, “l’amorâ€?, “la vidaâ€?…etc. o un grup “d’intel·lectualsâ€? que volen demostrar tot el que saben. La UCPC vol transmetre un Saber, - els seus conceptes i categories fonamentals,- que va començar-se a constituir de la mà de Marx i Engels, ara farà uns 150 anys. La UCPC vol ser una institució que combati en totes i cadascun dels seus vessants l’irracionalisme que cada dia creix més, el postmodernisme que és sens dubte la pitjor emanació ideològica del capitalisme tardà i el relativisme cultural tant en voga avui dia. Respectant les posicions Ãntimes i personals, es declara rigorosament materialista i atea en la millor tradició de la critica a la religió formulada per Marx i Engels des de la seva joventut.
Si bé, per raons de ordre tècnic, hem d’emmotllar-nos a l’estructura clà ssica de l’ensenyament actual, serà un dels nostres objectius més importants que no hi hagi “professors savisâ€? o “alumnes ignorantsâ€?. Aprendrem tots de tots, lligant el coneixement general que adquirirem amb les nostres experiències polÃtiques particulars, discutint-les a la llum de la teoria apresa, comunicant-la a la resta perquè n’aprenguin, aprenent a pensar junts tots els problemes teòrics i polÃtics que el nostre estudi presenta. A la nostra Universitat Comunista dels Països Catalans no hi ha d’haver mai ni “professors que ho saben totâ€? ni “alumnes ignorants que no saben resâ€?, hem d’aprendre tothom de tothom, lligant des del primer dia de la nostra activitat acadèmica, la generalitat i l’abstracció dels coneixements del marxisme amb la particularitat de les nostres experiències polÃtiques i militants.
Un Saber, sempre presenta dificultats i estudiar-ho no és senzill, requereix un esforç i un treball, això vol dir dedicar-hi temps El seu objecte ha de ser d’aprendre amb rigor tots aquests conceptes fonamentals per realitzar d’una manera correcta les tasques polÃtiques que ja venim realitzant, situant aquesta teoria com una eina per aconseguir més rà pid els fins polÃtics que ens hem proposat. En conseqüència hem de saber donar al treball teòric, la seriositat i la importà ncia que requereix.
Contra el que es pugui pensar, no s’explicarà cap lÃnia polÃtica determinada de cap partit determinat: és més, segur que entre els assistents hi haurà simpaties per diferents grups polÃtics, però el que ens pot unir a totes és l’aprenentatge d’una teoria general, que ha d’ésser en paraules de Lenin “la guia per a l’accióâ€?. En la prà ctica ha d’ésser cadascú que vegi amb claredat quin és el partit, organització o grup que desenvolupa aquesta teoria amb més conseqüència.
En aquest marc acadèmic, no tolerarem a aquells, qui en comptes de venir a aprendre crÃticament i ajudar la resta de companys –es a que aprenguin, vulguin fer valer les seves idees com les úniques bones i và lides, i en comptes de convèncer per la persuasió, la discussió i la crÃtica cientÃfica, vulguin convèncer per la dissuasió o la imposició de les idees dogmà tiques apreses dogmà ticament.
Per tant, alternarem el coneixement de la teoria amb la discussió, la lectura, la reflexió sobre problemes d’actualitat, perquè el Saber que volem començar a aprendre no ha de servir com a teoria per augmentar la “cultureta� o perquè els intel·lectuals facin “parides mentals�. Si a nivell teòric no ens comprometem a donar-li importà ncia università ria i a nivell prà ctic no ens serveix per facilitar-nos la nostra participació més activa i més conscient en la lluita de classes dià ria, estudiar el que estudiarem és una farsa. D’intel·lectuals que hagin llegit el Capital, n’hi han molts; d’homes i de dones que hagin “transformat el món�, pocs.
Comprometre’s per quatre anys en l’aprenentatge del Marxisme comporta: marcar una lÃnia de demarcació entre les persones que volen compartir la unió dialèctica de la teoria i la prà ctica i aquelles altres que es pensen que si enganxen molts cartells, van a moltes manifestacions o participen en molts concerts ja son molt revolucionaris. L’experiència històrica del moviment obrer ens ensenya de manera enlluernadora que tots els processos revolucionaris han començat també a les aules i les biblioteques, que són els llocs on els nostres referents intel·lectuals i polÃtics varen passar una part importantÃssima de la seva existència.
La UCPC vol sumar-se a la sempre vella i nova experiència històrica del Moviment Obrer que passa per les conferències que Marx i Engels feien als treballadors anglesos, les escoles comunistes alemanyes, les escoles dels exilis dels bolxevics russos a Zurich i Capri, les escoles promocionades pel brigadistes de les Brigades internacionals en els fronts de la Guerra Civil Espanyola, La Universitat Obrera de Politzer a França, el Fòrum de Jennan a la Xina i les mes recents experiències a l’Amèrica Llatina i Euskal Herria. Se sent continuadora de la tradició fundada a Catalunya per Francesc Ferrer i Guà rdia i a causa de la qual va pagar amb la vida. Des d’un marc concret de la lluita de classes –Els Països Catalans- vol compartir amb tots els comunistes del Planeta la revindicació i el gust per l’estudi del Materialisme Històric i Dialèctic.
2. QÜESTIONS D’ORDRE TÈCNIC:
Cada sessió es dividirà en tres parts :
1) Explicació d’un tema de teoria seguint l’ordre del programa i aclaracions dels dubtes. La durada serà de dos hores.
2) Un perÃode de descans de mitja hora.
3) Discussió sobre el tema del dia anterior. També vindran persones rellevants de les lluites dels Països Catalans. Però no vindran simplement a explicar-nos el que fan, sinó a connectar allò que fan amb la tradició del pensament marxista, -des de la teoria- les lluites de les classes oprimides d’una nació ocupada que viu moments crepusculars. La durada serà de dos hores.
És demana als assistents puntualitat, i per altra banda, adquirir un compromÃs en totes les tasques internes.
També es fa necessà ria una assistència permanent. El programa que hem dissenyat té una lògica interna que comença el primer dia de classe amb el primer tema i es descabdella fins al final. És per això que l’assistència continuada és un element tant important per a la formació. Assistir regularment comporta donar valor a l’estudi d’aquest saber, que és una arma per a canviar el món. També compartim amb d’altres companys les experiències de les nostres lluites.
3. QÜESTIONS D’ORDRE ECONÒMIC:
En el nostre món, tot costa diners, i aquests ensenyaments no són diferents de la resta de coses de la vida i, més tenint en compte en les condicions en que s’ha de realitzar. Aquest any en què posem en marxa aquesta iniciativa que és de molta envergadura, els costos, seran importants. Aixà doncs, per tirar endavant l’UCPC també ens hem de comprometre a nivell econòmic. Per aquest motiu, el cost de la matricula per al Curs Acadèmic 2007-08 serà de 100 euros per estudiant, que es pot pagar d’una vegada o de manera fraccionada.
La matrÃcula que donarà dret a d’inscripció, els materials, etc. servirà també perquè en el possible totes les persones implicades valorem un aspecte qualitatiu que ha de ser subratllat: el compromÃs polÃtic i cientÃfic passa també per destinar part dels nostres recursos a formar-nos. Pagar aquesta quantitat en formació comunista vol dir que ens abstenim de gastar-la en d’altres coses. És a dir, implica una opció personal per part dels assistents. Aixà també combatim el mite socialdemòcrata i estalinista que magnifica la suposada gratuïtat de l’ensenyament quan res és gratuït.
Però també hi ha un altre factor qualitatiu a tenir present: és reconèixer que a l’esquerra en general li ha fet molt de mal caure en una fraternitat i un companyerisme mal entesos on tot s’assolia usant frÃvolament el treball d’altri o donant per fet que res costava esforç ni tenÃa costos econòmics. Les dites posicions progres, tan corrents al final de la lluita antifranquista en són la seva mes desgraciada manifestació. Això ha tingut efectes vitriòlics. En allunyar de les ments de les persones militants els aspectes vinculats a la realitat material es va facilitar la producció d’idealitzacions amb un fortÃssim contingut irracionalista i –perquè no dir-ho- sota l’aparença de revolucionarisme mantenia el sistema que deia voler destruir.
Les condicions concretes de pagament s’explicaran convenientment en el moment oportú a les persones preinscrites o les que hi puguin estar interessades.
4. QÜESTIONS D’ORDRE PEDAGÒGIC
En la Universitat Comunista del Països Catalans (UCPC), l’eix que vertebrarà el nostre aprenentatge serà l’anomenada Unitat pedagògica que uneix un conjunt de temes lligats orgà nicament entre si:
1) SÃntesi del tema que es desenvoluparà en la primera part en la o les classes magistrals.
2) Un qüestionari de preguntes sobre la teoria explicada, amb problemes polÃtics per resoldre, escrits per analitzar, etc. Aquests qüestionaris són part del treball dels assistents. Reflexionar-hi i reflexionar sobre les preguntes que plantegen, contestar-les correctament després de cada sessió de treball, i preparar-les per intervenir en la discussió és d’una gran importà ncia.
3) Al final de cada unitat pedagògica és donarà un ampli ventall de bibliografies sobre els temes tractats que tindrà dues parts:
a) Texts dels clà ssics que parlen sobre el tema que s’ha explicat i/o discutit.
b) Texts d’altres autors.
4) És important crear entre nosaltres el tant difÃcil hà bit de la lectura, que entre els que hem estat vÃctimes d’una educació que serveix els interessos de la burgesia, ha estat un hà bit poc educat i cultivat. Al final de cada sessió, recomanarem la compra d’un llibre molt indicatiu pel seu contingut i relacionat amb la sessió donada, perquè cada assistent creï la seva pròpia “biblioteca mÃnimaâ€? sobre temes del Materialisme Històric i Dialèctic. Cal recordar –si se’ns permet la ironia - que també hi havia vida intel·ligent abans que existÃs Internet.
5) Per tal de facilitar l’extensió del saber i la mà xima intercomunicació entre tots els militants dels Països Catalans, la UCPC crearà una plana web per tal de desenvolupar la formació online, i ajudar aixÃ, que el mà xim nombre de persones puguin formar-se adequadament. Aquest serà el principal estri de suport per bé que no l’únic.
6) La UCPC crearà els rituals que són propis d’una institució que té per finalitat ensenyar. Però és evident que aquests imprescindibles rituals (inauguració de cada curs, commemoració de festes de la revolució mundial, diplomes, cerimonials de cloenda etc. ) seran antitètics als rituals de la universitat convencional, tan allunyats de la nostra realitat cultural i social i cada cops més dolorosament americanitzats, que no tenen cap més pretensió que emmascarar el competitivisme i les desigualtats entre els estudiants.
5.CONCLUSIÓ
Posar en marxa aquest projecte tan ambiciós –gairebé prometeic- pren un relleu molt especial en un any en què els comunistes catalans commemorem dues efemèrides: els 300 anys de resistència des de la derrota d’Almansa i el 90è aniversari de la Revolució Bolxevic. Recollim el relleu dels nostres avantpassats que varen lluitar armes en mà contra la destrucció de la nostra nació. Ens sentim continuadors orgullosos del repte de dimensions històriques que va representar que els pà ries de la terra posessin la llavor d’un món nou pel qual encara avui, malden dones i homes de tot el món. El mode de producció capitalista és un accident històric que està a les acaballes i calen persones decidides i molt formades per a demolir-lo definitivament. Aquesta naixent UCPC vol contribuir-hi des de l’òptica del coneixement rigorós i de la mirada de les classes explotades i alienades del Països Catalans. Com tota institució vinculada al saber en temps obscurs, sap que guardar el saber recollit i extendre’l és part d’una estètica de la resistència que tard o d’hora ens farà albirar temps millors: Uns Països Catalans Lliures i Socialistes. Ernesto “Ché� Guevara ho va resumir molt bé dient allò de: El present és lluita, el futur es nostre.
Països Catalans, setembre de 2007.
Durant les explicacions i discussions, els assistents hauran d’ ABSTENIR-SE DE FUMAR. És una simple qüestió d’higiene i de respecte. Els ambients carregats no han estat mai útils per a res, i menys per a fer polÃtica.
Per acabar, només dir, que, esperem que l’aspecte de la Teoria, el primer per la formació de tot revolucionari, s’acompleixi plenament en aquesta Universitat Comunista del Països Catalans que anem a començar. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Universitat Comunista dels Països Catalans
|
|
per Dubte |
26 set 2007
|
|
Qui farà les classes? quin bagatge tenen? son professors d'universitat? |
|
Re: Universitat Comunista dels Països Catalans
|
|
per kk |
26 set 2007
|
Sóc l'únic a qui li fa gràcia? :S
xDDDDDDDDDD |
|
Re: Universitat Comunista dels Països Catalans
|
|
per antielitista |
26 set 2007
|
Però si el text està ple d'errades ortogràfiques... com pretenen impulsar una "universitat" així????
Anem bé. Ara pagarem matricules per ser els llestos de la Revolució |
|
Re: Universitat Comunista dels Països Catalans
|
|
per mmmm |
26 set 2007
|
|
Massa teòric. El què hauriem de fer és entrenament militar y físic. Comencem per aquí, que després venen dos nazis i els vint ninyatos amb el cap ple de teories s'acollonen. |
|
Re: Universitat Comunista dels Països Catalans
|
|
per victor |
26 set 2007
|
|
Heu llegit alguna coseta d'altres corrents pedagògiques per incloure-ho, no se es tot plegat molt conductista |
|
Re: Universitat Comunista dels Països Catalans
|
|
per juas |
26 set 2007
|
|
GRÀCIES PER FER UNA UNIVERSITAT ELITISTA, QUE NO ÉS DIGNE DE DIR-SE COMUNISTA. |
|
Re: Universitat Comunista dels Països Catalans
|
|
per Jo |
26 set 2007
|
Per què digueu elitista?
A mi la militància em costa molt més que els 100 euros de matrícula. Vol dir això que la revolució és per elitistes? |
|
Re: Universitat Comunista dels Països Catalans
|
|
per kk2 |
26 set 2007
|
No foteu que el que ha escrit això estarà organitzant el xiringo aquest! O pitjor encara, fent classes!
kk: No ets l'únic |
|
|
