Fa uns dies van entrar de matinada on jo treballo, i es van endur algunes coses. Poca cosa perquè sembla que van haver de sortir corrents.

Però ves quina casualitat, que el dia abans jo portava un estoig d'aquests de 50 CDs, ple de pel·lícules en DVD (la majoria comprats de botiga, la resta amb el cànon de la SGAE pagat), i amb el meu despiste que m'havia deixat l'estoig damunt la taula.

Ai l'hòstia divina que, del munt de materials i aparells cars que es podien emportar, només van agafar 3 o 4 coses i entre elles l'estoig. Del primer que m'he adonat avui que m'he adonat de com ha volat l'estoig de pel·lícules, és que els intrusos creuen en la Santa Propietat Privada.

Aquell lot de DVDs era bona part d'una col·lecció de films buscats amb paciència i passió un a un, alguns desapareguts del mercat, no localitzables per internet, i sempre compartits amb tothom qui els volia veure o compartir també. Aquesta era una tasca que l'intrús no hagués fet mai, doncs si valorés tant com jo el contingut de l'estoig l'hagués deixat estar o me l'hagués tornat després de copiar el poc que li agradés.

Menyspreu és el què m'ha semblat rebre per part d'aquests amants de la Propietat Privada que s'han apoderat de la meva col·lecció cultural i ara ens privaran a mi i a tots els meus amics, veïns i coneguts de gaudir i créixer personalment amb una videoteca selecta i documentada.

Així doncs, als lucratius caçadors de bruixes que insulten, denuncien, multen i empresonen a totes les persones de bé (treballadores, generoses i solidàries en tot allò material i immaterial) els haig de dir:

No penso descansar fins que sigueu materialment tant pobres com jo, i ens torneu les pel·lícules que gracies a la vostra Santa Propietat Privada ens han robat.