|
|
|
Notícies :: corrupció i poder : ecologia : pobles i cultures vs poder i estats : especulació i okupació |
|
Una nova MAT creuarà la serra de Collserola
|
|
per Directa Baix Llobregat
Correu-e: baixllobregat ARROBA setmanaridirecta.inf (no verificat!) |
20 set 2007
|
|
En ple debat sobre el traçat de la línia de molt alta tensió a les comarques gironines, ara s'ha sabut que Red Elèctrica planifica un nova MAT que creuarà la serra de Collserola. L'ajuntament de Barcelona vol que es soterri. Els contraris al Pla Caufec en qüestionen la infraestructura. |
L'ajuntament de Barcelona vol la MAT de Collserola però soterrada
Oriol Matadepera
baixllobregat ARROBA setmanaridirecta.info
La segona tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona, Imma Mayol (IC), s'ha oblidat d'una de les bases de la sostenibilitat ambiental. En comptes d'exigir un canvi radical del model de consum energètic és capaç d'afirmar que “el soterrament de les lÃnies elèctriques de Collserola tindria un impacte mediambiental esplèndidâ€?. S'està referint a la demanda del consistori barcelonà al Ministeri d'Indústria de que soterrin totes les lÃnies de molt alta tensió (MAT) que vulguin fer arribar a la ciutat. L'objectiu de Mayol és eliminar els circuits elèctrics aeris a tota la ciutat, inclosos els que travessen la serra de Collserola. També proposa l'arribada d'aquesta xarxa de 400 kV fins a Sant Just Desvern (Baix Llobregat) des de Santa Coloma de Gramenet per la Ronda de Dalt. Aquestes propostes, a part de tenir a veure amb els cops de colze pre-electorals, tenen relació directa amb l'apagada elèctrica que va paralitzar durant uns dies de juliol part de Barcelona i del Baix Llobregat.
G.M.
Imatge de la primera torre a soterrar dins el pla Caufec-Porta BCN
En primer lloc, el govern municipal no discuteix la necessitat que la lÃnia de 400 kV (MAT) arribi a l'à rea metropolitana, només per on i com hauria de passar. També s'hauria de posar en dubte si el soterrament és realment un benefici mediambiental. Oriol Boix, membre del Departament d’Enginyeria Elèctrica de la UPC, afirma que les lÃnies aèries representen perills de baixa probabilitat (caiguda de cables, risc elèctric si s’hi acosten objectes metà l·lics) i creen camps electromagnètics. Però al mateix temps adverteix que “les lÃnies subterrà nies presenten riscos en fer-se obres -especialment en l’entorn rural-, menys qualitat de servei -es triga molt més en trobar i reparar avaries-, més impacte ambiental -constitueixen una barrera per a les aigües de drenatge i per al pas d’animals subterranis, ja que requereixen molt més material i un volum d’excavació important- i un camp magnètic considerable just a sobre de la lÃniaâ€?.
Foto: R.B.
Les obres del pla Caufec han començat i la promotora Sacresa ja ha denunciat l'arrencada d'estaques senyalitzadores i tanques. La policia local, pagada per l'empresa, vigila les 24 hores els terrenys.
El soterrament i el pla Caufec
Una altra consideració prèvia té a veure amb l'exemple d'un projecte urbanÃstic que aquests dies comença a executar-se a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat). Amb motiu del soterrament d’una lÃnia elèctrica d’alta tensió de Collserola a l’Hospitalet s’ha augmentat de manera desproporcionada l’edificabilitat de dos terrenys a Esplugues. Es tracta d'una lÃnia que continua cap a la subestació de Collblanc a L'Hospitalet on es va originar l'apagada de juliol. Aquest accident s'ha relacionat interessadament amb la necessitat d'executar el pla Caufec-Porta BCN, frenat durant més de 16 anys per diverses associacions veïnals oposades i un fort moviment que protesta pel que qualifica com “un dels plans urbanÃstics més especulatius de la història de Catalunyaâ€?.
El 1987, tres directius de Fecsa reben l'encà rrec de treure l’empresa de la crisi econòmica que patia. Aquests pensen en els terrenys de Finestrelles a Esplugues com a font d’ingressos. Les negociacions amb el llavors alcalde Antoni Pérez (inhabilitat per prevaricació en un altre escà ndol urbanÃstic el 1998) per aconseguir una “compensació econòmicaâ€? pel “beneficiâ€? de soterrar les torres són favorables. El 1992, documents interns de Caufec parlen del compromÃs de l’ajuntament de cedir 82.000 metres quadrats pel projecte i també d'agilitzar la requalificació dels terrenys. La promesa de l’ex alcalde d'ubicar una estació de metro a la zona apareix als projectes d'ampliació de la L3 del metro. Aquell any, Fecsa valora els seus terrenys en 1.200 milions de pessetes, quan dos anys el fixava en 480 milions. Caufec sosté que el soterrament té un cost de 6.800 milions de pessetes i a documents interns reconeix que el cost real de és 3.500 milions. El desembre de 2004, un peritatge designat pel Tribunal Superior de JustÃcia estima el soterrament en 6 milions d'euros i el benefici immobiliari en uns 885 milions.
Inici d'obres
L'ajuntament aprova el projecte i la Generalitat el rebutja per les múltiples irregularitats jurÃdiques que arrossega. Durant deu anys l'ajuntament i les empreses s'esforcen per tirar endavant el projecte fins que el 2001 una primera versió és aprovada pel govern català . La famÃlia Sanahuja absorbeix la societat Caufec i presenta el pla conegut com a Porta BCN, aprovat el 2005: 600 habitatges de luxe, 125 pisos a preu taxat, dos gratacels amb el seu parc empresarial, hotel i el centre comercial més gran de la vessant nord de Barcelona. La promotora ingressa 1.150 milions de pessetes a les arques municipals per les diferents aprovacions del pla. Avui dia, l'execució de les obres ha reactivat el moviment en contra del pla Caufec. AixÃ, la plataforma veïnal oposada ha convocat una manifestació pel dissabte 6 d'octubre a les cinc de la tarda a Esplugues i expressa una ferma voluntat d'impedir l'avanç de les obres “fins que un dels tres processos judicials oberts anul·li el projecteâ€?. |
Mira també:
http://www.setmanaridirecta.info
http://www.noalplacaufec.net
|
This work is in the public domain |
