|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
[CAJEI - ALÇA'T] L'Associació d'Estudiants del Kurdistan signa el manifest de la Mediterrània
|
|
per CAJEI
Correu-e: info ARROBA trobada.cat (no verificat!)
Adreça: www.cajei.net / www.trobada.cat |
18 set 2007
|
|
L'Associació d'Estudiants del Kurdistan (Yekîtiya Xwendevanên Kurdistan – YXK) ha signat aquest matí al Fossar de les Moreres el manifest "Per la Mediterrània dels pobles, els joves construïm el futur, prenem la paraula!". Amb aquest gest la CAJEI pretén unir esforços per arribar a construir una Mediterrània socialment justa. En els següents dies organitzacions de Palestina, Amazics, de Sardenya, d’Occitània i de Grècia, que seran presents a l’Alça’t, també signaran aquest manifest. |
|
|
La necessitat d'una trobada d'organitzacions de joves del Mediterrani
Pocs mesos enrere, després de ser escollit com a nou president, Sarkozy es presentà a l'opinió pública amb la voluntat inequívoca de col·locar l'Estat francès en una posició digna de la seva condició al món, a la UE, i al Mediterrani amb el document "propostes per a una nova política a la mediterrània". La proposta, alhora, amagava un altra realitat: Europa ha fallat cruelment al llarg de la Història en relació al Mediterrani. El projecte europeu des d'un bon inici es va orientar al nord, a partir dels anys 70 del segle XX, i malgrat obrir-se als 80 al Mediterrani, s'ha tornat a centrar essencialment en els països de l'est des de 1991 amb el doble interès de conquerir mercats i restar pes a Rússia. Però d'aquest nou pastís no hi ha participat tothom, o no tant com voldria. Mentre que als països europeus de l'òrbita de Washington han accelerat aquesta "reconquesta de l'est" europeu, i a Alemanya li ha interessat per proximitat geogràfica, altres Estats, com el francès, s'han vist desplaçats, tant en pes econòmic com d'influència política dins la nova UE dels 25. Els calen nous espais de projecció i els Estats de la riba nord del Mediterrani semblen disposats a alçar de nou la bandera del colonialisme.
A la riba sud del Mediterrani se li reservava i se li continua reservant el paper del parent pobre. A les cancelleries europees, sobretot les que tenen interessos a la zona, els preocupa sobretot la inestabilitat política dels països del sud. Històricament, i malgrat la retòrica dels drets humans, han preferit vendre armes i mantenir en el poder a governs no democràtics i corruptes que no pas recolzar els moviments democràtics. A canvi, han aconseguit un tracte preferencial per instal·lar empreses i explotar els seus recursos. Aquesta trajectòria de dependència als designis del nord, sobretot política i econòmica, ha augmentat d'ençà de l'entrada en circulació de l'euro.
Europa ha esgotat els encants de la política derivada de l'Acord de Barcelona del 1995, acords rubricats amb els Estats del sud del Mediterrani (llevat de Síria i de Líbia). Els mercats del sud es van obrir als producte europeus, mentre els del nord continuen tancats als països del sud del Mediterrani. En resum, Europa aconseguí instaurar un mecanisme d'intercanvis profitosos. No és d’estranyar doncs que la celebració del desè aniversari del tractat fos un fracàs estrepitós.
Després del relatiu període d'immobilisme chiraquià, Sarkozy vol tornar a ficar al centre de la seva política exterior el Mediterrani, o almenys bona part dels seus esforços. Del pla concret de Sarkozy no en tenim gran informació llevat que és una cosa nova. Però sabem què preocupa a Sarkozy i als seus homòlegs del nord del Mediterrani: la migració, l'estabilitat política, tan pel que fa a les nacions sense Estat com per la viabilitat dels governs de la riba sud, i el creixement econòmic. Pel creixement econòmic hem d'entendre més capitals, recursos i beneficis que traspassaran el Mediterrani de sud a nord sense que la població del sud percebi cap millora de les condicions de vida. Pel que fa a la migració, es promourà la contractació de treballadores qualificats en origen (fuga de cervells) i es perseguirà amb més zel i mitjans als treballadors que "emigrin en clandestinitat". Per últim, pel que fa a reconeixement de minories i nacions sense Estat, la tendència a fer es ulls grossos amb el que passa al sud i la negació dels drets al nord seguirà demostrant l'aversió quan no la por dels Estats a que les seves poblacions s'autodeterminin, la negació del dret a decidir.
Per això, davant aquestes perspectives de futur convé no oblidar les ensenyances de Joan Fuster quan ens deia que "o fas el discurs o te'l fan". Cal doncs que les i els joves prenguem la paraula, prenguem la iniciativa i construïm el futur tal i com el volem i no pas tal i com el volen. Per això des de la CAJEI prenem la iniciativa i convoquem a les organitzacions presents, i a d'altres de germanes a les quals el farem arribar properament, a signar el manifest "Per la Mediterrània dels pobles, els joves construïm el futur, prenem la paraula!" en el qual s’expressen els punts de partida per articular una proposta política comú que serveixi de precedent perquè en un futur reforcem la identitat, la unitat d'acció i la mobilització a sud i nord, est o oest del Mediterrani.
Per la Mediterrània dels pobles, els joves construïm el futur, prenem la paraula!
La Mediterrània, bressol i espai comú de tantes civilitzacions, ha estat paradoxalment un mar de conflictes, de contrarietats, d’imperis i de dominacions. Lluny d'haver estat un marc de diàleg, de confluència d'interessos, d’enriquiment mutu, d’equilibri i de cooperació ha esdevingut un espai de guerra i d'espoli on els interessos d'uns pocs s'han imposat a les necessitats dels molts.
El darrer segle s'acomiada amb el trist bagatge d'haver aprofundit més les divisions entre les diferents ribes del Mediterrani. Els Estats de la riba nord han utilitzat el Mediterrani com a instrument per a fonamentar la seva construcció artificial i maximitzar els seus beneficis; l'exportació del mode de producció capitalista amb la integració als mercats mundials dels pobles de la riba sud i est tampoc s'ha realitzat per l'interès comú, sinó per maximitzar els beneficis de les elits dels diversos estats. En el darrer segle, doncs, els Estats s’han erigit com a únics actors en l’escena mediterrània, ofegant les esperances de la descolonització i convertint-se en vertaderes màquines d’execució d'un projecte excloent i per a una minoria que va en detriment dels drets dels treballadors i dels pobles a la sobirania. Migracions i pobresa són dues cares del mateix procés de descolonització inacabat.
L’Estat espanyol continua negant els drets dels pobles basc, gallec i català. L’Estat francès continua tutelant les seves ex-colònies i fa de la ingerència el denominador comú de la seva política exterior a la riba sud, alhora que vetlla zelosament perquè els pobles basc, català, occità, bretó i cors no reverteixin l'assimilació cultural i el domini a que són sotmesos. L'Estat italià segueix les mateixes línies mestres, i en aquest cas els perjudicats són el poble sard i occità, alhora que la repressió contra els moviments socials i la legislació l'excepció estan a l'ordre del dia. A Grècia continua la repressió contra els moviments socials alliberadors i els estudiants en lluita ales universitats. Turquia continua essent governada per militars que practiquen quotidianament la tortura i la conculcació dels drets fonamentals de les persones i aboquen sobre el poble kurd tota la seva maquinària repressiva i dictatorial. Palestina continua ocupada, colonitzada, empresonada i torturada per un estat sionista que és peó clau de l’ordre mundial imperialista. I per últim, els estats àrabs, que com el Marroc o Algèria continuen negant l’existència de la nació amaziga, segueixen governats per dictadors recolzats i al servei de les potències imperialistes que empobreixen les seves poblacions i mantenen els pobles encadenats.
L’espai del Mediterrani, en definitiva, és un:
· Espai militaritzat, base d’operacions dels exèrcits i fortalesa protectora dels estats del nord front els perills del sud.
· Espai de precarietat, on cada cop es projecten més polítiques econòmiques neoliberals, on els estats i institucions internacionals estan obligant els pobles a viure en el lliure mercat, en detriment dels drets socials.
· Espai de repressió, on les persones i els pobles no poden expressar-se i decidir lliurement, on la tortura i la presó són pràctica habitual, on no existeix la llibertat d’expressió i on els dictadors i els exèrcits colpistes governen per sobre de la societat.
Espai de contaminació, de destrucció del territori, d’esgotament dels recursos i les riqueses naturals; probablement el mar més brut i urbanitzat del món.
Davant d’aquesta situació, els i les joves del Mediterrani hem de començar a unir esforços per construir el futur que volem:
·1. Per una Mediterrània de la democràcia, on totes les opinions tinguin cabuda, on els drets de les persones i dels pobles siguin respectats i les societats es governin com elles decideixin.
·2. Per una Mediterrània dels treballadors on els drets laborals siguin reconeguts i respectats i on l'economia estigui al servei de les classes populars i no d'una minoria elitista.
·3. Per una Mediterrània de la dona on s’acabin les relacions patriarcals de dominació de l’home sobre la dona en tots els àmbits: en el cultural, en el laboral, en el familiar i en el polític, etc.
·4. Per una Mediterrània ecològica on el desenvolupament humà sigui compatible amb la preservació de costes, territoris i mars.
·5. Per una Mediterrània dels pobles i l'autodeterminació, on els pobles puguin autodeterminar-se i els drets col·lectius de nacions i minories siguin respectats, on les relacions es basin en l'internacionalisme, l'amistat fraternal, l'ajuda, la cooperació i la solidaritat dels pobles. |
This work is in the public domain |
