Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: un altre món és aquí
Els reptes dels moviments avui: consolidar experiències i articular les lluites
per Esther Vivas	08 set 2007
El cicle de mobilització dels anys 2000-2004 va permetre la confluència d’un ampli ventall d’organitzacions socials i polítiques i una important visualització social i mediàtica de la protesta. El discurs contra la globalització neoliberal, la guerra imperialista i les polítiques del Partit Popular va permetre, tant a nivell català com de l’Estat espanyol, aquesta confluència sota el principi d’unitat en la radicalitat.
Però el resultat de les eleccions tant a nivell català, 2003, com estatal, 2004, i la conseqüent victòria dels partits de “l’esquerra� parlamentària va provocar un gir de 180º en l’escenari de la mobilització social. Els nous governs social-liberals van generar una sèrie d’expectatvies en un sector del moviment i el conseqüent reflux de la protesta i la fragmentació de les lluites. Tot i així, el cicle anterior ha deixat un substrat fèrtil d’iniciatives a nivell local (cooperatives de consum ecològic, ateneus de barri, mitjans de comunicació alternatius...), petits nuclis de nous militants i ha enfortit la xarxa de relacions entre els sectors organitzats dels moviments. En el període post-2004, han emergit noves lluites com la dels estudiants contra el procés de Bolònia, contra els tancaments d’empreses... per bé que aïllades i amb dificultat per trascendir a sectors més àmplis de la societat. Però, sens dubte, ha estat l’emergència del moviment contra l’especulació urbanística i per una vivenda digna, i en el terreny local les mobilitzacions en defensa del territori, la que ha demostrat que poc a poc és possible tornar a obrir espais d’intervenció política i social de masses. És en aquest context, on penso que en l’àmbit local cal donar continuitat i consolidar les diferents experiències d’auto-organització desde baix (des d’assemblees de barri contra l’especulació a experiències d’economia alternativa, passant per associacions d’immigrants i per coalicions en defensa del territori) i fer que aquestes iniciatives trascendeixin als sectors més militants que les impulsen. En aquest sentit, cal promoure l’organització de les persones a través de marcs estables d’intervenció política a nivell local, ja que és, precisament, en aquest entorn on s’esta portant a terme una creixent privatització i mercantilització de l’espai públic, dels serveis socials i de la terra, a la vegada que és necessari reconstruir un moviment sindical combatiu i alternatiu que faci front a la precarietat i als tancaments. En l’àmbit més general, cal impulsar la coordinació de les lluites, creant espais d’articulació de les mateixes i evitar que aquestes quedin aillades. No podem renunciar a la construcció de moviments socials àmplis i amb vocació de masses, els quals siguin capaços de desafiar des de baix al poder polític establert. Cal combinar el treball local amb una coordinació i acció més àmplia i fer-ho és responsabilitat de totes nosaltres. Publicat a la revista Illacrua, núm. 150 (en motiu del 15è anviersari de la publicació): http://www.illacrua.cat/paragrafs/estervivas.htm
Mira també: http://www.illacrua.cat/paragrafs/estervivas.htm
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more