|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
la seguretat eina de l'autogovern ICV
|
|
|
per eva |
31 ago 2007
|
|
|
La seguretat, eina de l’autogovern
Per: Jaume Bosch.icv
El Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei de l’Institut de Seguretat de Catalunya. El projecte ha estat elaborat pel Departament d’Interior, i va rebre el suport dels tres grups de govern , i també el de CiU i el PP.
Desprès d’un perÃode en el que l’oposició no va dubtar d’utilitzar la seguretat com arma de desgast del Govern, entrem en una etapa en que es podran començar a valorar els avenços que en aquesta matèria està impulsant i aplicant el conseller Saura.
L’Institut de Seguretat neix per esdevenir l’únic centre de selecció, formació i recerca de tots els professionals relacionats amb la seguretat: Mossos d’Esquadra, policies locals, bombers, personal de seguretat vià ria, agents rurals i personal penitenciari. Es tracta doncs d’un concepte ampli, modern, integral de la seguretat.
L’Institut assumirà les noves competències en seguretat privada que l’Estatut atorga a la Generalitat. Haurà d’homologar la formació dels agents privats i per això n’establirà els requisits i formarà als seus professors. Es crea una Comissió de relació amb les empreses privades de seguretat, els centres de formació i el Col•legi Professional de Detectius privats .
La base del nou Institut són dos centres amb una tradició i prestigi considerables: l’Escola de Policia i l’Escola de Bombers i de Seguretat civil.
L’any 1982, la Generalitat va crear el primer Centre de formació de Seguretat, a Barcelona, dirigit per Ildefons Valls. Era un inici difÃcil i l’experiència en aquest camp escassa. Havia existit una efÃmera Escola de policia durant la Generalitat republicana, i alguns ajuntaments democrà tics, com els de Barcelona i Girona, disposaven d’escoles de policia municipal.
L’any 1985 és decisiu, S’aprova la Llei de l’Escola de Policia i es decideix la seva ubicació a Mollet del Vallès. Un element cabdal del procés va ser definir com a Policia de Catalunya la que depenia de les institucions catalanes: policia autonòmica i policies locals. Això que avui sembla una obvietat no ho era en aquells moments. La Generalitat hi va apostar decididament i l’actitud del PSUC ajudà a vèncer les resistències que naixien d’alguns sectors municipals socialistes. L’any següent es creà l’Escola de Bombers.
L’Institut de Seguretat és una peça essencial del model català de seguretat. I, la seguretat, és un element cabdal del nostre autogovern: perquè atorga a la Generalitat un paper decisiu en l’exercici de l’autoritat democrà tica i li proporciona els mecanismes per a fer front a un dels reptes principals de la societat actual.
Jesús Maria Rodés, que fou director de l’Escola de Policia, ha escrit que “una Escola és quelcom més que unes instal•lacions per bones que siguin, és també un esperit, un model, un bressol de pensament�. L’Institut de Seguretat ha de ser tot això. Ha de formar uns professionals de la seguretat que sà piguen garantir els drets de la ciutadania. Ha de formar no tan sols els nous policies, sinó també preparar unitats especialitzades en la lluita contra les noves formes d’una delinqüència cada vegada mes sofisticada i globalitzada. I ha d’impulsar la recerca i la col•laboració internacional. En definitiva ha d’esdevenir un instrument per a servir millor a la societat catalana. |
This work is in the public domain |
|
Re: la seguretat eina de l'autogovern ICV
|
|
per odo |
01 set 2007
|
|
los estalinistas verdes estan cada dia mas maduros, habra que tirarlos del arbol, chafarlos y hacer un buen licor |
|
Re: la seguretat eina de l'autogovern ICV
|
|
per Grenouille |
01 set 2007
|
De res serveix la seva preparació si abans no s'arreglen els seus cervells. Exemple: Mossos, més preparats però en canvi superen els records dels abusos de poder que ja tenien maderos i picolos.
Cada dia que passa sou més patètics i buits d'ideologia, sou allò contra el que vàreu lluitar i encara proveu de justificar-vos. Patètic. |
|
Re: la seguretat eina de l'autogovern ICV
|
|
per . |
04 set 2007
|
|
no varen lluitar contra res. contra qui va lluitar en Saura? contra qui en Boada? relacions públiques de la seva franquícia, obeïnt els qui manen de debò de debò de debò |
