Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
Temps d'alfàbrega
22 ago 2007
Noms i cicle natural de lâalfàbrega

Lâalfàbrega és una planta també coneguda amb els noms de fàbrega, ufàbrega, alfabeguera (País Valencià i Illes Balears), enfalga (Catalunya Nord) i ufàbrica (lâAlguer). Fora del nostre país, aquesta planta és coneguda amb el nom espanyol âalbahacaâ?, amb el mot âalbarakaâ? de lâeuskera, amb lâanglès âbasilâ? i amb lâitalià âbasiliscoâ?. El seu nom científic, pres del llatí, és Ocimum basilicum o Ocimum minimum, segons si ens referim, respectivament, a la varietat dâalfàbrega de fulla gran o bé a lâalfàbrega de fulla petita. Aquest nom científic vol dir âolor reialâ?.

Lâalfàbrega és una planta agraïda i molt fàcil de cultivar a casa, dins un test, a poder ser dâargila, que sâanomena alfabeguer i que sâha de deixar al balcó, finestra o terrassa. La tradició recomana sembrar l'alfàbrega per Santa Ãgueda, pels volts del 5 de febrer, quan les fredorades més intenses ja han marxat. Així ho recull el refranyer popular. "Per Santa Ãgueda planta lâalfàbrega; dama espavilada, ja la té sembrada; dama garrida, ja la té eixida, i la galana, trasplantada" (Manresa, Morella). El primer moment de recol·lecció de la planta és per Sant Joan, una moment que hom creu que les plantes adquireixen propietats extraordinàries. Ara bé, el període de màxim esplendor i de floració de lâalfàbrega coincideix amb la festivitat de la Mare de Déu dâagost, pels volts del 15 dâagost.

Virtuts i propietats de lâalfàbrega

Lâessència dâalfàbrega, utilitzada en lâactualitat en gran quantitat de perfums (del tipus Lavanda), ha estat relacionada des dâantic amb lâamor, el sexe i la passió. Com a planta afrodisíaca, se la relaciona amb rituals per propiciar la fecunditat i afavorir la procreació. Així com a lâAntiga Grècia, la murta era consagrada a Afrofita, deesa de lâamor, encara avui, en molts països, com Haití, Cuba o lâÃ?ndia, lâalfàbrega sâutilitza en ritus associats a la fecunditat.

Lâalfàbrega és una planta que ha estat, i encara és, abastament utilitzada en els països dâàmbit Mediterrani, com a un element indispensable en la preparació de molts plats. En moltes cuines, lâalfàbrega fresca sâutilitza com a condiment alimentari, per amanir àpats o per fer salses (com el âpestoâ?).

I és que el seu ús culinari no està deslligat de la gran quantitat de propietats medicinals que es relacionen amb lâalfàbrega. Lâalfàbrega, presa en infusió és digestiva (afavoreix la digestió), antirreumàtica, antivomitiva,⦠També ha estat utilitzada com a estimulant digestiu per afavorir la gana, com a estimulant de la producció de llet en les dones, com a tònic i revitalitzant capil·lar, per a combatre el mal alè i altres infeccions de la boca.

Ara bé, una de les principals característiques de lâalfàbrega és lâintens olor que desprenen les seves fulles verdes. Lâolor de lâalfàbrega, que és perfumat, té un efecte repel·lent de mosquits, mosques, rendells i altres insectes. Per això molta gent té alfàbrega a les finestres i balcons de casa seva.

Lâalfàbrega i les festes

Un repàs al costumari i als refranys populars evidencia que lâalfàbrega ha estat utilitzada en les festes i rituals de tot lâany festiu català. Ara bé lâalfàbrega, com lâespígol o la murta, les trobem sobretot en les festes, rituals i cultes de tot el mes d'agost. I no ha d'estranyar, doncs aquesta plantes són, en aquestes dates, en el millor moment del seu cicle natural.

Així, lâalfàbrega ja és present en algunes festes de la Mare de Déu dels Ãngels, pels volts del 2 dâagost, com a les Festes Majors de Mislata (LâHorta oest) quan les llauradores les reparteixen a tothom en ramells. També la trobem en la Festa Major de Vilanova i la Geltrú, que es celebra pels volts del 5 dâagost, diada de la Mare de Déu de les Neus, el 5 dâagost, on és utilitzada com a guarniment festiu que els festers, rigorosament vestits de blanc, es posen rera lâorella.

Ara bé, és durant les celebracions del 15 d'agost, diada de la Mare de Déu de lâAssumpció, que lâalfàbrega adquireix tot el protagonisme. Si hi ha una planta que es pot associar a la festa de lâAssumpció, aquesta és lâalfàbrega.

En moltes poblacions, la gent porta ofrenes dâalfàbrega al monument de la Mare de Déu Adormida o Mare de Déu Morta, emblema de la natura que per aquestes dates és adormida. Aquest és el cas de les ofrenes que es deixen en moltes església de Mallorca, una tradició que es remunta al segle XIV. Aquest és el cas, per exemple de lâesglésia de Sant Marçal de sa Cabaneta, de la capella de Santa Eulàlia, com també el de lâesglésia de Sant Jaume, la del convent de lâAssumpció o a la parròquia de la Santa Creu, totes elles a Ciutat de Mallorca, on les imatges de les Mares de Déu Mortes o adormides són rodejades amb grans testos dâalfàbrega.

Una de les festes del calendari català on les ofrenes alfabeguera han agafat més rellevància és a la festivitat de la Mare de Déu dâAgost de Bétera (el Camp de Túria). El dia central de la festa és el 15 dâagost, festivitat de lâAssumpció, quan la població ofereix a la Mare de Déu setze espectaculars alfàbregues de més de dos metres dâalçada i entre tres i quatre de perímetre que es cultiven dins uns grans testos mesos abans. El dia 15 al matí, les plantes escollides fan un recorregut que va des de lâhort municipal fins lâesglésia de Bétera, acompanyades per les quatre obreres, dues dones casades i dues dones solteres.

De fet, en dies posteriors, del 15 dâagost en endavant, es repeteix el ritu de guarnir amb alfàbrega la capella dâun sant o divinitat. Aquest és el cas, per exemple, de la capella de Sant Bernat del monestir de La Real, pels volts del 19 dâagost.

Lâalfàbrega també és una planta que donen els responsables de les divinitats als fidels que sâacosten a venerar-les, un regal perfumat que evidencia que aquella persona ha passat per allà i que comparteix lâesperit de la festa. Així, durant la romeria de Sant Bernat al Secar de La Real (Mallorca), els romeus que sâacosten al monestir reben un brotet dâalfabeguera quan passen per davant la imatge del sant, amb lâobjectiu dâobtenir la protecció del patró. També es reparteix en petits brotets en el marc de la Festa Major de la Vall dâOra al Solsonès i en tantes i tantes altres celebracions populars.

Com a planta amb reconegudes propietats antimosquiteres, l'alfàbrega o alfabeguera degué ser utilitzada en altre temps per purificar l'ambient i allunyar o erradicar les plagues d'aquests i altres insectes. Potser per això, també duen alfabeguera els Cossiers que ballen en molts pobles de Mallorca (Montuïri, Algaida, Alaró, etc). Els Cossiers són sis dansaires ricament guarnits amb cintes de colors i rams dâalfabeguera, que executen, juntament amb una Dama i el Dimoni, diverses danses relacionades amb rituals purificadors i protectors encaminats a allunyar les plagues dâinsectes. Els moviments dels Cossiers, juntament amb els mocadors que duen a les mans, afavoreixen lâesparciment de lâolor penetrant dels dos rams dâalfàbrega o alfabeguera que subjecten, un a cada mà. Durant els dies que duren les festes els habitants de Montuïri també lâutilitzen com a guarniment, col·locada sobre les orelles.

Les dues característiques de lâalfàbrega, la purificadora i lâafrodisíaca es combinen i barregen a la perfecció en lâús que es fa de lâalfàbrega durant la Festa de Sant Roc dâArenys de Mar (el Maresme). Aquest dia grups de joves macips i captadores recorren els carrers i cases particulars de la vila remullant i fent broma amb els vianants i conductors. Vestits amb camisa blanca, faixa vermella, corbatí i espardenyes, entren a les cases a fer la recapta brandant almorratxes guarnides amb alfàbrega i aspergint l'aigua perfumada que duu a dins, en senyal de purificació.

Pels volts del 19 d'agost, els nens i nenes que van dins els carros dels portants de l'aigua de la festa de Sant Magí de Tarragona reparteixen alfàbrega (i també espígol) entre els que surten a rebre'ls durant la cercavila d'entrada a la ciutat.

Text: Manel Carrera i Escudé

Fotografies: Manel Carrera i Escudé, Sebastià Mas, Raymon.





L'alfàbrega i les dones
«La dona és com una fruita que només desprèn la seva fragància quan és fregada amb la mà. Agafa, per exemple, lâalfàbrega: a no ser que lâencalenteixis amb els dits no emet el seu perfum. Sabeu, per exemple, que a no ser que lâàmbar sigui teb i manipulat no reté el seu aroma? Ãs igual que la dona; si no lâanimau amb les vostres carícies i besades, amb mossegadetes i abraçades ben estretes, no obtindreu allò que desitjau. No experimentareu plaer quan ella comparteixi el teu sofà, i ella no sentirà cap afecte envers vosaltres.»

Extret de El Jardí perfumat

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Temps d'alfàbrega
23 ago 2007
Un text molt interessant, si senyor.

Una mica de cultureta no fa mal a ningú.
Re: Temps d'alfàbrega
23 ago 2007
endavant la cultura agroecologica!
Sindicat