Envia per correu-e aquest* Article
|
Notícies :: criminalització i repressió |
Comunicat i denúncia de detigudes a Oaxaca en catalÃ
|
|
per CSRZ Correu-e: ellokal ARROBA pangea.org (no verificat!) Telèfon: 93 4422101 |
10 ago 2007
|
Disculpeu que s'hagi penjat vàries vegades, però ens sembla imprescindible fer arribar la traducció al català del comunicat i la denúncia de les detigudes a Oaxaca. |
Comunicat.
Som quatre persones de nacionalitat espanyola que el passat 5 d'agost del 2007 passà vem pel centre de la ciutat de Oaxaca, al carrer Independència; passades les 21:30, de cop i volta ens vam veure
envoltades per elements parapolicials, alguns d'ells amb armes de llarg calibre, amb uniforme blau fosc i elements de protecció antibalÃstica,
dos d'ells, els que donaven les ordres, anaven vestits de civil; aquests anaven acompanyats d'unes pick-up blanques marca Nissan.
En aquest instant,a nosaltres quatre i a un noi mexicà , ens van obligar a posar-nos de cara a la paret i amb les mans al cap malgrat la
presència de persones que estaven al carrer en aquest moment.
Sense demanar-nos ni identificacions ni cap explicació, ens van obligar a pujar violentament a una de les pick-up’s.
Durant el trajecte els vam demanar el per què d'aquesta actuació, però ens van contestar amb cops i insults. Va ser llavors quan un de
nosaltres els va mostrar la seva credencial de premsa. Seguidament, ens van obligar a estirar-nos i ens van tapar amb una lona impedint-nos el
contacte visual entre nosaltres i ells i amb els transeünts.
Després d'un trajecte d'uns deu minuts aproximadament, vam arribar a un espai que semblava una caserna, on hi havia persones uniformades de verd i blau. Quan ens van baixar de les camionetes ens van encaputxar i ens
van arrossegar a una paret on ens van obligar a agenollar-nos i ens van prendre les motxilles, les bosses, la documentació i els diners.
Progressivament se'ns van endur una per una a una cambra fosca i buida.
Una vegada dins, ens van començar a fer fotos de cara i de perfil.
A les tres noies ens van obligar a romandre dempeus de cara a la paret i amb les mans al cap. I als nois de genolls i també de cara a la paret.
Durant aquest perÃode de tancament alguns de nosaltres vam rebe cops, humiliacions, insults i amenaces, una de les noies va ésser agredida
sexualment i van obligar al noi mexicà a realitzar flexions mentre un grup d'agents es reien d'ell i l'amenaçaven amb “aplicar-li el
punyalâ€?. Aixà mateix, el clÃmax de terror psicològic es va accentuar quan vam escoltar la cà rrega i descà rrega d'armes, també per tenir-nos a les fosques en tot moment, fer-nos fotografies aleatòriament enfocant-nos amb unes llanternes a la cara, donar-nos empentes, etc.
Posteriorment (al cap d'una hora aproximadament), ens van fer sortir amb els caps ajupits i ens van separar nois i noies. Ens van pujar de nou a
les pick-up obligant-nos a ajupir novament els caps.
En cap moment ens van dir on està vem i on ens duien. D'aquà ens van conduir a un altre lloc que semblava una comissaria, ens van ficar d'una
en una en una dependència on ens van prendre les nostres dades personals i ens van preguntar pel nostre estat de salut.
Paral·lelament, dos senyors de civil amb una llibreta ens van fer moltes preguntes sobre la nostra estada al paÃs.
Després vam ser conduïts a una sala amb la jutge qualificadora, durant aquest temps vam sentir que se'ns acusava d'escà ndol públic, però en cap
moment ens van comunicar el motiu de la nostra detenció, de què se'ns acusava, i no se'ns va permetre trucar, ni comunicar-nos amb el consulat
espanyol.
La jutge ens va dir que està vem indocumentats i que per això ens traslladarien a unes està ncies d'immigració, nosaltres vam replicar que
la policia ens havia robat la nostra documentació, els diners i les pertinences, però ella es va desentendre d'aquest fet.
Posteriorment, a dos quarts de dues, ens van traslladar de la comissaria a l'estació migratòria del INM (Institut Nacional de Migració de
Oaxaca).
Un cop a l'estació, els informem del robatori i els exigim que ens comuniquin amb el Consulat Espanyol. El dilluns 6 d'agost prestem
declaració dels fets, el dimarts 7 d'agost ens traslladen obligatòriament amb un vehicle oficial custodiat per la PFP (Policia Federal Preventiva) a l'estació Migratòria del INM de la Ciutat de
Mèxic, on estem actualment.
El dimecres 8 d'agost ens dirigim custodiats al Consulat Espanyol i ens expedeixen un nou passaport que encara no ens han lliurat. Aixà és que, des del dimecres 8 d'agost a les quatre de la tarda som estrangers documentats il·legals. Encara aixÃ, romanem privats de la nostra llibertat i a dia d'avui l'autoritat competent no ens ha informat de la nostra situació.
Des del centre d'Internament INM de Ciutat i Mèxic (Iztapalapa)
Afirmem l'absoluta il·legalitat de la nostra privació de llibertat, denunciem la vulneració dels nostres drets fonamentals per part de les
autoritats mexicanes, exigim la nostra immediata posada en llibertat i la devolució de les nostres pertinences, aixà com que es depurin les pertinents responsabilitats.
Signen:
Laia S. (advocada)
Ramón S. (professor)
Ariadna N. (periodista)
Nuria M. (antropòloga)
Denúncia:
Violència FÃsica:
A tots: empentes, agafades del braç clavant els dits, llançats a la pick-up impactant amb el metall del vehicle.
A diversos de nosaltres: cops al clatell i al cap, estirades de cabell, pressió per ajupir el cap que provocaven dolor al coll.
Violència Sexual:
A dues de les companyes els van aixecar la samarreta, una d'elles es va quedar amb els pits descoberts, a l'altra li van tocar per sobre de la
roba el cul, el pubis, i el pit dret en diverses ocasions.
Violència PsÃquica:
A la noia que li van tocar les zones sexuals, un agent li va dir que si cooperava tot aniria bé. No responien quan els preguntà vem on anà vem amb
la pick-up. Ens van tapar la boca i ens van posar caputxes per a no veure on està vem. Estaven tots armats, i a la cambra fosca on està vem ens il·luminaven el rostre per no veure el rostre de l'agent. Feien soroll com si tallessin
cartutx d'armes. Ens impedien el contacte visual entre nosaltres per poder-nos atemorir amb l'amenaça de danyar als nostres companys sobretot
en els trasllats, ens feien incessants
fotos i flashos. Al noi mexicà el van obligar a fer flexions amb l'amenaça de ser punxat amb una navalla, i ens murmuraven insults i amenaces a cau d'orella. Hi havia riures i burles constants per part dels agents. Vam estar molt temps a les fosques, els nois estaven agenollats i les noies dempeus amb les mans al cap.
A l'estació de Migració.
Desinformació absoluta del procés, no obtenció de cap còpia de l'expedient, prolongació innecessà ria d'hores de detenció, insinuació de la nostra il·legalitat. Falta d'assessorament legal. |
This work is in the public domain |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more