|
|
|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
Cintes grogues, blaves i verdes, contra la guerra
|
|
per Coordinadora Antifeixista
Correu-e: coordinadoraantifeixista@hotmail.com (no verificat!) |
10 ago 2007
|
|
El cartell porta data del 19-3-06, tercer aniversari del començament de la invasió de l' Irak. Segurament, per tant, encara ressenyen només desenes de milers d' irakians morts, quan ara, el New York Times ja dóna xifres properes al milió de civils morts en aquesta guerra, que es il•legal, segons els criteris mínims del Dret Internacional. |
|
New York 9.- Ahir el judici d' Starbucks va començar més d'una hora tard. A causa de la tempesta s'havien produït inundacions al metro de la ciutat, amb la consegüent interrupció del servei. Col•lapses de vehicles al carrer,
aglomeracions de gent a estacions de metro, parades de bus... Tots els
advocats varen arribar tard... i la jutgessa també, perquè també venia amb
metro. Quan ella arriba, s' interessa per les dificultats que estan tenint
els qui encara falten, fa trucar per telèfon, per saber si serà possible
continuar el judici. En un moment donat, només falta la secretària. I la
jutgessa comenta que, arribats en aquest punt, cal considerar la
secretària mes imprescindible que ella mateixa, ja que sense fer actes del
desenvolupament del judici, no es pot recomençar la sessió.
Mentre ens esperem, en Daniel comenta la dificultat d' aconseguir que
assisteixin persones amigues com a públic, perquè aquests dies tothom està
treballant o de vacances, fora de la ciutat. Per absentar-se del treball,
naturalment, cal demanar permís a l' empresa. I quan saben que és per
assistir a un judici... malament! Ara ha arribat un altre cambrer, amic. I a
la tarda apareixerà un altre sindicalista, que és del ram dels transports.
Condueix un comboi del metro. Té uns cinquanta anys i escaig, porta turbant a l' estil hindú i parla castellà amb força fluïdesa. Quan s'assabenta
que tinc intenció de visitar els veterans de la Brigada Lincoln (els qui
varen venir, des de Nord-amèrica, voluntàriament. a defensar la Segona
República Espanyola, durant la Guerra Civil dels anys trenta), m' avisa que
aquesta setmana passada ha mort un dels seus membres, que tenia noranta-un anys. Tinc por que no sigui un dels qui jo conec.
PROHIBIDA L' ESTRELLA DE DAVID
Durant la sessió judicial del matí (que ha resultat inevitablement molt
curta), continua declarant la mateixa testimoni de l' empresa, que va
començar ahir. Al final, carregada de mala consciència, assumeix quasi
totalment la postura de la patronal i recolza la decisió d’acomiadar el
Daniel.
A la tarda, es trenca la monotonia i el judici adquireix un ritme
diferent. Li toca declarar al primer testimoni de la defensa, un noi de la
mateixa edat del Daniel, que també té el carnet del sindicat "Industrial
Workers of the World" (IWW) i llueix la xapeta a la solapa de la camisa.
Sempre m' ha resultat especialment teatral, la manera com els jutges s'aixequen i alcen la mà dreta, en aquest país, per prendre el jurament
als testimonis.
El cambrer, també dempeus i amb la mà dreta aixecada, assegura que dirà
tota la veritat i només la veritat. I així comença a explicar les malifetes que l' empresa Starbucks ha anat cometent contra el personal de la Cafeteria de l' Avinguda Madison. La reacció sindical amb les octavetes, les pancartes i els piquets informatius enfront dels establiments... Queda clar que ha arribat un moment, en aquest conflicte, en què la problemàtica ha transcendit l’àmbit estricte de les relacions laborals i ha arribat a
despertar, fins i tot, una certa consciència ciutadana. Per això, en algunes
concentracions de treballadors, apareixen altres col•lectius, com la gent de
"Make the road by walking" (Feu el camí caminant) o "Milion Workers March", els quals aspiren a organitzar manifestacions que arribin a un milió de treballadors...
A un cambrer l’havien sancionat perquè portava penjada al coll una
medalla amb l' estrella de David. Ell es va defensar de l' antisemitisme de
l' encarregat, argumentant senzillament la seva condició de jueu, però no hi
va haver manera d' aturar la discriminació...
Es veu que aquest noi que declara, (que també té amics dins de la sala)
s' està esforçant molt i realment aconsegueix donar una molt bona impressió a la jutgessa. Dóna proves del fet que els militants d' aquest sindicat no només saben manifestar-se respectuosament, sinó que a més, fan seriosament la seva feina professional. En canvi, l' empresa no perd
oportunitat de fustigar els seus treballadors, tant si es tracta de les samarretes, de les insígnies o de les gorres que porten...
La jutgessa va prenent nota de tot, pel seu compte, malgrat que la
secretària ja ho està gravant tot en cassettes, que periòdicament va
renovant, fins que es dóna per acabada la sessió. La jutgessa explica que
tant dijous com divendres li és impossible de fer judici i emplaça tothom
per dilluns que ve. Jo penso que no hi podré ser, perquè aquest cap de
setmana està previst el desplaçament, amb els amics dels MOVE, a la
presó de Mumia Abu-Jamal, State Correctional Institution Greene, a la
punta més oriental de l' estat de Pennsylvania. Després, en Daniel ja em
posarà al dia de l’evolució del judici.
COCA-COLA, STARBUCKS I POLICIA
Al vespre, marxo cap a casa, baixant per la Cinquena Avinguda. I a la
cruïlla del carrer 29, em trobo una església protestant: "Congregation
and friends of Marble Collegiate Church". Em crida l' atenció que, a la
tanca de ferro que rodeja tota l' església, hi ha penjada una gran quantitat
de cintes de color groc, de mig metre de llargada. També n’hi ha de blaves i
verdes, intercalades, però moltes menys. Al costat, uns grans cartells
expliquen el seu significat.
Les cintes grogues representen les pregàries per les famílies i els amics
dels MILERS de persones que han perdut la vida a l' Irak, en compliment del deure. El nombre de cintes grogues augmenta cada dia, a mesura que
continuen morint allà més soldats dels Estats Units. Veig que aquestes
cintes grogues tenen totes un nom inscrit amb especificació de la graduació
militar del mort, mentre que les verdes i blaves no en tenen cap, de nom.
Les cintes blaves representen les pregàries per les famílies i els amics
de les DESENES DE MILERS de ciutadans iraquians, que ja han perdut les seves vides i per tots els qui han resultat ferits a la guerra. El cartell
especifica que la quantitat de dolor i patiment es humanament impossible de quantificar.
El cartell acaba explicant que les cintes verdes representen les
pregàries per la pau, que continuen diàriament, a l’espera d' aquell dia en què la guerra ja no sigui una opció.
El cartell porta data del 19-3-06, tercer aniversari del començament de
la invasió de l' Irak. Segurament, per tant, encara ressenyen només desenes
de milers d' irakians morts, quan ara, el New York Times ja dóna xifres
properes al milió de civils morts en aquesta guerra, que es il•legal, segons
els criteris mínims del Dret Internacional.
Continuo caminant cap el sud de Manhattan i arribo a Union Square. Aquí
sempre hi ha paradetes de diferents mercats i productes, però avui un gran
cartell anuncia que és la Nit de la Policia. Hi ha diferents taules,
una per a cada cos de la policia. I al costat, formant part del muntatge,
els inevitables stands de la Coca-Cola i d' Starbucks, que naturalment són
entitats col•laboradores... les taules estan ateses majoritàriament per
dones. M'acosto i agafo un prospecte de la secció especial de la Policia
Antiterrorista. Sota la rúbrica que diu Què pot fer un bon ciutadà per
ajudar, es fa constar el que la Policia aconsella: denunciï si ha vist
algú que fa fotos a prop d' una instal•lació del Govern, que es pugui
considerar sensible, o alguú que confeccioni un mapa, o que observi amb
llargavistes... o que prengui notes ! i, en llegir això, sense ni adonar-me’n he guardat precipitadament a la motxilla el meu bolígraf i el meu
quadern de notes, no fos cas que...
Francesc Arnau i Arias, quarta crònica, 9-8-07 |
This work is in the public domain |
|
|
