Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Desembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
      01 02 03 04
05 06 07 08 09 10 11
12 13 14 15 16 17 18
19 20 21 22 23 24 25
26 27 28 29 30 31  

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: guerra
Armes de guerra farmacològiques
06 ago 2007
La guerra contra les idees de vegades no és res més que una metàfora. Un cop militaritzades, les innovacions que aporten les neurociències i la investigació farmacològica permeten crear armes radicalment noves. Algunes ja s’utilitzen al camp de batalla de l’Iraq i, en nom de l’antiterrorisme, continuen les investigacions a tots nivells.

Per STEVE WRIGHT
Professor a l’School of Applied Global Ethics, Leeds Metropolitan University, Regne Unit.
http://www.mondiplomatic.com/pn/html/modules.php?op=modload&name=News&fi


La farmacologia de guerra és ineluctable. Com a mínim és lâafirmació que fa la BMA (Associació Mèdica Britànica) en lâúltim informe que ha publicat sobre lâús de medicaments com a armes (1).

Ja fa quaranta anys que els medicaments són objecte dâestudi per la capacitat que tenen per transformar-se en armes de guerra. Des del cèlebre LCD fins al gas BZ, sâhan provat diverses drogues militars en els humans: el gas CS va ser utilitzat a gran escala durant la guerra del Vietnam. Bonfire, un programa soviètic secret, va intentar transformar hormones humanes encarregades de les principals funcions del cos en armes. Això sense tenir en compte els productes químics que sâutilitzen durant els interrogatoris i les diverses substàncies psicoactives o paralitzants que es fan servir per inhibir les transmissions nervioses o causar dolor o irritacions (2).

A causa de la naturalesa radicalment tècnica dâaquests estudis, sâhan confinat els debats als organismes especialitzats en armes no-convencionals, com ara el CICR (Comitè Internacional de la Creu Roja), el Programa Harvard-Sussex sobre les armes químiques i bacteriològiques o lâorganització Pugwash (3). Tanmateix, la revolució dels coneixements sobre les ciències de la vida ha transformat de cap a peus el temps dâespera i les capacitats dels militars quant a armament bioquímic.

Les neurociències modernes obren unes perspectives inimaginables. Actualment sabem reprogramar les molècules perquè determinin certs mecanismes per regular el funcionament neuronal o el ritme cardíac. La part més feixuga de les investigacions està cada vegada més informatitzada i els compostos bioactius més prometedors es poden identificar i provar amb una rapidesa prodigiosa. Totes aquestes proeses que fan les delícies dels joves farmacèutics i ofereixen esperances per al tractament de malalties que ara per ara no tenen remei, també interessen els militars.

Lâaplicació segura de les neurociències no es destina només als enemics i als opositors. A lâIraq les forces aliades amb els Estats Units han començat a utilitzar unes drogues que permeten millorar la capacitat de vigilància dels soldats. En un futur proper veurem com les tropes marxen a lluitar carregades de medicines per millorar-ne lâagressivitat i la resistència a la por, al dolor i a la fatiga (4). Lâeliminació dels records també és un dels objectius de la farmacologia que estan a tocar; el fet de veure en el camp de batalla militars sense sentiment de culpabilitat gràcies a les drogues i protegits de lâestrès post-traumàtic per un rentat selectiu de la memòria ja no és cosa de ciència ficció.

La temptació econòmica és forta, sobretot quan se sap que les seqüeles mentals de la guerra afecten cinc vegades més soldats que els danys físics, i costen un ull de la cara a lâexèrcit.

Així doncs, lâinforme de la BMA alerta que malgrat les convencions que impedeixen les armes biològiques i químiques els governs âdemostren un interès considerable per la possibilitat de fer servir les drogues com a armesâ?. Una part dâaquest interès prové de la recerca dâarmes no-letals (llegiu la peça a banda).

El 1999, la Comissió dâafers exteriors, seguretat i política de defensa del Parlament Europeu va reclamar âun acord internacional per impedir a nivell global tot projecte de recerca i de desenvolupament, tant militar com civil, que tingui com a fi aplicar el coneixement sobre els processos de funcionament del cervell humà (ja sigui a nivell químic, elèctric, de les ondes sonores o de qualsevol altra mena) al desenvolupament dâarmament, cosa que podria obrir les portes a tota mena de manipulació de lâhomeâ? (5). Els atemptats de lâ11 de setembre del 2001 van acabar amb aquesta voluntat de control democràtic de les tecnologies de la seguretat. El complex de seguretat industrial sâha trobat sol pilotant la nau i amb pressupostos il·limitats (6).

Per la BMA el concepte dâarma farmacològica no-letal âesdevé del tot impossible sense engendrar una mortalitat significativa en la població objectiu. Lâagent [químic] que permetria provocar una incapacitat [...] sense perill de mort en una situació tàctica no existeix i té poques possibilitats de fer-ho en un futur properâ?.

Lâinforme té en compte una llista molt llarga de temors que implica: el personal sanitari que participarà en lâelaboració o execució dâun atac medicalitzat; la recol·lecció de dades sobre els efectes dâaquests medicaments; el rol de la medicina i del coneixement mèdic per desenvolupar les armes; el doble rol dels metges si, dâuna banda, no han de causar danys i, de lâaltra, han de defensar la seguretat nacional, o el rol dels professionals mèdics si han de deixar al marge el dret internacional.

Totes aquestes inquietuds van trobar una representació colpidora el 23 dâoctubre del 2002 durant lâassalt al Teatre de Moscou per part de les forces especials russes. Van morir més de 130 dels 912 ostatges (una taxa de mortalitat superior a la dâun combat sobre el terreny, que acostuma a ser dâ1 de cada 16). Acusades dâhaver maquillat els certificats de defunció, les autoritats no han desvetllat mai el nom de lâagent químic que van utilitzar durant lâassalt. Un col·lectiu va enumerar en més de 174 morts i seqüeles irreversibles entre els supervivents (7). A més, lâexterminació de tots els presumptes terroristes txetxens reforça la idea que lâús de gas facilita les execucions arbitràries i evita haver de recórrer a la justícia.

Lâinforme de la BMA també expressa el temor que la dependència dels fabricants dâarmes a la indústria farmacèutica contribueixi a abaixar el nivell dâexigència de qualitat i de seguretat aplicat als medicaments. Rebutjades per culpa dâefectes secundaris indesitjables, milers de molècules reposen sobre les prestatgeries dels laboratoris. Es podrien reciclar (8), donar un nou impuls a les recerques i descentralitzar els assaigs clínics cap a països més generosos. A partir dâaquest moment es podrien incloure les substàncies en les operacions contra el terrorisme; el mercat coneixerà una evolució sorprenent.

La inventiva també passa per la distribució dels medicaments: dards estabilitzats, morter que dispersa grans quantitats dâagents químics, pistoletes de paintball modificades (9), grànuls que alliberen agents químics cada vegada que seâls sacseja, vehicles robotitzats... I ja de pas, a qui es podria imputar la mort dâun vianant a qui un robot amb un algoritme de decisió âautònomaâ? ha ruixat amb gas incapacitant?

Les conseqüències poden arribar a causar danys immediats a lâaparició del càncer en un horitzó de... vint anys, després dâhaver viscut escenes de modificació genètica o de control de les emocions, de la fertilitat o del sistema immunitari de la població. Recentment el projecte Sunshine, elaborat per un grup especialitzat en la informació sobre les armes biològiques, ha publicat uns documents contra lâexèrcit dâaire nord-americà on deia que, des del 1994, es volien començar a fer investigacions sobre el concepte âdesagradable però completament no-letal dâafrodisíacs forts, sobretot si provoquen comportaments homosexualsâ? (10). Com reaccionaria el món si un estat militar utilitzés drogues dâaquesta mena?

Sembla molt més important aturar aquestes investigacions que no garanteixen res que no pas unes armes que, un cop desenvolupades, es quedaran en mans dâestats âresponsablesâ?. Però que no estan prohibides per la convenció sobre les armes químiques? Aquí és on grinyola tot: una de les disposicions âla II.9(d)â dâaquesta convenció autoritza lâús dâarmament químic en alguns casos. Bàsicament per conservar la pena de mort per injecció i per mantenir lâordre amb els gasos lacrimògens. Però així aquesta disposició crea el buit on sâhi ha refugiat lâantiterrorisme.

Els negociadors que durant lâany 2008 avaluaran i revisaran la convenció afronten una gran responsabilitat perquè les investigacions que facin poden obrir la porta a nous enfocaments repressius per gestionar les revoltes. Si no es delimiten els casos amb molta claredat, uns quants laboratoris es llençaran de cap a fabricar noves armes farmacològiques.

En un període marcat per la violació de les normes internacional, tant els civils com els militars sâarrisquen a veureâs ben aviat encanonats amb aquestes noves armes. I a continuació hi haurà comandos especials encarregats de dur a terme execucions extrajudicials enmig dâuna massa en estat de xoc.



Traduït per Elisenda Riera



(1) The Use of Drugs As Weapons: The concerns and responsibilities of healthcare professionals, British Medical Association, 2007 â http://www.bma.org.uk/ap.nsf/Content/drugsasweapons
(2) Julian Perry Robinson, âDisabling Chemical Weapons: A Documentary Chronology of Events, 1945-2003)â?, versió de treball no publicada, Harvard-Sussex programme, novembre del 2003.
(3) Va ser fundada el 1995 pel filòsof britànic Bertrand Russell, amb el suport dâAlbert Einstein, per lluitar contra la cursa dâarmament nuclear.
(4) Mark Wheelis i Malcolm Dando, âNeurobiology: A case study of the imminent militarisation of biologyâ?, International Review of the Red Cross, Ginebra, núm. 859, 2005.
(5) Parlament Europeu, Comissió dels afers exteriors, seguretat i política de defensa, Report on the environment, security and foreign policy, 14 de gener del 1999.
(6) Llegiu Ben Hayes, «Arming Big Brother: The EUâs Security Research Programme», TNI/Statewatch, Amsterdam, abril del 2006.
(7) âInvestigation Unfinishedâ?, Regional Public Organization for Support of Victims of Terrorist Attacks, 26 dâ abril del 2006, Moscou.
(8) Joan M. Lakoski, W. Bosseau Murray, John M. Kenny, âThe Advantages and Limitations of Calmatives For Use as A Non-Lethal Techniqueâ?, College of Medicine Applied Research laboratory, Pennsylvania State University, 3 dâoctubre del 2000.
(9) Aquestes pistoletes disparen pintura i això permet detenir els manifestants.
(10) http://www.sunshine-project.org/incapacitants/jnlwdpdf
Mira també:
http://www.mondiplomatic.com

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more