|
|
|
|
|
Notícies :: educació i societat |
|
4,087 (Sublimació d'un professor interÃ)
|
|
|
per Herodes de sèrie B |
05 ago 2007
|
|
Carta adreçada a tots els mitjans de comunicació en la qual un professor interí reflexiona, entre veres i bromes, sobre el fet que els membres del col·lectiu d’ensenyants -talment com, de fet, passa amb la majoria dels altres col·lectius de la societat-, en comptes de lluitar contra els privilegis i les desigualtats del món laboral, semblen més interessats a competir entre ells per assolir una situació privilegiada, injustament privilegiada. |
«El que volia atacar (en l’obra “Libre de les solituds�) era l’individualisme ferotge que domina la societat d’avui i també certs corporativismes que no són sinó la seva transposició col·lectiva, tot plegat, posant de manifest, no la solitud, sinó la manca de companyia, de comunicació, de comprensió, de voluntat d’entesa, de respecte i, per què no?, de veritable estimació.» (“Miquel Martà i Pol vist per ell mateix� / selecció de textos a cà rrec de Pere Farrés. – Gurb: 2004. – p. 21)
4,087
(Cà ndida sublimació d’un professor interÃ)
Tot sovint allò que, per nosaltres, és una catà strofe o una arbitrarietat se’ns presenta, però, amb una aparença d’objectivitat i precisió cientÃfica inqüestionable. Malauradament per a mi –ho pagaré en forma de condicions laborals més dures-, el nombre de tres decimals que encapçala aquest escrit és també la nota amb què acabo de suspendre les oposicions al cos de professors de secundà ria convocades pel Departament d’Ensenyament.
A diferència del que s’esdevé aquests dies a diversos foros, no analitzaré pas aquà les possibles injustÃcies d’aquestes oposicions: les diferències en la manera d’operar dels tribunals d’una mateixa especialitat, l’avantatge dels opositors que duien un informe del centre escolar respecte als qui havien de defensar la unitat didà ctica davant del tribunal, l’important pes dels anys d’experiència professional en relació a d’altres mèrits... Més aviat, sóc dels qui accepta el resultat de les proves, tot reconeixent que no hi ha cap sistema d’oposicions que sigui absolutament just: al capdavall, segons els criteris adoptats, sempre s’afavorirà uns individus i uns col·lectius, en perjudici d’uns altres.
Però bo i reconeixent això, sà que demanaria que la comunitat educativa –el Departament, els directors, els caps d’estudi i de departament...- fos més conseqüent. I, atès que es considera que haver superat unes oposicions és una bona prova de competència professoral, seria d’agrair que, d’ara endavant, les persones que algun cop han passat amb èxit aquest trà mit, és a dir, les persones més preparades –i, en primer lloc, doncs, els membres dels tribunals d’oposicions-, s’ocupessin d’aquelles feines dels centres que demanen més coneixements pedagògics: les tutories, els grups més conflictius de l’ESO, les classes més nombroses, l’atenció a la diversitat...
Altrament, si no s’obrés d’aquesta manera, si superar unes oposicions fos simplement un mitjà per adquirir un estatus especial als centres i encolomar les feines més ingrates a persones d’un estatus inferior –els interins-, tot plegat s’assemblaria massa a les escenes de la vella i p. mili, en què els graduats de més rang feien pagar les novatades i els peatges corresponents a la soldadesca de l’escala més baixa. I suposo que tots convenim en l’opinió que un sistema amb regust a «chusco» règim de quarter no és, en cap cas, un bon marc per ensenyar res als nostres nens i joves. Oi?
MÃnima moralina final: atès que els interins som necessaris als centres, i que sempre n’hi haurà , d’interins, els nostres sindicats –sobretot els més oficialistes, els que acostumen a signar qualsevol cosa que els presenta l’administració- farian bé de no esmerçar totes les seves energies en el tema de les oposicions, i ocupar-se més, i d’una vegada per totes, de protegir i millorar les condicions laborals de tot el professorat, ja sigui substitut, interà o funcionari de carrera. Perquè tan sols aixà es podrien haver evitat coses com l’increment de la mobilitat geogrà fica que estan patint molts interins d’uns anys ençà .
I, posats a demanar i a somniar, seria bo que els professors estenguessin la seva solidaritat no tan sols a tots de companys de feina, sinó també a la resta de la classe treballadora, i que, en conseqüència, s’impliquessin més en les lluites per acabar amb la precarietat present en la nostra societat, perquè ja em direu com és possible, per exemple, educar un nen o una nena que té els pares treballant jornades de deu o dotze hores (implantant una sisena o una setena hora lectiva? potser tancant-los tot el dia a l’escola?) Disculpeu-me, però encara que hagin canviat molt els temps, em resisteixo a pensar que ser progressista no sigui altra cosa que llegir el diari “El PaÃsâ€? a la sala de professors.
Per cert, d’on coi surten tants diaris “El PaÃs » a tots els claustres de professors ? |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: 4,087 (Sublimació d'un professor interÃ)
|
|
per Morrison |
05 ago 2007
|
Sóc un interí de secundària i m'ha complagut molt veure el teu escrit aquí a Indymedia.
Estic d'acord amb totes les teves afirmacions i et manifesto el més fervent suport.
Ànims company!
Salut i educació! |
|
Re: 4,087 (Sublimació d'un professor interÃ)
|
|
per interina |
06 ago 2007
|
Hem sembla que el sistema d'oposició que suposa que selecciona a les persones més adequades per educar a la ciutadania és nefast, que algú hagi superat les opos no implica que sigui ni millor ni pitjor professor o mestre que un que no les hagis superat. Tenint en compte això els diners que s'han gastat en fer aquestes opos s’haurien d'invertir en fer cursos i formació pels mestres i professors.
Jo sóc una interina de secundària que m'he trobat molt perduda quan fa tres anys vaig començar, un cop acabada la carrera, la meva experiència en el mon de l'educació. Jo vaig començar amb ganes i motivació ja que penso que l'educació és una cosa important tant per l'individu com per a la societat, i hem vaig trobar molt perduda. El CAP no ha estat suficient formació per afrontar el dia a dia de les aules d'un institut. Suposo que com amb totes les professions els primers anys no són fàcils i has d’aprendre molt, però jo me sentit malament perquè com ja he dit penso que l'educació és molt important i em vaig sentir responsable de que els meus alumnes perdessin un curs. La sensació d'estar fent la teva feina malament va ser molt present durant tot el meu primer any en l'educació. Penso que s’aprèn molt acompanyant diferents professors i compartint amb els companys, així que pot ser el primer any hauríem de ser professors en pràctiques i acompanyar per aprendre. Això beneficiaria al sistema educatiu per dues bandes, per una perquè estaríem més preparats per afrontar la nostra primera classe sols i per altre perquè això implicaria que moltes classes s’impartissin amb dos professors a l’aula cosa que penso que és molt positiva.
No ho sé quina seria la solució, el que està clar és que juguen amb la educació pública i els alumnes no tenen cap culpa que algú que acaba de sortir de la facultat es desesperi en el intent de fer classe.
Em desanima molt veure que alguns dels meus companys l'únic al•licient per fer cursos i formar-se són els punt per les opos.
En fi, estic molt desolada amb tot el sistema educatiu. Hi ha pocs recursos, cada cop més alumnes per aula 30!!, els mateixos alumnes demanen que els grups siguin menys nombrosos.
No hem vull allargar explicant les meves experiències però penso que el tema està molt malament i s’hauria de fer alguna cosa. La educació és cosa de tots i totes. |
|
Re: 4,087 (Sublimació d'un professor interÃ)
|
|
per interi cicles |
06 ago 2007
|
|
sóc interí desde fa cinc anys i és una pena (per no dir una vergonya) que un col.lectiu com el del professorat estigui tant desorganitzat i sigui tan passiu, només escolto discursos rollo victimista. Tenim el que ens mereixem. Els mestres i els professors són peces claus en el món educatiu i mentre només es dediquin a mirar pel seu benestar i tranquilitat, la cosa anirà a pitjor. El que s´ha de fer és lluitar més i queixar-nos menys. Interins, funcionaris o substituts, és igual. Fa poc que hi van haver algunes mobilitzacions d´interins i la gent tampoc estava decidida, a més l´actuació de la USTEC va ser decepcionant. Si volem canviar el món educatiu hi ha molta feina a fer: posem-nos ja d´una vegada. I si volem canviar la societat encara més. I qui estigui en contra de les opos que no hi vagi. |
|
Re: 4,087 (Sublimació d'un professor interÃ)
|
|
per interi cicles |
06 ago 2007
|
|
ah ... i referent als diaris El Pais,aquest es el problema, massa diaris El Pais, que ja sabem tots el que representen, l´esquerra de "dime de que presumes y te diré de que careces ..." |
|
Re: interi cicles
|
|
per Morrison |
06 ago 2007
|
per "interí cicles":
Apreciat company, en el teu comentari fas referència que, segons la teva opinió, el sindicat majoritari de l'educació,l'Ustec, va tenir una actuació decepcionant en les darreres mobilitzacions. Et recordo que és l'unic sindicat que lluita constanment per els drets dels interins/nes no com els sindicats botiflers i sucursalistes CCOO i UGT que ens venen constantment.
Una abraçada a tots els interins/nes
Salut, revolució i educació! |
|
Re: 4,087 (Sublimació d'un professor interÃ)
|
|
per interi cicles |
07 ago 2007
|
Morrison, a dia d´avui quins són els drets que tenim els interins, un pacte d´estabilitat per interins que ja tenen estabilitat? trienis per guanyar més diners? i les opos que? el tema no era que volem reconeixement pels que fa anys que treballen a l´administració?
i perdona, no necessitem cap sindicat que "lluiti" pels drets dels interins, i menys que lluiti d´aquesta manera, que coi vol dir lluitar? convocar un dia de vaga? convocar una concentració? va home va! |
|
Re: 4,087 (Sublimació d'un professor interÃ)
|
|
per ai mare |
07 ago 2007
|
|
Les oposicins sónexactament això. Un quanta per cent de la nota la donen els mèrits i aquests s'aconsegueixen fent cursos sense cap mena de vinculació amb el que s'ha d'ensenyar i estant anys i panys teballant -o no- a un institut. En aix`, són iguals que la mili. No porta per a res el que sàpigues o no. De fet, a ningú impora que els alumnes aprenguin res, per a això els rics ja tenen la privada. |
|
|
