|
|
|
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats |
|
[IRLANDA] La fí de l'Operació Banner: Una victòria del republicanisme?
|
|
|
per Free Derry |
04 ago 2007
|
|
L'Exèrcit Britànic ha anunciat per a aquest mes la retirada de bona part dels seus soldats desplegats a Irlanda del Nord. És això un èxit polític? |
|
L'exèrcit britànc ha anunciat que durant aquest mes s'està posant punt i final a l'anomenada "Operació Banner". Aquest operatiu va ser establert el 1969 i, en un principi, pretenia esdevenir una actuació ràpida per a acabar amb una situació "excepcional" de desobediència i insubmissió de bona part de la població catòlica a Irlanda del Nord, finalment però, no ha estat fins els nostres dies, quan l'operatiu s'ha donat per finalitzat.
El 1969, la població catòlica del Nord d'Irlanda encara patia unes discriminacions i desigualtats flagrants. El sistema electoral a Irlanda del Nord, només permetia el vot a aquelles persones que fossin propietàries, això feia que molts catòlics no poguèssin exercir aquest dret, mentre que alguns protestants, fins i tot havien arribat a votar cinc o sis vegades en unes mateixes eleccions, ja que a tantes propietats, tants vots. A l'hora de buscar feina, la situació no era pas diferent, com que la majoria de negocis eren establerts per persones protestants, aquests, només contractaven a treballadors protestants, sense que hi hagués cap normativa que obligués a aquestes empreses a no fer aquest tipus de discriminació.
A tots aquests fets, se li va sumar la violència desmesurada amb la que les forces policials actuaven als barris catòlics, produint-se diverses morts, fins i tot d'infants, durant aquells anys a mans del RUC, que era el nom que rebia el cos policial nordirlandès fins els acords de pau. Com a resultat d'aquesta situació, l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) havia incrementat la seva militància i les seves accions de resistència. Al mateix temps, també va sorgir el moviment pels drets civils, organitzat en la "Northern Ireland Civil Rights Association" (NICRA), que va organitzar una sèrie de manifestacions massives, on es reclamava la fí de les discriminacions. Algunes d'aquelles marxes van acabar amb enfrontaments amb la policia i la situació d'insubmissió va anar escampant-se i prenen força rapidament.
En aquest context, l'Exèrcit Britànic va decidir l'enviament de 30.000 soldats a Irlanda del Nord, sota el nom d'Operació banner. La presència d'aquesta força militar encara va agreujar més la situació. El 1972, sense anar més lluny, a la ciutat de Derry, 14 persones perdien la vida, després que una nova manifestació on es reclamava la fí de l'empresonament sense judici (pràctica habitual de la policia durant aquells anys, on "qualsevol persona sospitosa de voler trencar la legalitat britànica a Irlanda del Nord podia ser detinguda i empresonada"). Aquella manifestació va ser popularment batejada com a "Bloody Sunday" (Diumenge Sagnant) i es va acabar quan el cos de paracaigudistes de l'Exèrcit Britànic va obrir foc contra els manifestants. Cal dir que les famílies encara esperen avuí que es jutgin els culpables d'aquella massacre.
Durant els anys posteriors, diversos enfrontaments armats entre l'Exèrcit Britànic i les organitzacions armades irlandeses (IRA i INLA) van causar força víctimes mortals en ún i altre bàndol. Un total de 763 militars britànics van perdre la vida en aquest periode de temps.
El 1996 l'IRA declarava l'alto el foc i el 1998 vàren iniciar-se les converses que acabarien amb l'Acord de Divendres Sant. Aquest acord, signat pels principals partits polítics d'un i altre bàndol, pretenia establir la pau a la zona.
El 2005, l'IRA (provisional) realitzava un comunicat on afirmava l'abandonament definitiu de les accions armades i la decomissió de les seves armes. Aquest fet va accelerar les negociacions de "pau" entre el DUP (Democratic Unionist Party) i el Sinn Féin, avuí en dia, els dos partits polítics majoritaris d'un i altre cantó. Finalment, durant aquest 2007, i després que el Sinn Féin acceptés el cos policial nordirlandès com a legítim, El DUP i el Sinn Féin van formar, per primera vegada un govern de coalició. Ian Paisley (DUP) és el president d'Irlanda del Nord i Martin MacGuinness (Sinn Féin i ex-comandant de l'IRA) n'és el vice-president.
La situació actualment respecte els altres grups armats republicans és que una escissió de l'organització, el Real Irish Republican Army (RIRA) encara continua en actiu i l'INLA (Irish National Liberation Army) també va declarar l'alto el foc però es va negar a entregar les armes. Els moviments polítics que donen suport a aquestes organitzacions són: el Moviment per a la Sobirania dels 32 comptats (32 CSM) i l'Irish Republican Socialist Party (IRSP) respectivament. Aquestes organitzacions no accepten l'acord i rebutgen els moviments que ha fet el Sinn féin, els quals han provocat la desmovilització general de la majoria de la població catòlica. Segons aquestes organitzacions, el Sinn Féin ha traït el moviment republicà, acceptant la legalitat britànica i legitimant els seus cossos repressors.
Segons el Sinn Féin, la fí de l'Operació Banner és un pas endavant cap a la desmilitarització d'Irlanda del Nord. De 30.000 soldats, ara en quedaran 5.000, que continuaran vetllant pel compliment de la legalitat britànica sota el nom d'Operació Helvetic. Per a ells, aquesta ha estat una prova més del que es pot aconseguir mitjançant les vies democràtiques, ho consideren una victòria política i un motiu de cel·lebració, cel·lebració que fins i tot ha estat escenificada.
Altres veus, però, no comparteixen aquesta visió triomfal. És innegable que, el fet que 25.000 soldats britànics abandonin Irlanda és positiu, però aquest fet, pot ser vist com una victòria del moviment republicà, o no. El comunicat del cos militar, assegurava que finalitzaven l'Operació Banner perque actualment, a Irlanda del Nord, "la situació està prou normalitzada". Per a l'Exèrcit Britànic una situació "normalitzada" és sinònim de que no veuen cap perill en que es pugui trencar la unió amb la Gran Bretanya. No redueixen el contingent perque estiguin fent una retirada, ho fan perque actualment no necessiten tal quantitat de soldats per a complir els seus objectius de defensa de la legalitat britànica a Irlanda del Nord. La sobirania britànica a Irlanda del Nord no està en perill, i això és un motiu de cel·lebració pel Sinn féin.
L'altre punt de l'argument és que aquests 25.000 soldats britànics que marxen, ara, no aniran precisament a prendre tasses de té a Londres, sino que seràn enviats a Iraq, Afganistan i allà on el Govern del Regne Unit tingui plans imperialistes. Aquests soldats que abans colpejaven, torturaven, empresonaven i assassinaven a Irlanda del Nord ara ho faran a aquests indrets. És també això un motiu d'alegria pel Sinn Féin? |
This work is in the public domain |
|
Re: [IRLANDA] La fí de l'Operació Banner: Una victòria del republicanisme?
|
|
per ei, de bon rotllo |
05 ago 2007
|
es pot criticar la línia del moviment republicà o del sinn féin, però no culpar-lo del que facin els imperialistes britànics a afganistan quan se'n vagin d'Irlanda!
és grotesc home, seria com culpar als revolucionaris vietnamites que després de marxar d'allà els ianquis aquests se n'anessin a matar gent a una altra banda |
