Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme
Farrerons miembro d ADECAF
02 ago 2007
2001)
Los funcionarios de prisiones catalanas y máximos responsables de Asociació Democratica Catalá de Funcionaris de Presons (ADECAF) Jaume Ferrarons y Eduard Serra participaron en 1985 en la constitución de la asociación cultural ENSPO (Entidad Potencialista), en la que participó posteriormente Ramón Bau, el editor nazi de "Wotan" y ex "Mundo NS"
Ramón Bau, uno de las personajes más destacados del neonazismo español figuraba como responsable de producción de la revista "ENSPO-Ens del Projecte Potencialista" junto a
Eduard Serra como director y Jaume Farrerons como jefe de redacción.
Jaume Farrerons había sido secretario de la Junta de Personal de Serveis Territorials de la Generalitat y afiliado de USO y fue fundador en 1995 del Grup de Treball Penitenciari de Convergencia Democrática de Catalunya (CDC, CIU). Eduard Serra es el actual presidente de ADECAF.

ADECAF

Ahora, tanto Farrerons como Serra son miembros de ADECAF, un organismo minoritario que en los últimos años ha cargado duramente contra la Central Autónoma de Treballadors de Catalunya (CATAC), La sección sindical de Prisiones de CATAC, mayoritaria en el sector, está dirigida por destacados ultraderechistas. En sus criticas. que le costaron el cierre de su página web por orden del Juzgado de Instrucción número 8 de Barcelona, Farrerons les ha acusado indistintamente tanto de ultras como de filtrar datos a ETA sobre funcionarios de prisiones. Farrerons también ha llegado a tildar de opción sindical de “extrema izquierda� a CC.OO.

Estas críticas a los sectores ultras existentes en las cárceles catalanas contrastan con las actividades desarrolladas en la década de los 80 por Farrerons y Serra en el seno de ENSPO, asociación cultural que tenía como ejes el pensamiento del’ Friederich Nietzsche y Manin Heiddeger. En el número 1-2 de la revista, cuya editorial se titula "El socialismo contra la izquierda" y en la que proclama la propuesta de un "socialismo nacional". Farrerons escribe dos extensos artículos. En el mismo número de la revista, del año 1999, se firma uno de los artículos como Entidad Potencialista del Movimiento Nacional-Revolucionario Europeo, definición "nacional-revolucionaria" que se correspondería con una de las corrientes fascistas europeas.

ENSPO



Ens Potencialista (,ENSPO) fue creada el 1 de octubre de 1985 por Eduard Serra, Pedro Ananos y Marta Farrerons. Según Xavier Casals -en su capitulo ":Nuevo Socialismo: el neonazismo alternativo" del libro "Los neonazis en España"-, Nuevo Socialismo fue la escisión de CEDADE de Ramón Bau, que promovía la renovación y actualización del discurso neonazi. En ese intento, según el autor, Bau apoyó a ENSPO, "un singular grupúsculo mas filosófico que político".

Según el mismo historiador, ENSPO tenía unos 20 seguidores y se definía por su "catalanismo radical antimarxista y anticapitalista (nada antiespañolista)�. ENSPO participó en la creaci6n en 1989, de la Plataforma Nueva Europa de la que se desvinculó para acercarse a Tercera Vía Solidarista, uno de los referentes históricos “nacional-revolucionarios� –junto al movimiento Autónomo Solidarista (MAS)- de la actual Alternativa Europea.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Farrerons miembro d ADECAF
03 ago 2007
no entro ni surto en la veracitat del que es diu aqui, però hi ha una dada antiquada. El sector dirigit per ultres dels funcionaris de presons va estar a USO (abans no se on), després a CATAC i ara a UGT.
Re: Farrerons miembro d ADECAF
03 ago 2007
En 1998, la Associació Democràtica de Funcionaris de Presons (ADECAF) denunció a USIP ante Amnistía Internacional Catalunya (AI) por instigar al maltrato de presos, aportando la denuncia por torturas y rigor innecesario de un preso de Can Brians al que Colmenar y cuatro carceleros más ataron de pies y manos a un somier y aporrearon el 27 de febrero de 1993. En 1999, poco después de publicitarse la denuncia, USIP se integró en la sección penitenciaria de la Candidatura Autònoma de Treballadors/es de l’Administració de Catalunya (CATAC), manteniendo los votantes y la dirección de Allué, Colmenar y Sandra Soto. Ese mismo año, su secretario general, Miquel Pueyo, encabezaba con Soto la candidatura al Parlament de Trabajadores Públicos Rebotados en la que Allué iba en sexto lugar. Colmenar, condenado ese mismo año por lesiones, lideró la lista en Lleida. En junio de 2003, la sección penitenciaria decidió abandonar CATAC cuando el sindicato censuraba sus actuaciones y debatía su expulsión. Así nació la Unió del Sindicalisme Penitenciari de Catalunya (USPC), que se unió a UGT Presons. USPC-UGT suma 1.500 afiliados y el 66% de la representación sindical (42,19% de CATAC). Miquel Pueyo continúa siendo secretario general en una ejecutiva de 10 miembros compuesta por ambas formaciones. A tres meses de las elecciones sindicales en Cataluña, previstas para el 14 de diciembre, USPC-UGT repartió medallas en sus jornadas, realizadas en colaboración orgánica con el Departament de Justicia y con presencia de los máximos responsables penitenciarios, el alcalde de Barcelona y todos los grupos parlamentarios salvo Iniciativa per Catalunya.
Re: Farrerons miembro d ADECAF
03 ago 2007
excuses, al comentari de dalt s'ha enviat abans que acabés d'editar.

En una noticia sobre sevtor presons, d'aqui Indymedia:

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/312825/index.php

trobo el link de "diagonal" del que assenyalo un paràgraf


http://diagonalperiodico.net/article2481.html



"En 1998, la Associació Democràtica de Funcionaris de Presons (ADECAF) denunció a USIP ante Amnistía Internacional Catalunya (AI) por instigar al maltrato de presos, aportando la denuncia por torturas y rigor innecesario de un preso de Can Brians al que Colmenar y cuatro carceleros más ataron de pies y manos a un somier y aporrearon el 27 de febrero de 1993. En 1999, poco después de publicitarse la denuncia, USIP se integró en la sección penitenciaria de la Candidatura Autònoma de Treballadors/es de l’Administració de Catalunya (CATAC), manteniendo los votantes y la dirección de Allué, Colmenar y Sandra Soto. Ese mismo año, su secretario general, Miquel Pueyo, encabezaba con Soto la candidatura al Parlament de Trabajadores Públicos Rebotados en la que Allué iba en sexto lugar. Colmenar, condenado ese mismo año por lesiones, lideró la lista en Lleida. En junio de 2003, la sección penitenciaria decidió abandonar CATAC cuando el sindicato censuraba sus actuaciones y debatía su expulsión. Así nació la Unió del Sindicalisme Penitenciari de Catalunya (USPC), que se unió a UGT Presons. USPC-UGT suma 1.500 afiliados y el 66% de la representación sindical (42,19% de CATAC). Miquel Pueyo continúa siendo secretario general en una ejecutiva de 10 miembros compuesta por ambas formaciones. A tres meses de las elecciones sindicales en Cataluña, previstas para el 14 de diciembre, USPC-UGT repartió medallas en sus jornadas, realizadas en colaboración orgánica con el Departament de Justicia y con presencia de los máximos responsables penitenciarios, el alcalde de Barcelona y todos los grupos parlamentarios salvo Iniciativa per Catalunya."

En síntesi, pudor per UGT i pudor per la direcció política del departament de Justícia - llegeixis Tura -.
Re: Farrerons miembro d ADECAF
03 ago 2007
Todo lo que pone en el post del hilo son medias verdades o mentiras descaradas cuyo único fin es la intoxicación. La realidad es que ADECAF ha defendido los derechos humanos de los presos mientras sindicatos independentistas como Catac-IAC los conculcaban. Estos son los hechos, y no se cambian hurgando nombres, en realidad este post lo ha colgado un carcelero de UGT con la única finalidad de poder seguir torturando impunemente.
Re: Farrerons miembro d ADECAF
03 ago 2007
Amnistia Internacional ha condemnat els mals tractes a les presons catalanes, però arriba tard. I podem demostrar que coneixia els fets des de l'any 1999, que podia haver-los evitat i no ho ha fet.
Amnistia Internacional coneixia la situació de les presons catalanes des de l'any 1999, quan un informe recolzat per ADECAF, la Universitat de Barcelona i el Col·legi d'Advocats advertia que si continuava el desenvolupament del sindicat majoritari, augmentarien els casos de mals tractes de forma espectacular.

Amnistia es va trobar amb què el sindicat denunciat tenia com a responsable de formació ni més ni menys que al Sr. Ignasi de Gispert, germà de la consellera Núria de Gispert. Era el sindicat groc de CiU i a la mateixa Amnistia hi havia gent de l'oligarquia catalana (les 200 famílies) fent-se un currículum "humanitari" per poder col·locar-se després a l'administració.

Recordem que Amnistia Internacional es va fundar a Espanya des de Catalunya, amb una campanya per l'alliberament de Jordi Pujol, empresonat per Franco. Quan Pujol arribà al poder, comptava amb la col·laboració d'Amnistia, no amb el seu afany fiscalitzador. El President d'AI, el senyor Jordi Montaner i Maragall, era membre de l'oligarquia i quan va veure la sigla del sindicat denunciat, va llençar l'informe a la paperera. En canvi, Amnistia tenia temps de plantejar-se problemes com ara el següent: quin és el fet diferencial d'Amnistia Internacional Catalunya?

Ara sabem la resposta: treballar en favor del règim familiar. Una pràctica generalitzada a totes les ONGs catalanes, molt avessades a denunciar el que passa a l'Afganistan per fer-nos oblidar el que tenim davant els nassos.

L'any 2000, quan el sindicat aconseguí el cessament de Garcia Clavel, el somni de Núria de Gispert es va realitzar. I el seu germanet hi havia col·laborat: els sindicalistes corporatius havien representat el paper de peons al servei del règim. Així,començà l'etapa més dura de la història penitenciària catalana: motins, fugues, suïcidis, interns que moren després d'una reducció, denúncies per mals tractes...

Núria de Gispert, una autèntica carcellera amb amics a tot arreu, inclosa Amnistia.

En efecte, Amnistia no sols no va fer res, sinó que es va dedicar a tapar la merda donant llargues als denunciants, un grup de funcionaris de presons que lluitaven tots sols contra les ONGs, el Síndic de Greuges, dels jutges "progressistes" de la família, els sindicats, etcètera.

Finalment, un soci d'Amnistia Internacional fou nomenat director general: es diu Ramon Parés i es membre de "la família". La Generalitat convergent celebrà els 30 anys d'Amnistia mentre els presos eren apallissats i els progres d'aquesta ONG bevien cava amb el nou director de presons, soci seu i corporativista com el que més. Aquesta és una imatge per a la posteritat.

I és que a Catalunya som molt progres i humanitaris i no cal vigilar les presons, les millors, les més "humanes", oi????

L'any 2003,la Universitat de Barcelona acusà públicament el sindicat majoritari de promoure els mals tractes a presos amb la seva ideologia de mà dura i corporativisime mafiós.

Tanmateix, en el seu informe anual, Amnistia ni tan sols cita l'informe de la UB. Total, aquest informe es basava, pel que fa a aquest apartat, en el mateix informe que Jordi Montaner havia llençat a la paperera. Ara l'informe li arribava a través d'una Universitat, però no podien reconèixer el que havien fet, eren massa progres, és a dir, massa superbs, massa catalans... I així, van fer un rotet de cava i van mirar a un altre costat.

Finalment, Amnistia accepta, 6 anys després, que hi ha mals tractes, que no es pot identificar els culpables dels mals tractes (serà a causa del corporativisme que ells mateixos han nodrit?) i ens volen donar lliçons de moral i drets humans.

A ADECAF sols tenim una cosa a dir: vosaltres, els d'Amnistia, sou sols un fariseus al servei del poder i la vostra tasca no és denunciar les vulneracions dels drets humans, sinó controlar aquestes denúncies perquè no arribin a on haurien d'arribar si tinguessiu una mica de decència.

Així, ara sabem (perquè ens ho diuen ells, quina gràcia!!!!) que hi ha mals tractes a les presons catalanes, però les organitzacions que hi ha darrere, els partits i els grups socials vinculats a aquests partits que han utilitzat el corporativisme per silenciar escàndols, aquests no surten a la foto.

I per això serveix Amnistia: perquè no surtin. O es fotografiaran a ells mateixos, els membres de l'oligarquia????

Amnistia CULPABLE!!!!!!!!
Sindicato Sindicat