Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: ecologia
La Península Aràbiga sense aigua
29 jul 2007
Kuwait
Jordi Llaonart
Aràbia sense aigua


A lâestiu, els països de la península Aràbiga sâenfronten cada any a una de les dificultats més difícils amb què sâhagin trobat mai: lâescassetat dâaigua. Els governs diuen que tenen la situació controlada. Però tot fa pensar que, ben aviat, aquesta qüestió es convertirà en lâamenaça principal per al futur de la regió, per sobre de lluites polítiques, el terrorisme islamista i les oscil·lacions del preu del petroli.

A prop de casa, els obrers fa mesos que treballen per millorar el clavegueram del barri. En un dels carrers de lâobra, cada matí em trobo un gran bassal dâaigua que cobreix bona part de lâasfalt. Lâaigua hi brolla a dojo per una de les noves canalitzacions, però sembla que lâAjuntament de Kuwait i els caps de lâobra no creuen urgent dâaturar el vessament. âTanmateix, és gratisâ?, deuen pensar. I no van pas errats. A Kuwait els llogaters no paguem la factura de lâaigua perquè és inclosa en el preu del lloguer; a lâAràbia Saudita, país veí, els consumidors paguen una quota simbòlica i lâestat es fa càrrec del 97% de la despesa; i a lâemirat de Dubai la població local pot consumir de franc tanta aigua com vulgui. Per tant, ben poca gent és conscient a la península Aràbiga que lâaigua sigui un bé car i escàs.

Precisament, la gratuïtat de lâaigua, que alguns ulemes musulmans defensen aferrissadament amb lâargument que és un dret bàsic dels ciutadans, és un dels pitjors enemics dâaquest recurs a la regió. Aquesta regió que no és sinó una enorme extensió de terra àrida sense ni un sol riu i que només disposa del 0,4% de les reserves mundials dâaigua, però que aquests anys ha tingut un desenvolupament urbanístic sense precedents âasfalt, gratacels i infrastructures espectacularsâ que de vegades fa que ens oblidem que, malgrat tot, vivim al desert.

Boom demogràfic. Els estats petroliers del golf Pèrsic tot just comencen a patir les conseqüències del creixement urbanístic i industrial desenfrenat que en pocs decennis ha transformat la regió en un dels centres de negocis més importants del món. Aquí lâincrement anual de la demanda dâaigua és el doble que a la resta del planeta. Un estudi de lâONU de 1996 situava cinc dels sis membres del Consell de Cooperació del Golf (Aràbia Saudita, Bahrein, Emirats Ãrabs Units, Kuwait, Oman i Qatar) en la llista dels deu països que havien registrat un augment de població més gran de 1950 a 1995. Entre les dades més significatives de lâestudi, sâhi destaca el fet que els Emirats Ãrabs Units nâhan estat el número u mundial amb un creixement del 7,7% anual, i que, en total, es preveu que en els 25 anys vinents, la població àrab passarà de 250 milions a 600 milions.

Com a resultat dâaquesta gran concentració humana, trobem, per exemple, que els Emirats Ãrabs sâhan convertit en el segon consumidor mundial dâaigua per càpita després dels Estats Units, tot i que no tenen ni un sector industrial prominent ni grans superfícies dedicades a lâagricultura. Així, és lògic que cada vegada hi hagi més problemes relacionats amb lâescassetat dâaquest bé, com ara els talls de subministrament.

Lâestiu passat les restriccions van afectar durant més de quatre mesos diversos districtes de Gidda, la capital comercial saudita. La gravetat de la situació va despertar lâinterès de les organitzacions internacionals, com el Banc Mundial, que en un informe recent alertava els països del Pròxim Orient que el 2050 la disponibilitat dâaigua sâhaurà reduït a la meitat, i instava les autoritats a prendre mesures dràstiques per a evitar una catàstrofe. El govern dâal-Riyad va respondre la crisi de Gidda amb lâanunci dâun pla ambiciós âvalorat en més de 5.000 milions de dòlarsâ per a satisfer la demanda dels 21 anys propers i que preveu de construir-hi de preses, grans dipòsits per a acumular reserves i moltes més plantes dessalinitzadores.

El greu inconvenient de les plantes dessalinitzadores és que són cares de mantenir, necessiten quantitats enormes dâenergia per a funcionar i, a més, perjudiquen lâecosistema marí. Però continuen essent la millor resposta a la demanda creixent. En total, trobem al Pròxim Orient la meitat de les 11.000 plantes que hi ha a tot el món. La majoria són a lâAràbia Saudita, que és el màxim productor mundial dâaigua dessalinitzada (la meitat de lâaigua que es consumeix en aquest país té lâorigen a la mar i la resta prové dâaqüífers sobreexplotats).

Solucions urgents. La demanda regional creix dâun 6% anualment, cosa que fa preveure que caldrà una inversió de prop de 100.000 milions per a mantenir aquest sistema de purificació dâaigua durant els 10 anys vinents. Per això, de mica en mica, sâalcen veus que reclamen un canvi en la cultura de lâaigua que permeti de trobar solucions més eficients i barates a llarg termini. El cap del Centre dâInvestigacions del Golf (CIG), amb seu a Dubai, ha assenyalat que âla principal estratègia per a lâús sostenible de lâaigua és protegir i conservar els recursos disponiblesâ?. Per una altra banda, algunes autoritats, com el ministre de lâAigua dels Emirats, han reconegut que la manca dâaigua ja és el principal repte econòmic, social i ambiental a què sâenfronta el món àrab. âEl problema de lâaigua a la regió no és només un assumpte ecològic. Constitueix també un problema econòmic i de seguretatâ?, ha assegurat el polític. Però, de moment, les recomanacions dels experts no arriben amb prou força als poderosos, que semblen ignorar que si no es prenen mesures urgents la natura no podrà suportar el ritme marcat pels interessos comercials: per exemple, a lâemirat dâAbu Zabi, actualment es consumeix 26 vegades més aigua que la que hi ofereixen les fonts renovables.

El programa de lâONU per al medi és un dels organismes que sâha posat a treballar i ja monitoritza lâimpacte ambiental dâaquesta tragèdia a les principals ciutats dels 22 països àrabs. Per una altra banda, els governs locals anuncien plans de conscienciació que tenen ben poc ressò social i programes de reducció del consum dâaigua que poden ser més o menys encertats, depenent del país. A lâAràbia Saudita, el govern ha reduït els subsidis als pagesos per mirar de retallar la producció agrícola, que sâemporta el 87% del consum nacional dâaigua. A Qatar, sâha anunciat que sâinstal·laran comptadors a les mesquites per controlar lâaigua que els fidels usen durant el procés de purificació previ a les oracions.

Tanmateix, aquestes solucions són parcials i no sâarribarà a un consum eficient de lâaigua fins que no es posi un límit al creixement urbanístic, i els consumidors assumeixin el cost real de la dessalinització i la distribució dâaquest bé escàs. Per això, podem dir que no sembla que els governants siguin conscients que el món camina en un compte enrere que ens porta a lâesgotament dels recursos i que, com més esperin a reaccionar, més dràstiques hauran de ser les mesures que hauran de prendre per frenar això que, a hores dâara, sembla irreversible.

Kuwait

Jordi Llaonart


Publicació original de. clica sota,

http://www.eltemps.net/art2.php?sec_id=ma

This work is in the public domain
Sindicat Terrassa