|
|
|
|
|
Notícies :: un altre món és aquí : corrupció i poder : educació i societat : mitjans i manipulació : sense clasificar |
|
Més mansets que un ramat d´anyells
|
|
|
per el periódico del P$C |
27 jul 2007
|
Ni tan sols en aquests casos on en teoria la gent s´hauria de revoltar, no per ideologia, sinó per dignitat (mesos de problemes diàris amb la RENFE), doncs res de res, com a màxim es limiten a fer cues per a què els reemborsin els bitllets, i a donar quatre crits per la tele i ràdio (quan a arriben a casa suposo que es grabaran de les TN per poder dir: "mireu, he sortit a la tele").
Això està mort i ben mort. Som una societat d´anyells i el pitjor: a la gran majoria ja li està bé. |
27/7/2007 13:55 h NOVA AVARIA FERROVIÀRIA
Les demores aviven el cabreig quan encara crema la irritació per l'apagada
AGÈNCIES
BARCELONA
Els endarreriments causats per l'avaria d'un tren a l'estació barcelonina de Sants han revifat la indignació dels passatgers de les línies de Rodalies afectades, quan en molts d'ells encara crema la irritació per l'apagada que dilluns passat va deixar sense llum a mig Barcelona.
Un d'aquests irritats usuaris és Salvador Fabra, que aquest matí ha trigat hora i mitja a recórrer en tren els 17 quilòmetres que separen el Masnou i Barcelona perquè el comboi en què viatjava ha patit aturades intermitents. Fabra ha lamentat que durant el trajecte no ha rebut cap informació sobre la incidència, i que, el maquinista s'ha limitat a explicar-li "simplement" que tenia "senyals de stop que l'obligaven a parar". "I una altra vegada a la feina males cares, problemes", ha protestat aquest passatger.
Cues per a la devolució
Iosu Tanco també s'ha queixat de la gran pèrdua de temps que ha patit per la incidència: "He agafat el tren en direcció a l'Hospitalet de Llobregat que passa per l'estació del Masnou [que correspon a la línia C-1] a les 8.03 del matí i hem arribat al destí a les 9.45 hores".
La falta d'informació ha desesperat Marta Ribas, una usuària que ha pujat al tren a Cerdanyola del Vallès a les 8.40 hores i no ha arribat a l'estació de Sants de Barcelona fins a les 10.10. "I ara fa 15 minuts que faig cua esperant que em tornin el bitllet", ha afegit.
Indignació dels usuaris
El tren en el qual viatjava Bella Granizo s'ha demorat una hora i mitja per realitzar un trajecte entre dues estacions de Barcelona. Granizo també ha fet cua per demanar la devolució del bitllet i un justificant que acredités davant els seus caps que l'avaria havia motivat que arribés tard a la feina. "Això és una vergonya", ha acabat.
La línia de Vic és una altra de les perjudicades pels endarreriments. Una noia tenia previst arribar a Barcelona a les 9.13 hores, en un tren que sortia a les 7.50, però no ho ha fet fins passades les 10.20 hores. |
Mira també:
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=428039
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Més mansets que un ramat d´anyells
|
|
per red ful |
27 jul 2007
|
La gent ja per no defensar no defensa ni el que l'han venut que és el seu dret més bàsic: el consum. La bella imatge d'un territori ple de dignes consumidors contents i despreocupats dels problemes pagant cristianament els seus impostos a l'estat protector, sembla que es manté igual tot i les evidents caigudes d'aquesta màscara, perque a fi de comptes a l'altra cantonada tens obert un immens Ikea on apaivagar les teves penes i perque a fi de comptes d'aquí a quatre dies sortirà una nova cosa amb la que ens oblidarem de tot plegat, i que coi, ara venen vacances i a desconnectar tots, mai millor dit.
També està molt bé el sentit cívic amb que ens han bombardejat durant anys, no queda molt bé amb això de que la gent protesti o si ho fa no permet que s'indignin massa per no caure en les etiquetes tan antigues de violents ara passades de moda, ara el parany és l'incivisme, siguem-ho tot però mai incívics ens repeteixen, i es veu que si, que ha colat. Que ara protestar una mica més alt o ser desobedient estan en el top ten de tots els pecats. Tampoc cal sortir a protestar si abans no t'has llegit el teu diari oficial de capcelera on es canalitza el que hem de dir, pensar i com hem d'actuar. Seny, molt de seny i sobretot civisme i que parlin els editorialistes que sabem molt bé quin serà el següent tema amb que tot això quedarà tapat.
Tampoc ens esperem res més del que hi ha, no volguem que de sobte comenci una indignació brutal si abans no s'ha llaurat el camí per fer entenible i justificable per milers de persones respostes a aquest robatori i caos legalitzat, si no estem atents per relacionar el caos quotidià que patim amb l'essència d'un sistema capitalista desbocat i la relació natural entre totes dues coses. El cas és que cada dia que passa l'estat guanya i continua guanyant i crec que estem molt lluny d'aquest acte que desencadenarà una indignació massiva i ens portarà a la revolució. Estem però que molt lluny. La realitat d'alguns moviments socials és un mirall del lloc on estem i de les expectatives de canvi que tenim. Tot sembla fet per sortir a la foto, per l'immediatesa i per seguir el ritme que marquen els mitjans, i no per sentar bases reals de trasnformació social, ni construir xarxes ni res de res, en aquesta cojuntura on cadascú va per la seva banda no esperem que de cop tots ens unim i fem entendre a la gent res de res. Però si la gran majoria es pensa que això dels moviments socials són estils de ball!!
El cas del TAV ha estat molt il·lustratiu de com ens han colat un gol de forma torero i prepotent i no ha passat res. Aquest tren genera cada dia la majoria d'aquests problemes i no hem sabut plantar-li cara quan calia, genera sorolls, molèsties constants per les obres, talls, brutícia, destrucció de territori..com a guinda per poder aprofitar-ho van sortir esquerdes a les cases, la RENFE es va saturar de forma impresionant directament per les obres del TAV, reconegut pels propis directius que ja ni en tapar això es molesten, i milers d'usuaris veuen en la seva pròpia cara les conseqüències d'aquell tren elitista, però tampoc ningú sembla voler explicar les coses o millor no relacionar-ho, com a màxim la cortina de fum està en que no caigui la Sagrada Família, i l'AVE pel litoral és la supercoordinadora que sap que volem, ni en desenmascarar a aquests farsants hem estat atents, i ara estar contra el TAV és com si estàs diguem-ne contra el metro, un absurd perque ja el tenim als morros i el mal ja és irreversible.
Caldria saber també les causes reals de les apagades, només és per una estructura deficitària? o pel consumisme energètic desbocat de la població? possiblement alguna conseqüència de les mateixes obres del TAV? no ho se, però estic segur que tot servirà pel que avui ZP ja ha començat a negociar amb els francesos: que tot s'arreglarà amb la MAT, una línia que casualment apart de resoldre els nostres problemes també és necessària pel funcionament del TAV, bingo. generen un problema i ens venen casualment una solució. Per sort sembla que les comarques que patiran l'agressió de la MAT estan en peu de guerra i per sort sembla que són els francesos els que ens tornaran a treure les castanyes del foc com ja van fer amb la constitució europea. Ja veurem si es manté la lluita però tantdebó plantin la cara que a Barcelona i rodalies no estem sabent plantar, no només les teòriques masses aborregades sinó tots els moviments socials i tots aquells que tant ens omplim la boca i a l'hora de la veritat ens endinsem en la mateixa apatia que qualsevol.
Ho sento si sóc molt pessimista però crec que la reflexió l'hem de fer tots i totes, no només això tan genèric i abstracte com "les masses aborregades".
Estem indefensos davant l'estat i el sistema i cada dia que passa molt més. Hem de reaccionar. |
|
Re: Més mansets que un ramat d´anyells
|
|
per ai |
27 jul 2007
|
|
amic red ful, parles del M.M.S.S. però hauries de saber que són en realitat uns M.M.L.L. (moviments lúdics) en la seva gran majoria. Per tant, no aniran més enllà de festetes i manis amb orquestra. |
|
Re: Més mansets que un ramat d´anyells
|
|
per via fora botiguers |
27 jul 2007
|
red ful, no crec que siguis pessimista, dius veritats com la copa d'un pi, i jo mateix me les aplico. És realisme pur i dur, i encara trobo que mires de no ser cruel, que podries.
I qui et digui pessimista és que viu en una bombolla militant o quelcom així, i no veu més enllà, cosa que fa dormir molt tranquil però aboca a l'impotència en la que estem instal·lats. |
|
Re: Més mansets que un ramat d´anyells
|
|
per un impotent més |
27 jul 2007
|
Jo estic convençut que aquest sentiment es generalizat a bona part de la població, però no hi ha els mecanismes adeqüats per canalitzar aquest sentiment.
No crec en les solucions úniques i salvadores, però crec que el sentiment que patim es el mateix per a tots i totes, i des d'aqui es on hem de treballar, nose, modestemen crec que el que falta es una unitat d'acció real.
Salut |
|
|
