Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
Carta de Barcelona sobre precarietat i salut
26 jul 2007
CARTA DE BARCELONA SOBRE PRECARIETAT I SALUT:

(Aprovada en les Jornades sobre precarietat i salut organitzades per EUiA i el Partit de lâEsquerra Europea, els dies 29 i 30 de juny. Paràgrafs seleccionats.)

El treball, la seva absència, naturalesa i condicions són elements determinants per les condicions socials, drets i lâestat de salut de la població. El treball mai és neutral en salut: genera malaltia o genera salut.

La manera en què la nostra societat globalitzada organitza el treball no contribueix a la creació dâuna societat saludable. Per davant de lâobjectiu de la salut, que hauria de generar condicions de treball i de vida gratificadores, segures i estimulants, ens trobem amb un món laboral i uns treballs no mercantils que incrementen considerablement el grau de risc, incertesa, precarietat, sinistralitat i explotació de les persones. Reformulant la Carta dâOttawa, nosaltres afirmem que âles condicions i els requisits per a la salut són: la pau, lâensenyament, lâhabitatge, lâalimentació, la renda, un ecosistema estable, la justícia social i lâequitatâ?, més el treball digne.

DENUNCIAR LA PRECARIETAT

El treball precari es defineix en relació als altres treballs en termes dâuna major inseguretat i la desaparició de la relació empresari - persona treballadora tal com succeeix en el treball externalitzat o en el submergit, cosa que colâ¢loca la responsabilitat de lâexposició als seus riscos o les mesures bàsiques per a la seva correcció sota la responsabilitat de les treballadores i els treballadors, que també han dâassumir-ne gairebé en solitari els seus efectes sobre la seva salut. Precarietat i salut són, en la nostra societat, elements contradictoris.

(...)

La precarietat laboral generalitzada estableix la cultura general de la por, que genera noves formes dâexclusió i de violència social. Així, la precarietat sâestén des de lâàmbit del treball a la resta dâàmbits de les nostres vides i sâha transformat en precarietat social com una nova forma dâopressió del sistema capitalista, constituint a més una forma dâexclusió poc visible des de respostes individuals. La precarietat es viu com a inestabilitat laboral, incertesa de futur, manca dâautonomia i capacitat de planificació de la pròpia vida, causa de sinistralitat laboral, morbiditat emocional, dependència de la família, pèrdua de drets i manca de recursos estables.

(...) Els joves veuen el seu propi projecte vital en precari en un primer món de benestar i suposadament opulent que tolera les empreses de treball temporal, els treballs desregulats i el mercat negre de treball.

(...)

La precarietat esdevé particularment agressiva en certs colâ¢lectius com el de les persones amb discapacitats i les persones immigrants. Cal dedicar especial esment a la precarietat que és ja de fet el sistema regular de vida i treball de les persones immigrades, que són part indestriable de la classe obrera de cada país i dâEuropa en el seu conjunt. Les lleis dâimmigració son insuficients i massa tímides per garantir drets i deures i en canvi la permissivitat davant els brots de xenofòbia, lâaprofitament fins i tot electoralista de la immigració, la gasiveria amb la qual es contempla el seu accés als drets de ciutadania i la dificultat dâimplementar les lleis de reagrupament familiar de forma equitativa per a dones i homes formen part del nucli central de la precarietat.

(...)

Inclosa la perspectiva laboral i la resta de treballs necessaris per a la vida, la prevenció i la promoció de la salut exigeixen una acció coordinada molt àmplia: governs, sectors sanitaris, sindicats, empreses, autoritats locals, organitzacions de la societat civil i mitjans de comunicació. Les estratègies i els programes de promoció de la salut sâhan dâadaptar a les necessitats locals i a les possibilitats específiques de cada país i regió, i han de vetllar també perquè el món empresarial no sigui un factor desestructurador i desequilibrador de les condicions del medi i la salut de les persones.

LA PARTICIPACIÃ ACTIVA EN LA PROMOCIÃ DE LA SALUT IMPLICA:

-Lâestabilitat en lâocupació, uns salaris mínims adequats i unes condicions de treball dignes.
-El foment de la salut laboral, lâavaluació dels riscos laborals i la seva prevenció.
-Disposar dâajuda psicològica pública, gratuïta i âamigaâ? en els moments de crisi laboral o personal.
-Prohibir tot tipus de subcontractació que suposi la desatenció de riscos.
-Garantir el compliment que els empresaris siguin responsables de vetllar per la salut laboral.

(...)

Estem avançant cap a un futur de precarietat, enemic de la salut de les persones i dâuna bona salut social, i per això cal reaccionar i prendre compromisos de canvi i millora. Cal pensar contínuament i de nou en mesures a tots els nivells de govern perquè sigui un objectiu prioritari de lâacció de tots els governs âlocals, nacionals, estatals i supranacionalsâ la consecució dâuns bons nivells de salut per a totes les persones. En aquest sentit, reclamem lâacció positiva que pot desenvolupar i guiar el Parlament Europeu.

EL COMPROMIS A FAVOR DE LA SALUT I CONTRA LA PRECARIETAT

Els i les participants en aquesta conferència es comprometen:

1) A intervenir en el terreny de la política de la salut laboral i pública i advocar en favor dâactuacions sindicals i polítiques.

2) A oposar-se a les pressions que es facin per desregular encara més les condicions i el mercat de treball, els riscs laborals, utilitzar productes poc fiables o perjudicials, treballar (de forma remunerada o no) en mitjans i condicions insans, combatre, inspeccionar i denunciar quan i allí on sâobservi la desnutrició, el maltractament, el treball infantil, el mobbing empresarial, lâassetjament i la violència de gènere.

3) A vigilar la contaminació, les condicions de lâhabitatge, i combatre les diferències âentre les distintes societats i a lâinterior dâaquestes i a prendre mesures contra les desigualtats, en termes de salut, que resulten de les normes y pràctiques dâaquestes societatsâ?.

Per tot això caldrà:

1) Exigir lâADOPCIà DE MESURES DâIMPACTE SOBRE LA SALUT I EL MEDI abans dâemprendre projectes i polítiques.

2) Lâimpuls de la recerca sobre precarietat i la creació dâuns INDICADORS DE PRECARIETAT I SALUT, elaborats a partir de lâexperiència i els coneixements de professionals, agents socials i els mateixos treballadors i treballadores per controlar i monitoritzar els avenços fets a fi dâanar eradicant la precarietat i els seus efectes nocius i potenciar la salut entesa com quelcom més que lâabsència de malaltia.

3) POSAR EN COMà LES EXPERIÃNCIES DE CADASCUN DELS PAÃ?SOS DE LA UE per conèixer les característiques concretes de precarietat de cada país i mobilitzar a partir de lâexperiència comuna per eradicar la precarietat dâEuropa.

Des dâaquestes Jornades fem UNA CRIDA a la coordinació i lâacció de les forces dâesquerra, a les organitzacions sindicals i socials per donar suport a les idees i els projectes que expressem mitjançant aquesta Carta de Barcelona, i demanem que sâorganitzin els debats i es prenguin les mesures necessàries a fi que prevalgui el TREBALL DIGNE, i que prevalgui la SALUT per sobre de la PRECARIETAT. Proposem també al Parlament Europeu, a organismes internacionals com lâOMS i lâOIT, que facin seves les propostes dâaquesta Carta.

Finalment, demanem que la societat en el seu conjunt sigui conscient que ha de prendre la paraula i defensar i fomentar els valors de la salut, la convivència, la igualtat i el respecte entre tots els éssers humans.

This work is in the public domain
Sindicat