|
|
|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
Memoria histórica
|
|
per Juanjo
Correu-e: hdgsyuhfkfd@yahoo.es (no verificat!) |
26 jul 2007
|
|
|
Todos conocemos los crÃmenes cometidos por el fascismo, el nacionalsocialismo y la ultraderecha. Asesinatos, opresión, despojamiento de la libertad de expresión, etc. Partiendo de este postulado, se nos presentan los que hacen frente a éstos, los que luchan contra estas atrocidades: comunistas, anarquistas y demás componentes de la extrema izquierda. Mi pregunta es ¿qué hay de los crÃmenes que cometieron (y aun hoy siguen cometiendo) los anarquistas y, sobretodo, los comunistas? Sus principales crÃmenes fueron asesinatos en masa, opresión y despojamiento de la libertad de expresión, entre otros. ¡Anda! ¡Exactamente lo mismo que el fascismo! En la guerra civil española, los rojos asesinaron, violaron y robaron tanto como los militares rebeldes (los nacionales). Los anarquistas llegaban a los pueblos y con el cuento de la colectivización, ROBABAN las tierras y alimentos a los campesinos y a los trabajadores. Cualquiera que no pensara como ellos era asesinado. Aquà van un par de extractos del libro "Los horrores de la guerra civil" de José MarÃa Zavala:
"El colmo del sadismo fue lo que hicieron unos milicianos con el párroco de Motril, Manuel MartÃn: conservó incrustado entre los maxilares un crucifijo que no pudieron extraerle, ya que al no querer injuriar o escupir sobre el mismo, se lo penetraron violentamente, ocasión que aprovecharon los milicianos para efectuarle dos disparos que entraron por el cuello y salieron por la cabeza"
"El "delito" de SofÃa Ximénez fue acoger en su casa a unas religiosas. Con ellas llevaba dinero a los detendidos en las checas. Hasta que un dÃa la denunció su propia criada. Al ser detenida, los milicianos hicieron levantar de la cama a su hijo Luis, que estaba con fiebre muy alta y a empujones lo metieron en una camionetra junto a su madre. Este hijo tenÃa una minusvalÃa psÃquica de un 20% debido a una parálisis infantil. Cuando iban camino del martirio, éste se tiró de la camioneta, rompiéndose una pierna y haciéndose muchas heridas, pero los milicianos volvieron a meterlo en la camioneta, aunque estaba malherido, y lo fusilaron antes que a su madre en el picadero de Paterna el 23 de septiembre de 1936"
Aquà tenéis dos ejemplos de las "azañas" de los defensores de la libertad. Si leéis todo el libro, veréis que las atrocidades que cometieron los nacionales (que también son expuestas en dicho libro) no fueron peores ni menos numerosas que las del ejército rojo. Eso por la parte de la guerra civil española.
PodrÃamos también remontarnos a la Unión Soviética, donde Iossif Vissarionovitch Djugachvili (Stalin) asesinó a millones de campesinos, a millones de personas que no pensaban como él, e incluso a miles de comunistas que le "molestaban" (las depuraciones), asà como deportó a pueblos enteros y dejó que su paÃs muriera de hambre durante la Guerra FrÃa (aunque su dictadura, de todas formas, nunca se caracterizó por el buen nivel de vida de los rusos precisamente...). Lo mismo podrÃamos decir de Pol Pot. Y de Mao Tse-Tung. Eso sin contar que está demostrado que un paÃs comunista está condenado a la ruina económica, pero bueno, eso ya son efectos derivados de la concepción del Estado comunista, que no entraré a valorar ahora, y que probablemente otras personas no lo vean asÃ.
Y mirad cómo están hoy en dÃa en Bulgaria, en Corea del Norte, en Cuba...que, por cierto, Fidel Castro es homófobo y una persona extremadamente antidemocrática que todo el que se le opone corre peligro de muerte. EN NINGUN PAÃ?S COMUNISTA HAY LIBERTAD DE EXPRESIÓN, porque, entre otras cosas, TODOS SON DICTADURAS.
Además, es muy fácil decir que se es comunista en un paÃs donde tenemos un estado del bienestar (aun con todos sus defectos, que son muchos) y donde se vive relativamente bien. Es lo que se le llamaba antiguamente "socialismo de salón". Me gustarÃa ver a muchos comunistas de aqui españa viviendo en un paÃs comunista, teniendo que renunciar a muchos lujos que, digan lo que digan, disfrutan.
Y todo eso aparte de los varios grupos terrorristas que han existido y algunos aun existen (Terra Lliure, GRAPO, ETA...) sobretodo de mano de anarquistas, que ya desde la décado del 1890 llevan matando gente en nombre de la libertad, para la implantación de colectivismos, de falansterios y demás utopÃas ingénuas reivindicadas mediante la "propaganda por los hechos" en la que muchos inocentes han muerto, como por ejemplo el atentado en el café Terminus, en la Gare Saint-Lazare de ParÃs, en el cual el anarquista Emily Henry se cobró no pocas vidas inocentes.
No hay que olvidar los crÃmenes del fascismo, pero tampoco los del comunismo. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Memoria histórica
|
|
per aplausos |
26 jul 2007
|
plas, plas, plas muy bueno, sí :-)
Ahora bien, estás mezclando todo el rato churras con merinas pero que no veas. En primer lugar, por supuesto que en el bando republicano se cometieron crimenes execrables, sobretodo en los primeros momentos de la guerra, pero el Estado intentó por todos los medios poner coto a los mismos. Si lo consiguió o no, o si pudo hacer más de lo que hizo es discutible, lo que no es discutible es que en el bando nacional no hubo ningún intento por parte de la Jefatura del Estado (Franco en última instancia) para poner fin a sus crímenes y desmanes.
Luego el resto del texto, que parece un mix enter la "Causa General" y algún tipo de patchwork mezclando los anarquistas con Grapo, ETA y Terra Lliure (que mató solo una persona y que fue en buena parte a causa de esto que decidieron dejarlo). Demuestras que no sabes de lo que hablas, y que eres un troll de cuidado, mientras que yo lo que soy es un tonto por probar de contestarte. Compañeros indymedianos, escondan el post inicial, con mi comentario innecesario, gracias :-) |
|
Re: Memoria histórica
|
|
per Juanjo |
26 jul 2007
|
Los comunistas y los anarquistas en ese momento ya no luchaban por la república, sino por sus respectivos ideales de sociedad. Es absurdo que un anarquista luche por un Estado/gobierno, y los comunistas en el fondo no querían una república. En ningún momento he dicho nada de los auténticos republicanos.
los GRAPO eran anarquistas.
Tus argumentos son pobres. |
|
Re: Memoria histórica
|
|
per Juanjo |
26 jul 2007
|
Además, la documentación de la que me he servido me permite afirmar todo lo que he dicho. No he dicho ninguna mentira.
Las verdades duelen ;) |
|
Re: Memoria histórica
|
|
per Juanjo |
26 jul 2007
|
|
De todas formas puede que haya algun desajuste respeto a los grupos terroristas, pues es de lo que menos enterado estoy. Aunque sigo diciendo que GRAPO eran anarquistas, y que los anarquistas, desde el asentamiento de las ideas de Bakunin, Proudhon y Kropotkin, tienen un largo historial terrorista. |
|
Re: Memoria histórica
|
|
per pili |
26 jul 2007
|
|
Los grapo no son anarquistas, ignorante. son comunistas marxistas y leninistas. |
|
Re: Memoria histórica
|
|
per un + |
26 jul 2007
|
|
si sis si todos cometieron atrocidades por eso se le llamma Guerra Civil, èro seguimos con el mismo problema, durante 40 años de dictadura todas las atrocidades del bando "republicano" fueron estudiadas, publicadas, reconocidas, enmendadas con dinero o concesiones de todo tipo y als victimas homenajeadas con total reconocimiento..largo etcetera en cambio las victimas de las atrocidades de 40 años de franquismo siguen esperando que las localizen, desentierren y saquen del anonimato, a la balanza de la que hablas sigue desequilibrada tras 30 años de supuesta "reconciliación", te haría falta un poco más de amplitud de miras. Además intuyo en tí una visión bastante liberal,, olvidas que las mayores atrocidades de este mundo se realizan en nombre de la libertad de mercasdo y el capital,no hay más que echar una mirada a los demás continentes. Ala a estudiar geografia historia y economia que no hace daño |
|
Re: Memoria histórica
|
|
per amics de bakunin |
26 jul 2007
|
amb la ignorància que has demostrat amb l'atrevida, imprecisa i imprudent afirmació de que els Grapo eren anarquistes estan perdent capacitat de convenciment. Els Grapo sorgeixen com a grup o guerilla d'autodefensa i avantguarda militar del Pce reconstituit. I per tant, més marxistes lenninistes que la mare que els va parir.
Dos presició: 1- Caldria distingir dos tipus de violencia (digueli terrorista si vols) revolucionaria; la que es fa des de moviments i organitzacions amb caracter autodefensiu, i la que es fa des d'estructures de dominació i explotació (digueli Estats burocratics). Les primeres son una forma de reacció a l'opresió i l'explotació capitalista, i per tant considerades en molts casos legitimes (tot i abusos i errors greus). Les segones ja esdevenen formes d'opresió intrínseques (les mencionades depuracions, deportacions, etc..). En qualsevol cas, qui perd sempre és el poble, menys quan s'organitza per defensar-se, que pilla per totes dues bandes (fets de Maig de 1937 a Barcelona, bàsicament). 2- NO oblides mai, que la violència reaccionaria de l'extrema dreta no és autodefensiva, sinó ofensiva. Que quan han arribat al poder han sigut qui han protagonitzat atrositats més sagnants, ja que són l'expressió més obertament terrorista del capitalisme. Hitler va matar molts més ciutadans sovietics que el mateix malparit d'Stalin.
Així que aprenguem a identificar i categoritzar els fets i les percepcions dels fets.
Desgraciadament ha hagut i hi han situacions en les que els fins sí que justifiquen els mitjans, i haurem de jutjar i pendre posició a partir de judicis de valor i ètics. |
|
Re: Memoria histórica
|
|
per ... |
26 jul 2007
|
|
Juanjo, vesten a cagar, que no tens ni idea de res, de res. |
|
Re: Memoria histórica
|
|
per Un altre amic de Bakunin, i amant de Kropotkin |
27 jul 2007
|
Ets un imbècil total juanjete! El braç polític dels GRAPO és el P.C.E. reconstiuit, que és una organització marxista-leninista, defensora de l'stalinisme i que, últimament, ha adoptat cert caràcter maoísta. Al igual que el seu braç armat, els GRAPO, el PCE (r) també es troba il·legalitzat. En resum, que d'anarquistes no en tenen res, sinó que són comunistes tan ortodoxes com la copa d'un pi. I dir el contrari és demostrar una gran ignorància i estupidesa per part teva. M'agradaria saber d'on treus les teves fonts d'informació. Basta que cerquis GRAPO al google i, a la mateixa wikipedia o a qualsevol altre portal trobaràs informació tant sobre el PCE (r) com sobre la seva ideologia, història, fundació, llistat d'atemptats, etc. És més, si encara vols una informació de primeríssima mà visita la pàgina web del PCE (r) que, per cert, és troba en un servidor dels EE.UU. perquè aquí és prohibida. En la seva web hi ha la seva història i molts textos sobre les seves diverses tèsis revolucionàries comunistes, al igual que diversos vídeos d'homenatge a Lenin, Stalin, i demés representats del comunisme soviètic. Per últim, dir-te que em sembla un insult per al moviment llibertari titllar als GRAPO d'anarquistes quan no tenen res a veure. Els anarquistes quan han assassinat, excepte casos aïllats de dubtosa credibilitat o autoria oficial, ha estat en condicions històriques extremes, desesperades, coherents, en defensa pròpia, i, possiblement, necessàriament. Basta repasar la història per copmprovar que la lluita armada dels àcrates poc té a veure amb els assassinats actuals, indiscrimiats i històricament injustificats dels GRAPO o de la ETA. Els primers ja assassinen per modus vivendi, no saben fer res més i no saben acceptar la seva desviació política cap a una línia purament criminal, gens reivindicativa i totalment estèril. Els segons, a part del que he dit dels primers, tal volta conservin una mica més la idea de "la causa", però sense ser millors ni molt manco, perquè els desgraciats assassinen persones per una pàtria, la seva pàtria, i són els principals censuradors i repressors que existeixen, avui dia, a Espanya, per als qui realment són lliurepensadors. Baix la meva òptica internacionalista, mai he vist la necessitat d'assassinar a sang freda per una pàtria, una pàtria rica i pròspera. Hi ha altres vies possibles que no impliquen arribar a n'aquests extrems. És violència purament gratuïta.
Per una altra banda, el que sí és innegable és que, durant la guerra civil, tots els particpants, i els anarquistes els primers, cometeren grans atrocitats i grans errors que sols la memòria històrica individual de cada un podrà justificar/perdonar o condemnar eternament.
Per acabar, si em permets repetir-me, perquè francament ho necessito, dir-te, estimat amic Juanjete, que ets una total i absolut imbècil i ignorant. No sé que hi fots a indymedia, que se suposa que és un lloc mínimament seriós, si l'únic que has d'aportar és la teva merda d'article d'opinió que no té ni fonament ni sustent. I t'ho diu algú que, si bé és un extremista d'idees, no és gens radical amb els demés ni gens sectari, i molt menys maniqueu. El darrer que faria seria censurar el teu text. Ara bé, tothom amb dos dits de seny està en el dret de vomitar sobre el teu text abominable, emmetzinador, pedulant, i, irònicament, alliçonador.
Salutacions àcrates. I petonets per al Juanjete! |
|
Re: Memoria histórica
|
|
per revisisionisme barat i mentider |
30 jul 2007
|
Dir que a la guerra civil van matar igual uns que d'altres amaga una mentida tendenciosa i falsa, que fa temps que el revisionisme feixista intenta alimentar. Efectivament a les dues rereguardes va haver-hi assassinats, això ningú ho discuteix, però ni molt menys les xifres d'assassinats són les mateixes, el feixisme va guanyar de golejada en nombre de víctimes, tant a la seva reraguarda com a aquells llocs on van anar conquerint i en pocs dies igualava i superava sobradament les marques dels anteriors.
Un segon fet prou important també desenmascara aquest discurs del "tots sou iguals". Les morts produides en el bandol feixista eren ordenades i dirigides des del damunt mateix de la piramide jeràrquica, del primer a l'últim una estructura estatal organitzava i executava els assassinats. Res comparable amb el que suceeix amb l'altre bandol, quan elements incontrolats aprofiten una situació de guerra i revolució per arreglar comptes personals. En aquest cas els governs i tots els partits i sindicats van perseguir i intentar evitar el que va ser inevitable en molts casos, les crides a evitar el vessament de sang, la persecució d'elements que havien participat en assassinats i inclús l'execució d'algunes persones demostren l'intent de control i apaivagament d'aquests assassinats. En el bandol franquista eren condecorats i elevats a les més altes instàncies autèntics assassins. I això no és justificar uns i d'altres sinó posar les coses al seu lloc sobre les responsabilitats de cada bandol.
Pots explicar casos concrets per donar més dramatisme, però si entrem en explicar en detalls cadascun dels assassinats veurem que cadascun d'ells pot ser explicat d'aquesta forma, no només dos, i si expliquem cadascun d'ells la balança es decantaria de forma brutal i clara. Mirem les xifres totals, mirem qui assassinava i sota quines ordres i qui intentava evitar-ho i ens donarem compte del que tu no vols veure, que ni les motivacions, ni els elements ni les xifres són les mateixes.
En la meva memòria de la guerra no entra cosa més sàdica que la corrida de toros a la plaça de Badajoz a l'agost del 36, amb les classes altes de la ciutat en el públic i legionaris i soldats abandilleran en viu als presoners i executant-los de mil formes sàdiques mentres els torejaven i els mutilaven vius i les damiseles aplaudien i els animaven amb crits d'olé. Per molts episodis que m'expliquis, aquest nivell de sadisme i de connivència de tot l'entramat franquista no el trobaràs en l'altra bandol. |
|
|
