Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Comentari :: altres temes
Al voltant de la situació al País Valencià
per PSUC viu
Correu-e: psuc ARROBA psuc.org (no verificat!) 		24 jul 2007
Sobre la situació d'Esquerra Unida del País Valencià
Secretaria de Comunicació PSUC viu

Més soroll entorn d’IU, en aquest cas al País Valencià. Però amb lamentables elements nous, després de l'anunci de la creació d'Iniciativa del Poble Valencià, a partir del corrent Esquerra i País, el qual ha decidit no debatre més. Iniciativa per Catalunya, que prou feina hauria de tenir amb la seva personal tasca de govern a la Generalitat i a Barcelona, gens diferenciada de la gestió del PSC, ha decidit d’immiscir-se en la política valenciana. I ho ha fet en nom de la seva particular lluita contra l’“ortodòxia� comunista. Què està dient, amb això, la cúpula “eco socialista� (qüestionada en la seva actuació pels mateixos Verds, que l’han abandonada, raó per la qual creiem impropi seguir afegint la V a les seves sigles): que Gregori López Raimundo està “acabat�? Que la Maria Salvo o la Neus Català estaven “equivocades�? Que el PSUC, millor que estigui “mort�, que el PCE fa ferum a “naftalina� i que IU molesta menys amb “2 diputats que amb 22�? Semblaria que sí.

Més soroll entorn EU, en aquest cas al País Valencià IC té greus mancances en quant a força militant, organització i oratòria. Resulta normal quan s'abandonen les idees i s'escull únicament la via del despatx més asèptic, per viure d'esquenes a una realitat massa complexa i inquietant. “Ser de dretes és tenir por del que és real�, deia la filòsofa marxista Simone de Beauvoir. Com els conservadors, els dirigents d'IC no connecten, ni mínimament, amb el carrer, ni amb les festes o les preocupacions del poble, com si li tinguessin por. No se'ls veu mai voltats de joves activistes, ni els seus diputats s'atreveixen a mostrar mai cap símbol republicà en el Parlament. Tenen poder institucional i creuen que prescindint de les bones idees i dels bons militants es pot anar lluny. Així, entestats a desfer-se de la militància comunista, han decidit ara baixar cap al sud per dir com ha de ser EUPV, formació sobre la qual pretenen influir.

Aquells que imposen que es deixi de cantar “La Internacional� en els actes d'algunes ciutats on la coalició governa estan planejant, des del carrer Ciutat, la desarticulació del renaixent, per bé que modest, moviment comunista valencià, veritablement crític. L'escissió Esquerra i País està lluitant per imposar la destitució de la Glòria Marcos com a síndica del grup parlamentari del Compromís a les Corts Valencianes, una candidata escollida democràticament.

El grup Compromís pel País Valencià, com s'ha vist, no podia funcionar. Perquè, al final, ha estat un instrument amb el qual el Bloc –pròxim, ideològicament, a CiU– ha fet pinya amb EiP per convertir un grup que tenia 7 diputats en un festival d'enfrontaments que, al cap i a la fi, beneficien al decadent, gris i conspirador Partit Socialista del País Valencià i tranquil·litzen un PP que ara no tindrà oposició veritable, oposició que incideixi en el model econòmic i la corrupció moral que tracta d'adormir la societat valenciana, un dels bressols històrics del republicanisme.

L'esperança per al País Valencià està en el treball –que farà soroll, però del bo– que desenvoluparan –si les deixen– les dues diputades comunistes i un tercer independent, que han estat –ells sí– ideològicament perseguits per l'ortodòxia anticomunista –aquesta tristament real i obsessiva– d'IC, que vol crear un partit similar al seu en aquelles terres. Però IC és fruït d'unes condicions pròpies de Catalunya, que no toca exportar artificialment al País Valencià. Desitgem molta sort a la jove diputada Marina Albiol, de brillant oratòria i idees més que interessants, així com a la companya Glòria Marcos, víctima d'una sospitosa maniobra interna. El Partit Comunista del País Valencià és viu i això és el que preocupa a alguns que han decidit no sortir-se –ni deixar que d’altres ho facin– de la lògica d’un sistema que anomenen democràcia i no és més que una plutocràcia coronada.

Però, més enllà de l’àmbit d’EUPV, cal no perdre de vista que aquesta actuació d’IC i els seus aliats al si d’IU s’insereix en tota una estratègia global de reconversió d’IU en aquella atrotinada “confederació d’esquerres perifèriques� somiada fa temps per l’actual síndic de greuges de Catalunya i antic secretari general (i enterrador) del PSUC, Rafael Ribó. Si anem sumant els processos que han dut a l’aparició d’IC, de l’Ezker Batua de Madrazo, de la recent Izquierda Asturiana i de la recentíssima “IPV�, veiem com es va configurant aquest projecte, totalment compatible amb el sistema socio polític imperant, en detriment del projecte original d’IU, que tanta agressivitat va concitar fa anys entre els defensors d’aquest sistema, particularment entre aquells que volen ocupar en solitari l’espai de l’esquerra però que volen, al mateix temps, que sigui una esquerra domesticada i submisa, que actuï, en definitiva, com a “mà esquerra� de la burgesia, encarregada de subministrar al poble el placebo que, lluny de curar la greu malaltia social del capitalisme, es limiti a fer subjectivament tolerables els seus símptomes.
Mira també:
http://www.psuc.org

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Al voltant de la situació al País Valencià
per Llibertari 24 jul 2007
Que en sou de mentides. El Bloc es presenta electoralment en alguns casos amb CIU pero es igual de proper a CIU que vosaltres. El PCE i el PSUC varen pactar l-estat quo actual, la societat que tenim per tant menys parlar de burgesia i capitalisme ja que vosaltres vareu pactar aquest meravellos sistema. No mentiu amb el que ha succeit al PV ja que Esquerra i Pais te dos diputats i el bloc dos mes, per tant si algu vol imposar alguna cosa sou vosaltres stalinistes reciclats. Sou uns mentiders i ho sabeu
Re: Al voltant de la situació al País Valencià
per Anònim 25 jul 2007
Article prou clarificador que he trobat a la web de L'Avanç (Internostrum):

Un *nazareno provoca la major crisi de la història de *EUPV
24-07-2007 - Jorge Ventura


Qui podria imaginar-se que la greu crisi que es *cierne sobri *Esquerra Unida del País Valencià (*EUPV), la versió valenciana d'Esquerra Unida, l'està provocant un *nazareno, catòlic ortodox i fundador d'una germanor de la Setmana Santa Marinera que es confessa ?quot;mai millor dita- comunista convençut, encara que, contradictòriament, mai critica les postures de la jerarquia de l'Església, a la qual sembla que finança en la seva declaració de la renda.

De cara a les passades eleccions municipals i autonòmiques *Esquerra Unida analitza la possibilitat de concórrer en coalició amb el *Bloc Nacionalista *Valencià (*BNV), una organització que, com el seu propi nom indica, és nacionalista i agrupa diferents sensibilitats que van des de posicioni properes a CIU i el *BNG a militants eco socialistes i progressistes en general.

La conjuntura recomanava el pacte, davant les perspectives marcades pels resultats electorals de fa quatre anys, quan el *Bloc no va assolir superar la barrera del 5 %, encara que va arribar a fregar-lo. Fets els càlculs es va pensar que ambdues formacions, formalitzant un acord, podrien sumar voluntats i contribuir al canvi polític en el Parlament valencià, on el PP és la força *hegemónica.

Tot semblava anar bé i l'opinió pública acollia bé tal panorama, sobretot contant amb una pujada dels socialistes i, d'aquesta manera, ambdues formacions podrien desbancar a Francisco Camps de la Presidència de la Generalitat.

Es van posar som-hi i van batejar l'operació com ?*Compromís *pel País *Valencià? i junts van concórrer a les autonòmiques per les tres circumscripcions. No obstant això, una part de *EUPV, especialment el sector ortodox del *PCPV, va boicotejar el projecte de coalició. Entre aquests es trobava precisament *Amadeu Sanchis, coordinador de *EUPV en la Ciutat de València i considerat el dofí de Gloria Marcos, una professora d'institut que duu 18 anys en la política activa i, encara que no milita en el *PCE, ho dóna suport obertament.



Finalment l'operació de *Compromís a les autonòmiques es va aprovar amb el vot en contra de Sanchis, encara que va assolir el seu propòsit, en canvi, de carregar-se el pacte a l'Ajuntament de València. I no només això, sinó que, amb el suport de Gloria Marcos, la seva padrina en política, va assolir encapçalar la candidatura de *EUPV a la ciutat, no sense abans carregar-se a *Mavi González, una de les millors regidores -a dir del PP, del PSOE i les associacions veïnals valencianes-, qui va anar un autèntic gegant i flagell al poder de Rita Barberá. Tots sabien que *Amadeu poc pintava si en la mateixa llista anava *Mavi, i aquesta va desaparèixer.

Van arribar les eleccions i el *Compromís va assolir en el *Parlament 7 diputats, 5 de *EUPV i 2 del *Bloc, però en l'Ajuntament de València, on no havia coalició, *EUPV es va quedar fora, sense representació, una mica que no havia ocorregut en 30 anys de democràcia, on el *PCPV, primer, i Esquerra Unida després sempre va obtenir representació municipal i fins i tot va ocupar diverses regidories en pacte amb el PSPV-PSOE amb Pérez Casado i Clementina Ródenas.

En realitat, *Amadeu ?va assolir? per a *EUPV el major fracàs de la seva història i la del *PCE juntes, però, com resposta, va culpar de la derrota als votants, al mateix temps que va assegurar que el resultat era incomprensible donat ?el magnifico treball desenvolupat per la seva candidatura en la ciutat?.

Lluny de dimitir, *Amadeu i la seva *mentora Gloria es van enrocar. No va haver autocrítica i els col·lectius de *Esquerra Unida @trigar<vblex><ifi><3><pl>/ més d'un mes en reunir-se perquè no van ser convocats i, fins i tot, no es van tramitar noves altes d'afiliats, pel que sembla per si modificaven la correlació de forces que els manté en el poder de cara a les assemblees generals de setembre i octubre.

Perdut l'Ajuntament de la capital el debat es va traslladar a les Corts Valencianes. El sector crític de *EUPV, denominat *Esquerra *i País (*EiP) té dues diputades, ambdues advocades -organització a la qual pertany precisament la diputada en el Congrés *Isaura Navarrès-, el *PCPV té altres dos diputats, més Gloria Marcos, i el *Bloc té, com dèiem, altres dos representants.

Una de les primeres qüestions a resoldre en les Corts va ser la designació de representants en els entris públics RTVE a la Comunitat Valenciana i *RTVV. Per a RTVE no va haver problema algun, però la sorpresa va saltar amb la proposta de *Amadeu Sanchis per a ocupar aquest càrrec de conseller en la Televisió Valenciana. La reacció del *Bloc i del sector *EiP no es va fer esperar: qualsevol representant hagués estat acceptat, però *Amadeu, el principal enemic del pacte, opositor sense treva al *Compromís, pretenia assolir un lloc de privilegi institucional.

Amb quatre diputats contra tres en el grup parlamentari de *Compromís suggereixen el nom del sociòleg *Xambó para estar en el consell de *RTVV, però les Corts van respondre que Gloria Marcos ja havia donat el nomeni *Amadeu a la Taula, ocultant-lo als seus socis i companys, per a una política de fets consumats. Així les coses el Reglament impedeix els canvis, tret que canviï el portaveu i proposi un nou nom. Va ser llavors quan els diputats del *Bloc i de *EiP van sumar vots i van presentar un escrit on expulsaven a Gloria Marcos com portaveu i nomenaven a la diputada Oltra com *síndica del grup parlamentari.

La *tozudez de *Amadeu Sanchis, que no ha sabut retirar-se a temps després de fracassar, i el suport de Gloria Marcos, que duu sense *apearse d'un càrrec públic remunerat des de 1990, poden provocar una crisi a la grega en l'organització valenciana d'IU.
Sindicato Sindicat