|
|
Notícies :: criminalització i repressió |
Batlle, carcelero con corbata
|
|
per defensor |
11 jul 2007
|
Decían que iban a hacer política social en las prisiones, ahora ya sabemos cuál es su política social. |
Los políticos en Cataluña son unos pijos salidos TODOS de colegios de jesuitas. Tanto da la derecha o la izquierda, aquí es siempre lo mismo.
El PSC prometió hacer de la política penitenciaria una política social, pero ya hemos visto en qué ha consistido este encorbatado progrerío. El señor Batlle:
1/ ha pactado con los sindicatos de extrema derecha (UGT en especial) y hasta les ha patrocinado un congreso;
2/ ha condecorado a Manuel Allué Pastor, del cual no hace falta hablar porque todo el mundo sabe quién es;
3/ ha consentido la impunidad de las palizas y malos tratos (pensemos en el archivo de las torturas de Quatre Camins);
4/ ha perseguido, expedientado y consentido que se acose laboralmente a los pocos funcionarios decentes que le pudieran quedar, y que molestaban mucho;
5/ le ha dado el tercer grado a Piqué Vidal a los dos meses de empezar la condena, mientras la mayoría de los presos se pudren en celdas con cinco personas hacinadas dentro;
6/ ha tolerado que el caso del interno Manuel Valencia Jorge, muerto después de una reducción brutal, quedara impune con un expediente resuelto en 25 días, pese a que Amnistía denunció los hechos;
7/ Ha consentido que se "pierdan" impunemente las pruebas de un vídeo donde estaban gravados los hechos de un caso de malos tratos en la Modelo.
Esta es la política "social" penitenciaria de este hipócrita. Por lo tanto, ya sabéis dónde está, lo tenéis en Aragó, 332, Barcelona, allí "trabaja" este prenda encubriendo toda la mierda de su tropa de carceleros ultraderechistas a sueldo y con uniforme.
Es necesario recordarle que, si él ha destrozado la vida de mucha gente por acción u omisión, existe una respuesta social y que la impunidad de la tortura tiene un precio. |
 This work is in the public domain |
Comentaris
Per altra banda: "Es graduen els primers 205 tècnics penitenciaris formats a l'Escola de Policia amb un nou mètode docent"
|
per Tecnics¿?Docent¿?Fills d ... an ARROBA despertemos.org |
12 jul 2007
|
(04-07-07)
---------
* El conseller Saura i la consellera Tura clausuren el curs selectiu per a tècnics penitenciaris i destaquen la importància d'aquesta professió en el sistema de seguretat de Catalunya
* El curs, impartit per primera vegada a l'Escola de Policia de Catalunya, ha incorporat un nou mètode adaptat a les necessitats actuals
La consellera de Justícia, Montserrat Tura, i el conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, van presidir ahir dimarts, 3 de juliol, la clausura del curs selectiu per a tècnics penitenciaris.
Al curs, hi han pres part 212 alumnes (124 homes i 88 dones), dels quals 205 l'han superat. El model docent seguit és la principal novetat d'aquest curs, que ha adaptat els continguts a les necessitats del sistema penitenciari. Així, els alumnes han rebut classes teòriques, entrenament físic i formació pràctica tutoritzada als centres penitenciaris catalans. Els han format per garantir una convivència ordenada als centres, i per assolir la plena reinserció social dels interns un cop recuperen la llibertat. L'altra novetat d'aquest curs és que, per primera vegada, s'ha impartit a les instal·lacions de l'Escola de Policia de Catalunya.
El conseller Joan Saura va afirmar que la professió de tècnic penitenciari és "sovint desconeguda per a la major part de l'opinió pública, però alhora molt important tant per garantir la convivència als centres penitenciaris com per assolir la reinserció social dels interns".
Per la seva banda, la consellera Montserrat Tura va destacar que "els tècnics dels serveis penitenciaris són una disciplina més del sistema de seguretat eficaç de què s'ha dotat Catalunya" i va afegir que les polítiques penitenciaries són les més socials i més difícils que s'han encarregat al Govern de Catalunya. "Les tasques dels tècnics dels serveis penitenciaris són difícils perquè tenen encarregades les funcions de reeducar i rehabilitar aquelles persones que un dia es van tancar les portes".
Durant el seu discurs, el conseller Saura va explicar que, en els últims 12 dies, l'Escola de Policia de Catalunya ha graduat 2.027 professionals de diferents àmbits de la seguretat, en referència a les darreres promocions de Mossos d'Esquadra, policies locals, bombers i, ara, tècnics penitenciaris: "L'envergadura d'aquesta tasca formativa i els importants reptes que tenim en matèria de seguretat van fer que el Govern es plantegés la creació de l'Institut de Seguretat de Catalunya, que està previst que s'aprovi per llei al Parlament d'aquí a 15 dies. Volem impulsar una formació de tipus transversal destinada a compartir coneixements entre els diversos actors del sistema de seguretat pública de Catalunya".
Tècnics penitenciaris
29 professionals del sistema penitenciari català han estat els responsables d'impartir el curs. Se'ls ha escollit per la seva dilatada experiència professional en el sistema penitenciari, pel seu compromís amb la institució i per la seva formació tant teòrica com pràctica en la matèria.
A partir del setembre, els 205 alumnes que han passat el curs podran triar destinació. Un 50% de les places ofertades són a Brians2, inaugurat l'1 de juny, i la resta, a Quatre Camins i a Brians1. També hi haurà alguna plaça a centres penitenciaris més petits. Els llocs ofertats són de vigilància i de rehabilitació.
En els propers tres anys, el Departament de Justícia continuarà convocant processos selectius amb els corresponents cursos de formació, per garantir la selecció del personal necessari per posar en marxa els nous centres penitenciaris projectats fins al 2010. La propera edició d'aquest curs s'ha previst per al mes de desembre en el marc del nou procés selectiu publicat recentment. En aquesta convocatòria, s'oferten 453 places i s'hi han rebut unes 4.000 sol·licituds.
El curs ha estat organitzat i gestionat pel Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, a sol·licitud de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil.
L'Escola de Policia de Catalunya, que es convertirà properament en l'Institut de Seguretat de Catalunya, imparteix cada any més de 100.000 hores d'activitats formatives a més de 12.000 alumnes, la majoria mossos d'esquadra i policies locals, i per primer cop aquest any, també a tècnics penitenciaris.
----------------------
Asi se cubren las espaldas estos cerdos en paginas como la de la generalitat.Para que luego algunos y algunas vayan haciendo (por ejemplo)manis para poder seguirles el rollo (a la generalitat coño!!).
Muchos y muchas sabran a lo que me refiero.
Y si, por supuesto:
"Es necesario recordarle que, si él ha destrozado la vida de mucha gente por acción u omisión, existe una respuesta social y que la impunidad de la tortura tiene un precio."
De muchas maneras!!
La idea que nunca muere esta para algo.
Y si no:"Nunca luches contra monstruos conviertete en uno mas si miras fijamente al abismo su mirada te devorara"
DESPERTEMOS.org |
Re: Batlle, carcelero con corbata
|
per joan |
13 jul 2007
|
Venganza. Venganza. venganza. |
Re: Batlle, carcelero con corbata
|
per una |
13 jul 2007
|
CÃ?RCELES / TRAS EL DESEMBARCO DE LA ULTRADERECHA PENITENCIARIA EN LA CENTRAL SINDICAL
UGT Presons Catalunya distingue a un ultra sancionado por malos tratos
Joana GarcÃa Grenzner . Redacción
El Sindicato de Prisiones de UGT Catalunya ha otorgado una distinción a Manel Allué. Condenado por malos tratos, Allué ha capitaneado, desde los ‘80, la entrada de la ultraderecha en grandes sindicatos penitenciarios.
PROU PRESONS. Manifestación por los derechos de los presos el 31 de diciembre de 2005./ Oriol Clavera
El 5 de octubre el Sindicato de Prisiones de la Federació de Serveis Públics de Catalunya de UGT (FSPUGT) entregó una distinción al funcionario de prisiones Manuel Allué Pastor “en reconocimiento a su trayectoriaâ€? al término de sus primeras Jornadas. DÃas antes, la Coordinadora Catalana para la Prevención de la Tortura, que agrupa a 12 organizaciones de defensa de los derechos humanos, habÃa puesto el grito en el cielo denunciando que dicho funcionario acumulaba numerosas acusaciones y al menos una condena por malos tratos a presos. El secretario de UGT Catalunya, José Mª Ã?lvarez, rechazó todas las crÃticas afirmando que no admitÃa “lecciones de personas que no sabemos dónde estaban bajo la dictadura franquistaâ€?. Por su parte, la trayectoria de Allué es la historia del entrismo ultra en grandes sindicatos penitenciarios catalanes y españoles desde los años ‘80, culminada con su desembarco en la sección penitenciaria de UGT.
Manuel Allué empezó a trabajar en la Cárcel Modelo en 1987 y se afilió al sindicato ultra UFL. Luego ingresó en la Unión de Funcionarios de Instituciones Penitenciarias (UFIP), que aglutinó al funcionariado de prisiones fascista en Barcelona y Madrid tras escindirse de la Central Sindical Independiente de Funcionarios (CSIF). La UFIP proponÃa la cadena perpetua para los presos de ETA y su segregación en cárceles de difÃcil acceso. Su sección catalana, donde militaban Allué y Ã?ngel Colmenar Launes, compartÃa sede con la Falange Española de Castelldefels y estaba dirigida por Pepe Muro, carcelero de la Modelo y falangista en activo.
Tras su traslado a AndalucÃa, Allué, Colmenar y el grueso de militantes de UFIP pasan a Acción Sindical Independiente (ASI), creada en 1989 en la cárcel de Quatre Camins y dirigida por Francisco Javier Cañadillas Lucas. Este antiguo militante del Partido Español Nacional Sindicalista (PENS), formado en 1969 por los servicios de información franquistas (SECED) para actuar violentamente contra la izquierda estudiantil, fue uno de los 17 miembros de este partido detenidos por atentar contra una sede de la UCD en junio de 1980. Dos de los detenidos afirmaron que los SECED y el comisario Roberto Conesa aportaron fondos y armas para crear un grupo que practicó la guerra sucia contra miembros de ETA y el Front Revolucionari Antifeixista Popular (FRAP). ASI también se nutrió de militantes del Frente de Juventud (FJ) en Cataluña, desarticulado por la policÃa tras el atentado de 1980. Las candidaturas de ASI en Barcelona y Tarragona se llevaron el apoyo de unos 200 votantes de la UFIP.
En 1991, ASI entra en la sección de prisiones de Unión Sindical Obrera (USO-P), creada en la cárcel de Herrera de la Mancha en 1983. Ese año el juez Juan José MartÃnez Zato expedientó a nueve carceleros del centro por torturar a presos de ETA. Según documentos del 2º Congreso de USO-P de 1993, la “defensa altruistaâ€? de los expedientados por el secretario de Acción Sindical de USO, Carlos Solás, les alentó a afiliarse. Según la revista ArtÃculo 20, componÃan la dirección de USOUnión Sindical de Instituciones Penitenciarias ( USO-USIP) Allué y Colmenar; VÃctor Casado, ex secretario general adjunto condenado por estafa; Sandra Soto, ex vicepresidenta de la Unión Sindical de Trabajadores de la Administración (USTA); José Mª Font Cañameras, vinculado a CEDADE y al VI Comando Adolfo Hitler y Jesús Beltrán, abogado de USIP y miembro de la franquista OJE (Organización Juvenil Española). USO-P también absorbió militantes de la hinchada futbolera ultra Brigadas Blanquiazules, del F.C. Español y del partido fascista Alianza por la Unidad Nacional (AUN), de Ynestrillas. Mientras conseguÃa la hegemonÃa en el sector (con el 26 % de votos en las elecciones sindicales de 1994), USIP preconizaba el “agotamiento filosófico de la idea de reinserciónâ€? (conclusión del Congreso de USO-P en 1993), y su secretario general, Allué, afirmaba que “el sistema de rehabilitación ha fracasadoâ€?. En ese perÃodo, Allué trabó amistad con José Ramón Manzanares Codesal, responsable del juzgado de vigilancia penitenciaria 1 de Barcelona. En el 1996, la llegada de Josep Font Català como director de la cárcel de Quatre Camins no fue del agrado de Allué y otros funcionarios intermedios, que informaron a Manzanares de los diversos conflictos que mantuvieron con su director. El juez, que también mantuvo discrepancias con Font, dificultó la concesión de permisos penitenciarios a los presos para asà crear malestar y tensiones en la cárcel. Esto le valió en 2001 una condena del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya por prevaricación.
Tras establecer relaciones con el California Correctional Peace Officers en 1993, el secretario de Relaciones Internacionales de USIP, Font Cañameras, viajó en 1996 a visitar las penitenciarÃas de Texas. Según un documento firmado por el mismo Font en 1999, el fin del viaje fue iniciarse “en una organización satánica de la que habrÃa que responsabilizarme como máximo representante en España, de la que formaban parte diversos funcionarios de prisiones de ideologÃa ultraderechista y satánica en California y Texasâ€?. Una vez en el Estado español, debÃa fundar “una organización satánica que aglutinara a todos los elementos ultraderechistas del ámbito penitenciario y mantuviera contactos con los principales partidos de Estados Unidos y Europaâ€?, para lo que entró en la secta OTO de Mataró, cuyos miembros ya habÃan sido iniciados por el dirigente del Front National francés Christian Bouchet. Pese a afirmar haber roto todo vÃnculo con grupos satánicos y ultraderechistas, Font se presentó a las elecciones generales de 2004 en la candidatura por Barcelona del fascista Frente Democrático Español. También ha ocupado el 5º puesto de la lista ultra Españoles Bajo el Separatismo en las elecciones al Parlament de Catalunya de noviembre de 2006.
En 1998, la Associació Democrà tica de Funcionaris de Presons (ADECAF) denunció a USIP ante AmnistÃa Internacional Catalunya (AI) por instigar al maltrato de presos, aportando la denuncia por torturas y rigor innecesario de un preso de Can Brians al que Colmenar y cuatro carceleros más ataron de pies y manos a un somier y aporrearon el 27 de febrero de 1993. En 1999, poco después de publicitarse la denuncia, USIP se integró en la sección penitenciaria de la Candidatura Autònoma de Treballadors/es de l’Administració de Catalunya (CATAC), manteniendo los votantes y la dirección de Allué, Colmenar y Sandra Soto. Ese mismo año, su secretario general, Miquel Pueyo, encabezaba con Soto la candidatura al Parlament de Trabajadores Públicos Rebotados en la que Allué iba en sexto lugar. Colmenar, condenado ese mismo año por lesiones, lideró la lista en Lleida. En junio de 2003, la sección penitenciaria decidió abandonar CATAC cuando el sindicato censuraba sus actuaciones y debatÃa su expulsión. Asà nació la Unió del Sindicalisme Penitenciari de Catalunya (USPC), que se unió a UGT Presons. USPC-UGT suma 1.500 afiliados y el 66% de la representación sindical (42,19% de CATAC). Miquel Pueyo continúa siendo secretario general en una ejecutiva de 10 miembros compuesta por ambas formaciones. A tres meses de las elecciones sindicales en Cataluña, previstas para el 14 de diciembre, USPC-UGT repartió medallas en sus jornadas, realizadas en colaboración orgánica con el Departament de Justicia y con presencia de los máximos responsables penitenciarios, el alcalde de Barcelona y todos los grupos parlamentarios salvo Iniciativa per Catalunya.
Quatre Camins, escenario de abusos impunes
En mayo de 2002, unos 250 presos del módulo 1 y 2 iniciaron una huelga de brazos caÃdos. Tras una negociación fallida, Institucions Penitencià ries dio paso a una brutal represión por parte de los Mossos d’Esquadra a los que se sumaron funcionarios de las cárceles de Brians y la Modelo armados con barras de hierro. Los presos denunciaron violentas palizas y una violación. Mercedes Sánchez, entonces directora general de Servicios Penitenciarios, escribió una carta abierta a los presos justificando el uso de la fuerza para “restablecer la seguridad y libertad de las personasâ€?. Ya en 1999, Sánchez, tras las presiones del entonces secretario general de CATAC-P, Miquel Pueyo, habÃa amonestado a ADECAF por difundir en su boletÃn la condena judicial a Ã?ngel Colmenar (ex USIP y miembro de CATAC-P) por torturas. Según el Observatorio del Sistema Penal y los Derechos Humanos (OSPDH), el motÃn de abril de 2004, en que resultó herido un subdirector del centro, llevó al traslado de 40 presos. Veintiséis fueron brutalmente golpeados antes, durante y después del traslado, lo que motivó una investigación del Consejo de Europa y una investigación del juzgado 3 de Granollers. Al no haber recibido la filiación de los funcionarios entonces presentes, el juez ha decidido imputar a cuatro responsables de la cárcel. El 2 de noviembre prestaron declaración tres de ellos. |
Re: Batlle, carcelero con corbata
|
per encontrado en la red |
13 jul 2007
|
http://www.todopolitica.com/BB/viewtopic.php?t=12003 |
Re: Batlle, carcelero con corbata
|
per stop tortures |
14 jul 2007
|
Ja prou de tortures a les presons, menys parlar i més fer alguna cosa. Batlle dimissió, ja!!! |
|
|