|
|
|
|
|
Notícies :: educació i societat |
|
Sí a l'educació per a la ciutadania
|
|
|
per Antoni Ferret |
07 jul 2007
|
|
|
(Carta publicada en el diari «El Punt» el dia 7 de juliol de 2007)
L’assignatura «Educació per a la Ciutadania» ve a omplir un buit i una necessitat peremptòria, atesa la manca d’ètica i de valors de la nostra societat. Els valors dominants i els ens dirigents (econòmics, mediàtics i polítics, de vegades fins i tot religiosos) desencaminen i són una invitació a la falta d’ètica i a l’actuació immoral. Cal urgentment un esforç educatiu en aquest sentit.
La família i l’escola són les responsables de la formació dels nens/es i joves. I els governs han de vetllar perquè l’escola estigui a l’altura. Aquesta assignatura pot ser una eina útil.
Des d’un punt de vista cristià pot ser que «algun» tema resulti «discutible», però d’això cal no fer-se’n un gran problema, perquè el «gran» problema (grandiós) és la no-ètica dominant i la urgent necessitat de posar-hi remei. Si una família creu que alguna cosa de l’assignatura va desencaminada ha de corregir-la.
Alguns bisbes han reaccionat de manera rotunda contra l’assignatura. És una reacció estranya i irresponsable. Cal pensar que els bisbes no són elegits, sinó nomenats a dit, i en funció precisament de la seva condició de conservadors. No són, per tant, una representació legítima del cos de l’Església. En canvi la plataforma d’entitats cristianes «Cristianisme Segle XXI» s’ha mostrat a favor de l’assignatura, i això és el que compta.
Antoni Ferret
http://www.moviments.net/aferret |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
fora progres d'indymedia
|
|
per veste'n al periòdico |
07 jul 2007
|
anda ya!
-religió
-civisme/ciutadania
-explotació
-produir esclaus submisos als instituts
el cervell és sagrat. no destruiu l'últim resquici de dignitat critica dels individus. |
|
Re: Sí a l'educació per a la ciutadania
|
|
per fora criticons d'indymedia |
08 jul 2007
|
I què proposes? Per què criticar-ho tot des de la teva alçada és molt fàcil, però la gent normal que no aspirem a la teva puresa i coherència, què podem fer?
Per cert, senyor "fora proges", en quina guixeta s'obté el certificat de coherència i puresa de tercer grau que sembla que tinguis tu?
Què fàcil és criticar, què difícil és fer coses. |
|
Re: Sí a l'educació per a la ciutadania
|
|
per u |
08 jul 2007
|
Fer coses, es donar recolçament al partit que governa? Ser critics amb la religio y el govern es fer ostentacio de puresa ideologica? Noi/a, em sembla que o tu o nosaltres ens em equivocat de lloc.
No pot ser que ens trobem al mateix mitja. |
|
Re: Sí a l'educació per a la ciutadania
|
|
per NO a l'educació per la ciutadania |
08 jul 2007
|
Una assignatura que ensenyara a els nens/es a ser civics, com ser un bon ciutadà modelic (és a dir, com baixar el cap i aguantar). Una assignatura que ensenyara els valors democratics del "nostre pais" tals com la nostra gran monarquia parlamentaria i la sagrada constitució fonament de tots els nostres drets basics amb la gràcia de l'exèrcit.
S'ha d'estar ben cec per no veure que aquesta assignatura es una eina d'adoctrinament ideologic, aquest cop en la ideologia del "civisme i la ciutadania" que tant de be estan fent als "nostres" rics de BCN i d'arreu del pais.
que proposo? Nou a un nou "FEN" a l'escola, fora la religió de l'escola, però també fora l'adoctrinament polític desde les aules, no a l'educació per la ciutadania. Que les hores que haurian d'anar destinades a això, vagin a assignatures que desenvolupin la creativitat tals com música o plàstica, o que els ensenyi a pensar per ells/elles mateixos/eixes com filosofia. |
|
Re: Sí a l'educació per a la ciutadania
|
|
per profe psicodramático |
08 jul 2007
|
«prefiero caminar con una duda que vivir con un mal axioma» (Krahe)
Jo també estic en contra de l'assighnatura Educació per a la ciutadania. De fet, contra totes les assignatures tal com s'ensenyen avui en dia.
Em sembla un fals debat. Una d'aquestes polèmiques que ens ofereix el poder perquè no discutim coses més serioses.
Ferrer I Guàrdia va advertir que per bé que a ell no li agradaven les escoles religioses, tampoc no li agradaven les escoles laiques del règim francès. Per la senzilla raó que havien substituït Déu per l'Estat.
Sóc professor, i, evidentment, si em toca impartir aquesta assignatura ja m'ho intentaré fer perquè els nens i les nenes no obtinguin respostes, sinó preguntes; que és la manera d'educar que m'agrada, la de generar preguntes perquè quan siguin grans tinguin els estris adequats per conformar una opinió vertaderament pròpia. Les rentades de cervell progres o carques és millor deixar-les de banda. Els documentals sobre les ordenances cíviques poden ser una bon material didàctic per generar aquests dubtes, no us sembla?
Fa uns anys, vaig impartir diverses assignatures d'història. Recordo que, a punt d'acabar el curs, un alumne -suposo que estranyat de veure que oferia moltes visions ideològiques dels diversos temes tractats a classe- em va fer una pregunta, que per mi, era una prova que no ho havia fet pas malament: «profe- va dir-, però tu què proposes, de quin partit ets?» «Això -li vaig dir- potser ho descobriràs algun dia fora d'aquestes aules.»
Potser la vertadera qüestió és una altra. S'han de seguir subvencionant les escoles concertades? Fins on arribarà el procés de jerarquització dels centres d'ensenyament? Què cal fer perquè el professorat torni a sentir-se solidari amb els seus companys de feina, i, de fet, amb la sort de la majoria dels treballadors?
I sobre el tema dels «criticons», jo trobo molt bé que n'hi hagi molts per aquestes contrades. Ja que no podem «criticar» en els mitjans més majoritaris; si més no, que ens sigui possible fer-ho per aquí. Si més no, mentre ens deixin, perquè sembla que als progres no els agraden les ràdios lliures o les teles comunitàries que no poden controlar. |
|
Sí a l'educació per a la ciutadania
|
|
per carles |
08 jul 2007
|
haviam.
també té les coses bones.
no es redueix al civisme.
hi han valors republicans que haurien de ser assimilats per tot hom/don. a més potenciarà el debat sobre el paper de l´individu a la societat i sobre la societat en si.
en quant a participació política, laicitat, estat de dret.... si: és la democràcia burgesa que tan coneixem, però no és un pas enrera. millor que hi sigui que no hi sigui. |
|
Re: Sí a l'educació per a la ciutadania
|
|
per Segur... |
08 jul 2007
|
Segur que una assignatura promoguda i controlada per l'Estat:
-Segur que promoura els valors "republicans", si un estat monarquic, promoura una assignatura que dongui continguts republicans, si si, un republicanisme exerceberat com el del ZP, quan diu que el rei és "molt republicà".
-Segur que ens donara un gran marc teòric per reflexionar sobre el paper de "l'individu a la societat", això si, de l'individu en una societat CAPITALISTA, és a dir, del bon consumidor.
-Segur que no assimilara democracia burgesa a unic tipus de democràcia possible, i posara el "lliure mercat" com a condició indispensable perque aquesta existeixi.
No! ho porten dient tots els llibres d'història escolars desde de la transició fins els nostres dies, pero aquest cop sera diferent, jo crec que si!.
Segur que parlara de l'Estat de dret, aquell dret tan magnific que existeix a tots/es les "democracies parlamantaries" aquell dret magnific que omple las presons de pobres, i deixa impunne a tothom qui es prou ric per pagarse un bon advocat, un bon jutge o unes bones influciencies.
I sobre el laicisme... veig díficil que un estat que es de tot menys laic ensenyi laicisme als escolars, sense deformar tantes vegades el terme fins que quedi irreconeixible. |
|
Re: Sí a l'educació per a la ciutadania
|
|
per kiseed |
08 jul 2007
|
"que proposo? Nou a un nou "FEN" a l'escola, fora la religió de l'escola, però també fora l'adoctrinament polític desde les aules, no a l'educació per la ciutadania. Que les hores que haurian d'anar destinades a això, vagin a assignatures que desenvolupin la creativitat tals com música o plàstica, o que els ensenyi a pensar per ells/elles mateixos/eixes com filosofia."
Clar, i vindràs tú hi ho faràs, no?
Vinga home es que ningú veu que les coses no seràn mai com les volem, al menys de avui per a demà?
Respecte aquesta asignatura crec que es algo positiu, perqué hi han nens que a casa els ensenyen que els homosexuals són uns degenerats, que els negres són inferiors y que la diferencia és dolenta. Si aquests nens creixen sense cap altre punt de referencia imagineu-vos el que sortirà.
No és la millor solució educativa, ni de lluny, però no és un mal pas. |
|
Re: Sí a l'educació per a la ciutadania
|
|
per un |
08 jul 2007
|
|
visca ser antitot... així no anem enlloc |
|
Re: Sí a l'educació per a la ciutadania
|
|
per mestretites |
08 jul 2007
|
És possible educar sense adoctrinar. Ës possible ensenyar diverses cosmovisions, diversos sistemes epistemològics. Evidentment, com més sàpiguen de filosofia, d'història, de pensament social, d'història de la ciència, etc, els professors més bé podran fer aquesta feina.
Ensenyar quatre dogmes no és que sigui quelcom positiu, sinó més aviat quelcom propi de mentalitats reduccionistes i maniquees, és a dir, pròpies del forofisme polític, que és la mort del pensament.
A aquests profes simplistes, disposats a ensenyar el catecisme republicà i laic, també cal recordar-los que, potser, si escolten bé l'alumnat, els pot arribar a semblar que moltes de les veritats inqüestionables dels manuals no ho són tant. «Ayudadme a entender lo que os digo, y os lo explicaré más despacio.» |
|
Re: Sí a l'educació per a la ciutadania
|
|
per veste'n al periòdico |
08 jul 2007
|
visto lo visto, hem reafirmo.
no són pocs als professors que veig sota la vil temptació d'adoctrina, no crec que siguin la minoria, no crec que sigui bo...
per sort, la gent no és tonta. tampoc els adolescents i joves. |
|
Re: Sí a l'educació per a la ciutadania
|
|
per (U) |
08 jul 2007
|
anti tot no:
Anti Estat i les seves doctrines.
Mort a la republica. Em direu que es pitjor la monarquia i estic d'acord, pero no per aixo defensare la republica (EEUU, França, Alemanya; Iran son republiques. I...?)
No al reformisme del sistema capitalista. |
|
La llibertat no s'ensenya en un manual
|
|
per un entre tants |
09 jul 2007
|
S'ha dit a dalt que és millor "Educació per a la ciutadania" que res, i s'ha dubtat que sigui possible una manera d'educar menys dogmàtica que l'actual. "Kised" menysté aquesta possibilitat («Vindràs tu i ho faràs, oi?» ha dit). Potser té raó, que resulta impossible ser més o menys objectiu o imparcial en certs temes. Però això mateix és un argument en contra seu: com que és tan difícil ser imparcial i objectiu, fóra millor que ningú no ensenyés aqueta assignatura.
Òbviament, aquesta assignatura convé als qui creuen que «millor això que res», i que «les coses no seran pas com voldrem». No és el meu cas. Què diran els manuals, per exemple, dels qui s'abstenen d'anar a votar, dels qui es neguen a acudir a les meses electorals, dels qui practiquen objecció fiscal, dels qui dexideixen okupar, dels qui s'oposen a les normatives cíviques, dels qui obren una ràdio lliure...
Ser antiracista no és quelcom que s'aprengui en un manual, com s'aprenen uns manaments. És fruit d'un procés de maduració personal ancorat en unes vivències personals.
Així, el sistema pot ensenyar unes coses que, després, vertaderament no compleix, sinó que són una tapadora ideològica per ocultar la realitat. La Constitució, per exemple, diu coses molt maques.
També és curiós observar quants nens i nenes que tenen unes famílies de pares de, posem per cas, CCOO i de partits d'esquerres, és a dir, unes famílies on se'ls diu coses antiracistes i homòfobes, mostren en canvi actituds discriminatòries en les aules. La lluita contra la discriminació és quelcom més que aprendre's quatre coses d'un manual escolar. El nen i la nena n'aprèn més del que implícitament viu i veu a casa, a classe, al pati, i a la vida, que no pas del que es diu explícitament en les pàgines d'un manual.
S'apropen un altre cop les eleccions i crec que ara es posarà en marxa tota la maquinària electoral per fer veure que no es pot ser "antitot" i que és millor votar a uns determinats partits que no res. Així que fins al proper any sovintejaran aquí i a d'altres mitjans tota mena de missatges adreçats a aconseguir el vot, i el vot útil. És a dir, missatges adreçats a aconseguir un consens ideològic que amagui la realitat. I quina és la realitat ara mateix? Ja ho sabeu: Kubotán social. |
|
|
