|
|
|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
La Corona verda de Tarragona: al.legacions contra el POUM dels ecologistes
|
|
|
per de la república verda de tarragona |
04 jul 2007
|
Un cop examinat l’informe de sostenibilitat ambiental, accessible al públic a través de la web de l’Ajuntament de Tarragona, i que consta de Memòria, Annexos i Plànols, i segons el dret administratiu que permet a les parts
interessades presentar al·legacions en els terminis preceptius, li trametem les
següents: |
AL·LEGACIONS
RESPECTE LES ZONES INUNDABLES
Tot i que la memòria ambiental del POUM de Tarragona contempla un apartat
anomenat “Inundabilitat�, una anà lisi acurada de la informació que hi figura
revela que l’estudi que ha fet l’empresa encarregada de l’informe de
sostenibilitat ambiental és incomplet. GEPEC-EdC ha contrastat la informació
i els plà nols sobre inundabilitat que acompanyen el POUM amb els plà nols elaborats per l’Agència catalana de l’Aigua a través de l’INUNCAT, publicats a la web i que qualsevol ciutadà , associació o Ajuntament pot obtenir fà cilment:
Plà nol de Delimitació de Zones Potencialment Inundables a Tarragona:
http://mediambient.gencat.net/aca/documents/ca/planificacio/inuncat/conq
nternes/473g.pdf
Sobta comprovar que el plà nol d’inundabilitat adjunt a l’informe de
sostenibilitat ambiental del POUM de Tarragona només contempla com a zona
inundable en l’à mbit municipal la desembocadura dels rius Francolà i Gaià ,
que no es correspon en cap cas amb la delimitació de l’INUNCAT per a tot el
terme municipal.
GEPEC-EdC ha anat més enllà de l’INUNCAT, i ha consultat una altra eina de
planejament hidrà ulic de l’ACA, la Planificació d’Espais Fluvials (PEF), que
ofereix uns resultats molt més actualitzats i de major detall (escala 1:5.000)
que l’INUNCAT (escala 1:50.000) quant a la delimitació segons criteris
geomorfològics de les zones potencialment inundables del terme municipal de
Tarragona. Creiem que és aquesta eina, precisament, la que ha de servir de
marc de referència per al planejament urbanÃstic de la ciutat, i que,
indefugiblement, els plà nols del PEF són els que haurien de figurar a l’informe
de sostenibilitat ambiental en l’apartat d’inundabilitat.
La Planificació dels Espais Fluvials (PEF) de les conques catalanes constitueix
un dels més ambiciosos projectes de l’Agència Catalana de l’Aigua per a
l'anà lisi detallat dels rius a Catalunya tenint en compte tots els agents socials.
L'Agència ha desenvolupat una metodologia basada en l'anà lisi dels processos
naturals que regeixen el comportament dels rius, a partir de grups de treball
multidisciplinars que ofereixen una visió integral i de conjunt dels fenòmens
hidrològics-hidrà ulics, morfodinà mics i ambientals de l’espai fluvial.
Actualment s’han finalitzat els de les conques de la riera de la Bisbal i el
Torrent del Lluc, Magarola, Mal, Marganell, Castellet, del Barranc de La
Galera, Tordera, del Baix Llobregat i Anoia, del Baix Ter; estan en curs els del
Francolà i de la Muga i iniciant-se Foix, Riudaura, Calonge i Gaià .
La Planificació dels Espais Fluvials dels rius catalans, incloent les conques
internes i les intercomunità ries, neix compromesa amb la Directiva Marc
d’Aigua, per la qual s’estableix un marc comunitari d'actuació en l'à mbit de la
polÃtica d’aigües i promou de forma activa, i no només teòrica, un nou
paradigma en la gestió d'aquests espais. Alhora la PEF coincideix de forma
precisa amb les lÃnies bà siques de la "Proposta de Directiva d’Avaluació i
Gestió de les Inundacions" de la Unió Europea que va ser presentada el 15 de
juny de 2006 al Parlament Europeu, i de la qual està prevista la seva
presentació al Consell el 30 d’octubre de 2006.
GEPEC-EdC recomana als tècnics municipals de l’Ajuntament de Tarragona
que preguin en seriosa consideració les Directrius de Planificació i Gestió de
l’Espai Fluvial, document tècnic presentat en el Consell d’Administració de
l’Agència catalana de l’Aigua del 6 de juliol de 2006, i que representa la guia
de referència dels criteris de gestió, zonificació i intervenció en l’espai fluvial.
Es tracta d'un document de referència per a tots els professionals dedicats a la
planificació i gestió territorial, urbanÃstica, hidrà ulica i ambiental, tant en
l’elaboració concreta dels estudis de Planificació de l’Espai Fluvial, com en
d’altres estudis que poden tenir una incidència en els espais fluvials:
Directrius de planificació i gestió de l’espai fluvial
Adjuntem el plà nol general per a la delimitació de zones potencialment
inundables al municipi de Tarragona, segons la informació facilitada
recentment (26/6/07) per la Divisió de Sistemes d’Informació de l’ACA,
segons els criteris geomorfològics de la Planificació d’Espais Fluvials (PEF):
Zones potencialment inundables de Tarragona
(segons dades PEF facilitades per l’ACA i elaboració pròpia amb
programa Miramon per a lectura de vectors estructurats)
Zones potencialment inundables (segons PEF)
SuperfÃcie urbanitzada (http://www6.gencat.net/mediamb/sig/bases/supurb.mmz)
Superposició de superfÃcie urbanitzada i zones potencialment inundables
Xarxa hidrogrà fica (http://www6.gencat.net/mediamb/sig/bases/rius.mmz)
Xarxa de Ferrocarrils (http://www6.gencat.net/mediamb/sig/bases/tren.mmz)
Xarxa principal de carreteres (http://www6.gencat.net/mediamb/sig/bases/carpr.mmz)
Divisió administrativa municipal (http://www6.gencat.net/mediamb/sig/bases/munis.mmz)
A continuació adjuntem els plà nols on es pot veure quines zones inundables
han estat ignorades per l’informe de sostenibilitat ambiental del POUM (de
Ponent a Llevant):
ZONA PONENT:
• Prats de Cal·lÃpolis i platja dels Prats (espai humit protegit per la Xarxa
Natura 2000, propietat de l’Autoritat Portuà ria)
• Rieres de la Boella i la Beurada (protagonistes recents d’un episodi fort
d’inundacions al seu pas pel polÃgon petroquÃmic Sud)
• Estany de la Universitat Laboral (inclòs a l’inventari de Zones Humides)
• Universitat Laboral, PolÃgon Industrial Francolà i PolÃgon Industrial
Entrevies (afectats greument pel desbordament del riu Francolà l’any 1994)
• Barris de Torreforta i Riuclar (afectats freqüentment per episodis de pluges
intenses i definits com a zona potencialment inundable segons PEF)
Zones potencialment inundables del Ponent tarragonÃ
(segons dades PEF facilitades per l’ACA i elaboració pròpia amb
programa Miramon per a lectura de vectors estructurats)
Zones potencialment inundables (segons PEF)
SuperfÃcie urbanitzada (http://www6.gencat.net/mediamb/sig/bases/supurb.mmz)
Superposició de superfÃcie urbanitzada i zones potencialment inundables
Xarxa hidrogrà fica (http://www6.gencat.net/mediamb/sig/bases/rius.mmz)
Xarxa de Ferrocarrils (http://www6.gencat.net/mediamb/sig/bases/tren.mmz)
Xarxa principal de carreteres (http://www6.gencat.net/mediamb/sig/bases/carpr.mmz)
Divisió administrativa municipal (http://www6.gencat.net/mediamb/sig/bases/munis.mmz)
ZONA LLEVANT:
• Rieres de la zona del Llorito, Terres Cavades, la Salut i Cala Romana
(conforma una petita conca que desemboca a la Platja Arrabassada)
• Rieres de la zona dels Boscos de Tarragona, Mas Enric, Gurugú i Monnars
(conforma una petita conca hidrogrà fica que desemboca a la Platja Llarga)
• Platja Arrabassada i Platja Llarga (zones litorals sotmeses freqüentment a
temporals de llevant i avingudes; en el cas de la Platja Llarga es troba
documentada l’existència d’antigues llacunes i maresmes, amb continuïtat
a la zona de reraduna, actualment ocupada per cà mpings)
• Riera de La Mora (desemboca a la Cala de La Mora i ocupa una bona part
de l’espai d’interès natural de La Mora – Tamarit)
Zones potencialment inundables del Llevant tarragonÃ
(segons dades PEF facilitades per l’ACA i elaboració pròpia amb
programa Miramon per a lectura de vectors estructurats)
Zones potencialment inundables (segons PEF)
SuperfÃcie urbanitzada (http://www6.gencat.net/mediamb/sig/bases/supurb.mmz)
Superposició de superfÃcie urbanitzada i zones potencialment inundables
Xarxa hidrogrà fica (http://www6.gencat.net/mediamb/sig/bases/rius.mmz)
Xarxa de Ferrocarrils (http://www6.gencat.net/mediamb/sig/bases/tren.mmz)
Xarxa principal de carreteres (http://www6.gencat.net/mediamb/sig/bases/carpr.mmz)
Divisió administrativa municipal (http://www6.gencat.net/mediamb/sig/bases/munis.mmz)
A més d’aquestes zones potencialment inundables (de fet caldria dir
“històricament inundades), hi ha d’altres que el POUM tampoc té en
consideració i que haurien de ser motiu d’un planejament urbanÃstic molt
intel·ligent i amb visió de futur. Un exemple clar és la zona del Serrallo,
Torres Jordi i l’antiga sofrera, que hauran de fer front a la remodelació de la
part baixa i a l’augment de zones impermeables al voltant de la Tabacalera. Un
altre motiu de preocupació, quant a inundabilitat, es troba en les noves zones
urbanitzades al voltant del col·legi Cèsar August i l’Hospital Joan XXIII, que
degut al talús de vuit metres aixecat al marge dret del Francolà tindran seriosos
problemes de drenatge en cas d’inundació o pluges intenses. No cal dir que les
avingudes del Francolà es traslladaran amb més força al marge esquerre, degut
precisament a la barrera fÃsica que suposa el talús del marge dret.
Per tot plegat, GEPEC-EdC recorda als nostres responsables polÃtics que una
planificació urbanÃstica que no tingui en compte el règim hidrològic de rius i
rieres, la permeabilitat del terreny, la captació i emmagatzematge d’aigües
pluvials, i la separació de la xarxes de drenatge i sanejament, està condemnada
al desastre.
RESPECTE LES PLATGES
L’ENTORN DE LA SAVINOSA
El Murrot de la Savinosa, entre la platja Llarga i la Rabassada, i amb la Cala
Romana o dels Capellans inclosa, constitueix encara un espai amb especials valors
naturals i paisatgÃstics, i que acull un ús social intensiu, compatible però si s’ordena
coherentment la zona.
Donat l’especial interès i valor social de tota l’à rea, es diagnostica especÃficament l’espai natural residual.
Valors naturals:
• Diferents comunitats de roquissar litoral, com el Crithmo-Limonietum giberti, on hi
destaca el Limonium gibertii com a endemisme.
• Mà quia litoral (Querco-Lentiscetum), amb margalló (Chamaerops humilis) i murtra
(Mirtus comunis), i alguns exemplars de savina litoral (Juniperus phoenicea
ssp.eumediterranea) relictuals d’un pretèrit savinar (Juniperetum lyciae), d’aquÃ
provindria el topònim de la Savinosa, i alguns petits fragments de vegetació de
duna i reraduna.
• Diferents colònies de falciot pà l·lid (Apus pallidus), merla blava (Monticola
solitarius), diversos rèptils d’interès, hivernada i pas d’aus marines: baldrigues, calà bries, gavots, mascarells, xatracs…
Problemà tica especÃfica:
• Regressió progressiva de l’amplitud de la sorra de la platja Savinosa.
• Abandó de les edificacions de l’antic sanatori, amb la conseqüent perillositat i
presència de residus de diferent tipologia.
• Sobrepasturatge pretèrit i erosió romanent dins el recinte de l’antic sanatori.
• Persistència restes de runam, en el sectors nord-est i central de la platja Savinosa…
• Presència de “xiringuito� altament impactant en el sector de llevant de la platja
Savinosa, sobre una escullera superposada.
• Alteració del subsòl de l’à rea confrontada amb el FFCC pel pas de col·lectors.
• Presència de vegetació al·lòctona: xipressos rera la Cala Romana, acà cies,
atzavares…
Solucions especÃfiques:
• Reforestació, potenciació i preservació de la mà quia en les zones arbrades i
arbustives.
• Preservació i consolidació del Crithmo-Limonietum arreu de la zona més litoral.
• Recuperació dels sectors amb vegetació de duna i reraduna: à rees posteriors de les platges.
• Apantallament visual i acústic mitjançant tanques arbrades respecte la via
FFCC…
• Eliminació arreu de la vegetació al·lòctona.
• Eliminació de la runa dispersa a llevant de la platja de la Savinosa, amb les restes
centrals de l’antic col·lector, i reforestació a posteriori amb espècies i comunitats
autòctones.
• Arranjament de senders integrats per tal de canalitzar el pas i evitar el trepigerosió.
• Enderroc de les edificacions precises de l’antic sanatori i arranjament de l’espai,
amb conservació d’una, o més, edificacions en el sector més posterior i ombrÃvol,
dotant-la com a à rea de BAR-RESTAURACIÓ per als usuaris d’ambdues platges, i/o
de SERVEIS NÀUTICS COMPATIBLES (lloguer i guiatge de kajac, winsurf, apnea…).
• Disposar-hi EQUIPAMENTS DE SENSIBILITZACIÓ AMBIENTAL I DE LLEURE RESPECTUÓS: jardà botà nic, miradors d’aus marines, rètols explicatiusinterpretatius,
arranjament d’un itinerari costaner global…
• Destinar una part de l’espai alliberat a ZONA VERDA D’ÚS PÚBLIC: Àrea Forestal
Recreativa, amb taules, fonts, papereres, barbacoes… per a un ús digne dels usuaris
d’ambdues platges.
• Disposició possible d’un CENTRE LOG�STIC DE CONTROL I COMANDAMENT DE LA CREU ROJA del mar, en un dels edificis “amnistiats�.
• Disposició de consergeria de camp: amb funcions combinades de vigilà ncia i
manteniment, educació ambiental i seguiment naturalÃstic.
• Restricció de les activitats agressives per l’entorn i les persones: pesca i nà utica
motoritzada…
No ho diem només nosaltres, com a associació ecologista compromesa amb
la preservació dels valors naturals del territori, sinó també el propi informe de
sostenibilitat ambiental adverteix que determinats plans parcials posen en
greu risc la connectivitat biològica, la riquesa natural i el paisatge de la
Corona Verda sw Tarragona.
Concretament les Àrees d’Afectació Significativa a la Corona Verda on l’impacte del POUM es qualifica com a “moderat� o “sever� són les següents:
• PPU-30, Rec Major – Accés nord a Tarragona
• PPU-41, Terres Cavades
• PPU-58, Equipament sanitari assistencial a Sant Pere i Sant Pau
• PPU-50, Aqüeducte Les Ferreres - Pont del Diable
• PPU-23, Mas SanromÃ
• PPU-24, Els Paranys – la Budallera
• PPU-27, Platja Llarga – Mas de l’Hereuet
• PPU-40, Cruïlla carretera de Barcelona amb carretera del Catllar.
• PPU-28, Mas Rabassa - Torre dels Escipions
• PPU-42, Ponent Mas d’en Sorder – Part de Mas de la Creu
• PPU-43, Mas d’en Sorder
• PPU-51, Mas d’en Jover
• PPU-52, Eixample del nucli de Ferran
Creiem que en els Plans Parcials UrbanÃstics 27, 28, 42, 43 i 52, l’impacte no
només pot qualificar-se com a “severâ€? sinó més aviat “crÃticâ€? per la profunda
transformació dels usos del sòl previstos, i pels efectes netament negatius
sobre el medi natural. Per tant, no es poden deixar els objectius ambientals
pendents de les fases posteriors del planejament urbanÃstic, sinó que ha de ser
el propi POUM, acompanyat dels Plans Directors i Plans Territorials d’à mbit
supramunicipal, els que defineixin sense ambigüitats les FIGURES DE PROTECCIÓ
PRECISES per aquells elements naturals del territori prioritaris pel seu interès
estratègic i ambiental. Tanmateix pot ser una molt bona ocasió per delimitar
l’à mbit de protecció establint-hi una normativa bà sica especÃfica de
conservació, preveure els corresponents Plans d’Ús i Gestió, els equipaments
necessaris, pressupostos, equip tècnic de gestió i manteniment, etc.
Cal doncs alliberar la zona de Mas d'en Pastor-Rodolat del Moro, Mas d’en
Sorder, Mèdol-Mas d’en Jover-la Móra 2, la Budellera, Mas Rabassa, i els ja
Plans Parcials 27 i 28 rera la Platja Llarga, i tots aquells espais agro-forestals sobre
els que actualment es planifica la seva urbanització, tot integrar-los lògicament a
la CORONA VERDA, en coherència lògica amb el conveni signat recentment
“Compte enrere 2010� entre l’Ajuntament de Tarragona i la UICN, i d’acord amb
altres entitats ambientalistes.
Són diverses les à rees, actualment encara veritables espais naturals d’interès, que es troben en el moment històric que pot significar la seva conversió en simples jardins constrenyits entre urbanitzacions; un cas molt significatiu pot esdevindre amb el Parc Eco-històric del Pont del Diable! En aquest sentit són preocupants les pretensions actuals de crear nous nuclis confrontats amb el medi natural, aixà com l’extensificació d’algunes urbanitzacions ja assentades, model obsolet de creixement absolutament insostenible i depredador de territori, degradador de l’espai natural, bosc o conreus, i, en definitiva, del paisatge; en són exemples indiscutibles també el recreixement pretès de la urbanització del
Rodolat del Moro o la Móra 2, aquesta darrera amb pendents superiors al 20%, i amb
una part considerable afectada pel darrer incendi de la zona, fets que n’impossibiliten
la seva requalificació segons la legislació actual! Tanmateix les raons esgrimides des
de l’anterior equip de govern municipal són injustificables: per poder dotar de serveis
de transport als veïns actuals no paga la pena la pèrdua d’un espai natural, evidentment, el seu fi no justifica els medis.
ALTRES CONSIDERACIONS
Cal urbanitzar correctament, de forma sostenible, Terres Cavades,
modèlicament, amb habitatges sostenibles de 3-4 plantes, amb sistemes
d'estalvi energètic-aigua-llum, petites zones verdes comunità ries... Realment
una zona de creixement natural, de forma compacta amb el nucli urbà que,
a mig termini, s’endevina com un continum des de Sant Pere i Sant Pau a
Tarragona ciutat: biogeogrà ficament i urbanÃstica doncs, créixer,
lleugerament, vers la zona de Terres Cavades és, certament, racional i lògic,
malgrat tot però, aquest és també un procés que a priori ha d’obtenir la
necessà ria acceptació social i acord amb el veïnat actual.
En general, i en qualsevol planejament urbanÃstic, cal conservar les à rees de
sòl fèrtil de potència significativa, com els comellars, concentrant-ne les
transformacions urbanÃstiques a les parts de terreny més magre, com, sobre
les pedreres del Llorito, sobre antics abocadors...
Cal conservar la part baixa del comellar de Terres Cavades com a gran Zona
Verda del pertinent Pla Parcial a planificar de nou, i amb la funció de nexe
d'unió principal de la zona del Llorito -i de la CORONA VERDA en generalamb
la pròpia ciutat: una zona verda relativament lineal a modus de
corredor verd ciutat-camp de forma directe. Aquest, doncs encara
constitueix un territori amb significatius valors ambientals, amb una profunditat
important de terra fèrtil, que manté una gran potencialitat de recuperació
ambiental, i que podria absorbir gran part de les necessitats socials de
contacte amb la natura i de lleure respectuós de la població de Tarragona.
Cal preservar especÃficament el paratge de les Coves del Llorito i el seu
entorn, un extens espai natural que acull valors significatius tant naturalÃstics,
com paisatgÃstics, històrics i socials.
Cal preservar les hortes de Tamarit i redissenyar els espais lliures romanents
de la muntanya de Sant Joan reclamats pels veïns, tot fent acomplir
estrictament les normatives de protecció del sòl i del paisatge vigents, i si és el
cas, elaborar-ne d'altres de noves a tal efecte; és molt preocupant en aquest
sentit les noves construccions a tocar del paratge del Castell de Tamarit.
Cal recuperar els diversos trams abandonats de l’antiga carretera del Pont
d’Armentera, proppassat Sant Pere i Sant Pau, com a miradors paisatgÃstics
vers el paratge de les Coves del Llorito, les muralles de la ciutat i la mar
Mediterrà nia...
Cal consolidar la preservació de la Conca del riu Gaià , el litoral associat i la
seva mar, el nostre segon riu, tot reclamant el seu cabal i règim ecològic,
valoritzant la seva funció com a oasi natural que ordena i fa de frontera
urbanÃstica amb la regió metropolitana de BCN, i com el principal connector
biològic de les comarques de TGN, de primer ordre, entre el litoral i l'interior
del paÃs: connecta la Mediterrà nia, a través del Tarragonès-Alt Camp-Baixa
Segarra-Solsonès, amb el Pirineu mateix!
Cal subscriure i impulsar el Parc Natural de les Terres del Gaià , tal i com ja una munió
d’entitats i persones estem implementant mitjançant les Declaracions de Renau,
Querol, Vila-rodona i Tamarit acordades recentment, amb l’horitzó de continuar el
procés iniciat de cerca de consens arreu dels pobles de les Terres del Gaià ; Tarragona
no hi pot faltar!
VEURE: www.quelcom.net/terresdelgaia
Cal també articular com a Reserva Marina la frontal del municipi, amb
continuïtat als municipis veïns, ensems desenvolupar el projecte de
museïtzació aprovat al fortà de Sant Jordi.
Cal evitar l'innecessari passeig projectat a la platja Llarga i, per contra,
naturalitzar el seu paisatge tot restaurant els hà bitats naturals, tant de duna
com de reraduna i d’aiguamolls -muntanyans, savinars i jonqueres-, tot
arranjant els accessos i les zones d’aparcament precises: la Platja Llarga de
Tarrgona doncs, encara manté la seva idiosincrà sia com a espai natural, i cal
conservar-lo coherentment tal i com es reclama, desclassificant els Plans
Parcials annexos per tal d’assegurar-ne la seva pervivència com a tal.
VEURE: www.moviments.net/platjallarga
Ni formigó ni pedra ni fusta, cap passera de cap tipus de forma paral>lela a la lÃnia
de mar, o sigui, CAP PASSEIG al llarg de la costa, ja que JA ESTÀ FET: és la pròpia
sorra prop de l'aigua per on ja passeja la gent, cercant, per lògica, el microclima
que hi confereix la brisa marina a primera lÃnia de mar!¡!
Cal deslliurar la zona d'aparcament prevista sobre el reducte de la rara
"jonquera amb cesquera" situs rera les dunes de la platja Llarga, entre el Iot i
el Mirall d'Estiu, i, entre d’altres zones tipificades com a inundables de
Tarragona segons l’INUNCAT, hi caldrà recuperar coherentment com a tals
els aiguamolls inundables temporalment.
Cal traslladar l’aparcament previst a la Llarga a la part interior, entre el FFCC i
la N340 on certament hi ha prou espai per gran nombre de vehicles (tot
conservant l'arbrat prexistent per ombra, ensems algunes illes de vegetació
natural és clar), reservant però sà unes poques places en la part sud d'ús per a
minusvà lids, serveis públics d'urgències, i de possible ús minoritari durant els
mesos d'hivern.
No s’ha de possibilitar l'accés ni amb cotxe, NI AMB "SABATES", ni a la platja Llarga, ni al
Bosc de la Marquesa; per anar a qualsevol espai natural cal caminar sobre el terra
natural, i cal poder gaudir de trepitjar directament el sòl... Tot i que sà que cal arranjar
urgentment els accessos al Bosc de la Marquesa, però de manera molt minimalista i
integrada.
Sà que fóra encertat però d’arranjar un, o dos, itineraris naturalÃstics, localitzats vora les
zones principals d'accés a la Platja Llarga, entornant els hà bitats naturals recuperats,
amb retolació educativa i sensibilitzadora, amb passeres de fusta i/o encordats
delimitants, petits recorreguts de disseny sinusoïdal i molt localitzats, etc.
Calen suficients accessos dignes a la platja Llarga, des de les zones
d'aparcament i d'arribada a la platja, de forma sempre perpendicular a la
lÃnia de costa, amb encordats i/o passeres amb parts elevades sobre les
dunes, delimitades per evitar la dispersió de la gent sobre els ecosistemes
dunars, etc.
Cal compatibiltzar la conservació de l'entorn natural del morrot de la
Rabassada-Savinosa-Cala Romana amb un ús social, ordenant i recuperant
ambientalment i paisatgÃstica tot l’espai, preservant com a à rea de serveis
alguna de lers edificacions de la part més interior, arranjant dignament les
zones d’aparcament...
Cal mantenint el cementiri fracassat vora el Llorito com a zona verda
d'esbarjo, arranjant-hi com cal d’una ÀREA FORESTAL RECREATIVA dotada
abastament de serveis -taules, papereres, fogons, fonts, sanitaris...-; un
equipament principal absorbent de les necessitats socials de lleure respectuós
en contacte amb la natura.
Cal mantenir la zona esportiva del Gimnà stic com la CIUTAT ESPORTIVA DE LLEVANT,
(ensems la nova à rea esportiva a ponent), i emmarcant-se aquesta com a
una à rea d'influència i transició vers la CORONA VERDA...
I, cal derivar llavors els grans creixements, sostenibles, de la ciutat vers el
TRIANGLE TARRAGONA-REUS-VILASECA, ordenant, rehabilitant, dignificant,
decididament el barris de ponent, amb operacions clares de cirurgia
urbanÃstica, potenciant les grans zones verdes com a referents i nexes d'unió
de les diferents à rees urbanes, i tot preveient-hi mitjans de transport col&lectiu
eficient, serveis...
SOBRE LA CONTINUÃ?TAT DE LA CORONA VERDA A LA ZONA DE PONENT
Cal preservar també els grans espais lliures a ponent de la ciutat de
Tarragona, des de l’Horta Gran i el Rec Major fins a la Canonja, passant pel
Riu Clar, el Mur Verd, Campclar-Bonavista... com a nexe d’unió i articulació
dels barris i pels seus valors socioambientals de qualitat de vida.
Cal restaurar els ecosistemes riberals del Francolà aigües amunt del seu pas
pel nucli urbà , mitjançant la reforestació dels boscos de ribera estructurats en
comunitats forestals d’albereda, salzeda, baladrar, tamarigar, etc., la creació
d’à rees de tranquil&litat per a la fauna, bassals, illes i platgetes fluvials,
posaders i talussos de nidificació, etc., paral&lelament a la disposició
equipaments d'educació ambiental integrats...
Cal recuperar com a espai semi-natural l'entorn del Riu Clar, dotant-lo de
suficient amplitud i recuperant la seva antiga llera al seu pas pels barris amb
vegetació autòctona caracterÃstica d’aquests hà bitats riberals, arranjant-hi
itineraris naturalÃstics...
Cal preservar i millorar ambientalment i socialment l’estany de la Universitat
Laboral, altrament inclòs en l’Inventari de Zones Humides de la Generalitat.
Cal preservar com a tals els prats romanents entre Bonavista i la variant de la
N340, tant pel seu valor paisatgÃstic com per raons d’equilibri territorial
ambiental i social.
SOBRE LA GESTIÓ, ÚS, MANTENIMENT I MILLORA DELS ESPAIS I LA VIALITAT
Cal preservar i recuperar els mà xims corredors biològics possibles, restablint
els passos de fauna necessaris a través de les nombroses infrastructures lineals
que fragmenten i aïllen les poblacions animals (AP7, N340, FFCC...); és
especialment preocupant en aquest sentit l’aïllament del Bosc de la
Marquesa i la Platja Llarga, on caldria adaptar diversos drenatges i construir
falsos túnels o ecoductes.
Cal naturalitzar els grans jardins urbans com la Punta del Miracle, el Camp de
Mart, el Parc de la Ciutat, entre Campclar-Bonavista, etc. amb planta
autòctona de refugi-nidificació-comestible, caixes-niu, menjadores per ocells i
esquirols, punts d'aigua, rocalles que possibilitin l’establiment de caus,
acotament de zones de tranquil&litat per a la fauna, etc., tot equipant-los
amb rètols interpretatius...
Cal naturalitzar coherentement els ecosistemes riberals del Francolà al pas
confrontat amb la ciutat, tot millorant-ne paisatgÃsticament el seu entorn, amb
aportació de substracte intersticial a les esculleres, el seu recobriment amb
malles geotèxtils i sembra d’herbà cies autòctones, l’estaquillat amb espècies
helofÃtiques, arbustives i arborescents pròpies dels ecosistemes riberals... Cal,
lògicament, tal i com ja s’ha evidenciat, de fixar i estabilitzar els marges
riberencs.
Cal recuperar paisatgÃsticament, ajardinant amb planta autòctona rarificada
localment, els espais lliures entre els grans nusos de comunicació i arreu de
les vores i talussos de carreteres, aplegant certament centenars d’hectà rees;
el carrefour entre la variant de la N340 i les autovies que menen al Port i al Riu
Clar, vora la carretera del Pont d’Armentera...
Cal endegar urgentment els pertinents Plans Tècnics de Gestió i Millora
Forestal amb Objectiu Protector arreu dels boscos de Tarragona, de forma
que, mitjançant aclarides selectives de pins i altres espècies piròfites de brolla,
es potenciï eficaçment la maduració dels boscos del municipi vers alzinars, o
bé mà quies i rouredes, les comunitats vegetals inherents del paÃs, i molt més
estables i resistents a pertorbacions com els incendis forestals o les plagues de
processionà ria...
Cal endegar Plans Tècnics de Gestió de Fauna de les espècies exigües, en
especial conills i llebres, perdius i guatlles, rapinyaires, mamÃfers carnÃvors i ratspenats,
amfibis i rèptils, etc.
Cal endegar urgentment Plans de Conservació del Patrimoni Històric AgrÃcola
i Antropològic; barraques de pedra seca, marges, cucons i aljubs, masos...
Cal arranjar convenientment el conjunt de pintures rupestres localitzades en
l’entorn del Mèdol, equipat amb un tancat restrictiu, rètols interpretatius...
Cal recuperar basses i crear-ne de noves, que naturalitzades poden oferir
múltiples objectius: servei contra incendis, pel reg de goteig i l’abeurada de
bestiar, pels amfibis -amenaçats a escala mundial- i la fauna en general.
Pel cas fóra estratègic de crear un estany de recollida d’aigües pluvials al Mur Verd,
constituint aquesta una interessant actuació d'implementació de la diversitat
ecològica de la zona.
Cal ordenar i potenciar el lleure arreu de les zones forestals de la Corona
Verda, amb arranjament d’itineraris de BTT, treeking, footing i altres usos no
motoritzats, amb programes especÃfics d’educació ambiental dirigits a les
escoles i a la població en general, amb personal especialitzat, restaurant els
masos –molts protegits ja en l’actualitat- com a equipaments d’ús públic
divers... I, d’aquesta manera, descongestionar altres zones més sensibles
ecològicament de les Terres del Gaià .
Cal sistematitzar la vigilà ncia dels espais lliures, tant els jardins com els espais
naturals, amb Consergeria de Camp, personal amb perfil adequat per a
desenvolupar ensems les funcions de vigilants i educadors ambientals, i de
realitzar tanmateix el precÃs seguiment naturalÃstic dels nostres espais naturals.
Cal adquirir com a patrimoni públic del Bosc de la Marquesa i el Mas Grimau,
amb la implicació del Ministeri de Medi Ambient, la Generalitat i l’Ajuntament,
ensems de fundacions...
D’aquesta forma es podria, factiblement, reconstruir i rehabilitar el Mas Grimau com a
equipament públic de referència per a l'espai protegit del Bosc de la Marquesa,
esdevenint un immillorable ecomuseu i centre d'interpretació, equipat amb un jardÃ
botà nic situs a la nau adjunta –on s’hi conserva la savina litoral més gran de
Catalunya, catalogada a tal efecte com a monumental per la Generalitat-,
recuperant la torre de defensa annexa com a mirador paisatgÃstic i punt de guaita
contra incendis, podent acollir tanmateix l’oficina de gestió de l'espai, i una estació
biològica...
Cal impulsar l’endegament del TRAMCAMP i/o la promoció clara d’altres
sistemes col&lectius alternatius de transport, com la creació d’una moderna
xarxa de carrils-bici... Establiment tanmateix d’un servei de transport públic
mancomunat per a tots pobles del Baix Gaià i rodalies, estudiant-se les
possibilitats d’un mitjà tipus TRAMCAMP, autobús ecològic...
Cal promocionar la recuperació de l’antic FFCC de Roda-Reus com a VIA
VERDA, esdevenint una nova eina d’unió i promoció per tal de vitalitzar
socialment i turÃstica la zona del Baix Gaià -Baix FrancolÃ, conferint-li una marca
significativa de qualitat de vida i mediambiental.
Cal restringir les activitats extractives arreu del terme municipal, i/o prohibir-ne
obrir de noves; pel cas, Reus i altres municipis ja ho contemplen.
Cal encara connectar de TOTA la xarxa aigües residuals vers les pertinents
depuradores, i creació si cal, de noves per tal de possibilitar el seu
sanejament en origen i la seva reutilització. És realment patètic comprovar
com en ple s.XXI, a Europa, la Riera de la Boella, pel cas, resta com una
simple claveguera a l’aire lliure que, travessant impunement la N340 i el
Complex Educatiu de la Universitat Laboral, desemboca a la mar
Mediterrà nia; paradoxalment, increïblement, la platja de la Pineda de Vilaseca
recull guardons i mèrits, i...
Àrea on se situaria la “Móra 2�,
on tanmateix es pot apreciar la zona afectada per l’incendi forestal pretèrit.
GEPEC-EdC insisteix en la necessitat
d’incorporar al nou POUM les esmentades directrius, no només a nivell d’informe de sostenibilitat ambiental,
sinó com a part integrant
de la Memòria del nou POUM i dels seus Annexes, i, com també, lògicament a priori,
al corresponent Pla Territorial del Camp de Tarragona i el seu Pla Director
UrbanÃstic, el Pla de Connexions Biològiques i l'Agenda 21.
El passeig de la Platja Llarga: la pròpia sorra arran de mar!
Cada vegada es va perdent més espai natural al llevant tarragonà agroforestal,
en aquest cas són les obres de la nova variant de la N340.
Paisatges en extinció, xalets confrontadament al Castell de Tamarit
CORONA VERDA del llevant tarragonà agroforestal
amb els seus corredors biològics
Àmbit del anhelat “Parc Natural de les Terres del Gaià � vers el qual ja s’ha iniciat una campanya ciutadana.
Per tot l'anteriorment exposat SOL.LICITA:
Que se’ns consideri al GEPEC com a part interessada.
Que es tingui per presentat i s'admeti a trà mit aquest escrit d’al·legacions, sigui
tingut en compte per l'òrgan competent quan redacti la resolució que correspongui
i es contesti convenientment dins dels terminis reglamentaris que preveu la Llei
30/1992 de 26 de novembre, del Règim JurÃdic de les Administracions Públiques i
del Procediment Administratiu Comú modificada per la llei 4/99 de 13 de gener.
Que d'acord amb el que disposa l'art. 86.3 de la Llei 30/1992 de 26 de novembre,
del Règim JurÃdic de les Administracions Públiques i del Procediment
Administratiu Comú modificada per la Llei 4/99 de 13 de gener, es donin a les
nostres al·legacions presentades una resposta raonada i que es resolgui sobre el
fons de la qüestió.
Que se'ns informi convenientment, com a part interessada de l'estat actual de
l'expedient
Reus, 2 de Juliol de 2007 |
This work is in the public domain |
|
|
