Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Juliol»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
          01 02
03 04 05 06 07 08 09
10 11 12 13 14 15 16
17 18 19 20 21 22 23
24 25 26 27 28 29 30
31            

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: sexualitats
Enfront de la Croada dels bisbes, seguim sent una majoria silenciosa
25 jun 2007
JAVIER VALENZUELA (El Plural.com)
JAVIER VALENZUELA (El Plural.com)


L'Estat Espanyol té un problema d'integrisme molt seriós⦠i no és el representat per les dones musulmanes que, per una o altra raó, s'obstinen en cobrir-se el cabell. Això és una minúcia al costat del descaro i de la bel·licositat amb la qual, una vegada i una altra, la molt poderosa jerarquia de l'Església Catòlica s'immiscuïx en la política espanyola. En ple segle XXI, quan vam dur ja trenta anys de democràcia, els bisbes espanyols s'obstinen en dictar-nos com ha de ser la nostra vida sexual i familiar, com hem d'educar als nostres fills, a quin partit hem de votar i quin ha de ser el nostre model d'organització territorial (el centralista de l'Estat nacional-catòlic, per descomptat). Si l'integrisme o fonamentalisme és la conversió de la religió en política (política totalitària), el de la Conferència Episcopal espanyola és comparable al de qualsevol d'aquests moviments islamistes que tant injuriem, i amb raó, els demòcrates occidentals.

En aquesta legislatura, la Conferència Episcopal no ha cessat de pronunciar-se sobre assumptes netament polítics. Directament, a través dels seus líders i portaveus, o indirectament, a través de la COPE i dels seus acòlits en el PP. Encara més, s'ha manifestat en els carrers en nombroses ocasions com si fossin un partit leninista en vespres de la revolució. Per a trobar en el nostre temps una militància clerical semblant cal mirar a l'Iran dels últims temps del Shah, quan els ayatolàs, amb Jomeini al capdavant, lideraven mobilitzacions de masses. Però també podem trobar-la en la història espanyola, en l'actiu i crucial paper de la majoria de la jerarquia catòlica en el cop d'estat del 18 de juliol de 1936, la Guerra Civil i la dictadura franquista. Per cert, el pròxim 1 de juliol es compliran 70 anys de la Carta Pastoral en la qual els bisbes espanyols justificaven âAlzamiento Nacionalâ? i ho elevaven al rang de Croada, això és, una yihad catòlica.
Ara els bisbes estan efectuant tot una crida a un nou alçament contra la implantació el pròxim curs escolar de l'assignatura Educació per a la Ciutadania. Li neguen a l'Estat democràtic la seva obligació d'informar als nostres fills d'assumptes com els drets humans, la protecció del medi ambient o la tolerància respecte als que són diferents. Afirmen que tot alló relacionat amb la consciència és patrimoni exclusiu d'ells. Es passen pel folro de la sotana les decisions del Parlament lliurement triat pels espanyols.
Aquest fets son hereus de la transició. Alguns (sobretot els periodistes i polítics que la van protagonitzar) la sacralitzen abusivament, però allò va ser el que va ser: un pacte útil i intel·ligent, sens dubte, però fruit d'una determinada correlació de forces, i això va deixar molts serrells pendents. Entre uns altres, el de la completa separació entre l'Estat i l'Església Catòlica. Espanya no és un país veritablement laic⦠i si no, que l'hi preguntin als protestants, els jueus, els musulmans, els budistes, els agnòstics i els ateus espanyols, que l'hi preguntin fins i tot als catòlics que dissenteixen de la doctrina oficial de la jerarquia. Va ser fins i tot divertit el que fa uns anys s'intentés muntar un embolic polític i mediàtic quan una xavala musulmana es va obstinar a anar amb el hiyab a un col·legi madrileny⦠que va resultar ser de monges, totes elles amb els cabells bé coberts amb toques, com déu mana.
Ãs alarmant que la majoria dels espanyols que no combreguem amb l'integrisme polític de la jerarquia catòlica no ens hàgim expressat clara i rotundament al llarg d'aquesta legislatura. On han estat les manifestacions a favor del matrimoni homosexual o de l'eliminació del caràcter obligatori de l'assignatura de Religió? O les marxes de protesta contra l'elevació del percentatge de l'IRPF destinat a l'Església Catòlica? També en aquest front, el Govern de Zapatero ha estat solament, molt sol, i potser per això s'ha vist obligat a cedir en alguns aspectes, com el financer.
Va a ocórrer el mateix amb el pols per l'assignatura Educació per a la Ciutadania? No va a convocar-nos ningú un dissabte perquè ens expressem lliure i pacíficament pels carrers de Madrid? Anem a seguir sent la majoria silenciosa, els únics que oferim l'altra galta quan ens bufetegen?
Font: Fagc

This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more