|
|
|
Notícies :: ecologia : amèrica llatina |
|
Al Gore el tafur i les trampes de Kyoto
|
|
per capdebolo
Correu-e: capdebolo ARROBA moviments.net (no verificat!) |
21 jun 2007
|
|
Al Gore, flamant premi Princep d’Astúries, arriba a Barcelona per donar una de les seves famoses conferències sobre el canvi climàtic. |
Al Gore, flamant premi Princep d’Astúries, arriba a Barcelona per donar una de les seves famoses conferències sobre el canvi climà tic. Un més dels seus “sacrificisâ€? pel bé de la humanitat, segons diu a la seva famosa pel•lÃcula. Una altra conferència per la que s’embutxacará més de cent mil euros. SÃ, sÃ. Comptant també que a casa seva es consumeix 20 vegades més energia que la mitjana del ja altÃssim consum als Estats Units, ¿com parla d’amenaça global aquest senyor?
L’efecte hivernacle és real, les estadÃstiques que presenta al seu film són convincents, i la necessitat de prendre mesures és efectivament urgent. Però, quines mesures? L’any 1998 més de cent-cinquanta països firmaren el famós protocol de Kyoto i la major part d’ells l’ha ratificat (entre els països rics, tots excepte els Estats Units i Austrà lia). Els camins que assenyala Al Gore es troben dins d’aquest protocol. Però fins i tot amb la preocupació pel problema més greu que enfronta la humanitat, qui fa la llei fa la trampa.
L’any que ve comença la obligació de rendir comptes sobre reducció de gasos d’efecte hivernacle, un miserable 5% respecte les emissions de 1990. També comença la cursa del nou mercat dels drets d’emissió de CO2 . Mesures com aquesta amaguen la mercantilització del que quedava lliure: L’aire i els sistemes naturals.
Els estats més contaminants, i les empreses que vulguin independentment d’aquests, podran “comprarâ€? l’oxÃgen que es genera als boscos dels països que menys contaminen, es a dir, els països empobrits. La trampa ve quan s’utilitzen aquests fons, establerts com a “bons de carboniâ€?, per seguir contaminant encara més. Repsol-YPF, per exemple, s’está dedicant a plantar eucaliptus -una planta invasora- a árees d’Argentina per tenir permÃs per explotar més i més petroli, mentre L’Argentina no hi guanya res. Moltes altres petrolieres pretenen fer el mateix a altres països.
Una altra mesura són els “mecanismes de desenvolupament netâ€?, que tornen a convertir-se en un engany. Empreses holandeses inverteixen en hidroelèctriques a l’Equador, per poder contaminar més a Europa. Obtenen permisos pels gasos que es deixen d’emetre en la generació d’energia mitjançant aquesta “tecnologÃa netaâ€?. Si us hi fixeu, en cap moment s’ha reduït la contaminació. A sobre, les centrals estan secant aquesta regió dels Andes i desplacen comunitats indÃgenes que perden els seus territoris, on el seu mode ancestral de vida és indiscutiblement ecològic. Al Brasil, són més de mil les preses que es volen construir en vuit anys*.
Amparant-se en aquesta consciència mediambiental global, i altres tractats internacionals com la Convenció de Diversitat Biològica, altres panxarruts fan el seu agost. Arreu s’estan creant “reservesâ€? gestionades per transnacionals de la conservació, i es beneficien, entre altres coses, del comerç dels coneixements sobre plantes medicinals, robats als indÃgenes que no tenen garanties per defensar els drets sobre ells. Les empreses farmacèutiques els patenten com a descobriments propis, que sà estan garantits per les lleis de propietat intelectual.
A les reserves es prohibeix tota activitat humana que no sigui controlada per aquestes empreses, sovint disfressades d’ONGs. Els indÃgenes veuen amenaçada la seva subsistència, per exemple, a regions de l’Amazònia, on la cacera d’animals, que s’ha practicat respectuosament des de fa milers d’anys, és castigada.
A Xile, l’illa de Chiloé s’ha convertit prà cticament en propietat privada d’una sola persona, eminent polÃtic dretà , que es dedica a la “conservacióâ€?, i al turisme. Les comunitats maputxe es veuen obligades a treballar a la industria del salmó o a morir-se de gana.
Quan la natura deixa de ser sinònim de vida i esdevé recurs, apareixen enormes oportunitats de negoci per als de sempre. Com bolets apareixen també especuladors de la gestió ambiental. A la selva equatoriana aquests especuladors de territori indÃgena estan relacionats amb empreses nord-americanes del petroli.
El desastre mediambiental és conseqüència directa del nostre model de vida, del mercat i de la societat de consum capitalista. Al Gore i molts altres, entre ells els nostres governants, volen arreglar-ho amb la mateixa lògica destructora. El que s’està aconseguint és prollongar l’agonia, i exterminar –o absorbir- societats petites que sà tenen la solució: La igualtat a la comunitat, i l’harmonia amb el medi, tot fugint de l’acumulació inútil, de la competència i de la idolatria als diners.
-----
*En el marc de l’IIRSA, un pacte pel “desenvolupament dels països de l’America del Sud. Endesa participa a centrals a Xile, que afecten seriosament el poble Maputxe. |
Mira també:
http://repsolmata.info
|
This work is in the public domain |
