Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: ecologia : amèrica llatina
Al Gore el tafur i les trampes de Kyoto
21 jun 2007
Al Gore, flamant premi Princep d’Astúries, arriba a Barcelona per donar una de les seves famoses conferències sobre el canvi climàtic.
Al Gore, flamant premi Princep dâAstúries, arriba a Barcelona per donar una de les seves famoses conferències sobre el canvi climàtic. Un més dels seus âsacrificisâ? pel bé de la humanitat, segons diu a la seva famosa pelâ¢lícula. Una altra conferència per la que sâembutxacará més de cent mil euros. Sí, sí. Comptant també que a casa seva es consumeix 20 vegades més energia que la mitjana del ja altíssim consum als Estats Units, ¿com parla dâamenaça global aquest senyor?

Lâefecte hivernacle és real, les estadístiques que presenta al seu film són convincents, i la necessitat de prendre mesures és efectivament urgent. Però, quines mesures? Lâany 1998 més de cent-cinquanta països firmaren el famós protocol de Kyoto i la major part dâells lâha ratificat (entre els països rics, tots excepte els Estats Units i Austràlia). Els camins que assenyala Al Gore es troben dins dâaquest protocol. Però fins i tot amb la preocupació pel problema més greu que enfronta la humanitat, qui fa la llei fa la trampa.

Lâany que ve comença la obligació de rendir comptes sobre reducció de gasos dâefecte hivernacle, un miserable 5% respecte les emissions de 1990. També comença la cursa del nou mercat dels drets dâemissió de CO2 . Mesures com aquesta amaguen la mercantilització del que quedava lliure: Lâaire i els sistemes naturals.

Els estats més contaminants, i les empreses que vulguin independentment dâaquests, podran âcomprarâ? lâoxígen que es genera als boscos dels països que menys contaminen, es a dir, els països empobrits. La trampa ve quan sâutilitzen aquests fons, establerts com a âbons de carboniâ?, per seguir contaminant encara més. Repsol-YPF, per exemple, sâestá dedicant a plantar eucaliptus -una planta invasora- a árees dâArgentina per tenir permís per explotar més i més petroli, mentre LâArgentina no hi guanya res. Moltes altres petrolieres pretenen fer el mateix a altres països.

Una altra mesura són els âmecanismes de desenvolupament netâ?, que tornen a convertir-se en un engany. Empreses holandeses inverteixen en hidroelèctriques a lâEquador, per poder contaminar més a Europa. Obtenen permisos pels gasos que es deixen dâemetre en la generació dâenergia mitjançant aquesta âtecnología netaâ?. Si us hi fixeu, en cap moment sâha reduït la contaminació. A sobre, les centrals estan secant aquesta regió dels Andes i desplacen comunitats indígenes que perden els seus territoris, on el seu mode ancestral de vida és indiscutiblement ecològic. Al Brasil, són més de mil les preses que es volen construir en vuit anys*.

Amparant-se en aquesta consciència mediambiental global, i altres tractats internacionals com la Convenció de Diversitat Biològica, altres panxarruts fan el seu agost. Arreu sâestan creant âreservesâ? gestionades per transnacionals de la conservació, i es beneficien, entre altres coses, del comerç dels coneixements sobre plantes medicinals, robats als indígenes que no tenen garanties per defensar els drets sobre ells. Les empreses farmacèutiques els patenten com a descobriments propis, que sí estan garantits per les lleis de propietat intelectual.

A les reserves es prohibeix tota activitat humana que no sigui controlada per aquestes empreses, sovint disfressades dâONGs. Els indígenes veuen amenaçada la seva subsistència, per exemple, a regions de lâAmazònia, on la cacera dâanimals, que sâha practicat respectuosament des de fa milers dâanys, és castigada.

A Xile, lâilla de Chiloé sâha convertit pràcticament en propietat privada dâuna sola persona, eminent polític dretà, que es dedica a la âconservacióâ?, i al turisme. Les comunitats maputxe es veuen obligades a treballar a la industria del salmó o a morir-se de gana.

Quan la natura deixa de ser sinònim de vida i esdevé recurs, apareixen enormes oportunitats de negoci per als de sempre. Com bolets apareixen també especuladors de la gestió ambiental. A la selva equatoriana aquests especuladors de territori indígena estan relacionats amb empreses nord-americanes del petroli.

El desastre mediambiental és conseqüència directa del nostre model de vida, del mercat i de la societat de consum capitalista. Al Gore i molts altres, entre ells els nostres governants, volen arreglar-ho amb la mateixa lògica destructora. El que sâestà aconseguint és prollongar lâagonia, i exterminar âo absorbir- societats petites que sí tenen la solució: La igualtat a la comunitat, i lâharmonia amb el medi, tot fugint de lâacumulació inútil, de la competència i de la idolatria als diners.


-----
*En el marc de lâIIRSA, un pacte pel âdesenvolupament dels països de lâAmerica del Sud. Endesa participa a centrals a Xile, que afecten seriosament el poble Maputxe.
Mira també:
http://repsolmata.info

This work is in the public domain
Sindicat