|
|
|
Anunci :: immigració |
|
Marxa en bici fins al Centre d'Internament de Zona Franca
|
|
per Espai per la Desobediencia a les Fronteres
Correu-e: desobeint ARROBA sindominio.net (no verificat!) |
20 jun 2007
|
Un any des de la inauguració del Centre d'Internament.
Desmuntar CIEs no es delicte!!! |
US ESPEREM, el divendres 22 de Juny a Plaça Universitat a les 18.00 hores
per a marxar en bici fins el CIE de Zona Franca.
_______________________________________________
Un any després de la inauguració del Centre d'Internament d'Estrangers de
Barcelona, seguim dient:
Llibertat de Moviment.
Desmuntar CIEs no és delicte.
El passat 24 de Juny de 2.006 el Centre d'Internament per Estrangers de
Zona Franca va començar a funcionar. La seva primera actuació va consistir
en la suspensió de drets a 59 activistes, periodistes, advocats,
investigadors i demés precaris que s'oposaven a la seva construcció. La
seva inauguració “de facto� va mostrar el que seria la seva essència
després de la inauguració oficial: els CIEs són un dispositiu de control
arbitrari i injust, una prolongació de la frontera que suspèn i nega
drets. Des de llavors, no hi ha hagut un sol dia en que aquesta presó
ètnica no hagi vulnerat els drets bà sics dels immigrants detinguts.
Ha passat un any. Un any en el que Barcelona s'ha tret definitivament la
careta de multiculturalitat progre de la que li agradava presumir; de la
ciutat oberta , cool i model de la esquerra europea que pretenia ser. Avui
ja tothom sap que no només a Copenhague es desallotgen i enderroquen
centres socials amb història, també a Barcelona. Que no només a Rostock o
Moscú la policia envolta manifestacions per impedir-les, també a
Barcelona. Que no només els CRS de les Banlieues franceses tenen el
“gatell fà cil�, també els Mossos d'Esquadra. Un any en el que Europa ha
passat de la falsedat de Zapatero a la dura realitat de Sarkozy.
Amb un any n'hi ha prou per a comprovar que les nostres sospites eren
certes: cap canvi substancial del “inhumà � CIE de La Verneda al CIE
“humanitari� de Zona Franca. Per molt que la subdelegació de govern
insistÃs, fa un any, en les bondats del nou CIE; per molt que el seu
Director porti un any intentant justificar el que és injustificable amb
estupideses que arriben al punt d'afirmar que els interns “no estan
privats de llibertat, però sà de moviment�. Per molt que el conseller
d'interior afirmés que la polÃtica de la policia catalana tendiria a
“protegir els febles�.
Ja és hora de pensar en una nova legalitat des de baix que permeti a cada
home i a cada dona decidir lliurement on i com viure. Aquesta és l'única
ciutadania que acceptem, la que permet la universalitat dels drets, la que
admet les diferències, la que possibilita que cada barri sigui un lloc on
viure amb dignitat. Un espai de drets i conflicte en el que la democrà cia
és absoluta i no una simple mercaderia en venda a cada perÃode
d'eleccions.
Una legalitat que no acceptarà mai més que milers de persones siguin
expulsades d'Europa com el nostre company Salah Dahri. Que no castigarà a
aquelles que lluiten per un món sense fronteres sinó a aquells que es
forren grà cies a la ma d'obra de sense papers, sense veu i sense drets.
Perquè l'Europa que volem és filla del conflicte. Perquè la Barcelona que
somiem la guanyarem juntes, autòctons i migrants, resistint davant
d'aquells que només ofereixen prohibicions, control i mà dura,
US ESPEREM, el divendres 22 de Juny a Plaça Universitat a les 18.00 hores
per a marxar en bici fins el CIE de Zona Franca.
_____________________________________________
Un año después de la innauguración del *Centro de Internamiento de Extranjeros* de Barcelona, seguimos diciendo:
Libertad de Movimeinto.
Desmontar CIEs no es delito.
El pasado 24 de Junio de 2.006 el Centro de Internamiento para Extranjeros de Zona Franca se puso en funcionamiento. Su primera actuación consistió en la suspensión de derechos a 59 activistas, periodistas, abogados, investigadores y demás precarios que se oponÃan a su construcción. Su innauguración “de factoâ€? mostró lo que serÃa su esencia tras la innauguración oficial: los CIEs son un dispositivo de control arbitrario e injusto, una prolongación de la frontera que suspende y niega derechos. Desde entonces, no ha habido un sólo dÃa en que esta cárcel étnica no haya vulnerado los derechos básicos de los migrantes detenidos.
Ha pasado un año. Un año en el que Barcelona se ha quitado definitivamente la careta de multiculturalidad progre de la que le gustaba presumir; de la ciudad abierta, /cool/ y modelo de la izquierda europea que pretendÃa ser. Hoy ya todos saben que no sólo en Copenhague se desalojan y derriban centros sociales con historia, también en Barcelona. Que no sólo en Rostock o Moscú la policÃa rodea manifestaciones para impedirlas, también en Barcelona. Que no sólo los CRS de las /Banlieues/ francesas tienen “gatillo fácilâ€?, también los Mossos de Esquadra. Un año en el que Europa ha pasado de la falsedad de Zapatero a la dura realidad de Sarkozy.
Un año basta para comprobar que nuestras sospechas eran ciertas: ningún cambio sustancial del /“inhumanoâ€?/ CIE de La Verneda al CIE /“humanitarioâ€?/ de Zona Franca. Por mucho que la subdelegación de gobierno insitiese, hace un año, en las bondades del nuevo CIE; por mucho que su Director lleve un año intentando justificar lo injustificable con estupideces que llegan al punto de afirmar que los internos /“no están privados de libertad, pero sà de movimientoâ€?/. Por mucho que el conseller de interior afirmase que la polÃtica de la policÃa catalana tenderÃa a /“proteger a los débilesâ€?/.
Ya es hora de pensar en una nueva legalidad desde abajo que permita a cada hombre y mujer decidir libremente dónde y cómo vivir. Esta es la única ciudadanÃa que aceptamos, la que permite la universalidad de los derechos, la que admite las diferencias, la que posibilita que cada barrio sea un lugar en donde vivir con dignidad. Un espacio de derechos y conflicto en el que la democracia es absoluta y no una simple mercancia en venta en cada perÃodo de elecciones.
Una legalidad que no aceptará nunca más que miles de personas sean expulsadas de Europa como nuestro compañero Salah Dahri. Que no castigará a quienes luchan por un mundo sin fronteras sino a quien se forra gracias a la mano de obra sin papeles, sin voz y sin derechos.
Porque la Europa que queremos es hija del conflicto. Porque la Barcelona que soñamos la ganaremos juntos, autóctonos y migrantes, resistiendo frente aquellos que sólo ofrecen prohibiciones, control y mano dura,
_*OS ESPERAMOS, el viernes 22 de Junio en Plaça Universitat a la 18.00 horas para marchar en bici hasta el CIE de Zona Franca.*_
Espai per la Desobediencia a les Fronteres |
This work licensed under a
Creative Commons license |
|
Re: Marxa en bici fins al Centre d'Internament de Zona Franca
|
|
per rasy |
21 jun 2007
|
|
allà hi serem! massa crítica contra l'autoritat, per la llibertat de les persones per sobre de la llibertat dels diners! |
