|
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Dues Espanyes, dues Esglésies
|
|
|
per Església Plural |
18 jun 2007
|
|
|
Pocs minuts després que ETA anunciés que donava per trencada la treva que
unilateralment havia decretat, sortia un primer comunicat de la Conferència
Episcopal Espanyola que, entre línies, insistia en el missatge que, durant tot el temps
que ha durat l'anomenat procés de pau, els cardenals Rouco i Cañizares han anat
transmetent. Missatges d'altra banda que coincidien amb l'estratègia del Partit
Popular.
Segons es diu, el comunicat que va difondre la CEE es va preparar en absència del
seu president, el bisbe Blázquez, que era a Roma, i que quan va tornar ja se'l va
trobar cuinat i a punt de ser difós als mitjans de comunicació.
El contingut de la nota de l'Episcopat espanyol diu entre altres coses: "Ninguna
reivindicación política otorga legitimidad a nadie para amenazar y asesinar. Al
contrario, quienes así actúan se convierten en criminales a cuyas conductas ha de
ser aplicada la Ley con todo su justo rigor."
Contrasta aquest comunicat amb el que van emetre els bisbes de Sant Sebastià, Bilbao
i Vitòria, que després de manifestar la tristesa i la frustració per la decisió d'ETA i
de demanar-los que revoquin la decisió presa i acabin amb la violència, afegeix: "Es
preciso seguir buscando la paz. Lo requiere el inmenso sufrimiento que ha generado y
sigue generando la confrontación destructiva de la que queremos salir
definitivamente. En este sentido, reconocemos el trabajo paciente de quienes se
empeñan con honradez y sinceridad en mantener abiertos los caminos hacia la paz y la
reconciliación." El bisbe de Pamplona aquest cop va preferir anar per lliure.
Fa trenta anys que Espanya va entrar en un període democràtic després de quaranta
any de dictadura. La història de la península Ibèrica posa de manifest una permanent
contraposició entre dues concepcions d'entendre la convivència, una contraposició
que en molts moments ha estat dramàtica i sagnant. Una Espanya intolerant, superba,
imperialista, militarista i fanàtica, tancada, possessiva, i envejosa, que tracta
els seus ciutadans com a serfs i els nega i impedeix entrar en una etapa madura i
autònoma, que estimula les baixes passions i els enfrontaments per tenir sempre un
enemic sobre el qual orientar les seves mancances. Hi ha una altra Espanya, la que
aprecia el diàleg, promou la tolerància, accepta la diferència, la pacifista, la que
vol entrar en contacte amb altres cultures més avançades, la que vol ciutadans
lliures, madurs, sensibles, cultes, la que estimula la raó, la sensibilitat i la
intel•ligència. Hi ha dues Espanyes i dues Esglésies que comparteixen els mateixos
rols. Aquestes dues Espanyes no estan delimitades geogràficament, trobem exemples
d'ambdós models en tot el territori. Trenta anys de democràcia no han servit perquè
el model més civilitzat seduís el més primitiu. Avui en dia l'Espanya i l'Església
que van provocar una de les més dramàtiques guerres entre germans encara gaudeixen
d'una preocupant vitalitat.
Què podem fer els cristians i les cristianes? Amarar-nos de Crist i deixar que
l'Esperit actuï en nosaltres. en aquest moment o durant aquest procés, les nostres
obres i el nostre comportament no podrà ser altres que els que brollen de l'amor
infinit de Déu.
La pau és possible si la cerquem amb convenciment i ens guien desitjos i objectius
justos. Vagi tot el nostre afecte pels ciutadans i les ciutadanes d'Euskadi i per a
totes les persones que treballen perquè algun dia Catalunya, Euskadi i tot l'Estat
puguin alliberar-se d'aquesta manera tan perniciosa d'afrontar la convivència entre
diferents. |
This work is in the public domain |
|
Re: Dues Espanyes, dues Esglésies
|
|
per Ateu |
18 jun 2007
|
|
Aixi com jo crec que hi han mes de dues Espanyes, i les va haver a la guerra civil, i tambe, existeix zones de no-Espanya. Hi han mes de dues esglesies, i sobre tot hi ha una gran NO-Esglesia al estat espanyol. |
