|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
Herrero de Miñón, Transició i PCE (30 anys després)
|
|
|
per Joan Vecord |
17 jun 2007
|
|
|
Herrero de Miñón, un dels pares de la Transició, confirma, 30 anys després de les primeres eleccions, que un dels objectius de la Llei Electoral (dissenyada en un 90% per ell) era desactivar el Partit Comunista. Més informació a:
www.rebelion.org/noticia.php?id=52342
www.rebelion.org/noticia.php?id=52199 |
This work is in the public domain |
|
Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg....(Raimon)
|
|
per Autònom Pratenc |
17 jun 2007
|
Un dels pitjors crims perpetrats durant els anys de la reforma del règim feixista fins a una democrà cia vigilada, van ser els acords en virtut dels quals s’assoli un Pacte de Silenci.
L’oposició antifeixista tangible al carrer; representada bà sicament pels militants del PCE, del PSUC, i també CCOO; es van moure en aquell context, condicionats sota l’amenaça a quedar “fora del joc� en la futura legalitat democrà tica que s’estava cuinant en aquells moments; si precisament aquest partit no acatava les regles marcades pels vencedors i els poders econòmics.
L’alternativa era o empassar-se els principis, o patir la il·legalitat en una democrà cia policial al estil de la R.F. Alemanya.
A la ja citada amnèsia històrica; si va sumar l’acatament explÃcit de la monarquia; o altres mesures com les renuncies programà tiques en els seus estatuts a esmentar el “leninismeâ€?, “l’internacionalisme proletariâ€?, o la “lluita pel derrocament del regim dels capitalistes i els terratinentsâ€?, etc. Acords que es van traduir en els “Pactes de la Moncloaâ€? a nivell sindical.
Entre els anys 36 i 39. Més enllà del combat -democrà cia vs. Feixisme-, també se’n va produir un altre amb una naturalesa ben diferent, un conflicte que enfrontava classes socials diferents i que enfrontava bà sicament tres concepcions de la societat i de la vida força oposades, i fins i tot antagòniques.
Democrà cia? Si! Però quina? Una de delegada, representativa i liberal o un altre de directa, participativa i autogestiónaria.
El poble treballador català prenia a les seves mans; bona part de les fabriques, tallers i camps, per gestionar-les ells mateixos, horitzontalment, i sense patrons o amos. Creant unes milÃcies populars pròpies que van substituir amb poc temps al dissolt exercit republicà espanyol.
Aquest fet sense precedents, no es cap cosa que és pugui oblidar a la lleugera.
Som els nets i netes dels obrers que van perdre la guerra civil !!
AHIR COM AVUI, SEGUIM AMB EL PUNY ALÇAT! |
|
Re: Herrero de Miñón, Transició i PCE (30 anys després)
|
|
per ESPANYA A 300 KILOMETRES DE BARCELONA |
17 jun 2007
|
|
que puta espanya, que volem la INDEPENDÈNCIA. I PUNT PUTA ESPANYA |
