Donat, al meu parer, l´estat actual dels M.M.S.S. (Moviments Socials) es podria parlar de montar unes Jornades Obertes per debatre després de l´estiu sobre la situació actual dels M.M.S.S.: reptes, aspectes positus, negatius... Si la idea té bona acollida es podria parlar amb gent de l´espai obert o de la casa de la soli o... és a dir, de llocs de confiança per a convocar una assemblea oberta preparatòria per a conèixer-nos o retrobar-nos i començar a parlar en calma sobre les jornades.
Es pot convocar aquesta assemblea a títol personal o bé sota l´empara d´algún lloc/col-lectiu de referència. També a més de la futura (?) convocatòria via internet es pot anar a presentar la proposta a les diferents assemblees dels col-lectius. La idea és que també hi participin intel-lectuals, veïns etc. Crear un bon debat amb moltes idees constructives i sobretot havent-hi respecte envers l´altri ens pot ajudar moltíssim a encarar els nous reptes.
L´actuació dels Mossos ha accelerat les coses i si mirem la "part positiva" potser ens "han fet el favor" de ser els enzims que catalitzin aquest revulsiu dins dels M.M.S.S. La situació dins dels M.M.S.S. està estancada des de fa molt de temps.
És important preparar bé les manis, accions... Però és més important allò que queda després d´una acció de protesta pública.
És cert que no és el mateix la lluita local/hiperlocal que les lluites més generals, però ara tenim que els 4 de sempre s´estan cremant en les lluites locals i en les lluites generals hi ha un desconcert i apatia que fan por. I si hi afegim la pressió policial amb les manis càpsula...
Si en una cosa s´han caracteritzat els M.M.S.S. és la seva capacitat d´innovació. Que siguem una xarxa atomitzada és un gran avantatge, però ara mateix tinc la sensació que ens hem quedat en terra de ningú. Una travessia pel desert.
En tot cas, fa temps que milito als M.M.S.S. i després de parlar amb gent i veient com van les coses i reflexionar he cregut que havia de proposar i si cal moure unes jornades. Perquè que reflexionem a títol individual és necessari, però si no compartim les nostres reflexions doncs malagunyada feina.
un ciutadà preocupat |