Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: criminalització i repressió
No és cert que Núria Pòrtulas estigui en llibertat
per Gramenet	12 jun 2007
Article de Victor Alexandre sobre el cas de Núria Pòrtulas
No és cert que Núria Pòrtulas estigui en llibertat. No ho està. L'únic que ha fet l'Audiència Nacional espanyola ha estat una operació de maquillatge destinada a treure's la pressió social del damunt i, de passada, fer un favor a Joan Saura i a Joan Boada, conseller i director general d'Interior, respectivament, que temps enrere es declaraven enemics aferrissats de la Llei antiterrorista, per ser contrària als Drets Humans, i que ara l'apliquen fins i tot vulnerant la presumpció d'innocència de les persones. Aquest és el cas de Núria Pòrtulas, una noia contra la qual Saura i Boada han estat incapaços d'aportar la més mínima prova que permeti retenir-la a la presó després d'haver-la presentat com una perillosíssima fabricant de bombes. Estem parlant, per tant, d'una farsa que es fa encara més palesa en la flagrant contradicció entre l'informe del fiscal, que explicita que "no hi ha perill de fugida", i el fet que no se li permeti sortir de l'Estat tot obligant-la a presentar-se cada dia al jutjat de Girona. Cosa que significa que ni tan sols no podrà fer una casolana ascensió al cim del Pedraforca, ja que el marge de temps no li ho permetria. El pla dels dèspotes, és clar, és que un dia, davant la manca de proves, el cas sigui arxivat en silenci i que la gent oblidi els noms de Saura i Boada com a responsables de l'empresonament i de l'escarni d'una persona innocent. Però s'equivoquen. El que han fet és tan greu que els serà impossible eludir-ne les conseqüències mediàtiques. On són les bombes, senyors Saura i Boada? On són les proves que havien de tancar vint anys Núria Pòrtulas a la presó? Què hipòcrites i que covards. Quines nàusees que em produeix el fet de saber que hi ha gent així al govern del meu país. Estem parlant de dues persones que pertanyen a ICV, un partit que fa proclames sobre els Drets Humans cada deu minuts i que, alhora, no té escrúpols a aplicar una llei que fins no fa gaire deien que els vulnerava. Qui ens ho havia de dir: la immaculada ICV al servei del vell Tribunal de Orden Público franquista rebatejat com Audiència Nacional... Deu ser que no hi ha principi prou sòlid que resisteixi el seu afany de poder. Víctor Alexandre
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more