Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Anàlisi :: pobles i cultures vs poder i estats
Comunicat de Corrent Roig: ruptura de la treva, presa d'ostatges i marea reaccionària. Li diuen democràcia i no ho és
per Corrent Roig Correu-e: correntroja ARROBA telefonica.net (no verificat!)	11 jun 2007
Enfront de la reacció espanyolista, que justifica les seves mesures en nom de la "defensa de la democràcia", Corrent Roig recorda que el poble basc va rebutjar en el seu moment la Constitució espanyola, que una majoria de bascos vol decidir lliurement els seus destins com poble i que no pot haver-hi democràcia digna d’aquest nom que no reconegui aquest legítim dret, negat inequívocament per la Constitució monàrquica.
COMUNICAT DE CORRENT ROIG RUPTURA DE LA TREVA, PRESA D'OSTATGES I MAREA REACCIONÀRIA. LI DIUEN DEMOCRÀCIA I NO HO ÉS. 1 . A una setmana de les eleccions municipals, ETA ha declarat la ruptura de la treva. Com va fer en relació amb l'atemptat de Barajas, Corrent Roig reitera el seu profund rebuig a aquesta decisió, que perjudica sobretot l'esquerra abertzale i a qui, com nosaltres, situem en un lloc prioritari del nostre treball polític la defensa del dret d'autodeterminació i la unió lliure dels pobles. L'indiscutible triomf polític de l'esquerra abertzale a les municipals -evidenciant el fracàs dels intents d'anul•lar-la- fa encara més criticable la decisió d'ETA. 2. Contrastant amb els resultats del PNB d'Imaz, després de quatre anys d'il•legalització, amb ASB novament il•legalitzada, amb 260 agrupacions d'electors ( 85.000 ciutadans/es inscrits) i 133 llistes d'ANV fora de la llei, l'Esquerra Abertzale ha assolit 187.000 sufragis, millorant els d’EHAK i aconseguint el 15% del cens. A Gipuzkoa els vots a la candidatura (il•legalitzada) d'ANV la converteixen en la segona força a les Juntes Generals. Amb 89.000 vots anul•lats, segons el Ministeri de l'Interior, l'Esquerra Abertzale ha estat la més votada en 54 poblacions, entre ells Mondragón, Hernani, Pasaia, Oiartzun, Bergara o Leitza. En 25 municipis ha aconseguit majoria absoluta i ha obtingut 439 regidors. D'altra banda, la pèrdua de la majoria absoluta d'UPN-PP i l'espectacular increment de vot a la coalició Nafarroa Bai (formada per Aralar, PNB, EA i Batzarre, que passa de 20.000 a 77.625) , al costat del vot directament abertzale, reflecteixen el profund desig de la majoria dels navarresos de parar els peus a la dreta franquista de la "Navarra espanyola". Tot això suposa un indiscutible avanç global de les posicions favorables a un procés de normalització democràtica a Euskal Herria. 3. Dintre del PNB, les posicions defensades per Ibarretxe o Egíbar han estat aïllades i silenciades, igual que ells. La indisimulada preocupació de Josu Jon Imaz davant els possibles avanços en el diàleg, i la seva eufòria xulesca davant la confirmació de les il•legalitzacions i el possible fracàs del procés, l’han convertit en el prototip de “basc bo� i en un dels cortesans millor valorats a Madrid. Ezker Batua, per la seva banda, ha optat per posicions hipòcritament neutrals, tot esperant seguir collint mesquins rèdits electorals. Sense un treball polític seriós i coherent, amb aquests resultats intenta camuflar, allà on no ha pogut concórrer l'esquerra abertzale, la seva realitat de força política sense espai a Euskal Herria. 4. El Govern del PSOE, lliurat ja sense reserves a les exigències de la dreta franquista, ha respost prenent ostatges i donant el senyal per a una repressió generalitzada sobre tota l'esquerra abertzale. 5. La primera mesura del govern ha estat el trasllat de De Juana Chaos a la presó d'Aranjuez. De Juana no ha estat tractat com un pres, sinó com a objecte de venjança i com ostatge. Si una nova vaga de fam posés en perill la seva vida, el Govern assistirà impassible a la seva mort, sense moure cap dit. Però De Juana ja va complir els seus 18 anys de condemna i si ara està a la presó és per delictes d'opinió, en una causa "fabricada" per a impedir la seva excarcelació. De Juana té tot el dret a complir a casa seva el que li queda de condemna. Per què ha de tenir menys drets que el general Galindo o el socialista Vera, responsables dels assassinats del GAL, que campen lliurament, sense que cap "demòcrata" obri la boca per protestar? 6 .Però si el trasllat de De Juana és una mesura greu, l'empresonament d'Otegi, a més del de militants d'organitzacions juvenils i l'amenaça que recau sobre els periodistes, moviments socials, culturals, etc., englobats en el sumari 18/89, unit al manteniment del “Guantánamo� polític i judicial a Euskal Herria, demostra que a qui realment es té por és a l’esquerra abertzale i no a les accions d'ETA. El govern ha pres com a ostatge el principal interlocutor de l'esquerra abertzale. Condemnat a complir 27 mesos de presó i set anys d'inhabilitació, Otegi té, a més, quatre causes pendents, per les quals podria ser condemnat a llargues penes de presó. És una autèntica aberració política. Exigim el seu immediat alliberament. 7 .Cal afegir que la pròpia legalitat de les candidatures municipals d'ANV està amenaçada, tal com ha anunciat la vicepresidenta al contestar al PP que encara "no és possible" una acció immediata. 8. El govern del PSOE, mentre implora servilment el suport del PP, diu que ha fet "tot el que ha pogut" per la pau i que "l'únic responsable" de la ruptura de la treva és ETA. Però la responsabilitat del Govern és molt pesada. Per què obre un procés de negociació, per després vanagloriar-se que no ha cedit en res davant ETA i l'esquerra abertzale i que ha fet menys concessions que les que va fer Aznar en el seu moment? La veritat és que el govern PSOE s'ha doblegat una vegada i una altra davant la pressió del PP i els jutges franquistes, conxorxats des del principi per rebentar qualsevol possibilitat de procés de pau. El govern, permanentment acovardit davant la reacció, no ha apropat els presos d'ETA (en contra del que prescriu la Llei General Penitenciària); ha mantingut l’antidemocràtica Llei de Partits; ha criminalitzat l'esquerra abertzale; ha impulsat la il•legalització de les seves candidatures i ha mantingut en tot moment l'assetjament policial i judicial. En realitat, el govern del PSOE mai no es va plantejar seriosament una negociació. Pel contrari, no ha buscat altra cosa que la capitulació pura i simple de l'esquerra abertzale. 9. Amb la seva política, el govern del PSOE facilita la marea espanyolista i reaccionària dirigida pel PP. Una marea que, amb l'ajuda del Govern, l'esquerra institucional i els aparells sindicals majoritaris, ha aconseguit calar entre importants sectors populars. Si es produeixen nous atemptats, sobretot si són sagnants, aquesta tendència es veurà enormement reforçada. Cal ser cec per a no veure que les permanents concessions del Govern a la dreta en el conflicte basc i la seva política econòmica i social (fiscalitat, precarietat, deslocalitzacions, salaris, pensions, serveis públics), continuista de la dels anteriors governs del PP, desmobilitza la població treballadora, esperona la dreta i prepara decididament la victòria del PP a les pròximes eleccions generals. No és aquesta la principal conclusió de les eleccions municipals? 10. Enfront de la reacció espanyolista, que justifica les seves mesures en nom de la "defensa de la democràcia", Corrent Roig recorda que el poble basc va rebutjar en el seu moment la Constitució espanyola, que una majoria de bascos vol decidir lliurement els seus destins com poble i que no pot haver-hi democràcia digna d’aquest nom que no reconegui aquest legítim dret, negat inequívocament per la Constitució monàrquica. 11. Ara que s’intensifiquen els vents reaccionaris i mentre la gran majoria dels bascos segueix defensant -després de la ruptura de la treva- la negociació, reiterem el que hem defensat tot aquest temps: només sobre la base de la llibertat dels dirigents abertzales, l'anul•lació dels processos judicials i la fi de la repressió; de la solució al problema dels presos d'ETA (el seu immediat acostament i la seva posterior excarcelació); de la derogació de la llei de partits i de la legalització de l'esquerra abertzale, del reconeixement del dret d'autodeterminació, hi haurà una solució política al problema basc i es posaran els fonaments d'una lliure unió entre pobles. 10 de juny de 2007 http://www.catalunya.corrienteroja.net/articulo.php?p=225&more=1&c=1
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more