Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal
Forun Social Mundial: debilitats, punts forts i reptes de futur
11 jun 2007
per Esther Vivas*, del Grup d’Investigació en Participació Ciutadana i Moviments Socials de l’IGOP (Universitat Autònoma de Barcelona) [1]
Malgrat els seus límits i debilitats, el Fòrum Social Mundial (FSM) continua sent el major espai dâencontre, dâintercanvi i de debat, a nivell internacional, dâaquells actors que sâoposen al model de globalització neoliberal. Després de la seva setena edició, celebrada a Nairobi, és un bon moment per parar i reflexionar sobre la seva trajectòria i els reptes que enfronta en el futur.


Un breu balanç de Nairobi
El FSM celebrat a Nairobi ha significat un toc dâatenció del que podria succeir-lo el Fòrum si no canvien certes dinàmiques. A continuació assenyalem algunes dâaquestes amenaces. En primer lloc, es pot assenyalar la possible mercantilització de lâesdeveniment. En aquesta última edició, el comitè promotor va optar per organitzar tots els aspectes logístics a partir de la contractació dâempreses privades. Arribant fins i tot a firmar un acord amb la multinacional de la telefonia mòbil Celtel com a patrocinadora oficial de lâencontre. Una qüestió que va despertar les irades crítiques dels sectors més militants del FSM que van denunciar aquests fets.

Un altre perill és la possible "oenegització" i moderació i el seu allunyament dels moviments socials de base. A Nairobi, aquesta dinàmica ha estat evident amb lâexcessiva sobre representació dâONG del Nord, de les esglésies i les seves respectives associacions religioses que en comptar amb majors recursos econòmics han copat lâesdeveniment. Lâenorme cost per a la inscripció dâactivitats i el lloguer dâespais ha estat monopolitzat per aquells que tenien major capacitat financera en detriment dâaquells moviments de base que, malgrat el seu abast local i regional, no tenien suficients recursos econòmics. Això ha influït en el discurs públic del Fòrum que ha estat copat per aquells que instaven a un capitalisme de rostre humà i ha silenciat les veus més radicals i alternatives.

Més errors
En aquest sentit, la llista dâerrors i debilitats dâaquesta última edició podria continuar: amb una entrada que va ser excessivament cara per als moviments socials de Kenya i la població local; una lògica âgegantistaâ que va portar a llogar un recinte amb unes dimensions totalment desproporcionades en relació amb el nombre real de participants; i les dificultats amb què es va trobar el sector més movimentista i combatiu del fòrum, lâAssemblea de Moviments Socials, a lâhora de dur a terme les seves activitats que no estaven ni incloses en el programa ni comptaven amb un espai per dur-se a terme.

Però malgrat totes aquestes limitacions és necessari assenyalar la capacitat de resposta dels sectors més radicals que van forçar lâentrada gratuïta de la població local mitjançant accions directes a les portes del recinte; les iniciatives contra la mercantilització de lâesdeveniment amb lâocupació dâalguns restaurants privats; o lâaprovació en lâúltim Consell Internacional del FSM dâun codi de conducta per als organitzadors regionals de lâesdeveniment que impedeixi que es repeteixin aquests errors. Tampoc no podem oblidar alguns aspectes gaire positius com lâaugment de la convergència entre moviments sectorials (antiguerra, migracions, dones, contra el deute...) i lâelaboració dâuna agenda comuna de mobilització.

Punts forts
I és que malgrat les seves debilitats, un dels principals assoliments del FSM ha estat la seva capacitat de consolidar, al llarg dels seus vuit anys de trajectòria, un espai de convergència i dâencontre de tots aquells actors que sâoposen a la lògica neoliberal. Un ampli ventall dâorganitzacions i moviments socials que, malgrat les seves diferències polítiques i estratègiques, han estat capaços de convergir, de construir i de mantenir aquest referent comú.

Una altra de les principals fortaleses ha estat la que alguns han considerat la seva principal debilitat: el limitar-se a ser un espai dâencontre i no convertir-se en una organització formal capaç dâelaborar, per exemple, un manifest programàtic. Però és que la diversitat i lâamplitud del FSM arrela en uns acords de mínims, la Carta de principis del FSM, que assumeixen tots aquests actors. Es tracta dâun fràgil equilibri que sâha de mantenir si es vol garantir la continuïtat de lâesdeveniment.

Però aquestes limitacions no han impedit que els sectors més combatius hagin buscat espais propis de convergència. Des dels seus orígens i en paral·lel al FSM, sâha impulsat una Assemblea de Moviments Socials capaç dâelaborar un calendari conjunt de mobilització amb un important impacte a nivell global, com així ho va demostrar el cridat a lâacció del 15 de febrer contra la guerra de lâany 2003. Un Assemblea necessària i complementària a la dinàmica del FSM i que permet anar més enllà, on el Fòrum no pot ni ha dâarribar.

Un altre dels grans assoliments del FSM i del moviment altermundialista ha estat la seva capacitat per acabar amb el discurs únic del neoliberalisme i deslegitimar les institucions internacionals que el promouen. El crit dââun altre món és possibleâ? ha estat la resposta unànime dâaquells que sâoposen a la globalització neoliberal i a la mercantilització de la vida.

Del global al local
Si el FSM va sorgir amb una lògica anti Davos i amb un perfil discret en la seva primera edició el gener del 2001, el segon i tercer Fòrum van significar la projecció internacional de lâesdeveniment aconseguint un gran impacte mediàtic internacional i un important reconeixement, no solament a nivell intern del moviment, sinó també entre els seus adversaris. En aquest sentit, el Fòrum va anar evolucionant des dâuna actitud reactiva a una de propositiva, de la crítica a lâelaboració de propostes i alternatives.

Hem dâassenyalar, també, la capacitat de descentralització de lâesdeveniment tant en la seva esfera internacional, amb la celebració del quart FSM a Mumbai (LâÃ?ndia) abandonant el seu lloc de naixement a Porto Alegre; com amb lâorganització dâinnombrables fòrums socials tant a nivell local com a regional i continental. Una aposta política que sâha mantingut i que va donar lloc a un sisè FSM policèntric el 2006, a Caracas, Bamako i Karachi, i a aquesta setena edició a Nairobi. La descentralització ha permès lâenfortiment regional dels organitzadors del Fòrum i el relatiu acostament del mateix a nivell local.

La incògnita sobre el futur del FSM dependrà dels moviments, organitzacions i col·lectius que lâintegren i dels passos que facin en un futur. Però el que és clar és que aquest només tindrà sentit en la mesura que sigui capaç de promoure aliances àmplies i alternatives concretes que trenquin amb la lògica capitalista i patriarcal i que tinguin utilitat per a lâorganització i lâenfortiment de les lluites reals.


article publica http://revoltaglobal.cat

This work is in the public domain
Sindicat