Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal
Conny Beyreuther: zona vermella, casa blanca, bloc negre
03 jun 2007
Conny Beyreuther (Gara.net)
Dimarts, vigílies del G8. Heiligendamm es vesteix de boira. La locomotora de vapor s'impulsa, cansada i lenta, fora de l'estació, i segueix el seu camí per la costa del Bàltic. El poble queda en silenci. Preguntant pel camí cap a la platja, l'únic passatger que ha baixat del tren somriu desorientat: «Haurà d'anar pel bosc, ja que han tancat tots els camins habituals», respon, i rellisca cap al seu lloc de treball.


Falten només unes hores perquè la Policia i l'Exèrcit tanquin el cercle aixecat al voltant d´Heiligendamm, un petit poble de cases blanques aixecat a la vora del Bàltic, i, especialment, al voltant de l'hotel que acollirà la Cimera del G8 (el grup dels vuit països més rics del món, almenys en teoria. En realitat, la formació del grup és molt més política que econòmica) el pròxim dimecres, dijous i divendres, el Kempinski Gran Hotel.


Serà en aquest luxós hotel-balneari (de cinc estrelles plus) on la canceller federal alemanya, Angela Merkel, rebrà als seus homólegs del Grup dels Vuit: sense dubte, un excel·lent lloc per a prendre cafè en un ambient desenfadat i treure's totes les fotos de família que vulguin. De fet, passaran al voltant de 36 hores pràcticament tancats en l'hotel per a parlar de coses ja parlades i pactades anteriorment pels seus respectius governs (i/o per algunes multinacionals).


I és que els seus representants, els seus ministres i funcionaris porten mesos negociant, paraula per paraula, la declaració final que pugui sorgir, excepte fracàs estrepitós, de la trobada informal dels caps d'Estat i de Govern a Heiligendamm. Encara que, de moment, únicament coneixem les impressions dels representants governamentals entorn del lloc de la trobada: consens generalitzat, segons van declarar recentment, en que és «molt lovely». Després es veurà si el contingut és tan meravellós.

«Creixement i responsabilitat» és el lema triat per les autoritats de Berlín durant el seu any de presidència del G8, amb especial atenció, mediàtica almenys, a la qüestió del canvi climàtic i al desenvolupament del continent africà.




*Escenificació

En relació al primer tema, George W. Bush no vol signar res al respecte i, més o menys com sempre, proposa seguir parlant i parlant en un marc ampliat a quinze països. El desenvolupament del continent africà centrarà bona part dels debats dels vuit governants, encara que sembla un sense-seny parlar d'Àfrica sense Xina (i, especialment, sense Àfrica, òbviament), ja que el gegant asiàtic (que en molts àmbits competeix ja directament amb Estats Units) atorga en aquests moments més crèdits a Àfrica que el propi Fons Monetari Internacional.


És cert que la pressió per a escenificar un acord d'alguna mena està augmentant: Merkel ja ha anunciat que pujarà a 750 milions d'euros l'ajuda per a Àfrica en 2008, i segons ha declarat al diari Bild (en la seva edició codirigida per Bob Geldof -«Geleitet für einen Tag von Bob Geldof»-, pretén arribar en 2010 al 0,51% del PIB; tot un senyal per a la resta de països, que probablement hauran oblidat a aquestes alçades que en cimeres anteriors ja van quedar en pujar aquest percentatge al simbòlic 0,7%.


Sigui com fos, Angela Merkel, doctora en Física, du setmanes rebaixant les expectatives de la Cimera. George Bush, com és ben conegut, opina que reduir les emissions de diòxid de carboni atempta contra l´american way of life. I el seu homóleg rus, Vladimir Putin, tampoc sembla que vagi a aportar gaire. En tot cas, l'ambient està crispat degut, entre altres coses, a l'escut antimíssils que vol col·locar EUA prop de les fronteres occidentals russes.


Amb aquests cistells, el que queda és una escenificació, un espectacle que costarà al contribuent alemany la fredor de 100 milions d'euros.




*Un bosc de cables i tanques


Apropar-se a la platja i al Grand Hotel pel bosc és una experiència estranya: un camí de fagedes travessat per milers de cables i bastides i, de tan en quan, cabines metàl·liques, misterioses, hermètiques (encara). I, tot just uns cinquanta metres abans d'arribar al luxe del Kempinski, viles abandonades amb les façanes descrostades. Bellesa dorment i mons paral·lels entre la boira; una imatge gairebé fantasmagòrica.


Heiligendamm significa Dic dels Sants. Conta la llegenda que enmig d'un huracà uns monjos van assolir, mitjançant els seus resos, que s'erigís un gegantesc dic de pedra davant les ones enfurismades del Bàltic, el que va permetre salvar el convent, la confraria. Amb el temps, els edificis aixecats davant aquest immens mar interior es van convertir en el primer balneari alemany; posteriorment va ser hospital de guerra i durant la RDA va passar a ser un balneari terapèutic de la seguretat social. Després de la caiguda del Mur, com altres tantes coses, va ser venut i el nou propietari va privatitzar no només l'edifici, sinó gairebé la totalitat del centre del poble, juntament amb els seus camins i les seves platges. Però es va oblidar, o no va voler, complir la part del tracte que li obligava a restaurar les viles protegides. Ara, aprofitant l'arribada del G8, en lloc de respectar els seus compromisos els actuals propietaris s'han dedicat a demolir alguns edificis històrics de Heiligendamm.


És estrany caminar entre la boira. Cada pocs metres, siluetes dobles, policies o militars. Aquests últims estan construint, a marxes forçades, un heliport per als mandataris.


Prop, tres treballadors (obligats a treballar per un euro l'hora) malden per rescatar de la sorra grisenca un grup de rosers. Preguntats pel camí, responen amb un sonor Jaaaa; encara queden uns dos quilòmetres. I ens donem de morros amb la tanca. Tan lluny de l'hotel que és impossible captar en una imatge tanca i hotel: exigències del propietari de l'hotel per a evitar una imatge no desitjada. I exigència, clar està, dels vuit mandataris, que no volen veure ni tanques metàl·liques ni molests manifestants des del seu retir. Divuit anys després, de nou, un mur.




*Constitució violada



El Govern ha donat el nom de «Kavala» (ciutat blanca, a Grècia) a aquesta operació policial. Diuen els responsables del major dispositiu policial en la història de la RFA que «conviden» als qui s'apropin a protestar a la costa bàltica a fer-ho pacíficament, «i amb bon criteri». Curiós... sobretot perquè, si per ventura, han aixecat una tanca de seguretat de 13 quilòmetres de longitud i han desplegat 16.000 policies, més un nombre indeterminat de militars, el que atempta directament contra la Constitució alemanya.


Però hi ha més: estan els GSG9, grup militar d'elit, i agents del servei secret, agents federals; i un porta-avions nord-americà a la perpendicular de l'hotel (encara que, igual que la tanca, convenientment allunyat perquè no formi part del paisatge)... i una xarxa en el mar a cinc-cents metres de la costa. De fet, la tanca també se submergeix a la mar (no està prohibit el bany, però qualsevol s'atreveix).


El dispositiu es completa amb avions de vigilància AWAC de l'Aliança Atlàntica i caça-bombarders Phantom. I el famós espai Schengen retirat, una vegada més, ja que han tornat a col·locar els controls fronterers. Ja han arribat els bombers (si per ventura), i s'espera a uns 4.600 periodistes... els que hagin aconseguit passar pel filtre de la Policia secreta alemanya (han denegat l'acreditació a una vintena de periodistes de mitjans d'esquerra «per motius de seguretat»).


I tot això per què? Perquè, segons els responsables policials, existeix un «alt risc `abstracte´ d'accions terroristes, que podrien aprofitar la massa de manifestants, etc etc...».


La Policia fins i tot li ha tirat «poesia» (amb perdó) al tema. Diuen en la seva revista especial editada amb motiu de l'operació «Kavala» el següent: «Just davant de la gegantesca banyera profundament blava del mar Bàltic es troba la província vacacional de Mecklenburg-Vorpommern...». En fi.


La Constitució federal és una de les víctimes d'aquesta operació, encara que l'article 129a admet tantes interpretacions que avui sembla un xiclet. Fa uns dies Merkel criticava a Putin per coartar o violar la llibertat d'expressió. El passat 9 de maig, la Policia alemanya duia a terme detencions i registres com a «prevenció» de cara a la Cimera del G8, a part d'interceptar cartes, difondre cavalls de Troia informàtics o agafar fins i tot proves d'olor que els seus gossos poguessin utilitzar. Vladimir Putin ja s'olorava alguna cosa quan li va respondre a Merkel tot veient com actuava ella a Heiligendamm.


Sigui com fos, el que passi en les pròximes jornades ja té un precedent o una pista: la manifestació celebrada el passat dilluns a la ciutat d´Hamburg, que va discórrer absolutament envoltada per la Policia i que es va saldar finalment amb més d'un centenar de detinguts. Aquestes detencions, i les «preventives», han provocat ja que els cent advocats «activistes» estiguin treballant a tot gas i que fins i tot s'estigui recaptant ja diners per a pagar els judicis que sense dubte arribaran després de la Cimera.




*Retorn a Rostock


Alguns grups busquen vies, formes i buits per a tantejar la seguretat de la tanca. Dues orenetes es posen en el fil-ferro i quatre activistes del grup Robin Hood han «ocupat» dos arbres a la zona prohibida. Els policies arriben corrent i un vilatà els comenta, amb sorna: «Ja veieu que aquí les noies maques creixen en els arbres». Els dos arbres flanquegen la carretera, i entre ambdós han desplegat una pancarta que dificulta el tràfic i que diu així: «Divertir-se junts en lloc de decretar des de dalt».


El tren de tornada d´Heiligendamm a Rostock, cridat tendrament Molli (una atracció turística que uneix Kühlungsborn West amb Bad Doberan i ocupada a aquesta hora per un grup de jubilats), arriba embolicat en fum. Al caure la nit, tancaran el seu pas i segellaran els rails fins que passi la Cimera. A Bad Doberan es canvia a la xarxa ferroviària moderna, que també amaga una sorpresa. A meitat del recorregut cap a Rostock els altaveus conviden a una parada de dos minuts per a... fumar! És estrany pensar que aquesta mateixa empresa li serveix al Ministeri d'Interior per a alertar de qualsevol moviment massiu de gent cap al Bàltic, cap a Heiligendamm.


Des de la finestreta, saücs, esglésies robustes de maó vermell, molins de vent, fàbriques en ruïnes, furgonetes de la Policia, vilatans... i algunes mirades de recel o de desconfiança cap als anti-globalització, alimentades incessantment, i diàriament, per alguns mitjans de comunicació, que semblen obstinats a generar una situació d´excepcionalitat.


És aquesta una regió aïllada, amb una economia certament precària: viuen aquí, a Mecklenburg-Vorpommern, 36 persones per quilòmetre quadrat, i l'atur és d'un 20% de la població activa.




*Rostock


Una passatgera que fins a arribar a Rostock llegia poemes de Brecht, de peu, al costat de la porta, es parapeta després de sortir en el seu MP3. En una teulada, una pintada: «Aquí el G8 també està creant pobresa».


Rostock. Un barri nou envoltat d'un parc; uns nois que parlen en rus enfrontant-se al plugim mentre aprofiten l'arribada de tant estranger (els anti-globalització) per a demanar descanvis, unes monedes.


Aquesta ciutat serà un dels centres principals de la protesta. L'esquerra, algunes organitzacions almenys, tracten d'aprofitar la cita de plataforma, per a intentar reanimar els moviments socials. Esperen trobar la manera de moure el centre un poc a l'esquerra.


La ciutat acollirà accions per a tots els gustos i colors. De fet, fins a la mateixa Església «amenaça» amb dur a terme cadenes humanes, espais de silenci, misses, vetlles, vuit minuts de campanades en un centenar d'esglésies alhora i un desplegament d'uns 30.000 ciris.


Els distints grups de l'Església estarien situats en el costat reformista de les organitzacions anti G8, juntament amb la majoria dels partits polítics més o menys «oficials».


Si col·loquéssim a aquests elements de la ecuació en un extrem i als «radicals» en l'altre (amb la Interventionistische Linke i Dissent en el costat de les organitzacions descentralitzades i els troskistes en el costat centralista), ens quedarien Attac i algunes ONG en el centre. Tots ells i molts més estaran a Rostock i en moltes de les accions que tindran lloc com a protesta o rebuig a la cimera del G8.


Accions de tot tipus, des de la Trobada alternativa que contarà amb la participació dels «habituals» Jean Ziegler, Walden Bell, Susan George o la premi Nobel alternativa Vandana Shiva, als bloquejos massius o descentralitzats, passant per les jornades d'acció i la marxa de la «estrella» del dia 7, cridada així perquè diverses marxes convergiran cap a Heiligendam aquest dia, o tractaran de fer-ho almenys. Rostock ha acollit aquest dissabte una manifestació massiva i el primer toc seriós de cara a les jornades de la Cimera. Més «treball» per al Bloc Negre, més terreny per cobrir per als antifeixistes i autònoms que conformen la part més radical del moviment.




*Centre de Convergència


Com en cites anteriors, també aquesta crida contra la Cimera i contra les polítiques dissenyades o emparades pel G8 compta amb el seu Centre de Convergència, o «caserna general» dels distints moviments. El principal, especialment per la seva proximitat a Heiligendamm, està a Rostock, però funciona un altre a Hamburg i tot un espai de convergència en el llegendari barri de Berlín Kreuzberg.


El Centre de Convergència de Rostock es troba en un barri d'arquitectura socialista, amb molts jardins i zones verdes. Ocupa una antiga escola de grans finestres que serà demolida aquest mateix mes de juny. Plou, i no hi ha ningú en el carrer. La bandera anarquista oneja en l'edifici; ningú és il·legal aquí.


Els «veterans» saluden les noves arribades, i entre tots malden per decorar els llargs passadissos de l'escola, preparant infraestructures, arreglant «bicicletes d'acció» (bicicletes comunitàries que poden utilitzar-se per a les «accions»). Hi ha un punt d'informació i molts idiomes al vent: alemany, anglès, rus...


En un cantó, dos joves asseguts en un sofà reciclat netegen espàrregs de temporada (els d´aquesta zona són famosos). Cuina vegana per a tot el món. Més enllà, una noia amb un ram gegant de rosselles fa un cop d´ull al material informatiu, mentre es *arremolina un grup s´acotxa inquiet i sorollós entorn d'un ordinador portable en el qual es projecta -i comenta- una manipulació en vídeo penjada en la pàgina web de la revista «Der Spiegel» sobre uns suposats camps d'entrenament per als anti-globalització a Rússia. Revolada i molta conya entre els presents.


A Rostock s'han aixecat tres campaments auto organitzats, participatius, amb els seus llocs de trobada i una potent agenda cultural, però encara queda molt per organitzar.




*Accions prèvies


Una mobilització d'aquestes característiques, òbviament, requereix una llarga planificació. En aquest cas concret, any i mig. Valgui com exemple que Attac ha realitzat prop de mil accions d'informació fins al moment per a guanyar adeptes entre la població. Uns altres duen mesos en camí, com les caravanes de bicicletes que preveuen arribar des de Budapest, Laponia o Bèlgica. La Internacional Hedonista, per la seva banda, diu (malinterpretant a Epicur) que la política hauria de ser divertida. Fins a l'exèrcit intergalàctic de pallassos rebels organitza tallers i caravanes... (i no és broma).


En una de les taules del Centre de Convergència pot comprar-se un disc de música preparat per a l'esdeveniment, i s'anuncia un gran concert per al dijous en el qual s'anuncia la presència de Bo (O2), concert que tindrà lloc després de la «temuda» marxa de la «estrella» cap al Dic dels Sants.




*El G8 no és legítim


Desobediencia civil i la legimititat pròpia són la base de la protesta. El G8 no és legítim, es pot llegir en panells, cartells i fullets. Des de Gènova i Göteborg les protestes d'aquest tipus han canviat lleugerament. Impera la resistència passiva, encara que la Policia tracti en tot moment de fomentar la imatge dels manifestants «violents» per a justificar, se suposa, la posterior repressió. En aquests dies es parla, així mateix, que l'experiència de les protestes contra els «trens nuclears» entre Alemanya i l'Estat francès pot servir de base per a les protestes i accions del moviment antiglobalització.


Els debats són intensos aquests dies: es discuteix sobre consciència revolucionària (si aquesta consciència es crea amb la pràctica en les accions de resistència, amb solidaritat i confiança), sobre si anar o no.


Xerrant amb Lea Voigt, portaveu del Block G8, que està organitzant una demostració per a la premsa i per als habitants del lloc de com preveuen desenvolupar el bloqueig, de com funciona. Busquen contrarestar la forta pressió i campanya de criminalització que estan fent el Govern i els seus mitjans afins. Preguntada per la presència dels pallassos rebels, Lea Voigt aixeca la vista de l'ordinador i indica que estan «camí cap al `bombòdrom´», una zona que l'OTAN vol usar per a provar les seves bombes. Queda algun per aquí? Amb un somriure encantadora, respon: «Mai se sap, perquè un pallasso rebel no sempre es reconeix a simple vista».




*Campaments per barris


Els tres campaments muntats al voltant d´Heiligendamm tenen una capacitat per a milers de persones, però els organitzadors ja preveien que, probablement, es quedarien curts. Centenars de tendes de campanya (que probablement s'estendran als prats d'alvoltant), i campaments organitzats per barris.


La majoria dels assistents esperen que els campaments siguin llocs actius de debat, participació i acció, no només per a dormir. Encara que hi ha qui recorda ocasions -com va passar a Praga en la Cimera del FMI i del BM- en els quals la Policia va envoltar i va bloquejar campaments, els portaveus esperaven més «tranquil·litat» en aquesta cita.

C. B.

This work is in the public domain
Sindicat