Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal : sanitat : immigració : amèrica llatina
Qui deu a qui? Mobilització contra el G8 i l’imperi de l’ànim de lucre
02 jun 2007
El G8 tindrà lloc entre el 6 i el 8 de juny a Heiligendamm (Alemanya) sota el lema âCreixement i Responsabilitatâ?. Un any més, els líders dels 8 països més poderosos del món es reuneixen per a debatre i decidir sobre qüestions dâeconomia i política global que ens afecten a tots i totes. Aquest any lâagenda, fixada per la presidència alemanya, girarà al voltant de quatre grans temes: inversió i creixement econòmic, propietat intelâ¢lectual, crisi energètica i canvi climàtic, i Ãfrica. Dâuna banda els preocupa el creixement econòmic dels països enriquits, la inestabilitat incertesa de les inversions, els atacs a la âinnovació tecnològicaâ? (pirateria) i els problemes de insostenibilidad i seguretat energètica, així com la promoció de mesures de rentat de cara âcridat la âresponsabilitat social i ambientalâ? per a plantar cara âsuposadament- als desequilibris socials de la globalització. Per lâaltre costat, una vegada més la situació a Ãfrica i els passos per a arribar a allí la mal cridada âbona gobernanzaâ?, major inversió privada, pau i seguretat (però només per a , i la lluita contra la SIDA . [1].

Des de la Campanya Qui deu a Qui? volem denunciar una vegada més la falta de democràcia dâuna per a-institució com el G8, així com la hipocresia i incoherència de les seves propostes.

En aquest sentit, des de la Campanya Qui deu a Qui? considerem:

§ Novament es fa evident quin és el principal objectiu del G8: assegurar el creixement de les economies més industrialitzades, perquè si aquest es deté temen una brusca caiguda dels mercats financers, recessió, augment de preus, un ajustament de la demanda interna i lâesclato dels desequilibris que sâhan anat aprofundint fins a límits senzillament inaguantables. Quan parlen de resoldre els âdesequilibris econòmics globalsâ?, no fan referència a les desigualtats Nord-Sud, injustícies i lâesgotament dels ecosistemes, sinó a temes com el dèficit per compte corrent als Estats Units, al deficient creixement en la Unió Europea, a la creixent acumulació de divises a Ãsia (Xinesa en particular), etc.

§ Existeix una cridanera contradicció entre la mesures de âresponsabilitat socialâ? en la globalització que pretén fer creure que promou el G8 i el model de creixement sense límits, conjuntament amb la liberalització de les inversions i el comerç, que es proposen. Sâignoren una vegada més les nefastes conseqüències del ja esgotat model del creixement sobre els països del Sud i la seva responsabilitat en la generació de pobresa, de conflictes ambientals i de desigualtats.

§ Pel que fa al continent africà en particular, sorprèn també que se segueixi pensant a anar cap a una major âgobernanzaâ? (més democràcia i menys corrupció és la recepta màgica del G8) mitjançant la recepta de lâincrement de la Inversió Estrangera Directa (IED). Les receptes per a aquest continent en lâàmbit de les inversions segueixen partint de la premissa de la desfasada teoria del vessament, el rotund fracàs del qual qüestionem els moviments socials compromesos amb la lluita contra la globalització. Ãs necessari recordar que ni les inversions de Pescanova a Senegal o Namíbia, ni les de les empreses petrolieres en el Txad i Camerun, a pesar de fer créixer el PIB en els respectius països, han generat un ampli benestar social, sinó més aviat han dut a una precarización del sector pesquer tradicional la primera i a greus impactes en els drets humans i el medioambiente les segones.

§ Actualment la UE està imposant a 76 països de lâÃfrica, el Carib i el Pacífic (ACP), dels quals hi ha 39 que són països menys avançats, uns Acords dâAssociació Econòmica (els cridats EPAs en anglès) dissenyats per a obligar a eliminar les barreres comercials per a gairebé tots els productes importats de la UE. La Comissió Europea està pressionant perquè aquests acords comercials comportin la liberalització general i profunda de les inversions, el comerç de serveis i la contractació pública (compres de lâEstat), igual que compromisos clars pel que fa a la política de competència i els drets de propietat intelâ¢lectual. Molts països afectats han manifestat que no estan disposats a subscriure tals acords. No obstant això, la UE està amenaçant amb retallar-los lâajuda, si no subscriuen aquests acords abans de cap dâany.

§ Condemnem la nova estratègia comercial agressiva de la UE titulada âEuropa Global: competint en el mónâ? que redundarà en la proliferació de negociacions bilaterals de la UE i conflictes armats, al mateix temps que afectarà a milions de camperoles/us, pescadores/és, treballadores/és, estudiantes i indígenes. Ens oposem a lâocupació de les tàctiques dâintimidació de la UE contra alguns dels països més severament espoliats i empobrits del món. Aquestes polítiques no són més que un receptari polític al servei dels interessos de les empreses transnacionals europees, a les quals els oferix nous mercats i oportunitats dâinversió, a més dâaccés a recursos naturals i reserves energètiques, i la protecció del seu monopoli de les tecnologies âtot això a costa de la sobirania alimentària, la protecció del medioambiente i la societat, i lâespai polític indispensable per a executar estratègies nacionals autònomes.

§ El G8 no només no encerta amb les seves mesures de política econòmica, sense que a més ha incomplit sistemàticament les promeses fetes en matèria dâajuda al desenvolupament i alleugeriment del deute, especialment les àmpliament publicitadas en 2005 en Gleneagles. Les ajudes promeses no han estat ni tan quantioses ni tan incondicionals com es prometia. Lâalleugeriment del deute, a més dâinsuficient i ilâ¢legítim, segueix sent utilitzat com mecanisme de pressió per a imposar la desregulación del mercat del treball i anteposar interessos de les empreses multinacionals per sobre del benestar social i el respecte del medi ambient[3].

§ Ãs necessari recordar que els països africans paguen tres vegades més en el servei del deute que en salut o educació. I aquí és quan no ens expliquem com pot pretendre el G8 que creem que es preocupa pel problema del HIV/SIDA a Ãfrica, si manté a aquests països en un endeutament moltes vegades ilâ¢legítim que impedeix destinar més recursos a salut, i si promou la protecció de la propietat intelâ¢lectual que impedeix a la majoria dels malalts del món un accés digne als medicaments.

§ Finalment, al sostenir que enfront del canvi climàtic es requereix un âAcord de Protecció del Climaâ? i que aquest, conjuntament amb lâeficiència energètica, constituïx una resposta al preocupant canvi climàtic, el G8 és completament incoherent. No podem seguir pensant que el creixement econòmic és compatible amb la sostenibilitat. No podem evitar lâescalfament de lâatmosfera si seguim saquejant recursos, balafiant i destruint espais naturals que són de totes i tots. A més, el comerç internacional és una de les majors causes del Canvi Climàtic a causa del transport, ahondarlo àdhuc més suposa lâincrement dâemissions de CO2 i dels seus impactes globals.

Per tot això, des de la Campanya deu a Qui?â? ens mobilitzem davant el cim del G8 i vam exigir:

§ Que el G8 reconegui el nul sentit democràtic de la seva existència i desaparegui.

§ Que es reconegui el deute ecològic que tots els Estats enriquits i les seves empreses multinacionals tenen amb els països empobrits. Així, sâha de reduir almenys en un 70% el consum energètic i lâemissió dels gasos dâefecte hivernacle, així com compensar als països afectats pels danys ocasionats. La derogació de totes aquelles polítiques que fomenten un model de producció, transport i consum, dependents de la importació dâenergies no renovables o la utilització dâespais ambientals fora del nostre territori.

§ Que el deute extern dels països de la Perifèria sigui auditada i els deutes ilâ¢legítims de tots els països del Sud siguin cancelâ¢lades de forma immediata i incondicional

§ Que es retorni a les comunitats locals el control sobre els seus territoris, recursos naturals i espais ambientals. Que es detinguin les polítiques de foment dels cultius de biocombustibles. La sobirania alimentària de tota la humanitat ha de ser un dret reconegut i respectat per Estats, empreses i organismes internacionals.

§ Exigim el ple dret dels i les migrants a la ciutadania, a una vida digna en els països dâacollida i el respecte a tots els seus drets socials, laborals i polítics, sense condicionar-los a la reciprocitat amb el seu país dâorigen, el tancament dels centres de detenció, el cessament de les deportacions i del procés de externalización de les fronteres, així com el dret a la residència amb independència que es tingui o no contracte de treball.

§ Exigim polítiques efectives per a la prohibició del comerç armamentístic, així com la reducció radical de la despesa pública militar. A més del rebuig a les lleis que fomenten la impunitat i les violacions dels drets humans.

§ Que es promoguin mes i millors iniciatives i ajudes per a mitigar i prevenir els efectes del canvi climàtic: donar suport amb fermesa les energies renovables âcom lâeòlica i la solar- amb la finalitat dâafavorir el seu desenvolupament; fomentar mesures dâestalvi i eficiència energètica en tots els sectors per a reduir el consum dâenergia; promoure els mitjans de transport no motoritzats; el tancament progressiu de les centrals nuclears (la nuclear no és la solució al canvi climàtic); i donar suport campanyes de sensibilització ciutadana i educació ambiental perquè cadascun contribueixi en el seu àmbit dâacció a la reducció dâemissions.

§ Instem a la societat civil a actuar, a mobilitzar-se i pressionar a les institucions, al govern i a les empreses per a promoure un canvi profund en el model econòmic i energètic, amb lâobjectiu dâevitar que el canvi climàtic sâaprofundeixi encara més. La redistribució de la despesa energètica, del consum i de la riquesa, així com lâinevitable decreixement en el Nord, han de ser part de la lluita contra el canvi climàtic i per un món més just.

Notas:

[1] Lâagenda dâaquesta reunió la fixa el govern del país amfitrió. Els temes proposats per Alemanya es troben en el document Growth and Responsibility â Leitmotif for Germanyâs G8 (http://www.g-8.de/)

[2] Segons la Teoria del Vessament, qualsevol generació de riquesa acaba per âvessar-seâ? més enllà dels cercles socials en els quals sâha generat, de manera que el creixement del PIB en un país beneficiarà automàticament a la majoria de la població, doncs el mercat proveïx de sistemes automàtics de redistribució de la riquesa. Aquesta teoria sâha provat errònia durant les seves més de 50 anys de proves en els països del Sud, però institucions com el Banc Mundial o el G8 segueixen defensant-la.

[3] Veure els informes de Eurodad respecte a les promeses dâalleugeriment del deute(âMultilateral Debt: one step forward, hoe many back?â? http://www.eurodad.org) , y Oxfam respecte al increment de AOD (âEl mundo sigue esperando: las promesas rotas del G8 se cobran millones de vidasâ? http://www.oxfam.org).





CONTACTES AMB LA CAMPANYA QUI DEU A QUI? Barcelona: quideuaqui ARROBA moviments.net

This work is in the public domain
Sindicat