|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : sanitat : immigració : amèrica llatina |
|
Qui deu a qui? Mobilització contra el G8 i l’imperi de l’à nim de lucre
|
|
|
per campanya anti G8 |
02 jun 2007
|
|
|
El G8 tindrà lloc entre el 6 i el 8 de juny a Heiligendamm (Alemanya) sota el lema “Creixement i Responsabilitatâ€?. Un any més, els lÃders dels 8 països més poderosos del món es reuneixen per a debatre i decidir sobre qüestions d’economia i polÃtica global que ens afecten a tots i totes. Aquest any l’agenda, fixada per la presidència alemanya, girarà al voltant de quatre grans temes: inversió i creixement econòmic, propietat intel•lectual, crisi energètica i canvi climà tic, i Àfrica. D’una banda els preocupa el creixement econòmic dels països enriquits, la inestabilitat incertesa de les inversions, els atacs a la “innovació tecnològicaâ€? (pirateria) i els problemes de insostenibilidad i seguretat energètica, aixà com la promoció de mesures de rentat de cara –cridat la “responsabilitat social i ambientalâ€? per a plantar cara –suposadament- als desequilibris socials de la globalització. Per l’altre costat, una vegada més la situació a Àfrica i els passos per a arribar a allà la mal cridada “bona gobernanzaâ€?, major inversió privada, pau i seguretat (però només per a , i la lluita contra la SIDA . [1].
Des de la Campanya Qui deu a Qui? volem denunciar una vegada més la falta de democrà cia d’una per a-institució com el G8, aixà com la hipocresia i incoherència de les seves propostes.
En aquest sentit, des de la Campanya Qui deu a Qui? considerem:
§ Novament es fa evident quin és el principal objectiu del G8: assegurar el creixement de les economies més industrialitzades, perquè si aquest es deté temen una brusca caiguda dels mercats financers, recessió, augment de preus, un ajustament de la demanda interna i l’esclato dels desequilibris que s’han anat aprofundint fins a lÃmits senzillament inaguantables. Quan parlen de resoldre els “desequilibris econòmics globalsâ€?, no fan referència a les desigualtats Nord-Sud, injustÃcies i l’esgotament dels ecosistemes, sinó a temes com el dèficit per compte corrent als Estats Units, al deficient creixement en la Unió Europea, a la creixent acumulació de divises a Àsia (Xinesa en particular), etc.
§ Existeix una cridanera contradicció entre la mesures de “responsabilitat socialâ€? en la globalització que pretén fer creure que promou el G8 i el model de creixement sense lÃmits, conjuntament amb la liberalització de les inversions i el comerç, que es proposen. S’ignoren una vegada més les nefastes conseqüències del ja esgotat model del creixement sobre els països del Sud i la seva responsabilitat en la generació de pobresa, de conflictes ambientals i de desigualtats.
§ Pel que fa al continent africà en particular, sorprèn també que se segueixi pensant a anar cap a una major “gobernanzaâ€? (més democrà cia i menys corrupció és la recepta mà gica del G8) mitjançant la recepta de l’increment de la Inversió Estrangera Directa (IED). Les receptes per a aquest continent en l’à mbit de les inversions segueixen partint de la premissa de la desfasada teoria del vessament, el rotund fracà s del qual qüestionem els moviments socials compromesos amb la lluita contra la globalització. És necessari recordar que ni les inversions de Pescanova a Senegal o NamÃbia, ni les de les empreses petrolieres en el Txad i Camerun, a pesar de fer créixer el PIB en els respectius països, han generat un ampli benestar social, sinó més aviat han dut a una precarización del sector pesquer tradicional la primera i a greus impactes en els drets humans i el medioambiente les segones.
§ Actualment la UE està imposant a 76 països de l’Àfrica, el Carib i el PacÃfic (ACP), dels quals hi ha 39 que són països menys avançats, uns Acords d’Associació Econòmica (els cridats EPAs en anglès) dissenyats per a obligar a eliminar les barreres comercials per a gairebé tots els productes importats de la UE. La Comissió Europea està pressionant perquè aquests acords comercials comportin la liberalització general i profunda de les inversions, el comerç de serveis i la contractació pública (compres de l’Estat), igual que compromisos clars pel que fa a la polÃtica de competència i els drets de propietat intel•lectual. Molts països afectats han manifestat que no estan disposats a subscriure tals acords. No obstant això, la UE està amenaçant amb retallar-los l’ajuda, si no subscriuen aquests acords abans de cap d’any.
§ Condemnem la nova estratègia comercial agressiva de la UE titulada “Europa Global: competint en el mónâ€? que redundarà en la proliferació de negociacions bilaterals de la UE i conflictes armats, al mateix temps que afectarà a milions de camperoles/us, pescadores/és, treballadores/és, estudiantes i indÃgenes. Ens oposem a l’ocupació de les tà ctiques d’intimidació de la UE contra alguns dels països més severament espoliats i empobrits del món. Aquestes polÃtiques no són més que un receptari polÃtic al servei dels interessos de les empreses transnacionals europees, a les quals els oferix nous mercats i oportunitats d’inversió, a més d’accés a recursos naturals i reserves energètiques, i la protecció del seu monopoli de les tecnologies –tot això a costa de la sobirania alimentà ria, la protecció del medioambiente i la societat, i l’espai polÃtic indispensable per a executar estratègies nacionals autònomes.
§ El G8 no només no encerta amb les seves mesures de polÃtica econòmica, sense que a més ha incomplit sistemà ticament les promeses fetes en matèria d’ajuda al desenvolupament i alleugeriment del deute, especialment les à mpliament publicitadas en 2005 en Gleneagles. Les ajudes promeses no han estat ni tan quantioses ni tan incondicionals com es prometia. L’alleugeriment del deute, a més d’insuficient i il•legÃtim, segueix sent utilitzat com mecanisme de pressió per a imposar la desregulación del mercat del treball i anteposar interessos de les empreses multinacionals per sobre del benestar social i el respecte del medi ambient[3].
§ És necessari recordar que els països africans paguen tres vegades més en el servei del deute que en salut o educació. I aquà és quan no ens expliquem com pot pretendre el G8 que creem que es preocupa pel problema del HIV/SIDA a Àfrica, si manté a aquests països en un endeutament moltes vegades il•legÃtim que impedeix destinar més recursos a salut, i si promou la protecció de la propietat intel•lectual que impedeix a la majoria dels malalts del món un accés digne als medicaments.
§ Finalment, al sostenir que enfront del canvi climà tic es requereix un “Acord de Protecció del Clima� i que aquest, conjuntament amb l’eficiència energètica, constituïx una resposta al preocupant canvi climà tic, el G8 és completament incoherent. No podem seguir pensant que el creixement econòmic és compatible amb la sostenibilitat. No podem evitar l’escalfament de l’atmosfera si seguim saquejant recursos, balafiant i destruint espais naturals que són de totes i tots. A més, el comerç internacional és una de les majors causes del Canvi Climà tic a causa del transport, ahondarlo à dhuc més suposa l’increment d’emissions de CO2 i dels seus impactes globals.
Per tot això, des de la Campanya deu a Qui?� ens mobilitzem davant el cim del G8 i vam exigir:
§ Que el G8 reconegui el nul sentit democrà tic de la seva existència i desaparegui.
§ Que es reconegui el deute ecològic que tots els Estats enriquits i les seves empreses multinacionals tenen amb els països empobrits. AixÃ, s’ha de reduir almenys en un 70% el consum energètic i l’emissió dels gasos d’efecte hivernacle, aixà com compensar als països afectats pels danys ocasionats. La derogació de totes aquelles polÃtiques que fomenten un model de producció, transport i consum, dependents de la importació d’energies no renovables o la utilització d’espais ambientals fora del nostre territori.
§ Que el deute extern dels països de la Perifèria sigui auditada i els deutes il•legÃtims de tots els països del Sud siguin cancel•lades de forma immediata i incondicional
§ Que es retorni a les comunitats locals el control sobre els seus territoris, recursos naturals i espais ambientals. Que es detinguin les polÃtiques de foment dels cultius de biocombustibles. La sobirania alimentà ria de tota la humanitat ha de ser un dret reconegut i respectat per Estats, empreses i organismes internacionals.
§ Exigim el ple dret dels i les migrants a la ciutadania, a una vida digna en els països d’acollida i el respecte a tots els seus drets socials, laborals i polÃtics, sense condicionar-los a la reciprocitat amb el seu paÃs d’origen, el tancament dels centres de detenció, el cessament de les deportacions i del procés de externalización de les fronteres, aixà com el dret a la residència amb independència que es tingui o no contracte de treball.
§ Exigim polÃtiques efectives per a la prohibició del comerç armamentÃstic, aixà com la reducció radical de la despesa pública militar. A més del rebuig a les lleis que fomenten la impunitat i les violacions dels drets humans.
§ Que es promoguin mes i millors iniciatives i ajudes per a mitigar i prevenir els efectes del canvi climà tic: donar suport amb fermesa les energies renovables –com l’eòlica i la solar- amb la finalitat d’afavorir el seu desenvolupament; fomentar mesures d’estalvi i eficiència energètica en tots els sectors per a reduir el consum d’energia; promoure els mitjans de transport no motoritzats; el tancament progressiu de les centrals nuclears (la nuclear no és la solució al canvi climà tic); i donar suport campanyes de sensibilització ciutadana i educació ambiental perquè cadascun contribueixi en el seu à mbit d’acció a la reducció d’emissions.
§ Instem a la societat civil a actuar, a mobilitzar-se i pressionar a les institucions, al govern i a les empreses per a promoure un canvi profund en el model econòmic i energètic, amb l’objectiu d’evitar que el canvi climà tic s’aprofundeixi encara més. La redistribució de la despesa energètica, del consum i de la riquesa, aixà com l’inevitable decreixement en el Nord, han de ser part de la lluita contra el canvi climà tic i per un món més just.
Notas:
[1] L’agenda d’aquesta reunió la fixa el govern del paÃs amfitrió. Els temes proposats per Alemanya es troben en el document Growth and Responsibility – Leitmotif for Germany’s G8 (http://www.g-8.de/)
[2] Segons la Teoria del Vessament, qualsevol generació de riquesa acaba per “vessar-seâ€? més enllà dels cercles socials en els quals s’ha generat, de manera que el creixement del PIB en un paÃs beneficiarà automà ticament a la majoria de la població, doncs el mercat proveïx de sistemes automà tics de redistribució de la riquesa. Aquesta teoria s’ha provat errònia durant les seves més de 50 anys de proves en els països del Sud, però institucions com el Banc Mundial o el G8 segueixen defensant-la.
[3] Veure els informes de Eurodad respecte a les promeses d’alleugeriment del deute(“Multilateral Debt: one step forward, hoe many back?� http://www.eurodad.org) , y Oxfam respecte al increment de AOD (“El mundo sigue esperando: las promesas rotas del G8 se cobran millones de vidas� http://www.oxfam.org).
CONTACTES AMB LA CAMPANYA QUI DEU A QUI? Barcelona: quideuaqui ARROBA moviments.net |
This work is in the public domain |
