|
|
|
|
|
Notícies :: xarxa i llibertat |
|
Tal com érem. Una reflexió sobre les contra cimeres, els rituals, les noves tecnologies i les xarxes
|
|
|
per lfABCA |
02 jun 2007
|
|
Per Gemma Galdon Clavell* |
La investigadora del TNI reflexiona sobre l;estat actual del moviment antiglobalització. Una crÃtica interna, alhora que considerant les crÃtiques externes, de quin és el paper que ha de jugar un moviment que ha d&anar més enllà de les dates que el propi sistema imposa, cap a un desenvolupament estratègic i sobretot polÃtic, més sòlid.
Doc integre: http://fabrica.cat/?template=interior&categoria=11&id_article=331
GEMMA GALDON CLAVELL
En uns dies, milers de persones protestaran contra el G8 a Heilingendamm (Alemanya). Aquest cop la data clau serà el 8 de juliol, que s'afegirà a la llarga llista de dates memorables, com el 30 de novembre de 1999 a Seattle, el 20 de juny de 2002 a Gènova i el 15 de febrer de 2003 a tot el món. Però, què aporta aquesta cronologia a la comprensió de l'estat dels moviments socials? Té sentit repetir els mateixos rituals cada cert temps? Quin paper juguen les contra cimeres en l'estratègia actual per al canvi social, si es que n'existeix cap?
En els darrers anys, el moviment antiglobalització (o com vulguem anomenar-lo) ha utilitzat molt clarament les contra-cimeres i les “datesâ€? com a fórmula per atreure l'atenció medi à tica i denunciar les “datesâ€? dels altres (el Fòrum Econòmic Mundial de Davos, per exemple), de manera que si reflexionem sobre el moviment en aquests anys, és força probable que ho fem en termes de calendari o lÃnia temporal. Tots tenim present una certa cronologia, especialment, si hi hem participat en diverses ocasions en els més destacats d'aquest perÃode -i si no, a Internet podem trobar và ries fonts que recullen els grans moments del moviment, ja sigui en forma de llistat (http://en.wikipedia.org/wiki/Anti-globalization_movement) o de mapes (http://www.euromovements.info/maps/wmob.htm ).
Malgrat això, a pesar de que es promou aquesta forma de pensar el moviment de forma cronológica (els organitzadors de Heligendamm fan referències freqüents a Gleneagles al 2005 i Evian al 2003) les lÃnies temporals amaguen molta informació imprescindible. No és que siguin inútils, ni molt menys, ja que si que ens aporten alguna informació (sobre l'aparició de la causa anti-guerra a partir del 2002 en el cas dels llistats, o la importà ncia desmesurada d'Europa com a lloc de protesta en el cas dels mapes), però hi ha molt més a dir sobre el moviment i les contra cimeres, sobre les seves dinà miques, composició i formes de relacionar-se amb el món, pel que val la pena gratar una mica més, anar més enllà de la lÃnia temporal, del llistat, de la successió d'actes.
Un moviment canviant en un món canviant
Fa ja molt de temps, de l'aparició del moviment antiglobalització -8 anys si prenem Seattle com a referència, o 14 si ho fem des de l'aixecament zapatista o les mobilitzacions contra el Banc Mundial com a punt de partida. En molt de temps passen moltes coses, per la qual cosa el moviment ha canviat, igual que ho hem fet nosaltres, i el món en què vivim. Fa 8 anus tots érem en un altre lloc, fent altres coses. Tots els que hem assistit regularment a les contra cimeres i els fòrums socials durant aquest temps hem canviat molt: les nostres feines han canviat, els nostres amics i entorns, la nostra forma de veure el món és com a mÃnim una mica diferent. Tenim, al cap i a la fi, 8 anys més.
Malgrat això, el fet de poder imaginar a una mateixa persona (sovint a nosaltres mateixes) assistint a tots aquests actes, ens dóna una il·lusió de continuïtat que crec que és el que explica el perquè és tan inapropiada una cronologia per explicar on és ara el moviment. Potser algú, encara porta la mateixa samarreta que duia quan va assistir a la seva primera contra cimera, però no és la mateixa persona, no viu en el mateix món -ni forma part del mateix moviment.
En l'enfocament cronològic, Heiligendamm i les movilitzacions contra el G8 dels pròxims dies, apareixen com reedicions, versions actuals de Seattle o de Gènova. Però no ho són, i no té massa sentit “vendre-les� com a tals.
Els canvis que han experimentat els moviments socials són tan profunds que alguns han arribat a declarar que el “moviment� ha mort. Si no mort, la idea que ha sofert transformacions importants és bastant generalitzada. Però, què va ocórrer entre el 2003 i el 2004, que va sacsejar les bases del moviment que va arribar a ser qualificat pel New York Times com la “segona potència mundial�?.
Enfrontats a la victòria
Duna banda, crec que un dels factors principals d'aquest procés es deu al fet d'haver guanyat l'argument tan com era possible en base als acords existents. És a dir, que sembla que han acomplert la major part de les expectatives realistes dels moviments socials en relació amb la denúncia del procés globalitzador i del Consens de Washington. No s'ha aconseguit canviar el món, però s'ha plantat una llavor important de desconfiança davant del model neoliberal, i s'ha establert una dinà mica dissident que significa que ja no són necessaris els fòrums socials ni els anomenats internacionals, per assegurar que Bush, el Banc Mundial, l'FMI o el G8 trobin resistència allà on van. A més, algunes de les prioritats polÃtiques dels moviments socials, han arribat a situar-se en l'agenda mainstream, com la democrà cia participativa i el canvi climà tic, d'una forma tan sols comparable amb la integració del discurs del moviment feminista als 70.
Afirmar que si que hi ha hagut victòries no és un exercici d'optimisme voluntarista, sinó una forma de subratllar el fet que el moviment ha aconseguit el que es va proposar -allò en el que hi havia consens que es volia aconseguir. Ni més ni menys. On anar a partir d'ara és una qüestió que requereix de la creació de noves aliances, consensos i estratègies, ja que, tal i com es va veure durant les mobilitzacions contra el G8 a Gleneagles al 2005, les victòries en la mainstreamització dels temes dels moviments socials han fet que homes com Bono o Bill Gates, es presentin com a part d'aquest mateix moviment. Com responem a això? Com desemmascarem les noves Mares Teresa?
Els canvis dels últims anys, doncs, no es limiten al món amb el que ens relacionem, sinó que afecten també a com aquest context es relaciona amb el moviment. Quins nous moviments i estratègies seran capaces d'abordar aquests nous desafiaments? Quin paper juguen les mobilitzacions actuals en l'avanç de la causa per al canvi social?
Aixà som, ara
Per si encara fos poca cosa, els canvis d'aquest últim perÃode no acaben tampoc en el context i la relació món-moviment. de la mateixa manera que l'activista que ha estat anant a totes les contra cimeres ja no és la mateixa persona, també els moviments socials han canviat. Els “camioners i tortuguesâ€?, el “surt de la teva campanya especÃfica i uneix-te a una coalició à mpliaâ€? que va fer possible Seattle és avui història, principalment perquè aquest encontre de campanyes i grups va crear més que coalicions temporals -va acabar canviant-nos a tots els implicats, generant un nou espai, un nou agent, una nova identitat. Tots els “mosquitsâ€? es van ajuntar només per a adonar-se que no éren mosquits, sinó gotes d'aigua incapaces de mantenir la seva forma i color en unir-se amb altres gotes d'aigua. Aquest encontre, va crear un nou espai que no era la suma d'altres espais menors, sinó alguna cosa que tenia sentit en sà mateixa, que tenia agència independent. I ja res no va tornar a ser igual. Mai més và rem tornar als nostres moviments i grups d'origen. Van aparèixer els “activistes del movimentâ€?. Và rem passar d'utilitzar les xarxes, a ser xarxa.
En aquest procés, conceptes tradicionals vinculats a la organització, com a jerarquia, representativitat, disciplina, pertinença, lÃnia de partit i un “nosaltresâ€? tancat i definit, varen donar lloc a l'obertura, la col·laboració lliure, el consens, les xarxes, l'autonomia, la participació directa i un “nosaltresâ€? molt inestable que representa més aviat, la suma de molts “joâ€?.
Moviment 2.0
És interessant, en aquest procés, veure com la cronologia del desenvolupament i de la implantació de les noves tecnologies en els últims anys, aboca més llum sobre l'evolució de les dinà miques internes del moviments socials que qualsevol llistat d'actes o manifestacions, ja que en una cronologia tecnològica podem apreciar els canvis en les formes d'interacció i relació, apareixent una arquitectura social subjacent. D'aquesta forma, l'explosió dels blocs i l'aparició de Web 2.0 semblen aportar més informació sobre com evolucionem com a individus i com a societat (i, en conseqüència, com a actors polÃtics) que qualsevol mobilització contra el G8.
No val la pena reflexionar sobre com ens anem allunyant de les eines de col·laboració per a adoptar interfÃcies que ens permeten presentar-nos al món com a individus, compartir les “nostresâ€? opinions sense haver de passa per consensos previs amb el col·lectiu? En enfrontar-se a conflictes per als que no existien eines (ja que com a xarxes i estructures obertes, mai a ningú se li havia ocorregut que fossin necessà ries estratègies per a bregar amb la diferència, i semblava tenir més sentit menysprear per “buròcratesâ€? les organitzacions que tenien mecanismes formals de resolució de conflictes), molts và ren optar per la retirada, per tornar a les seves opinions i anà lisis en format pur, inalterat, no consensuat.
Per exemple -o metà fora- d'Indymedia és revelador en aquest context. Moltes de les pà gines web d'Indymedia consten de tres columnes: una columna esquerra que és fica i està preestablerta, una columna resultant d'un procés col·laboratiu en que participen tots i totes els qui formen el project al mig, i una columna dreta destinada a l'auto publicació dels internautes i activistes. Quan apareix el conflicte, la columna que es congela és la del mig. Quan els activistes es cansen, o s'avorreixen, la columna de la dreta és la única que sobreviu -aquesta, i la de l'esquerra, òbviament, basada en consensos mÃnims anteriors.
Actualment, el que fou moviment antiglobalització sembla reproduir aquesta estructura: incapaç de bregar amb el conflicte i trobar nous espais de construcció de consens, sembla congelat en la seva pròpia imatge. L'activitat, justament, no es detura, la dissidència segueix existint i la columna de la dreta segueix activa. Ha guanyat el narcisisme? Implica això que al consens -o la seva possibilitat- ha mort?
La contra cimera com a ritual
En aquest context, quin sentit té seguir parlant d'un “moviment� o “moviment de moviments�? Utilitzar aquestes expressions no implica una continuïtat i unitat inexistents actualment a la Xarxa i als carrers? I, el que és més rellevant per al tema tractat: quin paper juguen les contra cimeres en aquest nou context? Semblaria que la contribució més important de les contra cimeres avio dia és la de proporcionar una cronologia, ésser la “cola� que ho uneix tot quan tota la resta (els fòrums socials, les eines tecnològiques) sembla haver fracassat, proporcionar la memòria col·lectiva de moments cimera que necessitem per a crear la il·lusió de l'existència d'una identitat i un propòsit comú.
Si això és aixà i aquest és el rol que juguen les contra cimeres avui dia, no hauria d'ésser subestimat. Aquest aglutinant és important. Però si aquest és l'únic rol que juguen les mobilitzacions, llavors aquests actes es redueixen a explosions auto referencials, a rituals que no requereixen de cap estratègia polÃtica per a tenir sentit (perquè el G8?). Potser els moviments socials s'han recolzat excessivament en les contra cimeres per a generar una imatge comú de sà mateixos, i en algun moment van oblidar que el “fer històriaâ€? viscut com una interrupció festiva de la quotidianitat és un acte que mor en si mateix i que no pot ésser incorporat a cap prà ctica quotidiana de dissidència i resistència. Si és aixÃ, aquests actes tan sols tenen sentit per a nosaltres, i són irrellevants polÃticament.
Amb tot això, jo seré a Rostock aquest juny per a les mobilitzacions contra el G8. Potser fins i tot duré la mateixa samarreta que al 1999. A mi la cronologia m'és útil perquè és part de la meva biografia i de qui sóc. Però, afortunadament, la meva auto complaença no arriba a l'extrem de creure'm que canviaré el món prenent un avió per anar a manifestar-me contra el canvi climà tic. Els rituals són importants i necessaris, però no canviaran la realitat. Tampoc ho faran les xarxes plenes de narcisisme i egocentrisme, massa auto complaents per a ni mostrar un compromÃs real ni un cert sentit de la responsabilitat.
Però llavors, què és el que SI que pot canviar el món? Quin paper poden jugar les contra cimeres per a integrar-se en dinà miques més duradores i vinculades al territori i a la recuperació de l'espai públic? Tan sols plantejar-se la pregunta, resistir a la comoditat dels rituals apresos, és ja un primer pas en la direcció de la construcció d'un nou moviment, una nova onada que torni a fer-los ombra als amos del món, i reobri la porta verda de l'esperança.
*Gemma Galdon Clavell és investigadora del Transnational Institute
www.tni.org/gemma |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Tal com érem. Una reflexió sobre les contra cimeres, els rituals, les noves tecnologies i les xarxes
|
|
per Libero |
02 jun 2007
|
Em sembla que pren com a referència les mobilitzacions anticapitalistes (o antiglobalització, si es vol) que han estat reportades en directe per internet, o bé reconegudes per la premsa burgesa.
Crec que Gemma Galdon perd de vista que les mobilitzacions anticapitalistes existeixen des dels temps de les revolucions obreres del segle XX (i abans), perquè aquelles revoltes ja eren mobilitzacions per a enderrocar el capitalisme. |
|
|
