Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: amèrica llatina
Quan la dreta veneçolana ja no sap què fer per recuperar el poder
30 mai 2007
Una reflexió sobre la no-renovació de Radio Caracas Televisión des d'un perspectiva catalana
Quan la dreta veneçolana ja no sap què fer per recuperar el poder

Una reflexió sobre la no-renovació de Radio Caracas Televisión des d'un perspectiva catalana

LAIA ALTARRIB I PIGUILLEM

Avui estic indignada, molt indignada. El tractament que la major part de mitjans de comunicació fan de la no-renovació de la llicència a Radio Caracas Televisión (RCTV) em sembla escandalós. A més, el que em preocupa és que el seu discurs va calant, ja que és l'únic que se sent. Com que alguns m'heu preguntat la meva opinió perquè sabeu que he estat a Veneçuela en dues ocasions, i com que penso que a qui no ha estat allà li pot costar entendre ben bé què és el que està passant, he decidit escriure aquesta reflexió. I intentar no només donar el meu punt de vista sinó aportar una mica de serenitat davant de notícies com la d'aquest migdia a TV3 i també posar el meu granet de sorra a la tasca tan interessant que està fent el poble veneçolà.

Penso que sovint per entendre les coses el millor és intentar traslladar-les a allò que ens és conegut, al nostre univers particular, així que us proposo de fer una primera mirada a les concessions de l'espai radioelèctric al nostre país.

Fa una mica més d'un any el govern de la Generalitat de Catalunya va atorgar les noves llicències per a la TDT (televisió digital terrestre) privada de proximitat. Per tal d'adjudicar les llicències, va elaborar un plec de condicions, entre les quals obligava a emetre "com a mínim el 50% de la programació (...) en llengua catalana". Entre d'altres adjudicataris, una de les empreses que ha aconseguit una llicència a la demarcació de Barcelona és UrbeTV, del grup Vocento, el mateix que edita diaris com l'ABC o Las Provincias. Doncs bé, les llicències que atorga la Generalitat (a través del Consell de l'Audiovisual de Catalunya) no són de durada infinita, sinó que s'aniran revisant en el futur.

Fem una mica de futurologia. Què succeiria si quan s'acabés el primer període de la llicència resultés que UrbeTV no ha complert el 50% requerit d'emissió en llengua catalana? Imaginem-nos que el govern decideix no renovar la llicència i l'atorga a un altre concessionari. Ja que estem fent futurologia, imaginem que el concessionari és la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona... Cert, això és massa futurologia perquè la llei no preveu que les entitats socials puguin obtenir una llicència de televisió digital. Així que tornant a les possibilitats reals, imaginem-nos que no renoven la llicència a UrbeTV i l'adjudiquen a una altra empresa que sí que tenen garanties que complirà les condicions.

No és massa descabellat pensar que els mitjans del grup Vocento (ABC, Las Provincias, Punto Radio o Tele5, on Vocento participa amb un 15% de les accions) denunciarien la no renovació com un atac a la llibertat d'expressió. Imaginem-nos que la COPE, Antena3 o El Mundo se sumen a les denúncies i també diuen que Montilla ataca la llibertat d'expressió. Imaginem-nos que els mitjans de comunicació privats a Europa comencen a explicar que el "règim" de Catalunya tanca mitjans que no li són afins. Imaginem-nos que la BBC parla (com ho ha fet aquest migdia TV3) de brutal atac a la llibertat d'expressió. I també imaginem-nos que cap d'ells adreça el seu micròfon al govern de la Generalitat per preguntar com és que no renova la llicència.

Aquesta situació, tenint en compte el plec de condicions, podria succeir pel tema lingüístic; o perquè no s'arriba al mínim del 25% de cançons interpretades en llengua catalana o en aranès; o perquè es destina més d'un 15% del temps a la publicitat; o perquè el concessionari de la llicència no salvaguarda la pluralitat informativa ni dels corrents d'opinió.

La meva proposta és que ara us traslladeu de país i tot això ho apliqueu a Veneçuela.

Després d'explotar durant 53 anys la llicència que li havia estat concedida, aquest mes de maig el govern veneçolà ha decidit no renovar més el permís d'emissió a RCTV. M'agradaria no haver-ho de fer, però ho tornaré a fer: recordo que el govern veneçolà ha sortit vencedor de totes les eleccions a les que s'ha presentat des del 1998 i que els organismes internacionals han reconegut la transparència de tots aquests comicis electorals. Per tant, el que significa la no-renovació és que un govern democràticament escollit decideix sobiranament com gestiona l'espai radioelèctric del país. La mateixa Unió Europea en dues resolucions diferents (una aquesta setmana, l'altra el mes d'abril) que feien referència a RCTV ha reconegut "el dret sobirà de cada Estat per organitzar i regular la pròpia política de mitjans" (vegeu: http://www.rebelion.org/noticia.php?id=51510).

Radio Caracas Televisón és una cadena que va donar suport al cop d'Estat encapçalat pel president de la patronal contra Chávez del 12, 13 i 14 d'abril de 2002 (hi ha un molt bon documental fet per uns irlandesos que es diu "La revolución no será retransmitida", que explica el paper que van fer les televisions privades durant el cop). RCTV i la resta de televisions privades van donar suport al cop, ja que totes elles són afins a l'oposició. Que van donar suport al cop d'Estat vol dir que van manipular imatges per targiversar la realitat i fer creure a una part de la població i al món que el govern estava matant manifestants. Per exemple, el periodista Otto Neustand (de la CNN) va reconèixer que el pronunciament d'un grup de militars –on asseguraven que els partidaris de Chávez havien matat diverses persones i que va propiciar el cop– el va registrar ell hores abans que es produïssin les primeres víctimes. D'aquesta manera van intentar legitimar el cop d'Estat, que finalment va fracassar gràcies a la determinació de les desenes de milers de veneçolanes i veneçolans que van plantar cara als colpistes

Jo he estat a Veneçuela un total de cinc mesos en dues ocasions diferents durant els últims tres anys. He vist RCTV i la resta de cadenes privades, i he sentit com insulten no només al president Chávez (dient-li "feo", "índio", "mono"...) sinó com també insulten tots aquells que donen suport al procés veneçolà amb apel·latius com "hordas chavistas", "monos", etc. Avui he sentit dir a TV3 que RCTV era l'única emissora de televisió de l'oposició que es veu a tot Veneçuela. Això no és cert, jo he estat en diversos estats veneçolans i en tots la graella televisiva estava plena de cadenes obertament a favor de l'oposició.

Des del cop d'Estat, les televisions privades han continuat enfrontades directament al govern, però una nova llei els ha limitat d'ençà d'aleshores la forma que tenen de treballar, ja que els obliga a tenir responsabilitat social amb el que emeten. És la Llei de Responsabilitat Social en Ràdio i Televisió, coneguda com a Llei Resorte i aprovada el desembre de 2004. Els eixos principals de la llei són la protecció de la infància i la joventut de la programació i la publicitat que promogui un llenguatge inadequat, el consum de les begudes alcohòliques, tabac o drogues, la violència desmesurada o el sexe explícit; el foment de les produccions audiovisuals del país i de la música feta per intèrprets veneçolans i llatinoamericans; i la garantia de la veracitat de les informacions difoses. Per assolir aquest últim objectiu, les cadenes estan obligades a informar de la data en què van ser registrades les imatges difoses. Els mitjans privats es van oposar frontalment a la llei des del primer moment, i l'anomenen Llei "mordassa". Aquesta llei que diuen que retalla la llibertat d'expressió, no crec que disti massa de les normatives europees en matèria de mitjans audiovisuals.

Davant de l'actitud que ha mostrat RCTV els darrers anys contra el procés democràtic veneçolà, no m'estranya que en el moment de renovar la llicència pública, el govern encapçalat per Chávez hagi decidit que la concedeix a algú altre. Això mateix ha passat amb algunes nacionalitzacions que ha fet el govern veneçolà per tal que sigui el conjunt de la població qui administri i qui es benefici de les riqueses del país. Però més enllà que jo pensi que quan una llicència s'acaba, pots decidir com a Estat sobirà a qui l'atorgues de nou, la legislació empara el govern veneçolà perquè RCTV havia violat diversos articles del Reglament de Radiocomunicacions, no només durant el cop d'Estat sinó també posteriorment. I és que aquest reglament prohibeix, entre d'altres, la transmissió de discursos que incitin a la rebel·lió i a l'irrespecte a les institucions, així com la transmissió de notícies falses, enganyoses o tendencioses. A més, RCTV no ha recorregut als procediments legals previstos que li haurien permès d'aturar la no-renovació (vegeu: http://www.abn.info.ve/reportaje_detalle.php?articulo=402 ).

I qui és que ocuparà l'espai radioelèctric que deixa buit RCTV? Doncs una nova cadena de titularitat estatal però que es presenta com el primer canal de servei públic que es diu TVes ( www.tves.org.ve). Això significa que de tots el continguts se n'encarreguen els Productors Nacionals Independents (PNI), és a dir que, com ha explicat el ministre de Telecomunicacions i Informàtica, Jesse Chacon, "de la programació se n'encarreguen els PNI, amb total llibertat i sense línia editorial". Molts d'aquests PNI són productores audiovisuals cooperatives creades gràcies a la promoció cooperativista que els darrers anys s'ha fet des del govern i que han proliferat arreu del país. Moltes d'elles han nascut vinculades a televisions comunitàries (és a dir, veïnals).

Tot l'enrenou que s'ha muntat al voltant de la no renovació de la llicència a RCTV s'ha d'entendre com una nova estratègia de l'oposició per aconseguir recuperar el poder polític que les urnes li han negat. El nivell de desesperació d'aquells que durant 40 anys s'havien repartit el poder és important. Després de veure que a través de les eleccions no podien guanyar, han intentat diverses estratègies ja conegudes al continent llatinoamericà: el cop d'Estat, l'aturada patronal, les cassolades contra un govern socialista, el cop electoral... tot plegat amb l'ajuda dels potents canals de televisió privats, molts d'ells finançats parcialment amb capital nord-americà. Els aldarulls d'aquests dies a Caracas i l'intent de deslegitimació internacional del govern veneçolà responen de nou a aquest intent de fer caure Chávez sense respectar la voluntat de la majoria de la població veneçolana expressada a les urnes.

El que sap molt greu (tot i que malauradament no em sorprèn) és que una televisió com TV3, que es presenta com "la nostra", també caigui en el discurs del mitjans de comunicació colpistes veneçolans i reprodueixi íntegrament el seu discurs sense atansar-se a conèixer sense prejudicis què en pensa la majoria de votants del país.

--
Laia Altarriba i Piguillem

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Quan la dreta veneçolana ja no sap què fer per recuperar el poder
30 mai 2007
Un afegit a l'article:

Com han recordat aquesta setmana diversos intel·lectuals argentins i britànics en dos manifestos diferents publicats a la premsa de cadascun d'aquests països, “no hi ha censura a Veneçuela, país on el 95% dels mitjans de comunicació� estan en mans de l'oposició, amb cinc dels canals de TV en mans privades, que controlen en 90% del mercat�. A més, la totalitat “dels 118 diaris i 706 de les 709 emissores estan en mans privades. RCTV, lluny d'haver estat silenciada, ha estat autoritzada per continuar transmetent per cable i via satèl·lit� (http://www.rebelion.org/noticia.php?id=51534).
Re: Quan la dreta veneçolana ja no sap què fer per recuperar el poder
30 mai 2007
Molt interessant l´article de la Laia (com tots els que escriu per l´Accent). Ben documentat i raonat.

De totes maneres n´hi ha que no podem sofrir l´actitut redentora i egocèntrica d´alguns liders -la mateixa paraula "lider" ens fa angúnia- . Chávez n´és un exemple.

Seguint amb el paral.lelisme català: us imagineu el nostre Montilla, vestidet de militar, adoctrinant les masses des del seu programa a TV3?. Jo més aviat m´imagino el Jesús Gil fent-ho, la veritat.

(al marge de que tots sabem com en seria d´avorrit un programa a la tele amb el "desaborío" del Monti, és clar..)
Re: Quan la dreta veneçolana ja no sap què fer per recuperar el poder
30 mai 2007
a l´estat espanyol es va de chupialternatius, però això és com turquia: es tanquen periòdics, s´ilegalitzen partits, s´impideix que televisions arribin a un lloc determinat (tv3)... i tu, això és la mar de normal, ara bé, si a veneçuela, on els poders fàctics tenen a chavez al punt de mira, tots els mass merda espanyols i catalans van de progres i s´escandalitzen i tergiversen perquè el govern vençolà no ha renovat la llicència a RCT per a que no es pugui veure en "obert", però sí que es podrà veure via satèl-lit... és que no recordem que pujolet no va renovar algunes llicències que posseïa la cope a catalunya?. O les traves que el govern de jaume matas ha posat a tv3?.

quanta tergiversació i quanta demagògia.
Re: Quan la dreta veneçolana ja no sap què fer per recuperar el poder
30 mai 2007
Golinger aseguró que organizaciones de EEUU financian a periodistas y medios de comunicación en Venezuela para influir en su línea editorial






Reporteros Sin Fronteras recibe financiamiento de agrupación estadounidense
TeleSUR _ 28/05/07 - 19:37 CCS


Luego de que la organización Reporteros Sin Fronteras (RSF) admitiera que recibe dinero de una agrupación estadounidense, pero sólo para ayudar a los periodistas que se encuentran presos en �frica, la escritora y abogada estadounidense Eva Golinger, dijo en entrevista para TeleSUR que ese no es el único dinero que RSF ha recibido de organizaciones de EEUU.
La abogada estadounidense, Eva Golinger, aseguró este lunes que la organización Reporteros Sin Fronteras (RSF) ha recibido financiamiento de la Fundación Nacional para la Democracia (NED por sus siglas en inglés), y de la Agencia del Gobierno de Estados Unidos para el Desarrollo Internacional (USAID), ambas adscritas al Departamento de Estado estadounidense.

Las aseveraciones de Golinger se producen luego que RSF admitiera en rueda de prensa que recibe financiamiento de la NED. Sin embargo, la organización aseguró que el dinero que la Fundación Nacional para la Democracia le otorga es para ayudar a los periodistas que se encuentran presos en �frica.

"Reporteros Sin Fronteras recibe 40 mil dólares de la NED para ayudar a los periodistas presos en �frica", explicó el secretario general de la organización, Robert Menard, quien precisó además que el presupuesto de RSF "es de 4 millones de Euros (poco más de 5 millones de dólares)".

Sin embargo, para la abogada estadounidense, especialista en desclasificar documentos estadounidenses que demuestran la injerencia de Washington en Venezuela, "ese no es el único dinero que (RSF) ha recibido de la NED, eso es lo más actual, ellos han venido durante años recibiendo dinero de la NED y también de la USAID (Agencia del Gobierno de los Estados Unidos para el Desarrollo Internacional), que también financia grupos en Venezuela", aseveró.

Golinger, también de nacionalidad venezolana, aseguró por su parte que el venezolano Instituto de Prensa y Sociedad (IPES) "también es muy financiado por la NED y la USAID, el Departamento de Estado para realizar labores con los medios de comunicación en Venezuela".

"IPES forma parte de Reporteros Sin Fronteras, entonces hay también una red de financiamiento que no solamente es directamente a RSF sino a sus afiliados aquí en Venezuela y en otros países", resaltó.

La escritora y abogada estadounidense recordó además las denuncias que ha realizado sobre un presunto plan dirigido desde el Departamento de Estado de Estados Unidos, destinado al financiamiento de algunos periodistas venezolanos con el objeto de influir, entre otros aspectos, en la política de los medios de comunicación de la nación suramericana.

"En estos días hice una denuncia que tengo de documentos del Departamento de Estado que comprueban cierta clase de becas para periodistas en Venezuela y en Colombia también (…) con el objetivo de realizar labores a favor de los intereses de la agenda de los EEUU", enfatizó.

Reporteros Sin Fronteras es una organización no gubernamental internacional de origen francés cuyo objetivo, según declara en su presentación, es defender la libertad de prensa en el mundo y, en concreto, a los periodistas perseguidos por su actividad profesional.

Pero para Golinger, la organización recibe financiamiento del gobierno estadounidense y eso explica, a su juicio, las posiciones que a lo largo de la historia han tenido, que además han estado muy en sintonía con la posición del gobierno de Washington.
Re: Quan la dreta veneçolana ja no sap què fer per recuperar el poder
30 mai 2007
TV3, "la nostra" ... es una mass media com totes les altres, que parli en catala no vol dir una merda...
Re: Quan la dreta veneçolana ja no sap què fer per recuperar el poder
30 mai 2007
Diu algú (des de la més grollera de les ignoràncies) que qué pensariem si pasara el mateix en Catalunya...mira pijo-progre, aquí no tenim un 80% de la població en la misèria absoluta, ni els mitjans de comunicació en mans dels colpistes, ni un 50% d'analfabets, ni les materies primes en mans de l'oligarquía i les multinacionals, ni l'amenaça constant del veí Nordamericá, ni un recent Cop d'Estat amb segrestament del President...per a parlar de Veneçuela i de Chavez teniu que conèixer l'Historia i la realitat d'un Pais que per primera vegada ès propietari del seu futur !
www.unmundoporganar.org
Re: Quan la dreta veneçolana ja no sap què fer per recuperar el poder
30 mai 2007
bé, faltaven els insults..per fer d´aquest un post veritablement "revolucionari". Cual ave fenix, la revolución que renace, acabará con los pérfidos piji-progres (ei, ja parlo com l´Hugo..)

només recordar que és l´article que obre el que estableix paral.lelismes amb Catalunya. "Des d´una perspectiva catalana", diu en concret.
Re: Quan la dreta veneçolana ja no sap què fer per recuperar el poder
30 mai 2007
un gran article, ja era hora de sentir quelcom sensat en l'afer RCTV
Re: Quan la dreta veneçolana ja no sap què fer per recuperar el poder
30 mai 2007
Moderador, sinceramente, me resulta extraño que borres el primer comentario que he hecho.

Pero lo repito, que no me cuesta nada:

La no-renovación de RCTV se ha adelantado 30 años.

Y la única otra cadena de televisión crítica con Chavez que queda, ya ha sido amenazada con el cierre.

Que baina.
Re: Quan la dreta veneçolana ja no sap què fer per recuperar el poder
30 mai 2007
òstia sí, t´han esborrat dos comentaris.

es veu que a Indymedia també donen i treuen llicències per parlar...
Re: Quan la dreta veneçolana ja no sap què fer per recuperar el poder
30 mai 2007
Tampoc és estrany que una reconeguda militant de caràcter prostalinista opini això. També podria recordar com en una de les seves visites a un fotògtraf li va obrir el cap la policia del règim.
Què Chavez ho faci millor o pitjor no vol dir que se l'hagi d'ensucrar constantment que al fina l serà veritat que la panacea són Cuba i Venezuela. Potser hi ha alguna cosa millor a construir, sempre hi ha clarsobscurs.
Salut
Re: Quan la dreta veneçolana ja no sap què fer per recuperar el poder
30 mai 2007
Molt bon article. Espero que se'l llegeixi força gent, especialment els enterats/ades que rajen de Chàvez sense saber-ne un borrall.

Salut!
Re: Quan la dreta veneçolana ja no sap què fer per recuperar el poder
30 mai 2007
Bueno es,
por ser información silenciada que se abre paso, que Laia nos cuente desde su reciente experiencia directa en Venezuela, la forma en que pudo constatar que la oligárquica iniciativa privada de aquel país (grupo oposicionista a Chávez, claro está!! ¿alguien puede imaginarse a la oligarquía de otra forma?) es el grupo que realmente continúa controlando los medios de comunicación venezolanos y que, es mentira, lo que aquí nos intenta decir un tal Redado. Quien más bien debería autonombrarse ENredado...

Para que él se documente (y para todos aquellos que estén interesados, faltaba más, que son los que verdaderamente me movieron a enviar estas letras) también están las notas que al respecto (como bien, aquí menciona Jo) han salido en los espacios electrónicos de Rebelión y de Tele Sur.

Las opiniones de indignación (que incluyen, entre otros, a personajes laureados con los nóbel de Literatura y de La Paz), por la perversa y desmesurada campaña contra la soberana decisión del gobierno venezolano de hacer uso pleno de su legitimo derecho a revocarle la concesión a la nefasta y estupidizante RCTV, aparecieron originalmente en el periódico londinense The Guardian.

Sobre el llamado de los intelectuales argentinos y algunas medidas represivas contra la libertad de expresión y el uso del espacio de ondas radioeléctricas en el estado español, también están algunas notas del diario mexicano La Jornada (v. P. ej.
http://www.jornada.unam.mx/ultimas/2007/05/30/primera-operacion-europea-/
y http://www.jornada.unam.mx/2007/05/29/index.php?section=mundo&article=02 )

Respecto a TV3 y otras 'teles' del tipo no queda más que concordar con X y con L, y no hacernos demasiadas ilusiones con ellas ni de tripas corazón, poniéndonos en un plan en que ‘ens sàpiga molt greu’ (el seu discurs al respecte – que afortunadamente no es el nuestro-), pues su caso se trata sólo de uno más de los mass merda mencionados por X y por L, que aún hoy en pleno y tecnológico siglo 21 siguen atiborrando espacios públicos, sin que las personas les demos permiso ni podamos elegir libremente si les queremos otorgar a ellos ese espacio nuestro, o no.

Qué les puedo contar yo, que les escribo desde un país tiranizado por las televisoras y sus dueños desde los años 60, y que veo con ‘envidia de la buena’ lo que hoy sucede en Venezuela.

Todos los mexicanos, nacidos desde ese tiempo para acá, somos testigos y hemos vivido en carne propia la tortura intelectual e informativa que ha significado sufrir la nauseabunda, reaccionaria, nefasta y alienante programación de un omnipotente monopolio privado, que aquí se llama Televisa, el cual se hace acompañar hoy por su respectiva Pepsi Cola (para el que no quiera Coca Cola, claro) igual o peor de nauseabunda que él, llamada TvAzteca. Duopolio que jugó un importante papel en el reciente fraude electoral en las elecciones presidenciales mexicanas de 2006.

Un tipo de medios que multiplican su indignante programación a la enésima potencia (sin ninguna competencia o contrapeso suficiente y que inclusive son abyectamente copiados por cadenitas menores), y que inundan hasta en el más recóndito y apartado lugar del país.

Yo creo que hay que aplaudir, la importante decisión de Chávez de hacer uso de su derecho de retirarles el permiso de estar al aire en cadena nacional (ya que no está prohibida ni desaparecerá su emisión por otras vías) a comprobadas nulidades como RCTV, para ofrecerle esa oportunidad a otro tipo de televisión.

A observar pues con atención y darle la bienvenida (y el privilegio de la duda, mientras no demuestre lo contrario) a TVes.

Enhorabuena para Venezuela y para este blog de Indymedia,

Salut !

VladyZapa / México
Re: Quan la dreta veneçolana ja no sap què fer per recuperar el poder
31 mai 2007
A mi me es muy fácil imaginar otra oligarquía.

No hay más que echar un vistasito a la familia Chávez.

A cerrar emisoras, si señor. Y a indignarse contra las perrrrrrrversas y desmesuradas campañas contra la decisión soberana.

Cómo la de los estudiantes, por ejemplo.
Re: Quan la dreta veneçolana ja no sap què fer per recuperar el poder
31 mai 2007
¿Qué estudiantes?
A quién, que esté interesado por "estudiar" ¿le puede interesar DEFENDER ninguna cosa que diga, informe, o la forma de "entretener" de RCTV, como para salir a las calles y enfrentarse a la policía ?
Lo que es más fácil de imaginar, es que se trata del mismo grupo de esquiroles, mercenarios y golpistas que intentaron frenar el proceso venezolano en el 2002 y que... al igual que entonces, hoy... SE LA VAN A VOLVER A PELAR!!
Re: Quan la dreta veneçolana ja no sap què fer per recuperar el poder
01 jun 2007
Ya está el facha de siempre mintiendo y intoxicando ¿qué dices de la familia de Chavez,embustero?
Pruebalo, porque pasará cómo con "la gran fortuna de Fidel" que denunciaba la Revista Forbes : tuvieron que retractarse y pedir perdón porque le adjudicaban hasta las farolas de La Habana !
Lo que os jode es que a diferencia de Pinochet, Carlos Andrés Perez,Fujimori y demás sátrapas de la ultraderecha, Chavez y Fidel no tienen un duro, ni fuera ni dentro que no sea su modesto sueldo.
¡Probad lo contrario,cobardes!
Sindicato Sindicat