Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: criminalització i repressió : especulació i okupació
Conseller Joan Saura: el fracàs d'un model polític
24 mai 2007
Com pot ser que el conseller de Participació faci una crida a no anar a votar? Com pot ser que el conseller d’Interior dispensi la utilització de punxons per part dels Mossos d’Esquadra a l’hora de reprimir a la ciutadania? Com pot ser que el conseller de Relacions Institucionals reconegui no tenir cap estratègia per defensar-nos de la reacció del Tribunal Constitucional espanyol?
joan-saura.jpg
Doncs bé, sí que n’hi ha una d’explicació per a tot plegat: això és el resultat de tota una vida traint a tothom. Més de trenta anys traint a la classe treballadora, traint als companys del partit, als amics, a la premsa, als Parlament, a les idees, a la lògica i la raó... traint qualsevol cosa que hom pugui imaginar o posar nom. Aquest home ha fet del respirar, una manera de trair.

Trair cada cop que obre la boca per llençar paraules plenes de buidor; trair cada cop que repeteix la doble denominació masculina i femenina —una mala interpretació dramàtica, sense veritat, sobreactuada, amb l’esperança de fer veure que li importa la situació de la dona—; trair a cada campanya, a cada paper, a cada projecte, a cada programa, a cada trucada, a cada discurs, a cada paraula... en Joan es, de fet, el paradigma del polític professional d’avui dia: un mentider perfecte.

De fet, el pitjor que li podria passar a algú com en Joan, es patir alguna crisi nerviosa que li impedís de dir mentides durant 24 hores. Com a mostra de la falta de credibilitat, un detall de la més extrema desesperació: l’eslògan que diu “de debò?. Sembla un acudit.


En Saura: un cadàver polític

La llàstima és que ens n’haguem adonat tant tard. Ara ja té gairebé seixanta anys, i tot i que després dels merdés dels darrers quinze dies, Joan: ets un cadàver polític, el fet es que ha sabut enserronar-nos a tots plegats gairebé tant de temps com el mandat d’En Franco. En Joan és a les institucions públiques de Catalunya d’ençà de 1979 (abans però, ja era present al moviment sindical i a les associacions de veïns). I en tots aquests anys, sempre ha sabut trobar el mot més encertat, per parlar i no dir res, romandre, empentar als altres trepes i pujar com el fum... manar a tot drap, i perpetuar-se com fos, cobrant sense haver treballat mai (tret d’una petita temporada en aquella companyia elèctrica, t’en recordes?).


La triple errada de la teva vida: donar el vist-i-plau a una repressió de nivell medieval; fer l’orni davant de la generalització d’una negligència que causa la negació dels drets fonamentals de la ciutadania; i dir bestieses de campanya, incompatibles amb l’exercici del teu càrrec institucional.

Ningú no és perfecte, ja ho sabem, tothom pot cometre alguna errada, però hi ha errades que hom no pot perdonar a qui ocupa un lloc de responsabilitat com el teu: ets la persona encarregada de garantir la seguretat pública de la ciutadania catalana, i has decidit protegir a quatre malalts vestits de policia i armats amb punxons. Has donat carta de llei a una actuació que posa en perill la seguretat de la gent que viu a Catalunya. Però l’efecte ha estat ben diferent: el que quedava del teu nom ha esclatat com un castell de focs. Ja no tens cap autoritat moral, i precisament per això, la teva sortida del Departament es qüestió de temps.


Gracies als mitjans de comunicació, els punxons seran formal i específicament prohibits

Tota expressió de violència és un fet condemnable, però cal admetre que el cop de puny als morros del policia que portava un punxó a les mans, ha servit per a que els mitjans de comunicació ho puguin ensenyar arreu del Món. Si no, ningú hagués cregut al miler de joves que demanava espais lliures.

Si no hagués obert la ma i tothom hagués pogut veure el punxó que hi duia, el miler de joves haurien passat per “els violents?, i els mossos hagueren semblat els representants oficials de la Llei i l’Ordre. Però no: ara tothom ho ha vist: hi ha mossos que fan servir eines que podrien foradar els pulmons, poden fer-nos perdre la vista, obrir-nos la gorja, capar-nos o trencar-nos els lligaments.


Departament d’Interior: persones que apunyalen persones

Després de parlar amb un expert en arts marcials, he sabut que l’anomenat “Kubotán? és una arma que si es fa servir bé, es “meravellosa? per als interessos d’una policia contemporània: pot arribar a fer fractures i hemorràgies internes, a més a més de fer malbé als nervis, sense deixar cap mena de senyal extern. Es clar que per fer això, cal saber-ne. Si la televisió tingués accés a un curs oficial dels que reben els membres de la Unitat Mòbil per aprendre a fer servir el “Kubotàn?, ningú pensaria que som en un Estat de Democràtic i de Dret.

La situació s’assembla molt a una altre que va passar a 1976: aleshores, la policia (que encara era un cos militar) va fer servir porres elèctriques per reprimir un grup de camperols a Badajoz (Espanya), que van sortir a rebre als reis amb uns cartells que deien “Juan Carlos, Sofía, la olla está vacía?. Per sort, com a efecte de l’aparició a la premsa de la noticia de l’ús indegut d’aquelles noves armes, el govern central va haver de prohibir-les. Han passat més de trenta anys, espero que avui dia la situació sigui més favorable al sentit comú i la raó. Espero que passi el mateix: que com a resultat de la pressió exercida per la opinió pública després de conèixer que els nostres policies apunyalen a la gent, aquestes armes siguin declarades il•legals.


Anàlisi polític de la gestió d’un fracàs

Però no, tu, Joan, ets el poca solta que ha probat de disculpar-ho. Has pensat que tenies tant de poder, que qualsevol decisió que prenguessis seria bona: però has errat, i pel broc gros, això et costarà la carrera política. Això et seguirà sempre: seràs recordat com el que tapava els abusos d’una colla de brètols feudals.

Ets qui ha declarat a la premsa que faràs un paper oficial per tal de ‘tranquil•litzar els policies quant facin servir aquestes eines’. Si tinguessis una mica de vergonya, només per aquesta frase, ja hauries de deixar el despatx. Si en José tingués dos dits de seny, només per aquesta frase, ja t’hauria d’haver cessat com a membre del seu gabinet de govern. I si no ho ha fet encara, es per que sap que mantenir un taboll com tú a un lloc que es vegi, farà que el PSC s’emporti una bona part dels vots que fins ara s’enduia ICV. Però alerta que els catalans no son pas tòtils, i n’haurà molts que s’empiparan amb el PSC per culpa de mantenir tant de temps a un incapaç al davant d’un Departament com el d’Interior.

La Historia t’ha probat, Joan, i no has sabut estar al nivell d’exigència ètica d’un càrrec tant delicat com el de conseller d’Interior. Has actuat com un Director General de la Seguridad de Estado, d’aquells de 1953... en lloc del que realment hauries d’ésser: el conseller català d’Interior, representant d’un partit d’esquerres de l’any 2007.


N’hi ha molts com en Joan

És cert que n’hi ha molts com en Joan, n’està plè, per això la política avui dia és com és... què hi farem! Gent com en Joan, o com l’altre Joan (l’ex alcalde que ara treballa a Madrid, que encara es més ‘Saura’ que el propi Saura)... gent com la tafanera mediàtica del Likud, gent falsa, incoherent, polítics sense escrúpols... n’hi ha tants, que sembla mentida el que han aconseguit: entre tots, han convertit el Parlament en un Circ, i la Generalitat en un femer.

Tota una vida de buidor. Tota una vida de fems morals. Tota una vida de repetir coses que ni ells mateixos no es creuen. Tota una vida vivint ‘del cuento’... tot plegat, al descobert en poc més de quinze dies, per acumulació d’animalades (i alguna d’irreparable).


Ja n’hi ha prou

Joan, plega; i si no, José: césalo, joder, dale la patada (fote'l fora), abans que no pugui’s seguir evitant l’atenció dels mitjans de comunicació, i la gent et comenci a preguntar per què tenim un conseller d’Interior que legalitza andròmines de friki de cinema oriental; per què el conseller de Participació que no amaga que no vol que la gent participi; o per què tenim un conseller de Relacions Institucionals que no sap ni on cony és el fotut Tribunal Constitucional de la potencia ocupant.


Ens calen cares noves, donar una opció a la bona gent que hi ha a ICV-EUiA

Joan, plega. No t’amoïni’s, home, ja hi haurà algú per ocupar el teu lloc... i tampoc no cal pas que sigui la teva dona, que ja deu tenir prou feina a l’ajuntament, i qualsevol diria que no hi ha ningú més a la teva coalició. Deix que pugin, sense por, no facis de tap generacional, que ja sabem que hi ha gent preparada, a qui mai no has volgut tenir massa a prop. De fet, son bons, però si no ho fossin, no hi faria res... vull dir que tampoc no costa pas massa de trobar-ne de millors que tu.

Ja sabíem com eres, i ara ho ha vist tothom. No volem tornar sentir cap altre mentida. No volem recordar el teu to de fals... tan fals que fins hi tot ens fa canviar de canal quan et fan sortir al Polònia. No fas gracia. Fa quatre anys, quant eres conseller de No-Res, encara ens podies fer riure, doncs al cap i a la fi, les teves mentides eren cares però innòcues; però ara la cosa es ben diferent: ets un perill públic, nano, ets a un lloc d’autèntica responsabilitat, i cada dia que passa i no tens ni preparació, ni voluntat per fer la teva tasca, hi ha gent que mor al carrer, gent que pateix com a resultat d’ordres que no has pres i de comportaments indignes que has encobert... per no dir, la vergonya que has fet passar a la gran majoria de treballadors honestos de la Generalitat de Catalunya.

Veste'n Joan (o échalo, José). Veste'n quant abans millor, pel bon nom de la Generalitat de Catalunya, pel bé del l’actual govern, per la imatge exterior del nostre país, i per tal de garantir el del dret a la vida de tothom qui viu a Catalunya... Joan, fot al camp!

Salut!
generalitat.jpg
Mira també:
http://www.kaosenlared.net/noticia.php?id_noticia=35895

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Conseller Joan Saura: el fracàs d'un model polític
24 mai 2007
Jo crec que és el resultat d'una estratègia del PSOE per acabar amb ICV
Re: Conseller Joan Saura: el fracàs d'un model polític
24 mai 2007
I per quedar-se amb els seus vots!
Re: Conseller Joan Saura: el fracàs d'un model polític
24 mai 2007
Estic d'acord, crec que els han parat un parany (un bon grapat de paranys) i ells no han tingut la valentia i l'honradesa d'oposar-se, pel risc de perdre la butaca.

Ja fa temps que Iniciativa només és un pessebre per menjar i cobrar bons sous uns quants dirigents.

Ells s'han ficat a la bassa. Què es fotin!
Re: Conseller Joan Saura: el fracàs d'un model polític
24 mai 2007
El buscar dubtes on no hi han, es perque o bé no voleu veure les coses tal com son, o bé us interesa que altres no les vegin.

Els trepes de ICV seben molt bé el que fan.

Potser baixen en vots o potser no, pero en el camí ja hauràn fet la seva feina i cumplert el seu proposit. Llavors ja tindràn el camí preparat, al seu partit, o a qualsevol altre partit, o on els hi facin un lloc(ni Aznar ni Gonzalez governen ja, pero viuen molt felliços).

El parany l'han fet ells a tota la gent d'esquerres de Catalunya i a la gent del seu propi partit encara honesta i que no hagin ja fet fora.

Els policies no van a una manifestació a veure que pasa, semble mentida que encara algú pugui pensar això, avans de cada manifestació els trepes de la policia, o sigui els polititzats, han decidit amb els politics com ha de ser la manifestació.

El segrest i pallisses donades als manifestants el dissabte pasat al pur estil Xilé, venia directament de ICV.
Sindicat