|
|
|
Notícies :: antifeixisme |
|
No volem que continuïn els noms de carrers dedicats a militars espanyols repressors a les nostres ciutats.
|
|
per BxA
Correu-e: autodeterminacio@gmail.com (no verificat!) |
21 mai 2007
|
|
|
|
Barcelona per l' Autodeterminació (BxA) va fer dilluns 21 de maig el canvi simbòlic de nom del carrer de Duc de la Victoria pel de l'humorista català Joan Capri.
Aquest carrer està situat al mig de Barcelona, prop de l'Ateneu Barcelonès, entre Portaferrissa i Canuda i a la vora de carrers tan cèntrics com la Rambla, Portal de l'Àngel o la plaça de la Vila de Madrid.
No volem que continuïn els noms de carrers dedicats a militars espanyols repressors a les nostres ciutats
A la ciutat de Barcelona hi trobem noms de carrers dedicats a militars repressors espanyols, que han actuat contra la nostra ciutat.
BARCELONA PER L'AUTODETERMINACIÓ (BxA) no entenem com després de 30 anys de democràcia ningú s'atreveix a canviar el nom dels darrers carrers que queden amb noms de repressors sobre la pròpia ciutat.
El duc de la Victòria es deia Joaquín Baldomero Fernández Alvarez Espartero, el coneixien per Baldomero Espartero i era un militar castellà.
La seva primera intervenció de renom va ser la repressió contra els independentistes peruans el 1815, de trist record per a la història peruana (i de peruans residint a Barcelona n'hi ha molts).
La seva segona actuació de renom va ser la victòria militar de Luchana (1836) que li va valer el títol nobiliari de comte de Luchana i duc de la Victòria, títol atorgat per la monarquia espanyola representada per la reina regent Maria Cristina. Aquest és el títol amb què els barcelonins l'homenatgem en aquest carrer.
Després de la dimissió de Maria Cristina, Espartero va ser nomenat regent, Espartero va iniciar una política lliurecanvista, va projectar un tractat comercial amb Anglaterra i va reforçar l'exigència de les quintes regulars per reclutar soldats a Catalunya.
Els aranzels lliurecanvistes d'Espartero van perjudicar la indústria del Principat i van ensorrar la sedera valenciana. Els altres projectes van portar molt descontentament a Catalunya i va esclatar la revolta a Barcelona l'any 1842.
Espartero va resoldre el conflicte bombardejant Barcelona, des de Montjuïc (els militars espanyols sempre van utilitzar la Ciutadella o Montjuïc per bombardejar la pròpia ciutat). La ciutat fou ocupada militarment i sotmesa a multes elevades.
Però el desgast va anar en augment i el duc de la Victòria va haver de marxar a l'exili (a Anglaterra), després va tornar a Castella (1849), cridat al govern de la nova monarquia espanyola d'Isabel II i es va retirar finalment quan va tornar a caure el seu govern amb la Revolució de Setembre de 1868. El següent rei li va concedir un altre títol, el de príncep de Bergara.
BARCELONA PER L'AUTODETERMINACIÓ (BXA) no creu que hi hagi gaire ciutats al món que posin noms dels seus carrers a repressors de la pròpia ciutat. Això només passa a ciutats ocupades on s'ha de mantenir la memòria de l'ocupant i s'ha de saber qui mana.
BARCELONA PER L'AUTODETERMINACIÓ (BXA) treballarà des de l'Ajuntament de Barcelona per mantenir una coherència a la memòria històrica col·lectiva dels barcelonins, tots els noms de carrers de militars repressors seran canviats per altres de persones representatives del barri on es canviï, i sempre d'acord amb les associacions i veïns del barri.
A l'Estat espanyol encara queden monuments, monòlits i referències a la darrera dictadura, i a ciutats governades pel PP es neguen a retirar-les, són els casos de Madrid, Toledo, Sòria, Salamanca, Santander, Granada, El Ferrol i també a la capital de Nafarroa (Pamplona).El Foro por la Memoria detalla 455 símbols feixistes que, després de 30 anys de democràcia, no han estat retirats dels carrers i de les places del conjunt de l'Estat. Aquest és el veritable pensament feixista del PP.
A Catalunya, el cas més conegut és el de Lleida, on el monòlit feixista de la plaça de Cervantes es manté. No han servit de res les campanyes per retirar-lo ni les 2.000 signatures presentades a començament d'any.
BARCELONA PER L'AUTODETERMINACIÓ (BXA) no volem ni signes feixistes, ni de militars repressors a la nostra ciutat. Proposem, amb aquest canvi simbòlic, un canvi de nom i posar carrer de Joan Capri, en aquest acte.
JOAN CAPRI va ser un barceloní conegut, nascut a la ciutat i que va viure molts anys al barri (al carrer Ferran) i ens sembla més adequat, si els veïns vulguessin, dedicar-li el carrer en comptes del militar repressor duc de la Victòria. |
Mira també:
http://www.barcelonaxautodeterminacio.blogspot.com
|
This work is in the public domain |
|
Re: No volem que continuïn els noms de carrers dedicats a militars espanyols repressors a les nostres ciutats.
|
|
per mh |
22 mai 2007
|
También habria que eliminar calles como la de Roger de Flor y la de Roger de Lluria, militares imperialistas que liquidaron miles de personas inocentes por puro afán de poder.
Militares, anormales, parásitos sociales |
|
Re: No volem que continuïn els noms de carrers dedicats a militars espanyols repressors a les nostres ciutats.
|
|
per albert |
22 mai 2007
|
Molt bona l' iniciativa, segui així
FORA SIMBOLS REPRESSORS, FEIXISTES I ESPANYOLS! |
