|
|
|
Notícies :: especulació i okupació |
|
Assemblea de constitució de la Plataforma Veïnal de suport al CSA Can Vies
|
|
|
per CSA Can Vies |
15 mai 2007
|
17 de maig 2007
20 h. Centre Social de Sants c/ Olcinelles 30 Sants BCN
Assemblea de constitució de la Plataforma Veïnal
de suport al CSA Can Vies |
CAN VIES és imprescindible per a la vida social i polÃtica del barri de Sants
Fa ara 10 anys que s’okupà el Centre Social Autogestionat Can Vies, per tal de desenvolupar-hi un projecte de creació social alternativa i d’intervenció polÃtica assembleà ria al barri de Sants.
Durant aquest temps, s’ha donat de forma permanent un ús social a una propietat abandonada, invertint la llei d’or de l’especulació immobilià ria, que no és altra que abandonar temporalment una propietat fins que se li pugui extreure un valor mercantil extraordinari. Per contra, amb l’okupació de CAN VIES s’han resolt necessitats col·lectives que, avui, l’economia de mercat no vol ni pot satisfer.
A més de la tasca de denúncia continuada i real de l’especulació, CAN VIES ha estat una escola de participació polÃtica, social i cultural per a centenars de persones de Sants, dinamitzant el teixit associatiu del barri. Són nombroses les experiències socials, comunicatives, artÃstiques, culturals, polÃtiques, d’economia alternativa, que poblen avui la realitat del barri i que han nascut i desenvolupat al calor de CAN VIES.
CAN VIES ha estat, i és, casa comuna de molts i moltes. Ha estat un punt d’encontre per a refer el fil entre diferents generacions d’activistes socials de Sants, teixint prà ctiques i relacions comunes. Homes i dones que protagonitzaren els moviments veïnals dels 70. Llibertaris minoritzats en el procés de la Transició a la democrà cia restringida. Els silenciosos de la democrà cia desencantada dels 80. Les generacions precaritzades i rabioses dels anys 90. Els joves de la democrà cia videovigilada post 11-S. I més. Totes hi hem après a aprendre, unes de les altres.
Avui, l’existència de CAN VIES està greument amenaçada, en primer lloc, per una demanda judicial de l‘empresa legalment propietà ria -Ferrocarrils Metropolitans de Barcelona, FMB-, i en segon lloc, per una operació immobilià ria vinculada al traçat del Tren d’Alta Velocitat (TGV).
La demanda judicial. El passat 18 d’abril, FMB presentà una demanda civil per a iniciar el procés de desallotjament (“desnonament en precari�). La intenció de l’empresa, propietat en un 50% de l’Ajuntament de Barcelona, és buscar una via que superi el fracàs judicial que li suposà , l’any 1997, l’arxivament de la denúncia penal per usurpació. En aquell moment, el recolzament social fou clau per a aconseguir aquell èxit per al barri, i és el mateix suport social el que avui aturarà la demanda actual: fins ara, en el judici ja s´hi han implicat com a part demandada entitats com la Confederació General del Treball, el Front d´Alliberament Gai de Catalunya, la Coordinadora d’Associacions per la Llengua, el Centre Social de Sants, l’Associació Papers per Tothom, els Col·lectius de Joves Comunistes, el Casal Independentista de Sants, l’Associació Cultural La Ciutat Invisible, l’Assemblea de Joves de Sants, l’Associació de veïns de la Bordeta, el grup musical Pirat’s Sound Sistema, el periòdic de comunicació popular La Burxa, el Col·lectiu de Difusió Cultural de Sants i el Col·lectiu per la vivenda digna.
L’operació urbanÃstica. El TGV ha comportat l’arribada de diverses infrastructures polèmiques com és el Calaix de les Vies i el pla de remodelació de l’Estació de Sants. El conjunt del projecte afecta greument l’estructura històrica i l’arquitectura del barri, aixà com la seva composició social. Aquests plans urbanÃstics impliquen la destrucció d’un mÃnim d’una vintena de finques de la part antiga de Sants, en la seva major part cases baixes, per construïr-hi només en un dels casos equipaments (pendents de designació). Per contra, només en aquesta zona es construeixen, a banda del que ja han fet, tres edificis de pisos de 5 plantes i un d’onze, tots ells mirant a la “zona ajardinadaâ€? i a la nova rambla del calaix. Es guanya en superfÃcie comercial, en sòl per especular, en quantitats de pisos i hipoteques, i es perd un centre social plenament integrat al barri i una vintena (que es poden arribar a doblar) de finques de la part antiga del barri. Les expropiacions ja han començat, i amb elles les permutes denigrants i el mobbing. L’encarregat de projectar i executar les obres és l’Ajuntament, és a ell qui li correspon tota la part d’obra del metro (de la seva propietat) i la reordenació del sòl, aixà com les concessions de sòl comercial, edificacions, etc. Aquesta operació urbanÃstica imposa un model de ciutat-mercaderia que esclafa la vida quotidiana de les persones que l’habiten.
Per tant, davant l’amenaça de desallotjament i destrucció del centre social, tant per la demanda judicial com pel pla urbanÃstic, afirmem:
Que CAN VIES és i serà un laboratori personal i col·lectiu per a experimentar altres formes de fer polÃtica: organitzar-se, prendre decisions i aplicar-les exercint la democrà cia directa. La seva existència és imprescindible per a continuar mantenint viva la identitat i dignitat dels nostres barris, en un moment en què el sistema de partits sembla –quan penalitza i pretén eradicar l’okupació- doblegar-se als interessos d’un urbanisme implacable. Per tant, plantegem:
La retirada de la demanda per part de TMB.
El canvi en el traçat urbanÃstic per a respectar l’edifici de CAN VIES i els habitatges afectats dels carrers Riera de Tena, Burgos i Jocs Florals, doncs la seva destrucció és una mesura politica i lucrativa, no pas tècnica.
I es per tot això que us cridem a la creació d’una espai col·lectiu, de persones i entitats, que es comprometi a tirar endavant la lluita per la permanència del projecte autogestionari de CAN VIES, la Plataforma de suport Veïnal.
Assemblea del CSA Can Vies i Assemblea de Barri de Sants, maig 2007
A 3650 dies obrint “altres vies� des de el CSA,
i a 365 dies de la demanda de TMB |
This work is in the public domain |
