En la nit del 13 al 14 de maig 2007, s'ha penjat un comunicat als voltants de les cases ("sortir sense sortida"), per a deixar una carta de comiat als veïns i veïnes i explicar el motiu de l'acció.

En les cases es va deixar una pancarta que deia: "tenim foc en els cors i és hora de treure'l"; es va bloquejar el carrer amb mobles, matalassos i peces de fusta, i es va calar foc a la barricada. No quedava ningú quan arribo la policia.

"El Callejón" duia okupat un any i mig. En "SinSalida", el seu centre social, va néixer el grup alcachofa que va organitzar reunions d'homes contra el patriarcat, i es van fer tallers d'informàtica lliure amb el hacklab RAM, entre altres reunions.

Aquí segueix el text del comunicat:

en català:

SORTIR SENSE SORTIDA

Quan els especuladors ens deixen sense sortida, hem de començar a obrir bretxes

Com habitants d'aquestes cases estem molt remoguts pel desallotjament. Ens estan fent fora de les cases a les quals hem donat v ida aquests 18 mesos: autogestionant els habitatges i el centre social, treballant en les nostres relacions personals, i intent ant crear formes alternatives de viure i de canviar el nostre entorn.

El desallotjament de les cases del Callejon no és un fet aïllat. En Barcelona els habitants d'unes 3650 cases van ser expulsats l'any passat. Són deu desnonaments per dia. Atacs silenciosos que trunquen les vides de la gent: cops invisibles. A més de nos altres hi ha més gent a Barcelona passant les nits amb por a ser expulsats al dia següent, veient la destrucció de les seves ca ses amb frustració. Tenim companys i companyes al llarg d'Europa vivint la criminalització i la repressió cap a qualsevol forma alternativa de viure o resistir.

Després del dimarts poden venir qualsevol dia a desallotjar-nos. Això suposa passar les nits amb ansietat i ràbia, dia després de dia tancats en les cases amb les nostres pors i les nostres frustracions... Fins que arribi la policia amb el seu “bon rotll o�, a llençar-nos la porta i treure'ns d'aquí. No pensem cremar els nostres enllaços afectius amb aquest tipus d'estrès. No pen sem cremar el nostre esperit de resistència aguantant entre aquests murs perquè, per a nosaltres, això va mes allà. Però tampoc pensem quedar-nos sense fer gens.

Creiem que tancar les pors i les ràbies en les cases és una forma d'enverinar a les persones, que acaba en l'aïllament i la imp otència. La incapacitat de quedar-nos tranquils a casa, i veure per la tele el panorama de guerra, repressió, consum descarrila t del planeta i domesticació de l'ésser humà és una de les moltes coses que ens ha dut a triar aquesta forma de viure i partici par en la política a través de les nostres accions.

La nostra foguera és un símbol. És una torxa a l'aire per a totes les que es veuen afectades per la violència silenciosa de l'e speculació. Una torxa per a treure aquestes realitats quotidianes a la llum, per a mostrar els cops que normalment no es veuen i que ara ens toquen directament.

Ens acomiadem amb tristesa i amb ràbia de les cases i de vosaltres, els i les veïns i veïnes. Avui perdem les nostres cases... però ens quedem amb alguna cosa mes.

Tenim foc en els cors i és hora de treure'l.

en castellà:

SALIR SIN SALIDA

Cuando los especuladores nos dejan sin salida, tenemos que empezar a abrir brechas

Como habitantes de estas casas estamos muy removidos por el desalojo. Nos están quitando las casas a las que hemos dado vida es tos 18 meses: autogestionando las viviendas y el centro social, trabajando en nuestras relaciones personales, e intentando crea r formas alternativas de vivir y de cambiar nuestro entorno.

El desalojo de las casas del callejon no es un hecho aislado. En Barcelona los habitantes de unas 3650 casas fueron expulsados el año pasado. Son diez deshaucios por día. Ataques silenciosos que truncan las vidas de la gente: golpes invisibles. Además de nosotras hay más gente en Barcelona pasando las noches con miedo a ser expulsados al día siguente, viendo la destrucción de su s casas con frustración. Tenemos compañerxs a lo largo de Europa viviendo la criminalización y la represión hacia cualquier fo rma alternativa de vivir o resistir.

Despúes del martes pueden venir cualquier dia a desalojarnos. Esto supone pasar las noches con ansiedad y rabia, día tras día e ncerrados en las casas con nuestros miedos y nuestras frustraciones... Hasta que llegue la policia con su “buen rollo�, a tirar nos la puerta y sacarnos de aquí. No pensamos quemar nuestros enlaces afectivos con ese tipo de estrés. No pensamos quemar nues tro espíritu de resistencia aguantando entre esos muros porque, para nosotrxs, eso va mas alla. Pero tampoco pensamos quedarnos sin hacer nada.

Creemos que encerrar los miedos y las rabias en las casas es una forma de envenenar a las personas, que acaba en el aislamiento y la impotencia. La incapacidad de quedarnos tranquilxs en casa, y ver por la tele el panorama de guerra, represión, consumo d escarrilado del planeta y domesticación del ser humano es una de las muchas cosas que nos ha llevado a elejir esta forma de viv ir y participar en la politica a traves de nuestras acciones.

Nuestra hoguera es un símbolo. Es una bengala al aire para todxs lxs que se ven afectadxs por la violencia silenciosa de la esp eculación. Una antorcha para sacar esas realidades cotidianas a la luz, para mostrar los golpes que normalmente no se ven y que ahora nos tocan directamente.

Nos despedimos con tristeza y con rabia de las casas y de vosotrxs, lxs vecinxs. Hoy perdemos nuestras casas... pero nos quedamos con algo mas.

Tenemos fuego en los corazones y es hora de sacarlo.