Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: xarxa i llibertat
Un parc Wifi a Palma de Mallorca
14 mai 2007
Des del passat mes de març, el parc que es troba a la cantonada entre Manuel Hazaña i el carrer Manacor s’ha equipat amb un sistema que permet la connexió a Internet mitjançant la tecnologia WiFi, és a dir sense fils. El WiFi és una plataforma tecnològica que permet la connexió a Internet sense fils. D’aquesta manera, ens permet consultar el web amb més llibertat de moviments.
wifillevant.jpg
El servei és el resultat d’una iniciativa de Districte Digital, un projecte de noves tecnologies que pertany al Pla Integral de Rehabilitació dels barris del Polígon de Llevant i La Soledat. El Pla RIBA, que és com es coneix aquest pla, es coordinat pel Consorci RIBA i, des de principis de 2005 conta amb l’activa participació de l’IMFOF en les seves vessants laboral i econòmica. El Consorci és una entitat pública participada per l’Ajuntament i el govern autonòmic i la missió de la qual és la rehabilitació integral de barris, és a dir, desenvolupar actuacions encaminades a la seva recuperació, econòmica, laboral i social.

Ja fa dos anys que Districte Digital està impulsant varies accions amb l’objectiu de difondre les noves tecnologies a la zona i parant especial atenció a combatre l’esquerda digital. El Parc Wi-Fi s’incorpora ara als demés projectes de noves tecnologies que ja s’estan desenvolupant a la zona, com són: el centre de formació Alfatec, el portal web informatiu del barri, el pla de subvencions per a l’adquisició d’equipament informàtic (Projecte Avança) o la celebració anual d’una Fira de Noves Tecnologies.

Des del projecte, som conscients que actualment assistim a la consolidació de l’anomenada Societat de la Informació. Aquesta nova societat està formada per tots els individus que es troben involucrats en el procés creatiu, participant activa o passivament en la globalització que estan generant les noves tecnologies. Parlem d’una aproximació massiva a les cultures, al coneixement i a la informació. Però també som conscients que tot aquest procés té una vessant molt negativa: fa créixer les diferències socials.

Tots aquells col•lectius desafavorits que no tenen accés a les noves tecnologies sumen aquest factor a la seva llista de manques que els marginen. Per tant, no podem oblidar que el progrés sempre ha d’anar acompanyat dels mecanismes suficients per a que els seus beneficis es reparteixin per tots els sectors de la societat. Des d’aquest punt de vista, les administracions públiques gaudeixen d’una posició privilegiada per possibilitar l’accés a la informació i a les noves formes de la cultura a totes aquelles ciutadanes i ciutadans que ho desitgin.

Possiblement Internet sigui el canal que més ha potenciat aquesta nova societat. La gran xarxa que connecta d’una forma virtual el món conté moltes de les claus i les eines per interpretar la vida en les societats occidentals. La seva enorme infraestructura tècnica, a base de kilòmetres i kilòmetres de cables i milions de computadores connectades a més dels sistemes de emmagatzement segur de dades, ha suposat i encara suposo unes considerables inversions per part dels sectors industrials que la mantenen. Aquesta és, en part, la causa de l’elevat cost d’adquisició que suposa l’equipament informàtic.

La mateixa innovació de la industria és la que obliga a baixar els preus dels equips de més baixa tecnologia per assegurar la comercialització de les darreres innovacions. Gràcies a aquesta tendència, avui en dia és possible aconseguir equipament informàtic a un cost més assequible. De totes maneres, aquestes inversions sempre seran menys prioritàries en molts pressupostos familiars.

En els darrers anys, arreu del món s’ha començat a teixir una xarxa social al voltant del fet informàtic. A partir de les primeres associacions virtuals, s’ha passat a contactes directes que han permès donar respostes a moltes de les necessitats que generen les noves tecnologies. Ens referim a necessitats com la simple formació, alfabetització tecnològica, compartir les infraestructures de connexió, difondre informació o la mateixa creació de programari (el cas de la comunitat del programari de codi obert és un exemple de xarxes socials virtuals i de contacte directe).

Moltes vegades les mateixes lleis del mercat limiten les possibilitats de les administracions per a assumir la responsabilitat. És el cas d’Espanya, on a l’article 8.4 de la LO 30/2003, del 3 de novembre General de les Telecomunicacions, es permet participar com operadors de telecomunicacions, sempre i quan respectin les condicions de mercat. Als Estats Units, per exemple, un nombre creixent de ciutats estan considerant les connexions ràpides a Internet com un servei similar a l’aigua corrent o la llum elèctrica. Però com més s’estén el concepte, més oposició aixequen les empreses contra aquesta iniciativa.

És per aquet motiu que han estat les xarxes socials sense finalitat de lucre les que han experimentat més amb la creació d’espais gratuïts de connexió. En podem veure casos com la comunitat FON o, en el cas espanyol les xarxes inalàmbriques de les comunitats de catalana i andalusa i, recentment la xarxa de Sant Llorenç des Cardessar a Mallorca. Un model alternatiu és el de la ciutat holandesa de Nuenen on ha nascut un nou model de proveïdor d’accés: una cooperativa ciutadana que contracta una empresa privada per crear i gestionar una xarxa de fibra òptima simètrica d’alta velocitat. En aquest cas, ni proveïdors tradicionals, ni iniciativa pública, ni xarxes ciutadanes sense finalitat de lucre. Ciutadans que van decidir llançar una iniciativa empresarial per obtenir els serveis que els interessen.

A Districte Digital hem impulsat la iniciativa d’oferir connexió gratuïta pactant amb l’empresa Telefònica SA. És el primer cas a les Illes Balears on una administració impulsa aquest tipus de servei cap a la ciutadania i esperem serveixi de precedent d’altres iniciatives semblants.

Per accedir a Internet des del Parc, cal tenir un ordinador portàtil o un altre dispositiu electrònic (PDA o similar) amb possibilitat de connexió Wi-Fi i accedir a la xarxa mitjançant un nom d’usuari i una clau d’accés que podràs sol•licitar a les oficines del carrer Valparaíso, 7 i de Califòrnia, 10. Inicialment, hi ha dos tipus d’accés gratuït: Un especial per a les persones que resideixen a la zona que tendrà un any de durada, sempre que presentin el document d’identitat i un certificat d’empadronament. L’altre serà de tres mesos de durada per totes les altres persones residents de Palma, presentant el document d’identitat i un certificat de residència.
Mira també:
http://www.districtedigital.es
http://www.districtedigital.wordpress.com

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Un parc Wifi a Palma de Mallorca
14 mai 2007
Palma de Mallorca és unnom colonial!! Algú diria "Barcelona de Catalunya" o "València del País Valencià"? Sempre passa el mateix i la gent no ho té en compte, però és una cosa molt important!!

A mem si llevan l'imaginari espanyol dels nostres caps!!
Re: Un parc Wifi a Palma de Mallorca
14 mai 2007
Palma de Mallorca és unnom colonial!! Algú diria "Barcelona de Catalunya" o "València del País Valencià"? Sempre passa el mateix i la gent no ho té en compte, però és una cosa molt important!!

A mem si llevan l'imaginari espanyol dels nostres caps!!
Re: Un parc Wifi a Palma de Mallorca
14 mai 2007
Palma de Mallorca és unnom colonial!! Algú diria "Barcelona de Catalunya" o "València del País Valencià"? Sempre passa el mateix i la gent no ho té en compte, però és una cosa molt important!!

A mem si llevan l'imaginari espanyol dels nostres caps!!
Re: Un parc Wifi a Palma de Mallorca
14 mai 2007
No sé que ha passat, però no era la meva intenció fer tres comentaris iguals...Coses de la informàtica!!
Sindicat